El COAC participa, un any més, al 48 h Open House Barcelona!
El cap de setmana del 26 i 27 d’octubre se celebra la 15a edició del 48 h Open House Barcelona, el festival d’arquitectura que obre les portes de més de 200 edificis de la ciutat i dels municipis dels voltants. Un any més, el COAC participa en l'esdeveniment obrint la seva seu de Plaça Nova i oferint visites guiades.
La visita permetrà conèixer la història de l'edifici, obra de Xavier Busquets, i la seva recent renovació, a càrrec de Peris+Toral Arquitectes. Es podran veure els diferents espais: el Vestíbul, l’Altell, la Sala d'Actes i la segona planta, amb accés a una terrassa que ofereix vistes exclusives a la Catedral de Barcelona. També es podrà accedir a la coneguda com a Sala Mirador, situada a la 8a planta de l’edifici i des de la qual es pot gaudir de vistes 360º de Barcelona.
El festival és també una oportunitat per aturar-se a admirar els frisos de Picasso de la façana del COAC, una obra d'art única, restaurada l'any 2022 tant per la seva cara exterior com interior.
Les visites es duran a terme el dissabte de 16 a 19 h i diumenge de 10 a 14 h, i no cal inscripció prèvia. Destacar que el diumenge a les 11 h, hi haurà una visita adaptada per a persones cegues, que permetrà també gaudir dels frisos a través d’una maqueta tàctil pensada per sentir els relleus de Picasso. Aquesta maqueta ha estat realitzada amb la col·laboració de l'Ateneu de Fabricació de Les Corts.
Visita a les exposicions
Durant la visita es podrà veure l'exposició "Hors d’oeuvres" [fora d’obres]. Organitzada amb motiu del 150è aniversari de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, la mostra repassa l’extensa activitat de l’Associació mitjançant documentació de l’Arxiu Històric del COAC i de l'Arxiu de l'ETSAB. També es podrà veure l'exposició "Habitatge i vulnerabilitat. Des del Raval i el sud-oest del Besòs", que se centra en l’habitatge existent a dos barris contraposats que representen moments diferents en la història residencial i sociourbana de Barcelona i que s’apropen a través del concepte de vulnerabilitat. No us les perdeu!
48 H Open House Barcelona
Aquesta 15a edició del festival promou una doble reflexió al voltant de què es important en l’arquitectura i què li dona valor. Així, pretén excavar i entendre el que és important per a l’habitant de la ciutat i se centra en l’exploració de set característiques fonamentals a l’hora de dissenyar i de gaudir d’un espai: lluminositat, solidesa, ubicació, orientació, funcionalitat, bellesa, confort. L’objectiu és que les persones es preguntin com volen viure i què és important per a elles en un espai.
Per veure el programa detallat del festival, visiteu el web de 48 h Open House!
Exposición “Hors d’oeuvres” [fuera de obras]. 150 años de la Asociación de Arquitectos de Cataluña
Inscríbete a la conferencia inaugural
La exposición, comisariada por Carolina García-Estévez, se podrá ver hasta el 2 de febrero de 2025.
El 19 de febrero de 1874 se funda en Barcelona la Asociación de Arquitectos de Cataluña (1874-1936), origen del actual Colegio de Arquitectos de Cataluña. Desde su reconocimiento legal el 28 de marzo de 1874, la Asociación luchó contra las múltiples infracciones relativas a los “derechos y dignidad de la clase” para conseguir y hacer respetar “nuestras atribuciones e intereses”. Unas consignas de crisis que nos recuerdan demasiado a la condición contemporánea en la que ahora se encuentra inmersa la arquitectura.
Con estas coordenadas, “Hors d’oeuvres” [fuera de obras] no solo adopta uno de los encabezamientos más repetidos en los menús de celebración del encuentro anual de los miembros de la Asociación —hoy, como hace ciento cincuenta años—, sino que también muestra al visitante los mecanismos a partir de los cuales la disciplina se formula orgánicamente como una extensión de la vida más allá del oficio de arquitecto: los viajes, las publicaciones, la organización y participación en congresos, la curaduría de exposiciones, así como el papel activo en los debates en torno al espíritu de la modernidad.
Quizás estamos ante los últimos prohombres de la cultura de la Renaixença, pero desde su legado descubrimos cómo ser arquitecto significó también participar en ese canto elegíaco que se abrió paso en la Barcelona de la Großstadt y las futuras vanguardias, hasta que la Guerra pareció ponerle punto final.
Carolina García-Estévez
Monogràfic: Com he de construir per no acabar al jutjat?
L’exposició d’una sèrie de casos reals poden permetre alertar els futurs professionals en aquells aspectes de més transcendència en la seva tasca professional, per tal d'allunyar les temudes reclamacions judicials.
Durant una trajectòria de més d’una dècada actuant com a pèrit en casos de responsabilitat civil d’ampli espectre, Enric Casanovas Ripoll ha identificat una sèrie de repeticions erràtiques que compartirà el dia 21 d’octubre. Aprèn a evitar errors que impliquin responsabilitat directa o indirecta dels tècnics i allunya les temudes reclamacions!
INSCRIPCIONS
Gratuït per a membres de l'AAEPFMC i membres de l'AJAC
Col·legiats no-membres de l'AAEPFMC o l'AJAC: 10 euros
No col·legiats: 30 euros
Són aplicables les beques de transport només per als membres de l'AAEPFMC.
INSCRIU-T'HI!
TEMARI
Primera part. 1h i 20 minuts
1. Escollir be el formigó. Ambients especials
2. Assajar el formigó. Provetes i res mes?
3. El deteriorament dels morters monocapa
4. La implantació de sistemes tipus SATE
5. Cartró-guix en locals humits. El cas de la placa verda
6. Cases de fusta en la tradició mediterrània
7. Cobertes inclinades a “la moderna”
8. Els paviments de gres i la compatibilitat amb ciments cola
9. Sistemes d’aerotèrmia. Errors habituals.
10. Sistemes de terres radiants. Errors habituals
11. Aplacats de façana. Experiències fallides
Descans
Segona part. 1h i 20 minuts
12. La dilatació del maó. Armar l’obra vista?
13. Façanes “modernes” de fusta i ceràmica
14. Relliscabilitat dels paviments. Paràmetre inestable.
15. L’ignorat món de protegir estructures metàl·liques a la corrosió.
16. Conflictes en sistemes d’estanquitat/impermeabilització en edificis
17. Reformes distributives. Edificis existents amb estructura de fusta
18. Aspectes bàsics del RITE. Endolls i altres mecanismes
19. Els plènums en sistemes de climatització
20. Necessitat de documentar l’execució de l’obra
21. Com cobrir la responsabilitat
22. Aspectes bàsics del reglament de baixa tensió. Endolls i altres
23. Investigació pericial. Com gestionar-la
Enric Casanovas Ripoll és arquitecte tècnic i arquitecte (UPC 1991-UPC 2006). Perit judicial des de 1999 circumscrit als jutjats de les províncies de Tarragona i Barcelona. Ha treballat i treballa arreu d’Espanya en temes de diversa índole i especial complexitat. Perit al TSJC i al Contenciós-Administratiu. Combina la professió lliberal en arquitectura i urbanisme amb l’actuació pericial en la doble condició d’arquitecte i arquitecte tècnic, arreu del territori. En el camp de la funció pericial acumula més d’un 85% de sentencies favorables en referencia a informes pericials elaborats, amb destacada constància i rigor en el treball. Té experiència docent des de l’any 2000 fins avui dia en seminaris i cursos, i ha participat activament en la formació pericial “Pràctica Pericial i Forense”, organitzada pel Consejo de la Arquitectura Técnica de España, entre d'altres. És el creador de primera revista pericial “Peritar” juntament amb la Revista de Derecho Urbanístico (RDU) vinculada al mon de l’urbanisme i la construcció.
Exposició “Hors d’oeuvres” [fora d’obres]. 150 anys de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya
L'exposició, comissariada per Carolina B. García-Estévez es podrà veure fins el 2 de febrer de 2025.
El 19 de febrer de 1874 es funda a Barcelona l’Asociación de Arquitectos de Cataluña (1874 1936), origen de l’actual Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Des del seu reconeixement legalment, el 28 de març de 1874, l’Associació va lluitar contra les múltiples infraccions relatives als “derechos y dignidad de la clase” per a aconseguir i fer respectar “nuestras atribuciones e intereses”. Unes consignes de crisi que ens recorden massa la condició contemporània en què es troba ara immersa l’arquitectura.
Amb aquestes coordenades, “Hors d’oeuvres” [fora d’obres] no sols adopta un dels encapçalaments més repetits en els menús de celebració de la trobada anual dels membres de l’Associació —avui, com fa cent cinquanta anys—, sinó que també mostra al visitant els mecanismes a partir del quals la disciplina es formula orgànicament com una extensió de la vida més enllà de l’ofici d’arquitecte: els viatges, les publicacions, l’organització i participació en congressos, la curadoria d’exposicions, així com el paper actiu en els debats entorn de l’esperit de la modernitat.
Potser ens trobem davant els darrers prohoms de la cultura de la Renaixença, però des del seu llegat descobrim com ser arquitecte significà també el partici-par en aquest cant elegíac que s’obrí pas a la Barcelona de la Groβstadt i les futures avantguardes fins que la Guerra semblà escriure el seu punt i final.
Carolina B. García-Estévez