El COAC presenta un recurs contra l’ordenança municipal de llicències exprés de Lleida
Aquesta nova ordenança de llicències, que va entrar en vigor el passat 1 de gener de 2017, fixa amb detall quines són les obres que requeriran la redacció d’un projecte tècnic i estableix que determinades obres poden iniciar-se només mitjançant una comunicació prèvia, sense necessitat d’obtenir llicència.
El COAC considera que la Paeria s’ha extralimitat en les seves competències en precisar en una ordenança municipal el contingut de la Llei d’Ordenació de l’Edificació, de rang superior.
En aquest sentit, la llei estatal fixa que requeriran projecte a càrrec d’un tècnic acreditat les noves construccions, excepte les d'escassa entitat constructiva i senzillesa tècnica, i les reformes o ampliacions que alterin la configuració arquitectònica de l’edifici.
Segons el criteri del COAC, es tracta de conceptes jurídics indeterminats que cal definir cas per cas, com acredita la jurisprudència del Suprem, i el COAC entén que l’Ajuntament no pot definir-los de forma concreta perquè els paràmetres que estableix l’ordenança, en determinats casos, sí que poden afectar a la configuració general de l’edifici o al conjunt del sistema estructural havent-se de requerir un projecte en garantia de la seguretat de les persones.
Consulta l'Ordenança dels procediments d'intervenció administrativa municipal sobre l'ús del sòl i edificació, llicències urbanístiques i comunicacions prèvies.
Consulta la notícia publicada al Segre el 26 de gener.
Arquitectour_Lleida 2016
La segunda edición de Arquitectour Lleida abre las puertas de edificios emblemáticos de la ciudad habitualmente no visitables.
Después del éxito de la pasada edición, el próximo fin de semana, 8 y 9 de octubre, tendrá lugar el 2º Arquitectour Lleida, que ofrecerá dos rutas guiadas por 10 viviendas y edificios emblemáticos de la ciudad de Lleida que habitualmente no están abiertos al público.
El presidente de la Demarcación de Lleida del COAC, Víctor Pérez-Pallarès, y el local manager del colectivo Igers Lleida, Xavier Cantons, han sido los encargados de presentar en rueda de prensa esta segunda edición.
El evento se organiza con ocasión del Día Mundial de la Arquitectura. Es gratuito y está abierto a toda la ciutadanía, previa inscripción al 973 234 051 o a junta.lle@coac.net.
El inicio de las rutas será a las 10.00 h desde la sede del COAC Lleida (c. Canyeret 2).
Arquitectour_Lleida 2016
La segona edició de l’Arquitectour Lleida obre les portes d’edificis emblemàtics de la ciutat habitualment no visitables.
Després de l’èxit de la passada edició, el proper cap de setmana, 8 i 9 d’octubre, tindrà lloc el 2n Arquitectour Lleida, que oferirà dues rutes guiades per 10 habitatges i edificis emblemàtics de la ciutat de Lleida que habitualment no estan oberts al públic. El president de la Demarcació de Lleida del COAC, Víctor Pérez-Pallarès, i el local manager del col·lectiu Igers Lleida, Xavier Cantons, han estat els encarregats de presentar en roda de premsa aquesta segona edició.
L’esdeveniment s’organitza coincidint amb el Dia Mundial de l’Arquitectura, és gratuït i està obert a tota la ciutadania, prèvia inscripció al 973 234 051 o a junta.lle@coac.net.
L’inici de les rutes serà a les 10.00 h des de la seu del COAC Lleida, al carrer del Canyeret 2.
Ruta de dissabte 8 d’octubre:
A les 10.00 hores els diferents grups participants sortiran de la seu del COAC Lleida (carrer del Canyeret 2) i es dirigiran a l’Escola Cervantes (1990-1992), un edifici dels arquitectes Lluís Domènech i Roser Amadó amb unes vistes privilegiades de la ciutat de Lleida i que s’adapta al fort desnivell del solar. La segona parada serà a l’Escola bressol i ludoteca Centre Històric (1997-1999) de l’arquitecte Jaume Terés i construïda al carrer Tallada. El tercer dels edificis que es visitaran dissabte és l’Arxiu Històric de Lleida (2000-2005), obra dels arquitectes Josep Benedito i Santi Orteu, ubicat a l’illa de la Maternitat. El quart edifici que es visitarà és el CaixaForum de Lleida (1920), antic Cinema Viñes obra de l’arquitecte Francesc Morera i rehabilitat per Josep Petit i Assumpció Vilaseca. I per últim, es visitarà la Casa Magí Llorenç (1905), un dels edificis modernistes de més qualitat de la ciutat, obra de l’arquitecte Francesc Lamolla i rehabilitada per Josep Maria Alventosa, que es trobar a la cruïlla entre dos carrers d’especial importància, el carrer Major i el carrer Cavallers.
· Més informació
Ruta de diumenge 9 d’octubre:
La sortida de la ruta de diumenge, igual que dissabte, es farà a les 10.00 hores des de la seu del COAC Lleida (carrer del Canyeret 2) i la primera parada serà l’Auditori municipal Enric Granados de Lleida (1985-1990), obra dels arquitectes Ramon Artigues i Ramon Sanabria. La segona visita serà a la Prefectura de la Guàrdia Urbana de Lleida (2009-2010), dels arquitectes Humbert Costas, Manuel Gómez, Jaime Blanco i Carlos Durán, on es podran visitar dependències que habitualment no estan obertes al públic. La tercera parada serà a les Muralles medievals del carrer Anselm Clavé (2007), rehabilitació de l’arquitecte Carles Sàez, situades al soterrani d’un edifici nou d’habitatges. El quart edifici que es podrà visitar és la Cambra de Comerç de Lleida (1958-1960) de l’arquitecte Marià Gomà, una construcció singular dins el panorama de postguerra a la ciutat. I per últim, es visitarà la seu de Pagès Editors (1997-1998) dels arquitectes Mamen Domingo i Ernest Ferré, un conjunt format per tres naus preexistents d’emmagatzematge agrícola.
· Més informació
Exposición: "Del campo a la casa. Los poblados de colonización de las Tierras de Poniente"
La exposición “Del camp a la casa. Els poblats de colonització de les Terres de Ponent”, tiene su origen en las tareas de identificación, clasificación y digitalización de los planos de proyectos de los poblados de colonización, facilitados por el Archivo Histórico de Lleida.
En 1939, una vez acabada la guerra civil, se creó el Instituto Nacional de Colonización (INC) con el objetivo de desarrollar nuevos pueblos y núcleos rurales para el asentamiento de agricultores que habrían de cultivar las zonas transformadas en regadío. En el ámbito de la zona regada por el canal de Aragón y Cataluña se construyeron cuatro poblados, todos ellos proyectados por arquitectos notorios de la época: Gimenells (Alejandro de la Sota, 1945), Sucs (José Borobio, 1948), Pla de la Font (José Borobio, 1956) y Vencillón (Manuel Jiménez Varea, 1961).
La exposición contribuye a la divulgación del material original, así como de los estudios efectuados, porque darlo a conocer y explicar sus valores es el primer paso para quererlo y protegerlo.
La inauguración de la exposición será el jueves 22 de septiembre a las 19 h. El arquitecto Víctor Pérez Escolano, catedrático de composición arquitectónica de la Escuela de Sevilla, hará la conferencia inaugural "Pueblos de colonización. Territorio y arquitectura".
Descarga invitación.