La manca d’estratègia en renovació urbana condiciona les expectatives de futur en un entorn de desacceleració
Amb un 70% del parc residencial de Catalunya construït abans del 1980 —amb una normativa i tecnologia molt menys evolucionades que les de l’actualitat— és evident la necessitat de la rehabilitació, que a més reverteix en el benestar i la salut de les persones i, alhora, demostra la consciència que tenim com a societat en la cura del nostre hàbitat.
El COAC ha analitzat el dilluns 20 de gener en convocatòria als mitjans de comunicació l’activitat de la construcció i la rehabilitació a Catalunya del 2019 a partir dels projectes d'execució d'obra comparant les dades amb l'any anterior.
Anàlisi general: principals fets i dades
1.- El creixement de la superfície total visada, sota mínims. S'han visat 4.721.714 m2. El percentatge de creixement (4,8%) és inferior al del 2018 (15%) i marca la desacceleració de l’activitat. L'anàlisi coincideix amb les previsions d’Euroconstruct, que parla de retrocés progressiu de la construcció a Espanya fins al 2022, que podria tenir xifres de creixement negatives o del 0%.
2.- El creixement ve definit per projectes d’oficines de la Demarcació de Barcelona i determinats projectes industrials a les demarcacions de Barcelona i Tarragona (a Tarragona també és significativa la pujada de l’habitatge).
3.- La manca d’activitat en renovació urbana, cada cop més evident. El creixement es concentra de nou en l’obra nova (8,7%). La rehabilitació cau un 7,3% i tan sols representa un 24% del total, 3 punts menys que l’any anterior.
4.- L’habitatge frena de manera important el seu creixement. S’han visat 15.853 habitatges, 8,6% més que el 2018, percentatge molt menor que els anys anteriors (quan es creixia al voltant del 30 i 40%). Tot i això, el visat d’habitatge segueix suposant gairebé el 70% de la superfície visada.
5.- Els projectes de mida gran representen un 28% del total, mantenint xifres similars al 2018. El 2019 s’han visat 72 projectes de més de 10.000 m2, distribuïts en la seva major part a la Demarcació de Barcelona (15 a la capital i 45 més a la resta de la província, destacant el Barcelonès i Vallès Occidental).
Projectes d'obra nova i de gran rehabilitació
La rehabilitació segueix amb decreixement i cau un 7% en superfície visada. La rehabilitació d’habitatge està pràcticament estancada, i representa tan sols un 20% del total. Es fa palès, doncs, la manca, d’una banda, de cultura rehabilitadora i, de l’altra, d’una aposta decidida de l’Administració per dur a terme polítiques de renovació urbana i rehabilitació.
A Barcelona ciutat, on els solars edificables són mínims, la rehabilitació ha caigut un 35%. Ebre també decreix, i tan sols representa un terç del total de m2 visats (abans era més de la meitat). A la Demarcació de Tarragona, una de les que més creix enguany, la rehabilitació està estancada.
La superfície d’obra nova es distribueix en un 73% en habitatge i un 27% en no habitatge. El creixement total del 8,7% es concentra en projectes de no habitatge, que pugen un 40% (oficines principalment).
Anàlisi per usos: habitatge i no habitatge
Per tipologies, el creixement de la superfície visada es concentra en el no habitatge, que puja un 13,7%. La raó principal es troba en l’increment de la superfície corresponent a oficines a la Demarcació de Barcelona (tant a la ciutat com a la resta de la Demarcació, on el creixement total ha estat del 194%). També s’identifica un increment de superfície en els usos industrials, sobretot a les demarcacions de Barcelona i Tarragona.
La superfície d’habitatge queda en situació d’estancament, amb un increment de tan sols el 0,7%. De nou coincideix amb Euroconstruct, que identifica que el mercat residencial serà el més castigat, amb decreixement el 2022. Sigui com sigui, sobre els 15.853 habitatges visats el 2019 cal recordar que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya considera que en el període 2020-2024 caldria construir, anualment, 26.300 habitatges per cobrir les necessitats existents.
Per demarcacions, Tarragona és on s’identifica més creixement, amb 314.694 m2 visats (54% més que l’any anterior). Per contra, Girona té un decreixement del 19% de la superfície visada, amb un total de 413.345 m2.
El visat d’habitatge a la ciutat de Barcelona, contràriament al que anava passant en els darrers 5 anys, el 2019 presenta una caiguda del 15,6% pel que fa a la superfície visada, tot i que el nombre de projectes puja un 3,3% i el nombre d’habitatges augmenta un 12%. La conclusió doncs és que la superfície dels habitatges projectats és menor que la dels anys anteriors. A la resta del Barcelonès sí que creix la superfície d’habitatges, en concret un 20%.
Superfície visada per territori
La Demarcació de les Comarques Centrals (Bages, Berguedà, Osona, Anoia i Moianès) ha tingut un descens del 7,5%. En general a totes les comarques es veu un decreixement, exceptuant el Bages, que puja un 52% principalment per l’habitatge d’obra nova. Osona cau prop d’un 20%.
En situació de decreixement es troba també la Demarcació de Girona, que el 2019 ha caigut gairebé un 32%, a causa sobretot de la manca de projectes grans, que l’any passat van suposar gairebé 300.000 m2, situats en bona part a la comarca del Gironès (que enguany cau un 56%). L’Alt Empordà també presenta una caiguda rellevant del 43% per la manca de projectes grans de no habitatge. La Cerdanya, per contra, té una pujada molt significativa a causa dels projectes visats d’habitatge d’obra nova, seguida del Ripollès, que té el mateix comportament. En general, les comarques de costa cauen totes.
Per contra, Tarragona ha tingut un creixement notori, del 52%, a causa principalment dels projectes d’habitatge i també a un projecte industrial a Valls. Les comarques que més creixen són el Tarragonès (que té un creixement del 30% centrat en l’habitatge d’obra nova, que suposa 656 nous habitatges) i el Baix Camp (que creix un 66% gràcies a l’habitatge d’obra nova a Reus i Cambrils). A Cambrils i a Vila-seca hi ha projectes d’hostaleria projectats.
Les demarcacions de Lleida i l’Ebre presenten creixements moderats causats per pocs projectes de gran superfície. A l’Ebre les dades es veuen condicionades per un projecte d’habitatges de més 10.000 m2 a Tortosa, que fa que el creixement sigui del 5,8%. El Montsià és la comarca que cau més (15%).
Per la seva part, a Lleida la pujada és del 17%, gràcies a 2 projectes grans d’habitatge ubicats un a la ciutat de Lleida i un a Baqueira Beret.
A la ciutat de Barcelona, per primera vegada en els darrers 3 anys, incrementa la superfície, que no es deu a l’habitatge, sinó a les oficines i els usos industrials. Així, ha tancat el 2019 amb un creixement del 33%, protagonitzat per projectes grans i no residencials. En concret, una nau industrial de 95.615 m2 a la Zona Franca i 6 grans projectes d’oficines a l’entorn del Districte 22@, tots ells de més de 10.000 m2, que sumen una superfície total de 117.304 m2.
La resta de la Demarcació de Barcelona (Barcelonès -sense la capital-, Vallesos, Baix Llobregat, Alt Penedès, Garraf i Maresme), que des del 2015 havia estat el motor del creixement del sector a Catalunya, per primera vegada creix tan sols una xifra (el 5,4%), contràriament al que venia passant de forma ininterrompuda des del 2015, quan hi havia creixements que voltaven el 38% i, més recentment, el 15%). Aquesta situació de menor creixement afecta tant a l’habitatge com al no habitatge, i tant a l’obra nova com a la rehabilitació. Per comarques, el Baix Llobregat és la més afectada, amb una caiguda dels projectes d’habitatge del 28% respecte el 2018. En canvi, el Garraf (amb un 62%) i el Vallès Oriental (amb un 56%) sí que tenen pujades destacables, amb projectes principalment d’habitatge i projectes puntuals de caire comercial.
Accions que promou el COAC
- Des del 2017 col·laborem amb el Departament de Territori i Sostenibilitat en el desenvolupament del futur Pacte Nacional per a la Renovació Urbana, en base a l’Acord de Govern 112/2017, amb l’objectiu de transformar el parc edificat amb criteris de salut, benestar i eficiència energètica. Considerem que el pacte serà un instrument clau perquè la inversió privada (tant l’empresarial com els petits propietaris) aposti clarament per aquesta activitat.
- En un context d’emergència climàtica, volem aportar el coneixement del nostre col·lectiu en l’aplicació de mesures per fer front a l’escalfament global, per això tenim una participació activa en les iniciatives com ara la Cimera pel Canvi Climàtic, l’Agenda Urbana de Catalunya i l’Observatori 2030.
- Promovem la coordinació amb la resta d’agents de l’edificació: altres col·legis, associacions empresarials i administració pública.
Consulteu els gràfics de Visat
Consulteu la nota de premsa completa
DEBATE 2020: El Turismo en las Comarcas Gerundenses
La Tabla de Turismo de Girona, con la colaboración de la Universitat de Girona y la Demarcación de Girona del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC), organiza durando este año el Debate 2020: el turismo en las comarcas gerundenses para realizar una reflexión respecto a la posición actual del turismo en las comarcas de Girona y su futuro. El Debate 2020 se presenta como una nueva revisión del Debate Costa Brava del año 1976, en el cual, y a través de sus conclusiones, se puso de relieve los retos de futuro del sector turístico de la Costa Brava, y que se continuaron trabajando en el Debate Urbanístico de la Costa Brava del 1990 y el segundo Debate Costa Brava del 2004, impulsados por la Demarcación de Girona del COAC.
Dieciséis años después, tiempo suficiente para poder extraer nuevas conclusiones, se propone un nuevo debate, esta vez centrada en el turismo y con un ámbito geográfico más extenso: las comarcas gerundenses.
Una vez más, la Demarcación de Girona del COAC ha colaborado en la organización, concretamente en dos jornadas: la jornada sobre medio ambiente y paisaje, y la jornada sobre urbanismo y arquitectura, que tendrán lugar en Roses y Olot, respectivamente.
5 Jornadas en el territorio
El Debate 2020: El Turismo en las Comarcas Gerundenses se organiza a través de cinco jornadas que se llevarán a cabo a diferentes municipios de la provincia de Girona. Así, la primera tendrá lugar el 30 de enero en Girona y estará centrada en La oferta turística en las comarcas gerundenses: presente y futuro. La segunda sesión se hará el 26 de febrero a Roses, donde se debatirá sobre el Turismo, Medio Ambiente y Paisaje. La tercera jornada se hará en Olot el 19 de marzo por habla de Turismo y Arquitectura: urbanismo e infraestructuras. El 20 de abril será el municipio de Playa de Aro quién acogerá la sesión centrada en Turismo y economía. Y, finalmente, la última de las jornadas se hará en Lloret de Mar para posar sobre la mesa los retos de futuro del turismo en las Comarcas Gerundenses.
Consulta el programa e inscríbete en este enlace.
DEBAT 2020: El Turisme a les Comarques Gironines
Setze anys després, temps suficient per a poder extraure noves conclusions, es proposa un nou debat, aquest cop centrat en el turisme i amb un àmbit geogràfic més extens: les comarques gironines.
Un cop més, la Demarcació de Girona del COAC ha col·laborat en l’organització, concretament en dues jornades: la jornada sobre medi ambient i paisatge, i la jornada sobre urbanisme i arquitectura, que tindran lloc a Roses i Olot, respectivament.
5 Jornades en el territori
El Debat 2020: El Turisme a les Comarques Gironines s’organitza a través de cinc jornades que es duran a terme a diferents municipis de la província de Girona. Així, la primera tindrà lloc el 30 de gener a Girona i estarà centrada en L’oferta turística a les comarques gironines: present i futur. La segona sessió es farà el 26 de febrer a Roses, on es debatrà sobre el Turisme, Medi Ambient i Paisatge. La tercera jornada es farà a Olot el 19 de març per parlar de Turisme i Arquitectura: urbanisme i infraestructures. El 20 d’abril serà el municipi de Platja d’Aro qui acollirà la sessió centrada en Turisme i economia. I, finalment, la darrera de les jornades es farà a Lloret de Mar per posar sobre la taula els reptes de futur del turisme a les Comarques Gironines.
Consulta el programa i inscriu-te a les jornades en aquest enllaç.
El COAC, compromès amb el futur del planeta
Si continuem així, l’any 2100, la temperatura global serà dos graus superior a l’actual i provocarà, d’acord amb els experts, catàstrofes irreversibles. Per evitar-ho, el sector públic i el privat han d’impulsar plans concrets i realistes, així com motivar un canvi d’hàbits individuals i col·lectius. L’objectiu és clar: reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 45% durant els pròxims deu anys i a zero el 2050.
Davant d’això, els arquitectes assumim la nostra responsabilitat i lideratge i ens comprometem amb el futur del planeta, tal com es va posar de manifest amb la declaració d’emergència climàtica i ambiental impulsada per l’Observatori 2030 i a la qual el COAC s’hi va adherir.
Ara, coincidint amb la declaració d’emergència climàtica de l’Ajuntament de Barcelona i de la celebració de la primera Cimera Catalana d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, en la qual participem, publiquem els nostres compromisos globals per fer front al canvi climàtic:
FORMACIÓ, INNOVACIÓ I CONEIXEMENT
A través de la formació i la innovació, el COAC posa a disposició dels professionals el coneixement necessari per liderar les transformacions necessàries per combatre l’escalfament global i millorar la salut i qualitat de vida de les persones.
- Formació continua i especialitzada als arquitectes col·legiats d’acord amb el programa formatiu de l’Escola Sert, que contempla sostenibilitat, eficiència, rehabilitació energètica, benestar i salut, entre d’altres.
- Formació, tant en línia com en el territori, per a garantir que el màxim número de col·legiats pugui realitzar-la.
- Elaboració de guies i contingut especialitzat per als arquitectes.
- Difusió, mitjançant les agrupacions i els grups de treball, de bones pràctiques per fomentar el coneixement en matèria de sostenibilitat.
ORGANITZACIÓ
En els darrers anys, el COAC ha anat avançant cap a la implantació de noves línies de treball amb la voluntat de disminuir les emissions contaminants, donant exemple sobre la importància de la renovació urbana, com ha estat a través de la renovació de l’edifici de Plaça Nova, que enguany es replica a altres demarcacions. Amb aquest objectiu, es posa en marxa un seguit d’actuacions per reduir la petjada ecològica de l’activitat diària del Col·legi i així poder revertir-la.
- Adequació dels edificis del COAC per fer-los més eficients energèticament, a partir de l’elaboració d’un Pla Director Patrimonial consistent en una auditoria tècnica ambiental dels edificis del col·legi, així com en la introducció de mesures i mecanismes destinats a millorar l’eficiència dels espais.
- Incorporació, en el procés de verificació documental del visat, de l’existència de la certificació energètica, d’exigències d’estalvi energètic (limitacions de demanda i de consum), de criteris ambientals i d’ecoeficiència i d’instal·lacions d’autogeneració energètica.
- Consideració de la sostenibilitat com un pilar clau en les campanyes d’informació i divulgació, dirigides a la ciutadania, sobre temes relacionats amb l’arquitectura, l’urbanisme, la salut, etc.
- Desenvolupament d’una política de material informàtic que redueixi els consums.
- Compensació de les emissions de carboni dels desplaçaments dels ponents i participants en els actes COAC.
ALIANCES
És fonamental sumar esforços per fer front a l’escalfament global. El COAC vol ser part activa en el debat sobre ciutats, territori i canvi climàtic.
- Col·laboració amb empreses i administracions amb l’objectiu de difondre i incorporar la sostenibilitat en l’exercici intern i extern del COAC.
- Participació en taules tècniques, del sector i de l’administració per vetllar per la incorporació dels criteris de sostenibilitat en la professió.
- Suport i adhesió a les iniciatives destinades a visibilitzar l’escalfament global i el paper dels arquitectes en la seva mitigació.