Nous criteris d’interpretació i aplicació del Codi d’Accessibilitat (Decret 209/2023)
El Departament de Drets Socials i Inclusió ha incorporat nous criteris tècnics a l’espai web dels Criteris d’interpretació i aplicació del Codi d’Accessibilitat de Catalunya (Decret 209/2023).
D’aquesta actualització, cal destacar, entre d’altres, els següents:
- Canvi d’ús de local a habitatge amb accés directe des de la via pública (annex 3c, apartat 21.2)
- Itineraris interiors en edificis i establiments d’ús públic. Itineraris de comunicació vertical (annex 3d, secció A, apartat 3.1)
A més, s’ha afegit un índex que facilita la consulta i la localització dels continguts inclosos en aquests criteris.
Tal com ja es va informar en la notícia de publicació inicial dels criteris, aquests s’han treballat i consensuat en el marc de les Taules tècniques d’Accessibilitat, de les quals el COAC en forma part, juntament amb altres entitats i departaments de la Generalitat. La finalitat d’aquests criteris és aclarir i facilitar la resolució de dubtes interpretatius sobre l’aplicació del nou Codi d’Accessibilitat i garantir-ne una aplicació homogènia a tot el territori.
Per a més informació, podeu consultar el web del Departament de Drets Socials.
Ampliació dels criteris de filtratge al cercador d’expedients del programa de visat
Aquesta ampliació permet realitzar cerques més precises sobre el conjunt d’expedients tramitats.
Per obtenir resultats més eficients, es recomana no combinar massa camps de filtratge en una mateixa cerca i utilitzar texts parcials en lloc de valors complets. Les cerques amb pocs criteris i coincidències parcials faciliten una localització més ràpida i flexible dels expedients.
10 libros de arquitectura para celebrar Sant Jordi
Las encontraréis todas en la Biblioteca del COAC, disponibles para consulta o préstamo:
"Barcelona Via Laietana: més de cent anys d'història compartida", de Daniel Venteo
Barcelona y la Via Laietana atesoran más de cien años de historia compartida. Y también las instituciones que, desde su construcción, han hecho de la nueva avenida su sede, como la Cámara de la Propiedad Urbana.
"Mediterráneas: arquitectas y sus obras, 1978-2008", de M.E. Gutiérrez, A. Gilsanz, A. Díaz, D. Arias
El libro rinde homenaje a las arquitectas y sus obras mediterráneas, algunas muy conocidas y otras inéditas. Acoge una primera mirada al archivo digital matrístico contenido en la app NAM, Navegando Arquitecturas de Mujer. Aparecen un total de 100 arquitectas, cada una representada por una obra.
"Architecture: histoire de l'architecture en images", de Barnabas Calder
Descubre la historia de la arquitectura a través de un fascinante recorrido que va desde las primeras formas de vivienda hasta los rascacielos de acero y el diseño sostenible del siglo XXI. Con más de 700 edificios, estilos y movimientos arquitectónicos de todo el mundo, este libro ofrece una visión única de más de 10.000 años de creatividad e ingenio humano.
"Els Domènech: una nissaga d'arquitectes", de Lluís Domènech i Girbau
Lluís Domènech Girbau, estudioso de la obra de sus tres predecesores (Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura y Lluís Domènech i Torres), analiza la estirpe de los Domènech desde su origen y cómo los acontecimientos políticos y sociales que ha vivido cada generación a lo largo de más de un siglo han condicionado su manera de entender el mundo y la arquitectura.
"The last days of Gaudí", de Jeff Koehler
El 7 de junio de 1926, Antoni Gaudí salió del recinto de la Sagrada Família, parcialmente construida, para su confesión diaria en el casco antiguo de Barcelona. De camino, fue atropellado por un tranvía. Vestido de forma muy humilde, el mayor arquitecto del país no fue reconocido y fue trasladado al Hospital de la Santa Creu, donde le dieron una cama entre los pobres anónimos.
"SOS habitatge: anàlisi de la situació de l'habitatge a Barcelona des del moviment veïnal", de FAVB y Voltes Cooperativa
Presentado en el COAC el pasado mes de marzo, el estudio elaborado por las comisiones de Urbanismo y Vivienda de la Federación de Asociaciones Vecinales de Barcelona, con la colaboración de Voltes Cooperativa, pone sobre el mapa de la ciudad una radiografía muy precisa de la especulación y la vivienda protegida, dos mercados con vasos comunicantes.
"Els Nous realistes : arquitectura catalana i balear d'ençà la crisi del 2008", de Carme Ribas i Joan Roig
El catálogo de la exposición organizada en 2023 por el Disseny Hub recoge una selección de proyectos significativos que ejemplifican una nueva actitud arquitectónica: comprometida con el territorio, los recursos locales y las necesidades sociales. Con textos de los comisarios y aportaciones de otros expertos, ofrece una mirada crítica sobre cómo los nuevos arquitectos han adaptado su práctica a un escenario cambiante.
"Arquitectura d'estiueig : La Garriga (1840-1953)", de Lluís Cuspinera i Pepo Segura
El libro, de gran formato y publicado por La Garriga Secreta, recoge las 170 torres que han convertido a la Garriga en un referente indiscutible del veraneo y de la arquitectura modernista, ecléctica y noucentista de Catalunya.
"Urbanisme feminista: per una transformació radical dels espais de vida", del Col·lectiu Punt 6
Como parte de un feminismo entendido, no como una propuesta para las mujeres y de las mujeres, sino como una práctica en defensa del mundo y de la vida de todos, el urbanismo feminista se convierte en un dispositivo que ataca al centro de la economía política de la división social: la relación entre trabajo productivo y trabajo reproductivo, la definición del territorio, el uso del tiempo y del espacio, etc.
"La Casa de verano", de Masashi Matsuie
Tôru Sakanishi es un arquitecto recién graduado que se acaba de incorporar a Murai, un prestigioso pero pequeño estudio de arquitectura fundado por Shunsuke Murai, discípulo de Frank Lloyd Wright. Cuando el caluroso verano llega a Tokio, el estudio se traslada a la casa de veraneo que Murai tiene en un pequeño pueblo situado en la falda del monte Asama.
Sant Jordi en las redes sociales
Durante la semana de Sant Jordi, estate atento a las redes sociales del COAC para conocer algunas recomendaciones especiales. ¡Sigue el Instagram del COAC!
Firma de libros
Como cada año, el día de Sant Jordi varios autores firmarán libros en laCapell. La firma de libros será de 12 a 14 h en la sede de la librería, en Plaça Nova, 5, Barcelona. Además, laCapell contará con puestos de libros en los siguientes emplazamientos: delante del COAC, delante del DHUB, Paseo de Gracia con Diputació, Rosselló con Provença, delante del MUHBA y en el Jardín de la Casa Vicens.
Concierto de la Coral
Con motivo de la Diada, el mismo día 23 a las 17 h, la Coral de Arquitectos de Catalunya ofrecerá un concierto en el vestíbulo de la sede de Barcelona. ¡Estáis todos invitados!
Donació del fons de Ricard Ribas Seva a l'Arxiu Històric del COAC
Ricard Ribas Seva va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es va titular el 1932. El 1931 es va afiliar com a soci estudiant al GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), passant a ser soci director el 1933.
Durant aquests primers anys de carrera professional, va dissenyar amb Francesc Perales un prototip per a noves parades de floristes a Les Rambles, i va elaborar amb Antoni Puig i Gairalt un projecte –no realitzat– d'aeroport per a Barcelona. També va construir, entre d’altres, un habitatge unifamiliar a Barcelona (Avinguda d'Esplugues, 82) i l’edifici d’habitatges Casa Ballvé (carrer de Balmes, 166).
L’any 1936 va deixar el GATCPAC i el 1937 es va establir a Colòmbia, on va continuar amb la seva arquitectura racionalista. D’aquesta etapa destaquen obres com la casa de Bartolomé Jaune, l'edifici d'apartaments Gustavo Restrepo, el Teatre Teusaquillo i l'edifici Vengoechea.
El 1942 es va traslladar a l'Argentina, on va col·laborar amb Antoni Bonet Castellana. Finalment, als anys 50 va tornar a Barcelona, on va exercir de nou la seva professió fins a la seva mort, l’any 2000. Entre les seves obres d'aquest període destaca la Clínica Sant Jordi (Via Augusta, 269-273), un edifici que guarda consonància amb la seva anterior etapa racionalista.
Després de rebre la donació del fons del GATCPAC als anys 70, l'Arxiu Històric del COAC s'ha anat completant amb les donacions dels fons dels diferents arquitectes que van formar part del Grup, com ara Bonet Castellana, Torres Clavé, Illescas i Rodríguez Arias, entre d'altres. Ara amb el fons de Ribas Seva, l'Arxiu del COAC permetrà recórrer, de forma encara més completa, la història dels membres del GATCPAC.
