Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Rehabilitació d’edificis amb fons NG: Casos d'èxit i eines per al seu assoliment

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

Per tal de donar continuïtat a la sessió tècnica informativa presentada el passat 22 d’octubre, l’Oficina Tècnica de Rehabilitació del COAC organitza una nova jornada de casos d’èxit de rehabilitació d’edificis residencials amb fons Next Generation, que tindrà lloc el dimecres 20 de novembre a les 18 h.

En aquest nou acte adreçat a tècnics, agents rehabilitadors, propietaris i públic en general, s’exposaran algunes eines bàsiques per ajudar a fer front a tot el procés de rehabilitació. Amb aquest objectiu, es comptarà amb la presència de tres empreses amb àmplia experiència en el sector de la construcció, les finances i la gestió de la rehabilitació, per tal que puguin presentar exemples de casos d’èxit així com eines necessàries per al seu assoliment.

Als casos pràctics explicats en l’anterior jornada, ara podrem sumar-hi els coneixements sobre sistemes i procediments d’aplicació directa a la rehabilitació per tal de tenir una visió més completa i integral.

D’entre tots els projectes escollits, el Grupo Habitat Futura ens parlarà de l’Illa Eficient, un exemple de comunitat energètica formada per comunitats de propietaris en una illa de l’Eixample de Barcelona. Situada entre els carrers Gran Via de les Corts Catalanes, Viladomat, Diputació i Calàbria, aquesta iniciativa inclou 22 comunitats de propietaris, 390 habitatges i més de 700 veïns. Les actuacions previstes contemplen totes aquelles derivades de la ITE, així com deficiències sobre les quals és necessari actuar, sempre amb criteris de sostenibilitat, amb l’objectiu de reduir l’energia primària no renovable i d’obtenir la màxima subvenció dels fons europeus.




Amb la col·laboració de:

      

PDF version

ArquiVolta Lleida 2024 al barri de la Bordeta

Imatge: 
© COAC Lleida

Unes 110 persones han participat en la desena edició de l’ArquiVolta Lleida 2024, les visites arquitectòniques gratuïtes obertes a la ciutadania que organitza la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). L’activitat, gratuïta i oberta a tota la ciutadania, s’ha centrat en descobrir l’arquitectura de cinc edificis emblemàtics del barri de La Bordeta.

La ruta ha començat al Molí de Sant Anastasi, un edifici industrial d’origen medieval rehabilitat, que és l’únic record que queda de l’antic poble de la Vilanoveta de Fontanet (ara La Bordeta). Ha continuat per l’Institut Maria Rúbies, un equipament de l’arquitectura contemporània amb un clar esquema funcional i constructiu; i seguidament, ha fet parada a l’Església de Sant Agustí, caracteritzada per la seva singular geometria. També s’han visitat els 56 Habitatges VPO de l’avinguda d’Artesa, construïts entre 1977 i 1980, i l’edifici polivalent d’equipaments de l’avinguda de Fontanet, un edifici contemporani que alberga diverses instal·lacions públiques, on l'activitat ha finalitzat.

La jornada, de 9.30 a 13.30 hores, ha ofert l’oportunitat als participants d’endinsar-se en aspectes tècnics, històrics i arquitectònics de cada obra. Per a la Demarcació de Lleida del COAC, és una activitat que permet difondre el valor de l’arquitectura i per apropar-la al públic de forma pràctica i pedagògica, i que, a més, compta amb un públic molt fidel. Cal destacar que en aquesta edició s’ha obert un nou fil conductor de les visites, que posa la mirada en l’arquitectura dels barris de Lleida.

L’activitat, precedida per l’ArquiVolta Debat, ha tancat una nova edició amb èxit i amb la voluntat de continuar descobrint la riquesa arquitectònica de Lleida en futures convocatòries.

22/10/2024
Tornar

El COAC participa, un any més, al 48 h Open House Barcelona!

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

El cap de setmana del 26 i 27 d’octubre se celebra la 15a edició del 48 h Open House Barcelona, el festival d’arquitectura que obre les portes de més de 200 edificis de la ciutat i dels municipis dels voltants. Un any més, el COAC participa en l'esdeveniment obrint la seva seu de Plaça Nova i oferint visites guiades.

La visita permetrà conèixer la història de l'edifici, obra de Xavier Busquets, i la seva recent renovació, a càrrec de Peris+Toral Arquitectes. Es podran veure els diferents espais: el Vestíbul, l’Altell, la Sala d'Actes i la segona planta, amb accés a una terrassa que ofereix vistes exclusives a la Catedral de Barcelona. També es podrà accedir a la coneguda com a Sala Mirador, situada a la 8a planta de l’edifici i des de la qual es pot gaudir de vistes 360º de Barcelona.

El festival és també una oportunitat per aturar-se a admirar els frisos de Picasso de la façana del COAC, una obra d'art única, restaurada l'any 2022 tant per la seva cara exterior com interior.

Les visites es duran a terme el dissabte de 16 a 19 h i diumenge de 10 a 14 h, i no cal inscripció prèvia. Destacar que el diumenge a les 11 h, hi haurà una visita adaptada per a persones cegues, que permetrà també gaudir dels frisos a través d’una maqueta tàctil pensada per sentir els relleus de Picasso. Aquesta maqueta ha estat realitzada amb la col·laboració de l'Ateneu de Fabricació de Les Corts.

Visita a les exposicions
Durant la visita es podrà veure l'exposició "Hors d’oeuvres" [fora d’obres]. Organitzada amb motiu del 150è aniversari de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, la mostra repassa l’extensa activitat de l’Associació mitjançant documentació de l’Arxiu Històric del COAC i de l'Arxiu de l'ETSAB. També es podrà veure l'exposició  "Habitatge i vulnerabilitat. Des del Raval i el sud-oest del Besòs", que se centra en l’habitatge existent a dos barris contraposats que representen moments diferents en la història residencial i sociourbana de Barcelona i que s’apropen a través del concepte de vulnerabilitat. No us les perdeu!

48 H Open House Barcelona
Aquesta 15a edició del festival promou una doble reflexió al voltant de què es important en l’arquitectura i què li dona valor. Així, pretén excavar i entendre el que és important per a l’habitant de la ciutat i se centra en l’exploració de set característiques fonamentals a l’hora de dissenyar i de gaudir d’un espai: lluminositat, solidesa, ubicació, orientació, funcionalitat, bellesa, confort. L’objectiu és que les persones es preguntin com volen viure i què és important per a elles en un espai.

Per veure el programa detallat del festival, visiteu el web de 48 h Open House!

PDF version

Exposición “Hors d’oeuvres” [fuera de obras]. 150 años de la Asociación de Arquitectos de Cataluña

Imatge: 
Josep Esquirol. Puig i Cadafalch mostrant les excavacions de l'assentament d'Empúries. 1912. Fons Associació d'Arquitectes de Catalunya, Arxiu Històric del COAC
El próximo 24 de octubre a las 18.30 h, una conferencia a cargo de Carolina García-Estévez, Enric Granell y Antoni Ramon, arquitectos y profesores de la ETSAB,  dará pie a la inauguración de la exposición “Hors d’oeuvres” [fuera de obras]. 150 años de la Asociación de Arquitectos de Cataluña.

Inscríbete a la conferencia inaugural

La exposición, comisariada por Carolina García-Estévez, se podrá ver hasta el 2 de febrero de 2025. 

El 19 de febrero de 1874 se funda en Barcelona la Asociación de Arquitectos de Cataluña (1874-1936), origen del actual Colegio de Arquitectos de Cataluña. Desde su reconocimiento legal el 28 de marzo de 1874, la Asociación luchó contra las múltiples infracciones relativas a los “derechos y dignidad de la clase” para conseguir y hacer respetar “nuestras atribuciones e intereses”. Unas consignas de crisis que nos recuerdan demasiado a la condición contemporánea en la que ahora se encuentra inmersa la arquitectura.

Con estas coordenadas, “Hors d’oeuvres” [fuera de obras] no solo adopta uno de los encabezamientos más repetidos en los menús de celebración del encuentro anual de los miembros de la Asociación —hoy, como hace ciento cincuenta años—, sino que también muestra al visitante los mecanismos a partir de los cuales la disciplina se formula orgánicamente como una extensión de la vida más allá del oficio de arquitecto: los viajes, las publicaciones, la organización y participación en congresos, la curaduría de exposiciones, así como el papel activo en los debates en torno al espíritu de la modernidad.

Quizás estamos ante los últimos prohombres de la cultura de la Renaixença, pero desde su legado descubrimos cómo ser arquitecto significó también participar en ese canto elegíaco que se abrió paso en la Barcelona de la Großstadt y las futuras vanguardias, hasta que la Guerra pareció ponerle punto final.

Carolina García-Estévez
 

PDF version

Pages