Monogràfic: Com he de construir per no acabar al jutjat?
L’exposició d’una sèrie de casos reals poden permetre alertar els futurs professionals en aquells aspectes de més transcendència en la seva tasca professional, per tal d'allunyar les temudes reclamacions judicials.
Durant una trajectòria de més d’una dècada actuant com a pèrit en casos de responsabilitat civil d’ampli espectre, Enric Casanovas Ripoll ha identificat una sèrie de repeticions erràtiques que compartirà el dia 21 d’octubre. Aprèn a evitar errors que impliquin responsabilitat directa o indirecta dels tècnics i allunya les temudes reclamacions!
INSCRIPCIONS
Gratuït per a membres de l'AAEPFMC i membres de l'AJAC
Col·legiats no-membres de l'AAEPFMC o l'AJAC: 10 euros
No col·legiats: 30 euros
Són aplicables les beques de transport només per als membres de l'AAEPFMC.
INSCRIU-T'HI!
TEMARI
Primera part. 1h i 20 minuts
1. Escollir be el formigó. Ambients especials
2. Assajar el formigó. Provetes i res mes?
3. El deteriorament dels morters monocapa
4. La implantació de sistemes tipus SATE
5. Cartró-guix en locals humits. El cas de la placa verda
6. Cases de fusta en la tradició mediterrània
7. Cobertes inclinades a “la moderna”
8. Els paviments de gres i la compatibilitat amb ciments cola
9. Sistemes d’aerotèrmia. Errors habituals.
10. Sistemes de terres radiants. Errors habituals
11. Aplacats de façana. Experiències fallides
Descans
Segona part. 1h i 20 minuts
12. La dilatació del maó. Armar l’obra vista?
13. Façanes “modernes” de fusta i ceràmica
14. Relliscabilitat dels paviments. Paràmetre inestable.
15. L’ignorat món de protegir estructures metàl·liques a la corrosió.
16. Conflictes en sistemes d’estanquitat/impermeabilització en edificis
17. Reformes distributives. Edificis existents amb estructura de fusta
18. Aspectes bàsics del RITE. Endolls i altres mecanismes
19. Els plènums en sistemes de climatització
20. Necessitat de documentar l’execució de l’obra
21. Com cobrir la responsabilitat
22. Aspectes bàsics del reglament de baixa tensió. Endolls i altres
23. Investigació pericial. Com gestionar-la
Enric Casanovas Ripoll és arquitecte tècnic i arquitecte (UPC 1991-UPC 2006). Perit judicial des de 1999 circumscrit als jutjats de les províncies de Tarragona i Barcelona. Ha treballat i treballa arreu d’Espanya en temes de diversa índole i especial complexitat. Perit al TSJC i al Contenciós-Administratiu. Combina la professió lliberal en arquitectura i urbanisme amb l’actuació pericial en la doble condició d’arquitecte i arquitecte tècnic, arreu del territori. En el camp de la funció pericial acumula més d’un 85% de sentencies favorables en referencia a informes pericials elaborats, amb destacada constància i rigor en el treball. Té experiència docent des de l’any 2000 fins avui dia en seminaris i cursos, i ha participat activament en la formació pericial “Pràctica Pericial i Forense”, organitzada pel Consejo de la Arquitectura Técnica de España, entre d'altres. És el creador de primera revista pericial “Peritar” juntament amb la Revista de Derecho Urbanístico (RDU) vinculada al mon de l’urbanisme i la construcció.
Exposició “Hors d’oeuvres” [fora d’obres]. 150 anys de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya
L'exposició, comissariada per Carolina B. García-Estévez es podrà veure fins el 2 de febrer de 2025.
El 19 de febrer de 1874 es funda a Barcelona l’Asociación de Arquitectos de Cataluña (1874 1936), origen de l’actual Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Des del seu reconeixement legalment, el 28 de març de 1874, l’Associació va lluitar contra les múltiples infraccions relatives als “derechos y dignidad de la clase” per a aconseguir i fer respectar “nuestras atribuciones e intereses”. Unes consignes de crisi que ens recorden massa la condició contemporània en què es troba ara immersa l’arquitectura.
Amb aquestes coordenades, “Hors d’oeuvres” [fora d’obres] no sols adopta un dels encapçalaments més repetits en els menús de celebració de la trobada anual dels membres de l’Associació —avui, com fa cent cinquanta anys—, sinó que també mostra al visitant els mecanismes a partir del quals la disciplina es formula orgànicament com una extensió de la vida més enllà de l’ofici d’arquitecte: els viatges, les publicacions, l’organització i participació en congressos, la curadoria d’exposicions, així com el paper actiu en els debats entorn de l’esperit de la modernitat.
Potser ens trobem davant els darrers prohoms de la cultura de la Renaixença, però des del seu llegat descobrim com ser arquitecte significà també el partici-par en aquest cant elegíac que s’obrí pas a la Barcelona de la Groβstadt i les futures avantguardes fins que la Guerra semblà escriure el seu punt i final.
Carolina B. García-Estévez
Presentació de la Modificació de Pla General Metropolità per a la regulació de patis i celoberts a Barcelona ciutat
La presentació és oberta al públic i anirà a càrrec de David Martínez, gerent d’Urbanisme, acompanyat per Anton Carpio, director de Planejament, i Sonia Cobos, directora d’Actuació Urbanística. L'objectiu de la sessió, a més d’explicar la Modificació, és recollir les opinions dels arquitectes per tal que puguin contribuir a millorar la regulació que està en tramitació.
Es tracta d’una Modificació del PGM de 1976 per afavorir la implementació d’elements arquitectònics que redueixin el consum energètic dels edificis, sobretot pel que fa als espais de ventilació i renovació de l’aire i la il·luminació natural. L’objectiu és fomentar l’eficiència energètica i adaptar la norma als estàndards actuals. A partir d’ara només la superfície mínima exigida comptarà dins el còmput d’edificabilitat de l’edifici i, per tant, si un promotor decideix fer un pati o celobert més gran que la mida mínima requerida, no li computarà en l’edificabilitat. Així, es vol promoure espais més amplis que permeten una ventilació de més qualitat i millor il·luminació amb llum natural i per conseqüència millorar l’eficiència energètica dels edificis nous i les grans rehabilitacions.
S’afegeix un nou concepte d’edificació destinat a la il·luminació i ventilació naturals dels edificis, l’espai interior lliure d’edificació. Aquest espai, amb dimensions suficients per assimilar-se a un espai exterior o a un interior d’illa, no consumirà edificabilitat, amb la qual cosa, s’incentiva la incorporació de millors condicions bioclimàtiques als habitatges.
La nova normativa també regula la il·luminació i ventilació naturals de les plantes soterrànies, que, quan reben aquesta il·luminació i ventilació a través d’espais interiors lliures d’edificació, patis o celoberts, la superfície construïda s’haurà d’incloure dins l’edificabilitat, amb l’excepció que es destini a ús de pàrquings o trasters.
L’actualització de la normativa també vol ser una aposta per la incorporació d'atris bioclimàtics, espais interiors que permeten millorar la ventilació i la il·luminació natural de les edificacions aprofitant els fenòmens naturals per regular la temperatura i la circulació de l’aire.
Cal inscripció prèvia
Control i seguiment de l'execució dels SATE amb Grupo Puma
La Demarcació de les Comarques Centrals del COAC acull una jornada tècnica amb Grupo Puma per presentar els sistemes de control i seguiment de l'execució dels SATE.
A càrrec de Manuel Martino Beltrán, enginyer civil /enginyer de camins, canals i ports i actual cap de línia d'aïllaments de Grupo Puma.
Es mostraran els coneixements i detalls constructius necessaris per a una correcta execució d’un SATE. S'abordarà els mètodes de control, com realitzar-los amb ferramentes fàcils, mesures de correcció i les conseqüències d’una no correcta aplicació. A més a més, es mostraran les millors solucions per evitar risc d’incendis (material inflamable i franges tallafocs).
Programa:
- Presentació Grupo Puma.
- Gama de Sistemes de Aïllament Tèrmic Exterior TRADITERM
- Segons tipus d'aïllament (EPS, Llana mineral, suro natural)
- Prevenció d’incendis: TRADITERM Mineral amb llana de roca, totalment ignífug. Solucions amb tallafocs.
- Tipologies d’acabats:
- Tipus de morters acrílics: flexible, silicona, siloxano, active...
- Acabat amb ceràmica
3. Control i seguiment de l’execució d’un SATE
- Què controlar
- Com controlar
- Mesures correctives
- Patologies
4. Consulta’ns
5. Dubtes
La jornada tindra lloc a la seu de Vic, dimecres 29 de gener a les 16:00h (Plaça Bisbe Oliba, 2).
Jornada gratuïta amb aforament limitat. Inscripcions aqui.
