SESSIONS SERT | Introducció a l'Estàndard Passivhaus
Introducció a l’estàndard Passivhaus: història, criteris / estratègies i casos pràctics.
El paper del COAC en la lluita contra el canvi climàtic
Si continuem així, l’any 2100, la temperatura global serà dos graus superior a l’actual i provocarà, d’acord amb els experts, catàstrofes irreversibles. La Cimera del COP25, que es realitza aquests dies a Madrid, busca evitar aquesta situació amb plans concrets i realistes per part del sector públic i privat, però també motivar un canvi d’hàbits individuals i col·lectius. L’objectiu és clar: reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 45% durant els pròxims deu anys i a zero el 2050.
Els arquitectes assumim la nostra responsabilitat i lideratge. I és per això que, des del Col·legi, impulsem el canvi dins i fora de casa nostra. A nivell intern, hem declarat la guerra al plàstic, però també a l’ús abusiu del paper i als productes tòxics. Disposem de punts de reciclatge selectiu a totes les nostres demarcacions i estem treballant amb la transformació digital per ser més eficients i sostenibles.
A nivell extern, hem engegat el Pla Patrimonial. Un exercici de responsabilitat envers el nostre patrimoni i de pedagogia envers la societat. Amb aquest pla, donem exemple sobre la importància de la renovació, intervenint en uns edificis que són patrimoni destacat a les ciutats on s’ubiquen, amb alt valor històric i reconeguts per la ciutadania. A aquestes intervencions s’hi suma la renovació de l’edifici de Plaça Nova, finalitzada el 2017 que, gràcies a la instal·lació de plaques fotovoltaiques a la façana, ja suposa quasi un 50% d’estalvi energètic i una reducció d’emissions de 5.616 kg de CO2/any.
Aquesta actuació global en el patrimoni col·legial s’integra en la ferma aposta del Col·legi per la renovació urbana, que permet actualitzar els edificis amb les prestacions pròpies del segle XXI: sostenibilitat mediambiental, salut i confort dels usuaris i reducció de la despesa tant de consum com de manteniment. En tots aquests àmbits la nostra professió té un paper clau, i és per això que el COAC treballa.
Publicada al DOGC l'aprovació inicial del Pla Director Urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles del litoral de Girona
Calendari previst: properes fites
El text estarà sotmès a exposició pública per un termini de 3 mesos. Després del període d’al·legacions, la Comissió d’Urbanisme de Girona l’aprovarà provisionalment i l’elevarà a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Catalunya perquè emeti l’informe final. Tot seguit, el conseller de Territori i Sostenibilitat procedirà a la signatura de l’aprovació definitiva del PDU, que es publicarà al DOGC i entrarà en vigor al dia següent.
En el temps que el Departament de Territori ha treballat en el PDU la Comissió d’Urbanisme ha aprovat dues moratòries (una el mes de gener i una altra el mes de febrer de 2019). Ara, amb l’aprovació inicial es manté la moratòria fins a la seva aprovació definitiva, exceptuant en els sectors on el PDU no preveu cap canvi, en els quals es permetrà fer les actuacions previstes sempre que siguin compatibles i es doni compliment a les normatives municipal i d’integració paisatgística prevista en el PDU.
Resum d’actuacions que inclou el PDU
Segons la nota de premsa publicada pel Departament de Territori i Sostenibilitat, el PDU ha fet una anàlisi dels àmbits dels municipis del litoral gironí on encara es podria construir però que no s’han arribat a desenvolupar i ha determinat dos tipus d’actuacions:
- Revisió de la sostenibilitat de 202 sòls on es podria construir, situats en els 17 municipis de la Costa Brava (Portbou Colera, Llançà, el Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Sant Pere Pescador, l’Escala, Torroella de Montgrí, Pals, Begur, Mont-Ras, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes) que no tenen el seu planejament adaptat al contingut del Pla territorial parcial de les Comarques Gironines, respecte als quals proposa:
· Que 91 àmbits concrets tornin a formar part de la xarxa d’espais oberts.
· Canviar les condicions de desenvolupament de 50 àmbits (es poden modificar paràmetres com, entre d’altres, la superfície i els usos permesos, la densitat, l’edificabilitat o la tipologia dels edificis).
· Condicionar a 61 àmbits concrets el compliment d’una sèrie de directrius d’integració paisatgística en el moment que es desenvolupin.
- Millora de la integració paisatgística dels sòls amb edificacions aïllades de 22 municipis de Girona, respecte als quals es fixen unes directrius d’integració paisatgística que s’hauran de complir a tots els municipis quan es vulguin construir habitatges aïllats (rodejats de jardí) i amb pendent.
Accés a la documentació
L'expedient restarà a disposició de les persones interessades a la seu de l'Edifici de la Generalitat a Girona, de 9.30 a 13.30 h, a la pàgina web del Departament de Territori i Sostenibilitat i al Tauler Electrònic de la Generalitat de Catalunya. Per problemes tècnics, la documentació no estarà disponible fins al dimarts dia 10 de desembre. El termini d’exposició pública i de presentació d’al·legacions serà de tres mesos a comptar des d'aquesta data.
Consulta l'acord de la Comissió d'Urbanisme de Girona, publicat al DOGC del 5 de desembre i la nota de premsa del Departament de Territori i Sostenibilitat sobre el tema.
En els propers dies el COAC farà una anàlisi del PDU en més profunditat.
El Archivo del COAC finaliza la catalogación del fondo Solà-Morales
El fondo del arquitecto Manuel de Solà-Morales permite entender parte de la arquitectura contemporánea que se desarrolló durante la segunda mitad del siglo XX, especialmente en el campo del urbanismo. La obra de Solà-Morales, comprendida entre el 1960 y el 2010, incluye el Moll de la Fusta o el edificio Illa Diagonal, así como otros proyectos urbanos en ciudades como Berlín, Salzburg, Nápoles, Rotterdam, Amberes, Santo Domingo o Salónica.
La viuda de Manuel de Solà-Morales, Rosa Feliu, inició la donación del fondo Solà-Morales en julio del 2012, con la entrega de la biblioteca del arquitecto, que se reprodujo de forma fiel en el espacio que hoy ocupa la sala de consulta del Archivo, y que lleva su nombre. Poco después, Feliu donó el resto de documentación, que ahora se ha catalogado.
A partir de ahora, toda la documentación del fondo Solà-Morales se puede consultar en el Archivo Histórico del COAC. Podéis encontrar las condiciones aquí.