La Borda, guanyadora de la 1a edició del Premi Europeu d'Habitatge Col·lectiu
El projecte La Borda, de la cooperativa d'arquitectes LaCol, ha estat guardonat amb el Premi al Millor Desenvolupament d'Habitatge Col·lectiu en la categoria de Nova Construcció, impulsat per l'Institut d'Arquitectura d'Euskadi (Sant Sebastià) i Arc a Rêve Centre d'Architecture (Bourdeus), en col·laboració amb el Departament de Planificació Territorial, Habitatge i Transports del Govern Basc. El premi aposta per projectes que tenen un impacte positiu en les comunitats i contribueixen al desenvolupament urbà sostenible, mentre promoven l'arquitectura de qualitat.
En total, es van rebre 171 candidatures procedents de 19 països europeus: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Croàcia, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, Romania, Sèrbia, Suècia i Suïssa.
La Borda de LaCol
La Borda, l'edifici més alt d'Espanya construït amb una estructura de fusta, es troba en un solar cedit per l’Ajuntament de Barcelona al carrer Constitució. La construcció, finalitzada el 2018, prioritza minimitzar l'impacte ambiental i, per tant, el risc de pobresa energètica pels seus habitants.
El programa planteja 28 habitatges (40, 60 i 75 m²) i espais comunitaris, que s’articulen al voltant d’un pati central, amb la voluntat de potenciar la vida comunitària i veïnal. La participació dels futurs habitants en el procés de disseny i construcció ha sigut clau per tal d'adaptar-se a les seves necessitats específiques.
El jurat, presidit per l’arquitecta i guanyadora del Pritzker 2021, Anne Lacaton, ha destacat: «Es tracta d’un exemple destacat de desenvolupament d’habitatge col·lectiu a la ciutat en totes les fases del procés. L’ambició va més enllà de l’escala de l’edifici, en formar part d’un procés ascendent de regeneració de tot el barri. El concepte d’habitatge aporta una nova imaginació de la vida i la convivència. Es tracta d’una cohabitació amb èxit entre individus, vida en comú i compromís públic. L’arquitectura aporta generositat i demostra que la transformació dels límits de la vida contemporània converteix els reptes tècnics en recursos, i es poden abordar d’una altra manera, donant prioritat a la qualitat de vida. La introducció del model cooperatiu com a model alternatiu a la producció d’habitatges s’ha de considerar una contribució important a la qüestió de l’assequibilitat i la qualitat».
Aquest projecte de LaCol ja havia estat guardonat amb el Premi Mies van der Rohe d'Arquitectura Emergent 2022, entre d'altres reconeixements.
Premi a Millor Desenvolupament d'Habitatge Col·lectiu
La reconversió d’un antic magatzem de vi a Basilea, Suïssa, de Esch Sintzel Architekten, ha estat seleccionada com a Millor Desenvolupament d’Habitatge Col·lectiu en la categoria de Renovació per "demostrar que transformar el que existeix crea una qualitat d’habitatge nou i inesperat que desafia les tipologies estàndard".
A més, el jurat ha volgut atorgar una menció especial a Ekko, de Duncan Lewis (Bordeus, França), en la categoria de Nova Construcció; i a la fase 2 de la rehabilitació de Park Hill (Sheffield, Regne Unit), de l'estudi Mikhail Riches.
Lliurament de premis
La cerimònia de lliurament de premis se celebrarà el pròxim 20 de juny de 2024 a la seu d’Arc en Rêve, a Bordeus. Tant les 18 candidatures finalistes com les guanyadores estaran exposades a l'Institut d'Arquitectura d'Euskadi durant la tardor i després es traslladarà a Arc en Rêve.
9 projectes catalans, finalistes als Premis Arquitectura del CSCAE
Els projectes finalistes han estat escollits entre les 185 propostes seleccionades pels Comitès de Selecció constituïts als Col·legis Oficials d'Arquitectes i Consells Autonòmics, dins dels seus àmbits territorials. A la convocatòria s'han presentat un total de 497 propostes.
Els projectes finalistes optaran a sis premis basats en valors: Premi Sostenibilitat i Salut (valors universals), Premi Nova Bauhaus (valors culturals i artístics), Premi Hàbitat (valors bàsics de l'Arquitectura i l'Urbanisme), Premi Rehabilitació (valors associats a la rehabilitació, renovació i regeneració), Premi Professió (valors professionals i ètics) i Premi Compromís, que distingeix altres formes d'exercici professional, com ara treballs de divulgació i difusió arquitectònica, innovació o emprenedoria.
Juntament amb els premis basats en valors, es tornaran a lliurar tres distincions de caràcter especial: el Premi d'Arquitectura Espanyola, el Premi d'Urbanisme Espanyol i el Premi a la Permanència.
Els projectes guanyadors es donaran a conèixer, el proper 20 de juny a les 18.30 h, en una cerimònia de lliurament que se celebrarà al Teatre Reina Victòria de Madrid, i en què els premiats rebran l'escultura “TOITS ”, elaborada amb Obsidiana COMPAC.
PROJECTES FINALISTES CATALANS
Mercat Provisional d'Horta
Autors: Pere Joan Ravetllat + Carles Enrich
Rehabilitació de la cooperativa agrícola de Flix
Autors: CAMPS FELIP Arquitecturia | Josep Camps i Olga Felip
Living in lime – 42 VPO a Son Servera
Autors: PERIS + TORAL ARQUITECTES | Marta Peris i José Toral
Fetdeterra. Sistema constructiu de terra crua
Autors: FETDETERRA. Maite Sainz de la Maza | Macari de Torres
40 habitatges de lloguer a Sant Feliu de Llobregat
Autors: MAIO Architects | Maria Charneco, Alfredo Lerida, Guillermo Lopez i Anna Puigjaner
Nursery. 1306 trees for Timisoara
Autors: MAIO architects | Alfredo Lerida, Anna Puigjaner, Maria Charneco i Guillermo Lopez
Casa 1736
Autors: HARQUITECTES | David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros i Roger Tudó
Centre de primera acollida per a dones sense llar
Autors: Vivas Arquitectos | César Vivas i Cristian Vivas
Regulació d'equipaments comunitaris del PGM
Autors: Àrea de Política Urbanística i Espais Naturals | Xavier Josep Mariño Bermúdez, Loles Herrero Canela, Jordi Vila i Toneu
JURAT DELS PREMIS ARQUITECTURA
El Jurat encarregat de la selecció de les propostes finalistes ha estat format per Mª José Peñalver Sánchez, tresorera del CSCAE i consellera pel Col·legi Oficial d'Arquitectes de Múrcia, que ha assumit la Presidència del Jurat; Elena Calama, subdirectora general d'Arquitectura i Edificació al Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana; Patricia Silva, sotsdirectora adjunta d'Arquitectura i Edificació del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana; Luz Paz Agras, experta en divulgació arquitectònica i professora titular de l'Àrea Composició Arquitectònica a l'Escola Superior d'Arquitectura de la Corunya; Mar Santamaria-Varas, experta en innovació i emprenedoria i sòcia fundadora de la consultora 300.000 km/s; Ignacio Laguillo, arquitecte expert en l'àmbit de l'edificació, a Laguillo Arquitectes Associats; Victoria Acebo, arquitecta experta en edificació, a aceboXalonso Studio; Juan Manuel Herrero Sánchez, president de la Unió d'Agrupacions d'Arquitectes Urbanistes (UAAU); César Jiménez de Tejada, Premi d'Arquitectura Espanyola (ex aequo) el 2023; Paco Sanchis, CEO de COMPAC; Juan Antonio Ortiz, vicepresident primer del CSCAE, i, Laureano Matas, secretari general del CSCAE i del Jurat, amb veu, però sense vot.
Concurs internacional d’arquitectura dels espais firals de Montjuïc
S'ha presentat a la seu del COAC el concurs internacional d'arquitectura per a la remodelació de diversos pavellons del recinte firal de Montjuïc, convocat per Fira Internacional de Barcelona. L'acte de presentació ha comptat amb la participació de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC; Maria Buhigas, arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona; i Marc Serra, director de Serveis del Recinte i Infraestructures de Fira Barcelona.
Es tracta del Concurs de projectes restringit amb intervenció de Jurat per a la contractació dels serveis relatius a la redacció de l’avantprojecte, del projecte bàsic, projecte executiu i direcció d’obra dels palaus: Palau Multifuncional i Palau de les Comunicacions (lot 1), Palau Alfons XIII (lot 2) i Palau del Vestit (lot 3).
L’objectiu del concurs, convocat amb motiu de la futura celebració del Centenari de l’Exposició Internacional de 1929, és convertir el recinte de Montjuïc en un espai firal urbà, modern i icònic a Europa. Es valoraran els projectes que impulsin una optimització de les instal·lacions firals, per a fer-les més modernes, flexibles i polivalents, seguint els paràmetres d’eficiència, digitalització i sostenibilitat del segle XXI.
La convocatòria inclou tres àmbits d’actuació:
1. Renovació i ampliació del pavelló 1 i construcció d’un nou pavelló multifuncional a l’emplaçament de l’actual pavelló 4 i el Palau de Congressos. El nou edifici, de 19.500 metres quadrats, serà la seu de salons, congressos i esdeveniments corporatius i s’integrarà en l’eix de l’avinguda de la Reina Maria Cristina.
2. Construcció del nou Palau de Congressos a l’actual Palau d’Alfons XIII. Conservarà els elements històrics catalogats i tindrà un auditori de gran capacitat.
3. Transformació de l’antic Palau del Vestit, avui integrat en el pavelló 8, per habilitar-hi el Fira Innovation Hub. Serà un espai on grans empreses, pimes, empreses emergents, centres de recerca i universitats podran desenvolupar solucions innovadores en sectors com les ciutats intel·ligents, l’alimentació, l’audiovisual o la tecnologia.
El procés de selecció de les candidatures presentades tindrà dues fases. En la primera, s’avaluarà la solvència tècnica i econòmica dels equips d’arquitectura internacionals que es presentin i se’n seleccionaran cinc per àmbit d’actuació. En la segona, un jurat integrat per arquitectes de reconegut prestigi internacional, presidit per Josep Lluis Mateo, estudiarà tots els projectes presentats i triarà el guanyador de cadascun dels tres àmbits. Es preveu que les obres s’hagin enllestit l’any 2029, coincidint amb la celebració del centenari.
Recupera el vídeo de la jornada de presentació del concurs:
Candidats seleccionats
En data 17 d'octubre, Fira Internacional de Barcelona informa que, un cop realitzat l'exercici de valoració de la Fase 1 del procediment, s'han seleccionat els candidats per a cada bloc. Podeu consultar el comunicat aquí.
L'arquitecta Carme Pinós ingressa a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Segons Carme Pinós, "el procés creatiu comença per un acte intuïtiu, no és lineal ni sistemàtic. L’arquitectura és art, però també comporta una gran responsabilitat cap a la societat i l’individu, buscant no només resoldre problemes sinó també aportar poesia i dignitat a l’ésser humà". El seu discurs recollia exemples pràctics del procés creatiu de l’arquitecte, des de petits objectes fins a intervencions urbanes, destacant la importància de la sensibilitat i la responsabilitat en la creació arquitectònica.
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) es va crear el 1764 com a societat literària privada, sota el nom de "Conferencia Physycomatemática Experimental", i més tard va passar a anomenar-se "Real Academia de Ciencias Naturales y Artes".
La seva funció original era reunir els científics catalans per presentar i discutir els avenços científics que es donaven al món. L'Acadèmia, amb seu al número 115 de La Rambla, disposa d'una biblioteca, un arxiu històric i un complex compost de l'Observatori Astronòmic Fabra, entre d'altres.
Carme Pinós
L'arquitecta va fundar el seu propi estudi l'any 1991, després d'una etapa conjunta amb Enric Miralles, amb qui va obtenir reconeixement internacional amb projectes com el Cementiri d'Igualada. Entre les seves obrés més destacades, hi ha el conjunt de la Plaça de la Gardunya, l’Escola Massana, el CaixaForum de Saragossa i l’Edifici de Departaments de la Universitat d’Econòmiques de Viena (Àustria).
Ha combinat la seva activitat professional amb la docència, sent professora convidada a l’École Nationale Supérieure d'Architecture Paris-Malaquais, la Harvard University Graduate School of Design, l'École Polytechnique Fédérale de Lausanne o la Columbia University de Nova York, entre d'altres.
Pinós ha rebut nombrosos premis i reconeixements, entre els quals es troben el Premi Prat de la Riba (2023), la Medalla d'Or de l'Arquitectura (2022), Premi Memorial Arnold W. Brunner de l'American Academy of Arts and Letters (2022), el Premi Nacional d'Arquitectura (2021), la Creu de Sant Jordi (2015), el Primer Premi de la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (2008) o el Premi d’Arquitectura del CSCAE (1995).
Per a més informació sobre l'obra de Carme Pinós, podeu visitar el portal arquitecturacatalana.cat.