Nueva Bolsa de Trabajo
titol:
Nueva Bolsa de Trabajo
link:
https://bt.arquitectes.cat/index
ordre:
12
extern:
No
publicitat:
No
delegacio:
data:
Thursday, 15 March, 2018 - 12:15
ordre ciutadania:
1
Modificada la normativa sobre gestió de residus a Catalunya
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
PROGRAMA DE PREVENCIÓ I GESTIÓ DE RESIDUS
S'ha publicat al BOE el Reial Decret 210/2018, de 6 d'abril, pel qual s'aprova el Programa de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20), que entrarà en vigor el 5 de maig de 2018.
Aquest Reial Decret, incorpora els aspectes d’economia circular establerts per la Directiva marc de residus 2008/98/CE i el Protocol de gestió de residus de construcció i demolició a l’UE, entenent el residu com una oportunitat d’obtenir un recurs.
És en aquests termes que el Reial Decret pretén avançar deixant enrere la visió separada de la gestió dels residus (municipals, industrials i construcció) unificant-ne al màxim els aspectes de tractament i gestió a fi efecte que els fluxos d’investigació entre els sectors afectats facin efectiu el binomi residu–recurs.
Entre els aspectes que cal destacar:
- L'increment de la valorització dels residus de construcció i demolició generats fins al 75% l’any 2020.
- La supressió de la fiança a dipositar a l’ajuntament quan s’obté la llicència d’obres, que es canvia per un document d’acceptació d’un dipòsit signat per un gestor de residus autoritzat, que es presentarà a l’ajuntament juntament amb la sol·licitud de llicència d’obres.
- L’import del dipòsit garanteix la correcta destinació dels residus separats per tipus. Tant les quantitats mínimes de residus a separar, com l’import d’aquest dipòsit, no varien de les recollides pel decret 89/2010. (11€/tona de residus previstos amb un mínim de 150€).
- El titular de la llicència ha de presentar a l’ajuntament un certificat acreditatiu de la gestió dels residus, indicant la quantitat i el tipus de residus lliurats.
- En quant a la reutilització (a la mateixa o a una altra obra) de residus de la construcció, el RD concreta que en els casos de reutilització de terres i pedres no contaminades, cal que la llicència d’obres determini com s’acreditarà aquesta gestió, ja sigui mitjançant els serveis tècnics municipals o amb empreses acreditades externes.
A diferència del Decret 89/2010, el nou Reial Decret no concreta com cal acreditar la reutilització d’altres residus, tampoc com es gestiona el dipòsit davant el gestor de runes en el cas que hi hagi varis gestors (diferents tipus de residus i tractaments) i tampoc fixa quan caldrà presentar a l’ajuntament el certificat acreditatiu de la gestió de residus.
El Reial Decret deroga i modifica parts del Decret 89/2010 de la Generalitat per el qual s’aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC).
Properament, l’Oficina Consultora Tècnica del COAC iniciarà la modificació dels documents d’ajuda per a l’elaboració de projectes, afectats per aquest canvi normatiu.
Per a més informació, consulta el text del RD 210/2018.
PLA TERRITORIAL SECTORIAL
D'altra banda, s'ha publicat també al BOE el Reial Decret 209/2018, de 6 d'abril, pel qual s'aprova el Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya (PINFRECAT20), que entrarà en vigor el 5 de maig de 2018.
Aquest nou pla, de caràcter municipal, revisa i substitueix el Pla territorial sectorial, aprovat pel Decret 16/2010.
El PINFRECAT20, determina els tipus d’instal·lacions de gestió de residus municipals (plantes de transferència, triatge, de rebuig, etc), concretant les diferents agrupacions territorials a que han de donar servei, establint-ne la localització, dimensionament i previsions de futur.
El PINFRECAT20 té caràcter vinculant respecte dels plans municipals i supramunicipals de gestió de residus municipals.
Per a més informació, consulta el text complet del RD 209/2018.
S'ha publicat al BOE el Reial Decret 210/2018, de 6 d'abril, pel qual s'aprova el Programa de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20), que entrarà en vigor el 5 de maig de 2018.
Aquest Reial Decret, incorpora els aspectes d’economia circular establerts per la Directiva marc de residus 2008/98/CE i el Protocol de gestió de residus de construcció i demolició a l’UE, entenent el residu com una oportunitat d’obtenir un recurs.
És en aquests termes que el Reial Decret pretén avançar deixant enrere la visió separada de la gestió dels residus (municipals, industrials i construcció) unificant-ne al màxim els aspectes de tractament i gestió a fi efecte que els fluxos d’investigació entre els sectors afectats facin efectiu el binomi residu–recurs.
Entre els aspectes que cal destacar:
- L'increment de la valorització dels residus de construcció i demolició generats fins al 75% l’any 2020.
- La supressió de la fiança a dipositar a l’ajuntament quan s’obté la llicència d’obres, que es canvia per un document d’acceptació d’un dipòsit signat per un gestor de residus autoritzat, que es presentarà a l’ajuntament juntament amb la sol·licitud de llicència d’obres.
- L’import del dipòsit garanteix la correcta destinació dels residus separats per tipus. Tant les quantitats mínimes de residus a separar, com l’import d’aquest dipòsit, no varien de les recollides pel decret 89/2010. (11€/tona de residus previstos amb un mínim de 150€).
- El titular de la llicència ha de presentar a l’ajuntament un certificat acreditatiu de la gestió dels residus, indicant la quantitat i el tipus de residus lliurats.
- En quant a la reutilització (a la mateixa o a una altra obra) de residus de la construcció, el RD concreta que en els casos de reutilització de terres i pedres no contaminades, cal que la llicència d’obres determini com s’acreditarà aquesta gestió, ja sigui mitjançant els serveis tècnics municipals o amb empreses acreditades externes.
A diferència del Decret 89/2010, el nou Reial Decret no concreta com cal acreditar la reutilització d’altres residus, tampoc com es gestiona el dipòsit davant el gestor de runes en el cas que hi hagi varis gestors (diferents tipus de residus i tractaments) i tampoc fixa quan caldrà presentar a l’ajuntament el certificat acreditatiu de la gestió de residus.
El Reial Decret deroga i modifica parts del Decret 89/2010 de la Generalitat per el qual s’aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC).
Properament, l’Oficina Consultora Tècnica del COAC iniciarà la modificació dels documents d’ajuda per a l’elaboració de projectes, afectats per aquest canvi normatiu.
Per a més informació, consulta el text del RD 210/2018.
PLA TERRITORIAL SECTORIAL
D'altra banda, s'ha publicat també al BOE el Reial Decret 209/2018, de 6 d'abril, pel qual s'aprova el Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya (PINFRECAT20), que entrarà en vigor el 5 de maig de 2018.
Aquest nou pla, de caràcter municipal, revisa i substitueix el Pla territorial sectorial, aprovat pel Decret 16/2010.
El PINFRECAT20, determina els tipus d’instal·lacions de gestió de residus municipals (plantes de transferència, triatge, de rebuig, etc), concretant les diferents agrupacions territorials a que han de donar servei, establint-ne la localització, dimensionament i previsions de futur.
El PINFRECAT20 té caràcter vinculant respecte dels plans municipals i supramunicipals de gestió de residus municipals.
Per a més informació, consulta el text complet del RD 209/2018.
19/04/2018
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Dimecres Tecnològics: Projectes de Rehabilitació d’Estructures en Edificació
El 30 de maig, tindrà lloc a plaça Nova la propera sessió de Dimecres Tecnològics. Aquesta vegada, arquitectes de l'estudi BIS structures ens parlaran sobre projectes de rehabilitació d’estructures en edificació.
La jornada l'organitza el nou Grup de Treball d'Estructures del COAC, i anirà a càrrec del doctor arquitecte David Garcia Carrera, Director General de BIS structures i president de l'Associació de Consultors d'Estructures (ACE).
La sessió s’estructurarà en 3 blocs temàtics:
· Primer es parlarà de la importància d’una bona diagnosi com a pas previ al projecte per tal d’afrontar amb èxit la rehabilitació estructural: un ull clínic que avaluï l’estructura en el seu estat inicial de manera precisa, amb un ple coneixement de les característiques i de l’estat de conservació en el seu estat actual.
· Seguidament, parlarem del projecte de rehabilitació, on a diferència d’un projecte d’obra nova, és indispensable fer una anàlisi exhaustiva del procés constructiu que es durà a terme en fase d’obra. A més a més, caldrà dimensionar els reforços dels elements estructurals en funció dels condicionants del projecte.
· Finalment, parlarem de la necessitat de fer un seguiment continuat durant l’execució de l’obra per donar resposta als inevitables imprevistos que acostumen a sorgir en aquest tipus d’actuacions. La visió global en totes les fases facilitarà la resolució dels dubtes que les noves dades recavades a l’obra puguin aportar, així com l’execució dels detalls específics, moltes vegades únics per a cada obra.
En definitiva, només el coneixement profund i exhaustiu de les tècniques constructives permet una intervenció eficaç en l’estructura existent. Durant la sessió acompanyarem amb exemples tot el procés de rehabilitació estructural, de la diagnosi a l’obra.
Recupera la sessió:
La jornada l'organitza el nou Grup de Treball d'Estructures del COAC, i anirà a càrrec del doctor arquitecte David Garcia Carrera, Director General de BIS structures i president de l'Associació de Consultors d'Estructures (ACE).
La sessió s’estructurarà en 3 blocs temàtics:
· Primer es parlarà de la importància d’una bona diagnosi com a pas previ al projecte per tal d’afrontar amb èxit la rehabilitació estructural: un ull clínic que avaluï l’estructura en el seu estat inicial de manera precisa, amb un ple coneixement de les característiques i de l’estat de conservació en el seu estat actual.
· Seguidament, parlarem del projecte de rehabilitació, on a diferència d’un projecte d’obra nova, és indispensable fer una anàlisi exhaustiva del procés constructiu que es durà a terme en fase d’obra. A més a més, caldrà dimensionar els reforços dels elements estructurals en funció dels condicionants del projecte.
· Finalment, parlarem de la necessitat de fer un seguiment continuat durant l’execució de l’obra per donar resposta als inevitables imprevistos que acostumen a sorgir en aquest tipus d’actuacions. La visió global en totes les fases facilitarà la resolució dels dubtes que les noves dades recavades a l’obra puguin aportar, així com l’execució dels detalls específics, moltes vegades únics per a cada obra.
En definitiva, només el coneixement profund i exhaustiu de les tècniques constructives permet una intervenció eficaç en l’estructura existent. Durant la sessió acompanyarem amb exemples tot el procés de rehabilitació estructural, de la diagnosi a l’obra.
Recupera la sessió:
Exposició al carrer: "Arquitectures desaparegudes"
Imatge:
Mercat del Guinardó, inaugurat el 1954. Arquitecte: B. Bassegoda. Fons: Arxiu Històric del COAC
La ciutat és un aparador viu que mostra el treball de tantes i tantes generacions d’arquitectes, i l'hem d’entendre com un organisme viu. La seva pell arquitectònica neix, viu i mor, resultat d’una lògica que a voltes ens costa d’acceptar però que és producte del seu dinamisme. La ciutat no pot estar «congelada en el temps», excepte en aquells elements que la pròpia societat ha considerat oportú protegir. Passejant pels carrers podem veure estils, usos, valors socials i empremtes que defineixen el teixit de la ciutat.
Aquesta setmana es vol mostrar, doncs, un conjunt d’obres situades en diferents punts de la ciutat i que actualment ja no es poden visitar, bé perquè han desaparegut o perquè han sofert una transformació considerable.
Un muntatge efímer al carrer, proper als edificis escollits, mostra aquesta evolució del pas del temps.
Pots consultar el mapa amb totes les ubicacions i informació de cada edifici en aquest enllaç.
· Ciutat Vella: Els antics dipòsits del Moll de la Fusta (Moll de Bosch i Alzina)
· Eixample: Casa Amatller (Passeig de Gràcia, 41)
· Sants-Montjuïc: Plaça de toros Les Arenes (Gran Via de les Corts Catalanes, 373-385)
· Les Corts: Altar del Congrés Eucarístic (Plaça Pius XII)
· Sarrià-Sant Gervasi: Finca Miralles (Passeig de Manuel Girona, 55)
· Horta-Guinardó: Mercat del Guinardó (Carrer de Teodor Llorente, 10)
· Nou Barris: Fàbrica Harry Walker (Plaça de Harry Walker)
· Sant Andreu: Fàbrica Pegaso (Carrer Gran de la Sagrera, 179)
· Sant Martí: Fàbrica de la Coca-Cola (Rambla de Guipúscoa, 173)
· Gràcia: Plaça del Raspall
Amb el patrocini de:
Aquesta setmana es vol mostrar, doncs, un conjunt d’obres situades en diferents punts de la ciutat i que actualment ja no es poden visitar, bé perquè han desaparegut o perquè han sofert una transformació considerable.
Un muntatge efímer al carrer, proper als edificis escollits, mostra aquesta evolució del pas del temps.
Pots consultar el mapa amb totes les ubicacions i informació de cada edifici en aquest enllaç.
· Ciutat Vella: Els antics dipòsits del Moll de la Fusta (Moll de Bosch i Alzina)
· Eixample: Casa Amatller (Passeig de Gràcia, 41)
· Sants-Montjuïc: Plaça de toros Les Arenes (Gran Via de les Corts Catalanes, 373-385)
· Les Corts: Altar del Congrés Eucarístic (Plaça Pius XII)
· Sarrià-Sant Gervasi: Finca Miralles (Passeig de Manuel Girona, 55)
· Horta-Guinardó: Mercat del Guinardó (Carrer de Teodor Llorente, 10)
· Nou Barris: Fàbrica Harry Walker (Plaça de Harry Walker)
· Sant Andreu: Fàbrica Pegaso (Carrer Gran de la Sagrera, 179)
· Sant Martí: Fàbrica de la Coca-Cola (Rambla de Guipúscoa, 173)
· Gràcia: Plaça del Raspall
Amb el patrocini de: