Mor l'arquitecte portuguès Nuno Portas
L'any 1962, Portas es va incorporar al Laboratori Nacional d'Enginyeria Civil de Portugal, on va coordinar el Centre de Recerca d'Arquitectura, Habitatge i Urbanisme fins al 1974. Després de la Revolució dels Clavells, que va posar fi a la dictadura de Salazar, va participar en els tres primers Governs Provisionals, ajudant a definir les directrius polítiques d'habitatge, rehabilitació urbana i actualització de la legislació urbanística. Com a secretari d'Estat d'Habitatge i Urbanisme, Portas va crear el programa del Servei de Suport Ambulatori Local (SAAL) per promoure la construcció d'habitatge social.
L'arquitecte va centrar el seu treball en la planificació urbana, un camp en què es va consolidar com un dels teòrics més importants a nivell nacional i internacional. La seva visió el va portar a treballar en alguns dels projectes urbanístics més ambiciosos d'Europa i Amèrica Llatina.
Portas va ser consultor al Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (1991-1992). També va coordinar el planejament intermunicipial de Madrid i la seva àrea metropolitana (1980-1983). Al costat d'Oriol Bohigas, va ser autor del Pla del Front del Mar i l'Estació de les Barques (1997-2000) i del Pla de Recuperació de la Zona Central (1995-2000) de Rio de Janeiro.
Va ser professor a l'Escola de Belles Arts de Lisboa i, el 1983, es va transferir a l'Escola d'Arquitectura de Porto, on va participar en la seva fundació. El 1989 n'assumiria la direcció del centre d'estudis i la responsabilitat de llançar el màster en Planificació i Disseny Ambiental Urbà. També va impartir classes com a professor visitant a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.
La seva influència ha estat àmpliament reconeguda a nivell internacional amb premis com el Premi Sir Patrick Abercrombie, de la Unió Internacional d'Arquitectes.
Ajuntament de Terrassa: nou procediment per a la sol·licitud de consulta presencial amb els tècnics d'Urbanisme
L'Ajuntament de Terrassa, des d'aquest mes de juliol, ha posat en funcionament un nou procediment per a la sol·licitud de consulta presencial amb els tècnics d'Urbanisme.
A partir d'ara, podeu contactar amb els Serveis d'Urbanisme i formalitzar les peticions de visita i consultes a través del telèfon 93 733 69 00, o bé per correu electrònic.
Consultes i petició de visites a:
Servei Administratiu Urbanisme: Urbanisme.OficinaAdministrativa@terrassa.cat
Llicències i Inspecció: llicencies.urbanisme@terrassa.cat
Planejament Urbanístic: planejament.urbanisme@terrassa.cat
Servei Jurídic Urbanisme: servei.juridic.urbanisme@terrassa.cat
La cita prèvia per realitzar tràmits es pot seguir demanant aquí.
Ampliació de pressupost de la convocatòria dels Fons Next Generation del Consorci de l'Habitatge de Barcelona (CHB)
El passat 23 de maig, el Consorci de l'Habitatge de Barcelona va informar que el pressupost total sol·licitat de la convocatòria Next Generation del Programa Barris i del Programa Edifici superava la dotació pressupostària existent, el que va suposar el tancament dels programes i que molts expedients quedessin exclosos.
El COAC, juntament amb la resta de col·legis professionals i l’Administració, ha estat treballant per demanar l’ampliació de la dotació pressupostària dels diferents programes per tal de recuperar tots aquells expedients que van quedar desatesos per l’exhauriment dels fons. Creiem que és important continuar impulsant una cultura rehabilitadora davant la necessitat de millorar el parc edificat envellit, per tal de garantir un confort tèrmic adequat als seus usuaris i assolir, com a país, el repte d’una economia neutre en carboni el 2050.
En data 9 de juliol de 2025, el CHB ha publicat al DOGC la modificació de la dotació pressupostària de tres convocatòries d'ajuts de fons NextGenerationEU. Aquesta modificació té voluntat d'ampliar el pressupost disponible per permetre l'entrada d'expedients que han quedat exclosos per exhauriment dels fons. Des del COAC recomanem, per tant, activar la tramitació al més aviat possible de tots aquells expedients que estiguin en curs.
Per conèixer de forma detallada el contingut de les convocatòries, programes i imports, podeu consultar els anuncis publicats al DOGC. A continuació es relaciona la dotació econòmica resultant, ampliació inclosa, per a cadascun dels diferents programes:
1) Programa de rehabilitació a nivell d'edificis de tipologia residencial unifamiliar i plurifamiliar, Programa d'actuacions de millora de l'eficiència energètica en habitatges i Programa per a l'elaboració del llibre de l'edifici existent per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació, a la ciutat de Barcelona: 39.569.614,98 €
2) Programa de rehabilitació a nivell de barri, Programa d'actuacions de millora de l'eficiència energètica en habitatges, Programa per a l'elaboració del llibre de l'edifici existent per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació, a la ciutat de Barcelona, per a edificis d'ús residencial en l'àmbit ERRP del Pla de Barris: 53.417.960,77 €
3) Programa de rehabilitació a nivell de barri, Programa d'actuacions de millora de l'eficiència energètica en habitatges, Programa per a l'elaboració del llibre de l'edifici existent per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació, a la ciutat de Barcelona, per a edificis d'ús residencial en l'àmbit ERRP d'edificis en sòl públic: 1.779.326,82 €
Enllaç de les convocatòries:
DOGC 9 de juliol: ref. BDNS 632786
DOGC 9 de juliol: ref. BDNS 634273
DOGC 9 de juliol: ref. BDNS 634272
Per a més informació, podeu adreçar-vos a l'Oficina Tècnica de Rehabilitació del COAC a través del correu electrònic otr.arquitectes@coac.net o del telèfon 93 306 78 03 (extensió 8).
Lluís Rambla i Amat, Medalla d’Honor de la Ciutat de Terrassa
Aquest dimarts 15 de juliol, se li va concedir a la Sala de Plens de l’Ajuntament. L’alcalde de la ciutat, Jordi Ballart, va lloar la seva figura, entregant-li el màxim reconeixement de la ciutat per la seva trajectòria i la seva vida lligada a l’activisme multidisciplinari promocionant Terrassa.
Lluís Rambla va centrar bona part del seu discurs a recordar la seva trajectòria al Grup d’Arquitectes de Terrassa, el GAT, durant la dècada dels 70, nascut per la necessitat de protegir l’enderroc i l’oblit d’edificis emblemàtics de la ciutat, fet definit pel propi Lluís com a "terrorisme arquitectònic". L’acció més destacada va ser l’impuls per salvar el Vapor Aymerich Amat i Jover de l’enderroc per fer-hi pisos (actual Mnactec).
L’alcalde de la ciutat va concloure l’acte recordant que "concedir una Medalla d’Honor implica tanta responsabilitat com rebre-la" i va destacar que Lluís "ha portat aires de progrés, justícia, cultura, respecte i convivència".
Com no podia ser d’altra manera, la tarda va acabar amb una invitació a una copa de cava a la Jazz Cava de Terrassa, a càrrec de Rambla.
Notícia Canal Terrassa