Oberta la convocatòria per participar al festival A Cel Obert 2026
L’esdeveniment, que compta amb la col·laboració de la Demarcació de l’Ebre del COAC, té l'objectiu de mostrar espais emblemàtics de la ciutat de Tortosa a través de projectes d’art efímer.
Els espais escollits per a aquesta edició són els següents: Passatge Franquet, Pati del Convent de la Puríssima Concepció Victòria, Pati del Palau Montagut, Pati de Sant Jaume i Sant Maties i Pati de Sant Jordi i Sant Domènec.
Com cada any, s’ha triat un tema amb la voluntat de crear un fil conductor que generi relacions conceptuals i funcioni com a nexe d’unió entre les diferents intervencions efímeres. El tema corresponent a l’any 2026, és: Natura.
El jurat valorarà, entre altres aspectes rellevants, l’adequació dels participants a la temàtica proposada, l’originalitat i la qualitat a l’hora de copsar el concepte, ja sigui aquest entès de manera literal o metafòrica.
El termini de recepció de propostes finalitza el 31 de maig de 2026 a les 23.59 h.
Consulta les bases de la convocatòria.
S’inaugura la nova seu compartida dels col·legis d’arquitectes i d’arquitectes tècnics a Terrassa
L’edifici, en forma de boomerang, és tot vidriat i molt lluminós, i té una superfície útil de 630 metres quadrats repartida en dues plantes. El seu interior està concebut buscant la màxima flexibilitat i adaptabilitat per oferir el millor servei al col·legiat, tant per a la realització de tasques administratives, com a d’ús formatiu. També és un espai idoni per acollir exposicions o altres tipus d’actes. Els equips de treball de les dues delegacions ocuparan la primera planta de l’edifici.
El projecte guanyador del concurs per a l’adequació de la nova seu, anomenat “Viandox”, va ser desenvolupat per l’equip d'RGA arquitectes. L’equip estava format pels arquitectes Barto Busom, Xavier Ruscalleda, Anna Pi i Meritxell Compte, juntament amb l’arquitecte tècnic Emilio Sanchiz. També hi van participar col·laboradors de QUADRANT, com Jaume Balanyà, enginyer d’instal·lacions, i Marc Casajuana, arquitecte especialista en instal·lacions i responsable de tasques de direcció d’obra. El projecte original de l’edifici és obra de l’arquitecte Juli Capella.
La nova seu compartida és un pas més en l’estreta col·laboració mantinguda entre les delegacions del Col·legi d’Arquitectes i el Col·legi d’Arquitectes Tècnics a la ciutat de Terrassa. Les dues entitats coordinen les seves accions a través de la Intercol·legial Tècnica del Vallès, amb la voluntat d’afavorir i facilitar les gestions de l’exercici professional compartides entre arquitectes tècnics i arquitectes.
Acte d'inauguració de la nova seu
El delegat del Vallès del COAC, Fermín Aparicio, i la delegada del Vallès Occidental del CATEB, Vanessa Ballester, tenen el plaer de convidar-vos a la inauguració de la nova seu, que tindrà lloc el dimarts 21 d'abril a les 17 h.
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya és una institució que compta amb una trajectòria de més de noranta anys, durant els quals s'ha consolidat en la nostra societat com a referent de prestigi nacional i internacional. La missió del COAC és defensar el valor social de l'arquitectura i l'urbanisme envers la societat i en representació dels arquitectes. La seva estructura respon a la complexitat territorial del país, aproximant-se als arquitectes i al conjunt de la societat catalana a través de les seves sis demarcacions –Barcelona, Comarques Centrals, Ebre, Girona, Lleida i Tarragona– i delegacions, amb quasi 11.000 arquitectes col·legiats. 1300, a la delegació del Vallès.
Sobre el CATEB
El Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) es va constituir l’any 1940 i actualment integra prop de 7.000 professionals col·legiats. A més de la seu central a Barcelona, el Cateb té presència territorial a través de les seus de Vic, Manresa, Granollers, Terrassa, Mataró i Vilafranca del Penedès.
Inici de la campanya de la Declaració de la Renda: exercici 2025
Avui 8 d’abril de 2026 s’inicia el període de presentació de la Declaració de la Renda corresponent a l’exercici 2025, que finalitzarà el 30 de juny de 2026, darrer dia per presentar la declaració.
En els casos en què la declaració resulti a ingressar amb domiciliació bancària, el termini finalitza el 25 de juny de 2026.
Tots els treballadors autònoms, amb independència dels ingressos obtinguts durant l’any, estan obligats a presentar la declaració de l’IRPF, encara que hagin tingut rendiments reduïts o pèrdues.
Pel que fa als treballadors per compte aliè, estan obligats a presentar la declaració en els casos següents:
· Quan hagin obtingut ingressos superiors a 22.000 € anuals, si han tingut un sol pagador.
· Quan hagin tingut dos o més pagadors, si els ingressos totals superen els 15.876 € anuals i l’import percebut del segon i successius pagadors supera els 1.500 € en conjunt.
DEDUCCIONS FISCALS D'INTERÈS
1. Quota col·legial:
· Es recorda que la quota col·legial és una despesa deduïble a l’IRPF, amb un límit màxim de 500 € anuals.
· La deducció s’aplica exclusivament sobre l’import de la quota, sense incloure l’IVA, si escau.
2. Vehicle elèctric:
· Compra de vehicle elèctric endollable:
Es pot aplicar una deducció del 15% del valor d’adquisició, sobre una base màxima de 20.000 €, fet que suposa una deducció màxima de 3.000 €. Aquesta deducció és aplicable als vehicles adquirits entre el 30 de juny de 2023 i el 31 de desembre de 2025.
· Instal·lació de sistema de recàrrega:
Es pot deduir el 15% de l’import satisfet per la instal·lació del punt de recàrrega en habitatges d’ús privat, realitzada entre el 30 de juny de 2023 i el 31 de desembre de 2025, amb una base màxima anual de 4.000 €.
3. Obres de millora de l’eficiència energètica de l’habitatge
Es mantenen les deduccions vinculades a actuacions de rehabilitació energètica, sempre que es compleixin els requisits tècnics i s’acreditin mitjançant certificat energètic abans i després de les obres:
· Deducció del 20%
Per obres que redueixin la demanda de calefacció i refrigeració en almenys un 7%. Base màxima de deducció: 5.000 €.
· Deducció del 40%
Per obres que redueixin el consum d’energia primària no renovable en almenys un 30%, o que millorin la qualificació energètica fins a obtenir una classe A o B. Base màxima de deducció: 7.500 €.
- · Deducció del 60%
Per obres de rehabilitació energètica d’edificis residencials, quan es redueixi el consum d’energia primària no renovable en almenys un 30%, o s’assoleixi una qualificació A o B.
Aquesta deducció es pot aplicar als períodes impositius 2021, 2022, 2023, 2024 i 2025.
El termini per realitzar les obres és del 6 d’octubre de 2021 fins al 31 de desembre de 2025.
Base màxima anual de deducció: 5.000 €.
4. Altres deduccions d’interès per als col·legiats
També poden tenir la consideració de despeses fiscalment deduïbles, entre d’altres:
· Assegurança de responsabilitat civil profesional.
· HNA: aportacions i contribucions al sistema de previsió social, dins dels límits legals aplicables.
· Cursos de formació amb relació directa amb l’activitat profesional.
· Material i mitjans necessaris per al desenvolupament de l’activitat professional.
Més informació i assessorament:
Per a informació més detallada, podeu consultar el web de l’Agència Tributària.
Recordem, així mateix, que el COAC ofereix als col·legiats un servei d’assessorament gratuït per a consultes d’informació general en matèria fiscal, a través del correu electrònic fiscal@coac.net.
Competències Professionals: variació del conjunt del sistema estructural
La Sentència núm. 132/2025, dictada el 23 de juny de 2025 per la Sala del Contenciós-Administratiu del TSJ de Castella i Lleó, resol el recurs d’apel·lació interposat per un arquitecte tècnic. Aquest havia redactat un projecte de reforma interior d’un habitatge situat a El Espinar (Segòvia), que incloïa la demolició parcial d’un mur de càrrega central i la seva substitució per un pòrtic estructural format per dos pilars i una biga.
El Col·legi Oficial d’Arquitectes va impugnar la llicència concedida inicialment i l’Ajuntament va acabar estimant el seu recurs, declarant que l’actuació exigia projecte redactat per un arquitecte. L’arquitecte tècnic va recórrer al Jutjat Contenciós de Segòvia (PO 26/2023), que va desestimar la demanda. Aquest va interposar apel·lació davant el TSJ. El Tribunal examina la prova pericial de totes les parts i determina que:
"(...) Dado que lo relevante no era el objeto inicial de la reforma, ni que el estado del muro de carga se apreciara una vez iniciadas las obras, tampoco cabe reducir la intervención sobre el muro de carga a porcentajes matemáticos en atención a su longitud o superficie del forjado, ya que lo relevante verdaderamente es que cuando existe un muro de carga responsable del apoyo de una parte del forjado, su sustitución por un pórtico constituido por dos pilares y una viga es cambiar la estructura y cimentación del edificio, dado que si el muro se elimina sin modificar la estructura o realizar otra solución arquitectónica, el edificio hubiera colapsado".
La Sala conclou que es tracta d’una variació essencial del conjunt del sistema estructural, tal com preveu l’article 2.2.b) de la LOE. Per tant, el projecte ha d’estar signat per un arquitecte. El TSJ desestima íntegrament el recurs d’apel·lació, confirma la sentència de primera instància i manté la resolució municipal que requereix projecte subscrit per arquitecte.