Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

“Voldria un jardí de quadres i llibres”, per a Manuel Gausa Navarro

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

Manuel Gausa haurà marxat d’aquest mon massa d’hora, sense dubte. Vull creure que no va patir físicament, li feia terror.

Tot mirant d’escriure aquest text breu, em ve la necessitat d’estendre’m sobre la seva gran humanitat més que sobre la influència  de la seva reflexió arquitectònica, o més que sobre la seva obra i projectes on va portar a la pràctica idees innovadores en l’àmbit de l’habitatge i de la concepció urbana.

Així per començar, el perfil de Manuel se’m fa totalment polièdric; si es pot dir que ens anem construint per contradiccions, ell en devia ser el gran paradigma.

Provenia d’una família d’artistes, tant per part de mare, Esperanza Navarro, que era actriu radiofònica i que va morir aquest gener passat, com per part de pare, Manel Gausa, actor i fotògraf. Igualment, li agradava saber-se en la línia més seriosa i potser convencional dels seus avis Manuel Gausa i Raspall i el besavi Manuel Joaquim Raspall, tots dos bons arquitectes.

D’aquests ancestres, Manuel en va recollir una fantasia innata i una curiositat infinita, una certa folia que neutralitzava amb el món més realista, responsable i pragmàtic dels seus estudis Bac C-Batxillerat Científic al Lycée Français de Barcelona. Així, els estudis d’Arquitectura, i la carrera subseqüent, li van permetre combinar raó i una manera més visionària o il·luminada per a enfrontar-se al dia a dia.

Manuel es va comprometre en les activitats que va emprendre sense límits, es va abocar en tot, d’una manera gairebé èpica -i potser tràgica- amb tanta energia com n’era capaç. Alhora, per contradicció, solia explicar amb molta naturalitat que ell era un mandrós de mena, per això havia nascut de cesària!

Va construir un itinerari professional coherent, dotant el seu coneixement de corpus teòric i alhora d’experiències reals: el pas primer per la redacció de Quaderns d’Arquitectura el va portar a ser-ne després un director obert a les tendències i alhora influent, per a seguir amb l’editorial Actar de la que fou cofundador, juntament amb Ramon Prat. Va participar en simpòsiums, escriure articles especialitzats i va publicar llibres, però segurament serà més recordat per Metàpolis i per Archilab, iniciatives que va desenvolupar amb Vicente Guallart i Willy Muller, teoritzacions urbanes que arrenquen una nova manera de considerar l’espai urbà, la seva forma i el seu creixement, tot fonamentat en tecnologies avançades i principis sociològics contemporanis. Alhora d’aquestes visions gairebé futuristes, es va interessar per les formes de viure, més concretes, que li van ser matèria per a la seva tesi doctoral entorn de l’habitatge. Per necessitat de portar a la pràctica alguns dels seus arguments, i també per l’ambició lícita personal de construir, va obrir despatx professional. El primer amb Montse Torras i Aureli Santos, després amb Florence Raveau, des del qual va participar en nombrosos concursos i realitzar alguns edificis dels quals destaca el bloc d’habitatges a París, al barri de Clichy-Batignolles.

L’ensenyament ha estat un fil conductor en la seva carrera. Ordenar les idees pròpies per a poder explicar-se i així oferir generosament el coneixement, ser “mestre” era natural en ell. Sempre li va agradar la transmissió d’informació, la conversa positiva i perquè no la polèmica. No obstant això, Manuel era abans de tot pacifista, i evitava les confrontacions que no fossin en les idees. Sense dubte li hauria agradat ser reconegut a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, com bé apuntava en Vicente Guallart a Toni Ribas en l’Ara del 23 d’agost del 2025. Va trobar altres plataformes: L’IAAC (Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya) de la qual va ser cofundador amb Vicente Guallart va ser una tribuna des de la qual explicar les idees inicialment encaixades en Metàpolis i evolucionades cap a la construcció d’un món sostenible. Després va guanyar plaça de professor i seguidament de catedràtic a la facultat d’arquitectura de Gènova. Hi tenia el prestigi imprescindible perquè li encarreguessin aquest estiu la lectura de 600 publicacions com a comissari de la qualitat científica dels seus col·legues italians.

Per a engegar aquest motor imparable que podia ser Manuel un cop vençuda una certa peresa inicial, s’havia de produir prèviament un enamorament, un acostament produït per la curiositat, per una ambició intel·lectual, pel desvetllament d’una certesa, un repte personal o una allau de generositat, a vegades per un cert vertigen que el conduïa a situacions de risc. La seva força no responia a una anàlisi estratègica de conveniències personals, actuava per conviccions i per compromís, i a voltes també per impuls.

Refinat i afrancesat, ben plantat, delicat en les maneres i amb un cert aire “négligé” elegant, era també un gran tímid que aconseguia gràcies a una dosi alta de sentit de l’humor i bonhomia resoldre les situacions divertides o complicades en què es va trobar, sovint desencadenant una riallada sonora i amiga que no oblidarem.

No fa gaire Manuel va escriure que ja tenia ganes de retir: “com Voltaire, “à cultiver mon jardin”, encara que sigui un jardí de quadres i llibres en lloc de flors.” Una il·lusió en la que comptava amb la seva Isabel inseparable, el seu fill Desislav i amb la colla d’amics incondicionals del seu curs del Lycée.

Marta Cervelló, agost 2025

26/08/2025
Tornar

Mor Manel Gausa, doctor arquitecte i ex director de Quaderns

Imatge: 
© Creative Leaders
L’arquitecte Manel Gausa ha mort de manera inesperada aquest dissabte a l'edat de 66 anys. 

Nascut a Barcelona l’any 1959, Gausa havia desenvolupat una trajectòria reconeguda internacionalment que combinava la pràctica arquitectònica, la docència i la reflexió teòrica. Actualment residia entre Catalunya i Itàlia, on era professor d’arquitectura i paisatgisme a la facultat d’arquitectura de la Università degli Studi de Gènova (UNIGE), i on coordinava un doctorat d’arquitectura i disseny i un laboratori de recerca urbana i territorial.

Figura clau en la transició de l’arquitectura moderna cap al segle XXI, Gausa defensava una concepció de l’“arquitectura entorn”, entesa com a escenaris en cruïlla i no com a objectes tancats, i incorporava a la disciplina aportacions de l’art, la física, les matemàtiques, la computació, la biogenètica, la literatura o la filosofia. Aquesta mirada es va concretar en les seves “arquitectures reactives”, capaces de dialogar i respondre al medi.

Gausa es va graduar a l’ETSAB-UPC el 1986, on va exercir de professor entre 1995 i 2000, i es va doctorar el 2005. 

Va ser cofundador de l’editorial d’arquitectura Actar juntament amb Ramon Prat, i entre el 1991 i el 2000 va dirigir la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme. També va ser un dels impulsors del grup Metapolis, amb Vicente Guallart i Willy Müller, que l’any 2000 van ser convidats per Massimiliano Fuksas a la Biennal d’Arquitectura de Venècia sota el lema “Més ètica, menys estètica”. Fruit d’aquell moviment creatiu, sorgiria poc després l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), del qual Gausa n’era cofundador i responsable de la part teòrica.

El 2004 va fundar amb Florenece Raveau, l'estudi Gausa+Raveau Actararquitectura, amb el qual va desenvolupar projectes d'arquitectura i urbanisme. 

Va ocupar també càrrecs institucionals rellevants, com el de vicepresident del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) de la Generalitat de Catalunya (2008-2012) i membre del Consell Consultiu de l’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona (2011-2014). En el seu vessant professional, en els darrers anys havia guanyat diversos concursos per fer habitatges a París, i va ser distingit amb la Medalla de l’Arquitectura de França. A més, va realitzar projectes i concursos tant d'àmbit internacional com nacional com la co-comissaria del Pavelló d'Espanya en la II Biennal d'Arquitectura de Rotterdam 2008, la Plaça Pablo Picasso a Montornès, el Polígon Arrahona a Sabadell i les Wood Houses a Nantes.

Entre els seus articles i publicacions, hi destaquen Housing, new alternatives, new systems, Metapolis Dictionary of Advanced Architecture, HiperCatalunya: Research Territories o Operative Optimis.

25/08/2025
Tornar
FNG

Modificació de la convocatòria dels Programes 1, 3, 4 i 5 del Consorci de l'Habitatge de Barcelona

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 7 d'agost, el Consorci de l'Habitatge de Barcelona, ha publicat al DOGC la modificació de la convocatòria per actuacions del Programa 3 Edificis, Programa 4 Habitatges i Programa 5 Llibre de l'edifici existent i projecte de rehabilitació, informant que s'elimina la possibilitat de presentar sol·licituds condicionades per aquests tres programes.

Pel que fa a les convocatòries en àmbits d'Entorns Residencials de Rehabilitació Programada (ERRP) de Pla de barris i d'Edificis en sòl públic, també queda eliminada la possibilitat de presentar sol·licituds condicionades per actuacions del Programa 1 Barris, Programa 4 Habitatges i Programa 5 Llibre de l'edifici existent i projecte de rehabilitació, a la ciutat de Barcelona.

Podeu consultar les publicacions al DOGC en els següents enllaços:

https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=1022031
https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=1021997
https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=1021960

Per a més informació, podeu adreçar-vos a l'Oficina Tècnica de Rehabilitació del COAC a través del correu electrònic otr.arquitectes@coac.net o al telèfon 93 306 78 03 (extensió 8). També podeu dirigir-vos a l'Oficina de Rehabilitació Municipal (ORM) situada al c. Pujades 350 - 08019 Barcelona, demanant cita prèvia al 010 o al web de l'Ajuntament.

 

21/08/2025
Tornar

El XIII Premi Internacional de Paisatgisme Rosa Barba Casanovas anuncia els seus vuit projectes finalistes

Imatge: 
© Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona

El jurat del XIII Premi Internacional de Paisatgisme Rosa Barba Casanovas ha anunciat els vuit projectes finalistes, seleccionats entre prop de cent cinquanta candidatures del tot el món. Els treballs, desenvolupats entre 2019 i 2024, destaquen per la seva capacitat d’innovació i per oferir respostes creatives als grans reptes ambientals, socials i urbans del nostre temps.

El nom del projecte guanyador es donarà a conèixer el 21 de novembre, en el marc de la 13a Biennal Internacional d'Arquitectura del Paisatge de Barcelona, que tindrà lloc del 17 al 21 de novembre al Petit Palau del Palau de la Música Catalana. L'edició d'enguany gira entorn del lema "Intel·ligència... natural?!", una reflexió sobre com el paisatgisme pot transformar el territori des d’una mirada innovadora i compromesa amb el futur.

Els vuit projectes finalistes són:

· URBAN BALCONY EMBRACING REWILDED NATURE, a Xi'an (Xina), de Kongjian Yu - Turenscape
· WATERSCAPE PARK, a Tushemisht (Albània), de João Nunes
· PARCO DELLA PACE, a Vicenza (Itàlia), de PAN Associati (arch. Gaetano e Benedetto Selleri), EMF - Estudi Martí Franch Arquitectura del paisatge, Studio Franco Zagari, ITS Engineering Company (Ing. Giustino Moro, Andrea De Pin)
· GRØNNINGEN-BISPEPARKEN, a Copenhagen (Dinamarca), de SLA
· THE DARK LINE, a New Taipei City (Taiwan), de Michèle Orliac - Arquitecta, Miquel Batlle, dA VISION Chung-Hsun WU landscape architect 
· BRIDGEFOOT STREET PARK, a Dublín (Irlanda), de DFLA
· CORREDOR INTEGRAL DEL PIEDEMONTE DE CALI, a Cali (Colòmbia), d'Edward Conde Serra i Jorge Alexis Viveros
· GLENSTONE, a Potomac (Estats Units), d'Adam Greenspan

Els autors de les vuit propostes finalistes presentaran els seus projectes en el marc del Simposi de la 13a Biennal Internacional d’Arquitectura del Paisatge. El projecte guanyador serà premiat amb una dotació de 15.000 euros, gràcies a la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell.

A més, tots els projectes seleccionats es publicaran al Llibre-catàleg de la Biennal, formaran part de l’exposició del Premi Rosa Barba i s’inclouran a la PAISATECA, l’arxiu digital de la Biennal. 

Un jurat internacional d’experts
El jurat del premi està presidit per Kate Orff, RLA, FASLA, fundadora de SCAPE, i inclou professionals de renom com Bruno Marques, president de la Federació Internacional d'Arquitectes Paisatgistes (IFLA); Michel Desvigne, director de Michel Desvigne Landscape Architects; Henry Crothers, fundador de Landlab; i Laura Zampieri, arquitecta paisatgista i cofundadora de CZstudio.

Consulteu tota la informació al web de la Biennal.

 

8/08/2025
Tornar

Pages