Segona visita guiada als tallers de Mosaics Martí a Manresa
Durant la jornada es farà un recorregut per les instal·lacions de l'empresa Mosaics Martí, dedicada a la producció de mosaics hidràulics des de fa més d'un segle, i podrem elaborar la nostra pròpia peça de mosaic.
L'activitat està oberta a tots els membres de l’AADIPA i als arquitectes col·legiats, així com al públic en general.
Consulteu el programa detallat de la visita.
Places exhaurides.
La Intercolegial Técnica del Bages visita el Proyecto Phoenix de Iberpotash en Suria
El viernes día 2 de diciembre, miembros de las juntas de los diferentes colegios profesionales que forman la Intercolegial Técnica del Bages (ingenieros industriales, ingenieros técnicos industriales, aparejadores y arquitectos) pudieron seguir a pie de obra la evolución los trabajos del Plan Phoenix de Iberpotash en Suria. El proyecto Phoenix, con una inversión ya realizada a día de hoy de 280 millones de euros, es el proyecto más ambicioso a nivel de sector primario que se haya realizado nunca en Cataluña.
La piedra angular del proyecto es la construcción de plantas de cristalización para la obtención de sal de una pureza del 97%, lo que permitirá comercializar el que hasta ahora era un producto de desecho como es la sal generada en el proceso de extracción de potasa, y que durante décadas ha erigido los escombros salinos de Sallent y Suria. La primera de estas plantas de cristalización ya está operativa y en fase de puesta en marcha y calibración. Este proceso innovador permitirá en un primer momento no incrementar los actuales escombros salinos. La producción total de sal por este procedimiento ya está vendida por un periodo de 30 años a la multinacional AKZO Nobel, a razón de 1,5 millones de Tm año. Esta cifra al final de los 30 años equivale al volumen total de la escombrera salina del Cogulló de Sallent. En la visita se pudo visitar esta primera planta de cristalización en sus fases iniciales de producción. Para generar energía para el proceso de cristalización se ha construido una subestación eléctrica de 25.000 KW, exclusiva para la planta y ya en funcionamiento.
La parte más esperada de la visita fue la rampa de 4,5 km de longitud y 20% de pendiente que se está ejecutando, y que permitirá incrementar la producción de potasa por encima de los actuales niveles de Sallent y Suria juntos. La actual producción se extrae a través del Pozo Cabanasses y se transporta en camión hasta la planta de Suria, generando un tráfico de vehículos a través de la población que, con la rampa terminada, se podrá eliminar.
La actual explotación de Sallent, casi agotada (con recorrido para tres años más como mucho) tiene los días contados y la extracción se concentrará en las instalaciones de Suria. La actividad en la planta de Sallent está además condicionada por una sentencia que limita su plazo operativo hasta mediados de 2017. El proyecto Phoenix inicial contemplaba el cierre de Sallent y el traspaso de toda la actividad a Suria, incluida toda la plantilla actual de Sallent. Las dificultades técnicas en la construcción de la rampa han retrasado la fecha prevista de finalización hasta mediados de 2018 en el mejor de los casos, lo que podría ocasionar un grave perjuicio social y de ralentización de la inversión si la planta de Sallent no puede mantener la producción hasta la entrada en funcionamiento de la nueva extracción por la rampa de Suria. Esperamos que se pueda resolver este conflicto de fechas y se pueda mantener la producción en Sallent más allá de la fecha fijada por la sentencia.
La visita a la rampa es espectacular, con las dos terceras partes ya ejecutadas, es decir 3 km, y una profundidad de 600 m. En la visita de obra se pudo comentar con los técnicos responsables el reto que representa la construcción de esta rampa, con fuerte pendiente y atravesando materiales muy diversos, con fallas de ruptura geológica y filtraciones de agua en muchos puntos, lo que la hace una de las obras de ingeniería más complejas que se están llevando a cabo en estos momentos en Europa. A pesar de las dificultades técnicas, el ritmo avanza con un promedio de 3,5 metros diarios, y una sección media de túnel de 42 m2.
Actualmente está en exposición pública el Plan Director Urbanístico de la Minería del Bages, que contempla posibles escenarios de futuro de la producción de la planta de Suria. Sólo el pedido de sal de Akzo Nobel ya necesita de la construcción de una nueva planta de cristalización, a añadir a la ya construida.
La Intercolegial Técnica quiere agradecer a ICL / Iberpotash la posibilidad de seguir a pie de obra las inversiones del Plan Phoenix, el proyecto industrial seguramente más importante de la comarca. Las sinergias derivadas de su actividad son un activo potencial de primer orden para la posibilidad de implementación de industria química derivada y de servicios logísticos, aprovechando las infraestructuras necesarias para poder desplazar un tope futuro de la producción conjunta de sal y potasa de hasta 20.000 Tm diarias, frente a las 6-8000 Tm diarias actuales.
La Intercol·legial Tècnica del Bages visita el Projecte Phoenix d’Iberpotash a Súria
El passat divendres dia 2 de desembre, membres de les juntes dels diferents col·legis professionals que formen la Intercol·legial Tècnica del Bages (enginyers industrials, enginyers tècnics industrials, aparelladors i arquitectes) van poder seguir a peu d’obra l'evolució dels treballs del Pla Phoenix d'Iberpotash a Súria. El projecte Phoenix, amb una inversió ja realitzada a dia d’avui de 280 milions d'euros, és el projecte més ambiciós a nivell de sector primari que s’hagi realitzat mai a Catalunya.
La pedra angular del projecte és la construcció de plantes de cristal·lització per a l'obtenció de sal d’una puresa del 97%, fet que permetrà comercialitzar el que fins ara era un producte de rebuig com és la sal generada en el procés d’extracció de la potassa, i que durant dècades ha erigit els runams salins de Sallent i Súria. La primera d’aquestes plantes de cristal·lització ja està operativa i en fase de posada en marxa i calibratge. Aquest procés innovador permetrà en un primer moment no incrementar els actuals runams salins. La producció total de sal per aquest procediment ja està venuda durant un període de 30 anys a la multinacional AKZO Nobel, a raó de 1,5 milions de Tm any. Aquesta xifra al final dels 30 anys equival al volum total del runam salí del Cogulló de Sallent. En la visita es va poder visitar aquesta primera planta de cristal·lització en les seves fases inicials de producció. Per tal de generar energia per al procés de cristal·lització s’ha construït una subestació elèctrica de 25.000 KW, exclusiva per a la planta i ja en funcionament.
La part més esperada de la visita va ser la rampa de 4,5 Km de longitud i un 20 % de pendent que s’està executant, i que permetrà incrementar la producció de potassa per sobre dels actuals nivells de Sallent i Súria plegats. L'actual producció s’extrau a través del Pou Cabanasses i es transporta en camió fins a la planta de Súria, generant un trànsit de vehicles a través de la població que, amb la rampa acabada, es podrà eliminar.
L’actual explotació de Sallent, quasi esgotada (amb recorregut per a tres anys més com a molt) té els dies comptats i l’extracció es concentrarà a les instal·lacions de Súria. L’activitat a la planta de Sallent està a més condicionada per una sentència que limita el seu termini operatiu fins a mitjans de 2017. El projecte Phoenix inicial contemplava el tancament de Sallent i el traspàs de tota l’activitat a Súria, inclosa tota la plantilla actual de Sallent. Les dificultats tècniques en la construcció de la rampa han endarrerit la data prevista d’acabament fins a mitjans de 2018 en el millor dels casos, el que podria ocasionar un greu perjudici social i d’alentiment de la inversió si la planta de Sallent no pot mantenir la producció fins a l'entrada en funcionament de la nova extracció per la rampa de Súria. Esperem que es pugui resoldre aquest conflicte de dates i es pugui mantenir la producció a Sallent més enllà de la data fixada per la sentència.
La visita a la rampa és espectacular, amb les dues terceres parts ja executades, és a dir 3 km, i una profunditat de 600 m. En la visita d’obra es va poder comentar amb els tècnics responsables el repte que representa la construcció d’aquesta rampa, amb forta pendent i travessant materials molt diversos, amb falles de ruptura geològica i filtracions d’aigua en molts punts, fet que la fa una de les obres d’enginyeria més complexes que s’estan duent a terme en aquests moments a Europa. Malgrat les dificultats tècniques, el ritme avança amb un promig de 3,5 metres diaris, i una secció mitjana de túnel de 42 m2.
Aquests dies està en exposició pública el Pla Director Urbanístic de la Mineria al Bages, que contempla possibles escenaris de futur de la producció de la planta de Súria. Només la comanda de sal d’Akzo Nobel ja necessita de la construcció d’una nova planta de cristal·lització, a afegir a la ja construïda.
La Intercol·legial Tècnica vol agrair a ICL/Iberpotash haver pogut seguir a peu d’obra les inversions del Pla Phoenix, un projecte industrial que de ben segur és el més important de la comarca. Les sinergies derivades de la seva activitat són un actiu potencial de primer ordre per la possibilitat d’implementació d’indústria química derivada i de serveis logístics, aprofitant les infraestructures necessàries per a poder desplaçar un topall futur de la producció conjunta de sal i potassa de fins a 20.000 Tm diàries, davant a les 6-8.000 Tm diàries actuals.
Conferència: "Reactivar la ciutat"
Carles Enrich dirigeix un estudi d’arquitectura i urbanisme ubicat a Barcelona. És arquitecte per l’ETSAB i professor a l'ETSAB i l'EAR de Reus, combinant la pràctica professional amb la docència i la recerca.
El seu camp de treball abraça tot el territori habitable, des de l’àmbit domèstic a l’urbà, incidint en els seus punts de contacte. Treballa a partir de les preexistències i la seva memòria, introduint nous paràmetres d’interacció entre els habitants i el seu entorn. Reformula les preguntes per obtenir una resposta més adequada al lloc i a les necessitats reals dels seus usuaris. Proposa espais habitables i situacions d’intercanvi optimitzant els mitjans materials i respectant les condicions pròpies de l’hàbitat natural i urbà.
El jurat de la 7a Mostra d'Arquitectura de les Comarques Centrals li va atorgar una menció per l’obra Nou accés al centre històric de Gironella, de la qual va valorar l’economia de recursos en l’execució, així com l’actitud projectual de l’arquitecte que aconsegueix trobar solució a un problema de circulació urbana, però sense perdre mai de vista les circumstàncies socioeconòmiques del temps en què ha estat construït.
El jurat de la 7a MACC també va seleccionar el seu Pla Director del Castell de Jorba, a l’apartat de figures de planejament urbanístic.
Es poden consultar les obres a la pàgina web de la 7a MACC.
