Presentació de l'Agrupació d'Arquitectes Sènior/a a la Demarcació de l'Ebre
El proper dimarts 3 de desembre a les 17.30 h tindrà lloc a la seu de la Demarcació de l'Ebre la presentació de l’Agrupació d’Arquitectes Sènior/a del COAC.
L'Agrupació té per objectiu oferir serveis i defensar els drets dels arquitectes majors de seixanta anys, estiguin en actiu o jubilats. Així, té la voluntat de servir a la societat en general i als arquitectes en concret mitjançant l'acompanyament, l'intercanvi d'experiències i la cultura, per a la millora de la qualitat de vida i la salut.
A continuació, tindrem la presentació del llibre “Antoni Puig Gairalt. Arquitecte i humanista (1888-1935)”, a càrrec de la seva autora i membre de l’Agrupació d’Arquitectes Sènior Marta Cervelló.
Presentació del llibre 'Antoni Puig Gairalt. Arquitecte i humanista, 1888-1935'
El proper 3 de desembre a les 19.00 h tindrà lloc a la sala d'actes de la Demarcació de l’Ebre del COAC la presentació del llibre "Antoni Puig Gairalt, arquitecte i humanista, 1888-1935", a càrrec de Marta Cervelló, autora del mateix, i Elena Rosales, presidenta de la Demarcació de l’Ebre.
Antoni Puig Gairalt (L’Hospitalet de Llobregat, 1888 – Barcelona, 1935) va ser una figura clau de l’arquitectura catalana, en el moment de la transició del Noucentisme al Moviment Modern. Gràcies a la troballa del seu diari íntim, l’arquitecta Marta Cervelló Casanova, que és neboda-neta seva, ens proposa un acostament biogràfic a aquest arquitecte tan brillant, que va destacar també com a pianista. Va interpretar sol o amb Pau Casals, amb Mercè Plantada o, a quatre mans, amb Wanda Landowska, obres de Schumann, Mozart, César Frank i, sobretot, Bach.
Exposició: Mirades. Terra: Terra, Forma, Somni
Bea Dalmau (Tortosa, 1971) és llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses per la UB i Màster per Cranfield University i IESE. Des dels anys 90 viu a Barcelona on ha desenvolupat la seva activitat professional, tot mantenint una estreta vinculació amb les Terres de l’Ebre. El 2016 l’exposició “Buscant el blau”, que es va poder veure al Taller d’Art Cinta Dalmau de Tortosa, a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona i a la Torre del Visco de Fontdespatla, va revelar el seu caràcter com a fotògrafa. Prèviament havia exposat “Solituds”, al Taller d’Art Cinta Dalmau, i havia col·laborat amb altres institucions i magazines, com l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de l’Institut Ramon Muntaner: “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya”. Fruit de la col·laboració amb el pintor Miquel Paton són les fotografies als catàlegs icònics "Miquel Paton. Formes d’un anhel" (2017) i "Capella dels prats. Intervenció artística" (2018).
A cavall entre les Terres de l’Ebre i Barcelona, a través de la fotografia plasma una visió del paisatge que combina la pròpia vivència amb la idealització que comporta l’allunyament. Així mateix, la fascinació per la natura i els espais verges en perill de desaparició, l’ha dut a recórrer indrets com Islàndia, les Illes Lofoten, les Highlands d’Escòcia, Finlàndia, Groenlàndia, Alaskao Svalbard, fins a la banquisa àrtica a tocar del Pol Nord.
Alguns dels seus referents són Oriol Alamany, Vincent Munier, Ragnar Axelsson, Pentti Sammallahti, Toni Catany, Francesc Català-Roca i Jacques Henri Lartigue.
A “Terra. Forma. Somni” ens proposa un relat en forma d’episodis fotogràfics inspirats en les Terres de l’Ebre que parteix de la matèria primera i visita les formes artesanals o arquitectòniques a la recerca d’una idea, d’un propòsit, d’un sentit.
Mirades
El cicle d'exposicions MIRADES és una iniciativa cultural que teixeix tot el territori d’una forma col·laborativa, posant de manifest el patrimoni local a través de l’observació dels quatre elements de la natura: l’aigua, la terra, el foc i l’aire. Cadascun del elements és motiu d'una mostra anual, completant la sèrie en quatre anys i augmentant el llegat de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes amb la donació dels registres fotogràfics que construiran les exposicions. D’aquesta manera, des d’una mirada local, posarem en comú i debat compromisos de caire global.
Rastres terrenals, de Marc Torra (Girona, 19.09 – 8.12)
Ctonia, de Lluc Queralt (Tarragona, 1.10 – 29.11)
Pedra seca: la construcció del paisatge, de Marc Ballús (Vic, 22.10 - 22.11)
Terra no és un tot, de Llorenç Melgosa (Lleida, 7.11 – 7.01)
Terra, forma, somni, de Bea Dalmau (Tortosa, 15.11 - 3.01)
Construccions en terra, de Mònica Sànchez (3.07 – 28.09)
Amb el patrocini de:
101 anys de la visita a Tortosa de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya
A la crònica s'expliquen tots els detalls d'aquesta sortida, un dels molts viatges organitzats per l'Associació com a extensió acadèmica. Aquests viatges queden reflectits a l'exposició ‘Hors d’oeuvres’, que es pot visitar a la seu del COAC de Barcelona fins al 2 de febrer.
A la ciutat de Tortosa, el grup de membres de l'Associació va visitar l'interior de la Catedral de Santa Maria i van pujar a les cobertes de les naus gòtiques, des d'on es pot gaudir de la panoràmica urbana. També van visitar el col·legi de Sant Lluís Gonzaga, joia del Renaixement català, i l'Observatori de l’Ebre, a Roquetes.
L'arquitecte Antoni López Daufí, actualment arxiver al COAC-Ebre, va ser vocal de Cultura de la Demarcació entre els anys 2002 i 2007 i entre 2014 i 2022, i secretari de la Demarcació entre el 2022 i 2023. És autor del llibre "Escrits a una ciutat ben murada" i de la "Guia d’Arquitectura de la Demarcació de l’Ebre", publicada pel COAC, i coautor de "El Poble Nou. La darrera colonització del delta de l'Ebre".
Podeu descarregar l'article aquí.