El Pla Territorial Sectorial d'Habitatge
L'octubre de 2024 es va aprovar definitivament el Pla Territorial Sectorial d'Habitatge. El PTSH és l'instrument que, segons la Llei pel Dret de l'Habitatge de 2007, havia de servir per a la planificació de les polítiques d'habitatge. Són 14 anys d'endarreriment, no exempts d'anades i vingudes que han condicionat també el seu contingut.
El PTSH defineix, entre d'altres, els municipis que són Àrees de demanda forta i acreditada, aquells on, en 20 anys, cal arribar a l'Objectiu de Solidaritat Urbana: que un 15% de les llars visquin en habitatges de preu assequible, gràcies a algun tipus d'intervenció pública. S'estima, segons el PTSH, que més de 300.000 habitatges, hauran de complir aquesta condició al final del període.
Així doncs, un cop feta l'aprovació, toca aplicar les seves directrius a la nostra realitat urbana i territorial. Un primer exemple és el Pla 50.000 que el Govern de la Generalitat ha posat en marxa per respondre a les necessitats del primer quinquenni d'aplicació del pla.
La sessió servirà per conèixer de prop els continguts del PTSH, del Pla 50.000 i especialment per compartir reflexions sobre alternatives per dur a la pràctica els objectius quantitatius i territorials establerts a 20 anys vista.
Comptarem amb la presència de Jordi Mas i Herrero, Director General d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya, i Josep Casas i Miralles, Subdirector General d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya, a més d’una nombrosa fila zero, amb persones rellevants de la planificació de l’habitatge a Catalunya, amb les que, després de la presentació del PTSHC, obrirem un debat sobre la proposta.
La jornada és gratuïta, però cal inscripció prèvia. Inscriu-t'hi!
Nova convocatòria d'ajuts per a la retirada de residus de materials que continguin amiant
El 27 de desembre de 2024 s’ha publicat al DOGC la Resolució TER/4638/2024, de 19 de desembre, per la qual s’obre una convocatòria d'ajuts destinats a la retirada, en origen, de residus de materials d'aïllament i de la construcció que continguin amiant, ubicats a l'àmbit territorial de Catalunya (ref. BDNS 804619).
La convocatòria es regeix per les bases reguladores publicades a la Resolució TER/4547/2024, de 17 de desembre.
L’objecte dels ajuts és promoure i fomentar la retirada de residus de materials d'aïllament i de la construcció que continguin amiant, ubicats a l'àmbit territorial de Catalunya, i procurar que aquesta s'efectuï en condicions òptimes, amb la finalitat última de la millora ambiental i la minimització del risc que aquest material comporta per a la salut pública.
Import convocatòria
L'import total que s'assigna a la convocatòria per a l'any 2024 és de vuit milions d'euros (8.000.00,00 €).
Persones beneficiàries
Poden ser persones beneficiàries de les subvencions els propietaris de béns immobles que continguin elements d'amiant procedents de la construcció que n'impulsin el desamiantatge, ja siguin persones físiques o jurídiques, públiques o privades, i comunitats de veïns.
Quantia de la subvenció i intensitat de les ajudes
La subvenció per a les despeses econòmiques de la retirada i gestió dels residus d’amiant serà del 100% de les factures presentades i un màxim per metre quadrat de coberta d'amiant segons l'escalat següent:
Cobertes d'amiant de fins a 49 m2: (2.000 €)
Cobertes d'amiant de 50 m2 fins a 99 m2: (40 €/m2)
Cobertes d'amiant de 100 m2 fins a 499 m2: (30 €/m2)
Cobertes d'amiant de 500 m2 fins 999 m2: (25 €/m2)
Cobertes d'amiant a partir de 1.000 m2: (20 €/m2)
Despeses no subvencionables
No es consideren despeses subvencionables els materials d'obra i de construcció emprats per substituir la funció que realitzava l'amiant retirat a l'immoble.
Termini
El termini per presentar sol·licituds és des del dia 15 de gener de 2025 fins a l'exhauriment de la disponibilitat pressupostària i en tot cas fins el 28 de novembre de 2025.
Es prorroguen les deduccions per obres de millora energètica dels habitatges i edificis residencials
ATENCIÓ! DISPOSICIÓ DEROGADA
El Consell de Ministres ha aprovat el Reial Decret-llei 9/2024, de 23 de desembre, que, entre altres mesures, amplia la vigència temporal de les deduccions de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) per obres de millora de l'eficiència energètica en habitatges, que s'apliquen sobre les quantitats invertides en obres de rehabilitació que contribueixin a assolir determinades millores de l'eficiència energètica a l'habitatge habitual i als edificis residencials, acreditades mitjançant certificat d'eficiència energètica.
En el període d'aplicació als exercicis dels anys 2021, 2022 i 2023, s'han dut a terme deduccions per obres de millora energètica en un total de 122.862 habitatges i que han suposat un estalvi de 319,70 milions d'euros a l'impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
Concretament, la norma aprovada estén el període d'aplicació de les deduccions d'habitatges fins al 31 de desembre de 2025 i les d'edificis fins al 31 de desembre de 2026:
· Deducció del 20% per actuacions que redueixin un 7% la demanda de calefacció i refrigeració en habitatge habitual. S'ha de tractar de l'habitatge habitual del contribuent, o que estigui destinat o s'hagi de destinar al lloguer com a habitatge habitual. Podran acollir-s'hi les persones físiques que realitzin actuacions de rehabilitació i millora en què s'obtingui una reducció d'almenys un set per cent en la demanda de calefacció i refrigeració, segons el certificat d'eficiència energètica de l'habitatge. El percentatge de deducció és d'un 20% de les quantitats satisfetes per les obres realitzades en el període d'aplicació, fins a un màxim de 5.000 euros per habitatge.
· Deducció del 40% per actuacions que redueixin un 30% el consum d'energia primària no renovable, o millorin la qualificació energètica aconseguint les lletres "A" o "B" en habitatge habitual. També s'ha de tractar de l'habitatge habitual del contribuent, o que estigui destinat o s'hagi de destinar al lloguer com a habitatge habitual. Podran acollir-s'hi les persones físiques que realitzin actuacions de rehabilitació o millora en què es redueixi almenys un 30 per cent del consum d'energia primària no renovable, acreditable a través del certificat d'eficiència energètica de l'habitatge, o millora de la qualificació energètica de l'habitatge per obtenir una classe energètica A o B, a la mateixa escala de qualificació. El percentatge de deducció és d'un 40% de les quantitats satisfetes per les obres realitzades en el període d'aplicació, fins a un màxim de 7.500 euros per habitatge.
· Deducció del 60% per actuacions que redueixin un 30% el consum d'energia primària no renovable, o millorin la qualificació assolint les lletres "A" o "B" en edificis residencials. S'ha de tractar d'actuacions de millora que afectin el conjunt de l'edifici. Podran acollir-s'hi les persones físiques a l'edifici de les quals s'hagin realitzat obres de millora o rehabilitació en què s'obtingui una reducció d'almenys un 30 per cent del consum d'energia primària no renovable, acreditable a través del certificat d'eficiència energètica de l'edifici, o millora de la qualificació energètica de l'edifici per obtenir una classe energètica A o B, a la mateixa escala de qualificació. El percentatge de deducció és d'un 60% de les quantitats satisfetes per les obres realitzades en el període d'aplicació, fins a un màxim de 15.000 euros per habitatge.
Presentació de l'estudi 'L'habitatge protegit a Catalunya. Un descoratjador viatge de 20 anys'
La promoció d’habitatges assequibles ha estat històricament el principal pilar de les successives polítiques d’habitatge implantades des de principis del segle XX fins a l’actualitat. El policy brief fa una aproximació als antecedents i a la situació actual de producció d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO), i apunta els principals desajustos que s’han de resoldre per a poder abordar la producció a gran escala d’HPO a Catalunya. Segons els autors, aquest repte requereix consensuar un marc de col·laboració pública i privada que generi les condicions i la confiança per atraure el compromís de tot el ventall d’operadors que han de produir i posar en el mercat un ingent volum d’HPO.
Programa de la jornada
17.45 h.- Registre i entrada d'assistents
18.00 h.- Benvinguda
Marc Riera Guix, president de la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
18.05 h.- Presentació
Guillem Costa i Calsamiglia, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
Lluís Bigas de Llobet, president de la Seu de Girona del Col·legi d’Economistes de Catalunya
18.10 h Presentació de l'estudi: L'Habitatge Protegit a Catalunya. Un descoratjador viatge de 20 anys
Agustí Jover Armengol, economista. Soci de Promo Assessors Consultors S.A.
Miquel Morell Deltell, economista. Soci de Promo Assessors Consultors S.A.
18.40 h.- El cas de Girona. Reserves i actuacions recents
Josep Maria de Solà-Morales Capdevila, cap de Serveis de Planejament i Gestió Urbanística de l'Ajuntament de Girona
19.05 h Taula rodona- debat
Judit Espuche i Vilà, cap de servei de l'Oficina Municipal d'Habitatge de l'Ajuntament de Girona
Elena Del Rey Canteli, directora de la Càtedra d'Habitatge Pere Bahí de la Universitat de Girona (UdG)
Genís Sastregener i Surroca, gerent de la Fundació Privada Patronat de la Santa Creu
Miquel Bosch Gardella, president del Gremi de Promotors i Constructors d’edificis de Girona
Modera: Rosaura Jiménez Xiberta, membre de la Comissió d'Economistes en Economia Territorial i Urbana del Col·legi d'Economistes de Catalunya i vocal del Comitè Executiu de la Seu de Girona
19.45 h Cloenda
Sílvia Paneque i Sureda, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya
Inscripció gratuïta obligatòria. Aforament limitat.
Inscriu-te