El COAC se suma a la campaña para ayudar a construir el SJD Pediatric Cancer Center Barcelona
El Hospital Sant Joan de Déu afronta actualmente el reto de construir el SJD Pediatric Cancer Center Barcelona, y para ello inició una campaña de captación de fondos que, en tan sólo un año, ya ha conseguido 28 millores de € de los 30 millones que requiere el proyecto. El COAC se ha sumado a la campaña y anima a los arquitectos que lo deseen a hacer una donación, de forma anónima, para ayudar a hacer posible la creación de este centro hospitalario.
El apoyo del COAC a la campaña se explicó en el acto "La arquitectura al servicio de los niños. La innovación arquitectónica en Sant Joan de Déu", en el que se habló de laimportancia del trabajo conjnto entre arquitectos y gestores para crear nuevos espacios generosos y pensados para las personas que tienen que habitarlos.
En esta jornada, pues, se quiso mostrar "una manera de hacer arquitectura en la que las personas son el centro de todas las decisiones", aseguró Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcación de Barcelona del COAC. En este sentido, añadió que "con este acto el COAC quiere apoyar el futuro centro como proyecto social imprescindible que debe poner Barcelona como referente internacional de salud, compromiso y solidaridad".
Así pues, Assumpció Puig, decana del COAC, explicó que la Junta del COAC ya había dado el primer paso para colaborar en la campaña y animó a los compañeros arquitectos a sumarse haciendo una donación. Asimismo, emplazó a los asistentes a "encontrarnos más adelante en el COAC para poder explicar el proyecto del SJD Pediatric Cancer Center Barcelona".
Participemos!
El COAC se suma a la campanya per ajudar a construir el SJD Pediatric Cancer Center Barcelona
L'Hospital Sant Joan de Déu afronta actualment el repte de construir el SJD Pediatric Cancer Center Barcelona, i per aconseguir-ho va iniciar una campanya de captació de fons que, en tan sols un any, ja ha aconseguit 28 milions d'€ dels 30 milions que requereix el projecte. El COAC s'ha sumat a la campanya i anima els arquitectes que ho desitgin a fer una donació, de forma anònima, per tal d'ajudar a fer possible la creació d'aquest centre hospitalari,
El suport del COAC a la campanya es va explicar a l'acte "L'arquitectura al servei dels infants. La innovació arquitectònica a Sant Joan de Déu", en què es va parlar de la importància del treball conjunt entre arquitectes i gestors per crear nous espais generosos i pensats per a les persones que hi han de viure.
Amb aquest acte, doncs, es va voler mostrar "una manera de fer arquitectura en què les persones són el centre de totes les decisions", va assegurar Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC. En aquest sentit, va afegir que "amb aquest acte el COAC vol donar suport al futur centre com a projecte social imprescindible que ha de posar Barcelona com a referent internacional de salut, compromís i solidaritat".
Així doncs, Assumpció Puig, degana del COAC, va explicar que la Junta del COAC ja havia fet el primer pas per col·laborar en la campanya i va animar els companys arquitectes a sumar-s'hi fent una donació i va emplaçar els assistents a "trobar-nos més endavant al COAC per poder explicar el projecte del SJD Pediatric Cancer Center Barcelona".
Participem-hi!
La Mesa de la Construcción de Girona commemora los 20 años
La iniciativa más reciente de la Mesa es de este 2018 con el impulso y la creación del Observatorio de la rehabilitación y la renovación urbana de las comarcas de Girona, con la voluntad de acontecer una plataforma abierta y transversal de estudio y análisis de fenómenos relacionados con la ciudad, para el fomento de políticas activas de mejora de la calidad de vida urbana. Este, desde su creación, persigue varios objetivos. El primero, informar de manera pública de las actividades que suponen cambios en las ciudades, con especial atención a los mecanismos de renovación urbana de la edificación. En segundo lugar, escuchar y moderar las observaciones de los ciudadanos en cuanto a los cambios, para poder mejorar la calidad de vida. En tercer lugar, recoger, concentrar y editar la información sobre el sistema vigente de orientación de la edificación para poder exponer las contradicciones en cada una de sus fases. En cuarto lugar, exponer el contraste existente entre los deseos de los usuarios, la administración y los costes globales con datos cuantificables y objetivas. En definitiva, pretende acontecer un punto de referencia de la información y asesoramiento técnico y legal en materia de renovación y rehabilitación.
Anteriormente, la Mesa de la Construcción ya había ideado nuevas propuestas por el sector. El 2003, a partir de una idea del entonces regidor de Urbanismo del Ayuntamiento de Girona, se creó el Sello Verde. Su objetivo era introducir voluntariamente criterios de sostenibilidad a los edificios de viviendas de obra nueva y gran rehabilitación para intentar reducir las emisiones de CO2 a la atmósfera, mejorar el ahorro energético y del agua y promover el reciclaje de residuos, entre otros. Esta propuesta fue tan innovadora que muchos ayuntamientos se adhirieron, convirtiéndose finalmente en el precedente del Decreto 21/2006 de regulación de la eco-eficiencia en los edificios, publicado el 2006 por la Generalitat de Cataluña.
Otra de las propuestasn es de 2011. Viendo la necesidad de intervenir en las obras paradas y con licencias de obra caducadas, la Mesa redactó y entregar un escrito al Secretario de Vivienda y al Director General de Urbanismo de la Generalitat de Cataluña, que finalmente se tradujo en un Proyecto de Ley de modificación del Texto refundido de la Ley de urbanismo.
Las reivindicaciones de la Mesa no acaban aquí. Alejándose del sector de la arquitectura y la construcción, en 2000 su actuación sirvió para poner de manifiesto la necesidad de las empresas de la provincia de enlazar Girona y Madrid por vía aérea.
Más allá de estas grandes iniciativas, la Mesa de la Construcción realiza acciones a nivel autonómico y local. Interpelando la Administración Autonómica, la Mesa ha hecho, entre otros, alegaciones y aportaciones al Decreto sobre Requisitos Mínimos de Habitabilidad (2001); observaciones en el anteproyecto de la Ley por el Derecho a la Vivienda (2006); o una denuncia a la Dirección general de Consumo y Seguridad Industrial por el suministro de hormigón sin controles (2001).
En el ámbito local, sus acciones también han sido muchas: revisión de los Planes Generales de Ordenación Urbana (PGOU) de Girona, Salto, Lloret de Mar y Aiguaviva; revisión del ordenanza del ruido y las vibraciones en Salt, aportaciones en la revisión del suelo urbanizable de Roses, entre otros.
La Taula de la Construcció de Girona commemora els 20 anys
La iniciativa més recent de la Taula s’ha dut a terme aquest 2018 amb l’impuls i la creació de l’Observatori de la rehabilitació i la renovació urbana de les comarques de Girona, amb la voluntat d’esdevenir una plataforma oberta i transversal d’estudi i anàlisi de fenòmens relacionats amb la ciutat, per al foment de polítiques actives de millora de la qualitat de vida urbana. Aquest, des de la seva creació, persegueix diversos objectius. El primer, informar de manera pública de les activitats que suposen canvis en les ciutats, parant especial atenció als mecanismes de renovació urbana de l’edificació. En segon lloc, escoltar i moderar les observacions dels ciutadans pel que fa als canvis, per tal de poder-ne millorar la qualitat de vida. En tercer lloc, recollir, concentrar i editar la informació sobre el sistema vigent d’orientació de l’edificació per tal de poder exposar-ne les contradiccions en cada una de les seves fases. En quart lloc, exposar el contrast existent entre els desitjos dels usuaris, l’administració i els costos globals amb dades quantificables i objectives. En definitiva, pretén esdevenir un punt de referència de la informació i assessorament tècnic i legal en matèria de renovació i rehabilitació.
Anteriorment, la Taula de la Construcció ja havia ideat noves propostes pel sector. El 2003, a partir d’una idea del aleshores regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Girona, es va crear el Segell Verd. El seu objectiu era introduir voluntàriament criteris de sostenibilitat als edificis d’habitatges d’obra nova i gran rehabilitació per tal d’intentar reduir les emissions de CO2 a l’atmosfera, millorar l’estalvi energètic i de l’aigua i promoure el reciclatge de residus, entre altres. Aquesta proposta va ser tan innovadora que molts ajuntaments s’hi van adherir, convertint-se finalment en el precedent del Decret 21/2006 de regulació de l’ecoeficiència en els edificis, publicat el 2006 per la Generalitat de Catalunya.
Una altra de les propostes va tenir lloc l’any 2011. Veient la necessitat d’intervenir en les obres aturades i amb llicències d’obra caducades, la Taula va redactar i lliurar un escrit al Secretari d’Habitatge i al Director General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, que finalment es va traduir en un Projecte de Llei de modificació del Text refós de la Llei d’urbanisme.
Les reivindicacions de la Taula no acaben aquí. Allunyant-se del sector de l’arquitectura i la construcció, l’any 2.000 la seva actuació va servir per posar de manifest la necessitat de les empreses de la província d’enllaçar Girona i Madrid per via aèria.
Més enllà d’aquestes grans iniciatives, la Taula de la Construcció treballa dia a dia realitzant accions a nivell autonòmic i local. Interpel·lant l’Administració Autonòmica, la Taula ha fet, entre d’altres, al·legacions i aportacions al Decret sobre Requisits Mínims d’Habitabilitat (2001); observacions en l’avantprojecte de la Llei pel Dret a l’Habitatge (2006); o una denúncia a la Direcció General de Consum i Seguretat Industrial pel subministrament de formigó sense controls (2001).
En l’àmbit local, les seves accions també han estat moltes: revisió dels Plans Generals d’Ordenació Urbana (PGOU) de Girona, Salt, Lloret de Mar i Aiguaviva; revisió de l’ordenança del soroll i les vibracions a Salt, aportacions en la revisió del sòl urbanitzable de Roses, entre d’altres.