La nueva fachada del COAC recupera la esencia original del edificio, que tendrá consumo casi cero
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El martes 3 de Junio ha tenido lugar en la sala de actos del Colegio de Arquitectos de Catalunya la apertura de Lemas y la presentación del proyecto ganador del concurso para la rehabilitación de la fachada de la sede colegial en Barcelona.
El Jurado del Concurso, presidido por el decano del COAC, Lluís Comerón, ha acordado proponer como ganador (entre un total de 12 propuestas previamente seleccionadas) el proyecto presentado con el Lema "Una altra mirada", que corresponde al equipo compuesto por la sociedad Fuses-Viader Arquitectos SLP, y los arquitectos Jorge Perea y Jordi Mansilla.
El Jurado considera que "Una altra mirada" resuelve de forma excelente tanto la necesidad de restauración de la fachada como la mejora de sus prestaciones, sobre todo en cuanto a eficiencia energética y ambiental. El Jurado elogia "la sencillez de la solución, que garantiza el mantenimiento de la fachada respondiendo bien a la problemática planteada" así como destaca el hecho de que "partiendo de una reinterpretación de la edificio, el proyecto ha acabado haciendo una reinvención del mismo".
Características del proyecto ganador "Una altra mirada"
El proyecto ganador, en palabras de sus autores, pondrá en valor los principales atributos del proyecto original del arquitecto Xavier Busquets, uno de los pocos ejemplos que quedan en Barcelona del llamado "Movimiento moderno", que se limitaba a confrontar un cuerpo bajo, lo que se decoró con los frisos de Picasso, con un "telón de fondo neutro": el de las plantas de oficinas. Los arquitectos argumentan que "reforzando la neutralidad del fondo valoramos más el basamento de Picasso". "Mantener la forma original de la propuesta del concurso, mejorando las prestaciones, tanto en la calidad de los materiales y detalles constructivos como en el de la eficiencia energética del conjunto".
A nivel constructivo, el proyecto opta por aplicar una nueva solución para los alféizares de las ventanas de la fachada, que por la parte externa se resuelve con un vidrio exterior fotovoltaico. Las ventanas se resuelven con una perfilería de acero que permite aplicar un vidrio de tres capas y minipersianes para el control solar de lamas orientables de color gris, que se unifican cromáticamente con el vidrio. La atenuación acústica del vidrio elegido garantiza también un alto confort en este aspecto.
Eficiencia ambiental y energética: La nueva fachada incorpora cambios sustanciales energéticamente hablando. Así, se reducirán el consumo de energía térmica (tanto en calefacción como refrigeración), eléctrica y de gas; de modo que, en conjunto, el coste energético quede reducido en al menos un 91% respecto al actual, haciendo que el edificio sea de consumo casi cero.
El proyecto de la nueva fachada del COAC formará parte, además, del Proyecto europeo que, en el marco del programa Horitzon 2020 y bajo el título Integrated Decision Support for Early Steps of NZEB Renovation (con el acrónimo EarlyNZEB), estudiará metodologías y apoyará en rehabilitaciones energéticas ejemplares.
Sostenibilidad: La nueva capacidad de generación eléctrica de la fachada permitirá conseguir una cierta autogeneración de energía para ser consumida en el propio edificio, que puede representar un 8,8% de la electricidad que gastará el edificio al finalizar la intervención.
Por otra parte, las emisiones de CO2 ahorradas, teniendo en cuenta todo el ciclo de vida, serían de 8 toneladas.
Calendario: Está previsto que el inicio de las obras tenga lugar durante el primer trimestre de 2015, finalizándose al terminar el año, aproximadamente.
Los retos: más allá de la fachada de plaça Nova
La sesión ha servido para analizar la importancia de la renovación urbana en el actual contexto económico, como motor de recuperación para el sector de la edificación, así como actividad que debe permitir la mejora del parque edificado en conceptos como la sostenibilidad, la eficiencia energética, funcionalidad y utilidad y el impulso de la competitividad.
La rehabilitación de la fachada de la sede del COAC ofrece una gran oportunidad para dar a conocer la importancia de cuidar el parque arquitectónico y dotarlo de soluciones que hace unos años no existían y ahora nos permiten mejorar en aspectos tan importantes como son la sostenibilidad o la eficiencia energética.
El decano del COAC, Lluís Comerón, en su parlamento ha destacado los retos que el Colegio afronta con esta intervención:
- Restaurar un elemento con alto valor cultural, catalogado como patrimonio arquitectónico, emblemático dentro del casco antiguo de Barcelona.
- Satisfacer los requerimientos de un edificio para el siglo XXI: a nivel funcional, medioambiental y de ahorro energético, siendo en estos ámbitos una referencia a nivel nacional e internacional, alineada con la Estrategia catalana para la renovación energética de edificios promovida por la Generalitat de Cataluña.
- Mantener el compromiso de ejemplaridad que tiene el Colegio de Arquitectos hacia la sociedad. La rehabilitación de la Sede colegial debe fomentar el debate y la mejora continua en un ámbito, el de la rehabilitación, que es y será el protagonista de las intervenciones a realizar en el parque edificado existente.
- Promover una profesión y un sector que tienen y tendrán un papel clave en la recuperación económica de nuestro país.
Menciones
El Jurado del Concurso ha otorgado también 3 menciones a 3 propuestas de las 11 restantes. Son: 1ª mención al Proyecto bajo el lema "Manhattan", de Albert Clèries, Manuel Julià y Joaquim Mulà. 2ª mención al Proyecto bajo el lema "Zelig", de DATA AE y Jaume Avellaneda. Finalmente, la 3ª mención ha sido para el Proyecto bajo el lema "Un signe de vitalidad", de Esteve Bonell y Josep Mª Gil.
Aparicione en los medios de comunicación
- Notícia de La Vanguardia del 4/06/2014
- Notícia de El Punt Avui del 4/06/2014
- Nota Agencia EFE del 4/06/2014
- Informativo de Catalunya Informació del 4/06/2014 (a partir del minuto 35:53)
CONSULTAD LOS PROYECTOS SELECCIONADOS EN LA 2ª FASE
El Jurado del Concurso, presidido por el decano del COAC, Lluís Comerón, ha acordado proponer como ganador (entre un total de 12 propuestas previamente seleccionadas) el proyecto presentado con el Lema "Una altra mirada", que corresponde al equipo compuesto por la sociedad Fuses-Viader Arquitectos SLP, y los arquitectos Jorge Perea y Jordi Mansilla.
El Jurado considera que "Una altra mirada" resuelve de forma excelente tanto la necesidad de restauración de la fachada como la mejora de sus prestaciones, sobre todo en cuanto a eficiencia energética y ambiental. El Jurado elogia "la sencillez de la solución, que garantiza el mantenimiento de la fachada respondiendo bien a la problemática planteada" así como destaca el hecho de que "partiendo de una reinterpretación de la edificio, el proyecto ha acabado haciendo una reinvención del mismo".
Características del proyecto ganador "Una altra mirada"
El proyecto ganador, en palabras de sus autores, pondrá en valor los principales atributos del proyecto original del arquitecto Xavier Busquets, uno de los pocos ejemplos que quedan en Barcelona del llamado "Movimiento moderno", que se limitaba a confrontar un cuerpo bajo, lo que se decoró con los frisos de Picasso, con un "telón de fondo neutro": el de las plantas de oficinas. Los arquitectos argumentan que "reforzando la neutralidad del fondo valoramos más el basamento de Picasso". "Mantener la forma original de la propuesta del concurso, mejorando las prestaciones, tanto en la calidad de los materiales y detalles constructivos como en el de la eficiencia energética del conjunto".
A nivel constructivo, el proyecto opta por aplicar una nueva solución para los alféizares de las ventanas de la fachada, que por la parte externa se resuelve con un vidrio exterior fotovoltaico. Las ventanas se resuelven con una perfilería de acero que permite aplicar un vidrio de tres capas y minipersianes para el control solar de lamas orientables de color gris, que se unifican cromáticamente con el vidrio. La atenuación acústica del vidrio elegido garantiza también un alto confort en este aspecto.
Eficiencia ambiental y energética: La nueva fachada incorpora cambios sustanciales energéticamente hablando. Así, se reducirán el consumo de energía térmica (tanto en calefacción como refrigeración), eléctrica y de gas; de modo que, en conjunto, el coste energético quede reducido en al menos un 91% respecto al actual, haciendo que el edificio sea de consumo casi cero.
El proyecto de la nueva fachada del COAC formará parte, además, del Proyecto europeo que, en el marco del programa Horitzon 2020 y bajo el título Integrated Decision Support for Early Steps of NZEB Renovation (con el acrónimo EarlyNZEB), estudiará metodologías y apoyará en rehabilitaciones energéticas ejemplares.
Sostenibilidad: La nueva capacidad de generación eléctrica de la fachada permitirá conseguir una cierta autogeneración de energía para ser consumida en el propio edificio, que puede representar un 8,8% de la electricidad que gastará el edificio al finalizar la intervención.
Por otra parte, las emisiones de CO2 ahorradas, teniendo en cuenta todo el ciclo de vida, serían de 8 toneladas.
Calendario: Está previsto que el inicio de las obras tenga lugar durante el primer trimestre de 2015, finalizándose al terminar el año, aproximadamente.
Los retos: más allá de la fachada de plaça Nova
La sesión ha servido para analizar la importancia de la renovación urbana en el actual contexto económico, como motor de recuperación para el sector de la edificación, así como actividad que debe permitir la mejora del parque edificado en conceptos como la sostenibilidad, la eficiencia energética, funcionalidad y utilidad y el impulso de la competitividad.
La rehabilitación de la fachada de la sede del COAC ofrece una gran oportunidad para dar a conocer la importancia de cuidar el parque arquitectónico y dotarlo de soluciones que hace unos años no existían y ahora nos permiten mejorar en aspectos tan importantes como son la sostenibilidad o la eficiencia energética.
El decano del COAC, Lluís Comerón, en su parlamento ha destacado los retos que el Colegio afronta con esta intervención:
- Restaurar un elemento con alto valor cultural, catalogado como patrimonio arquitectónico, emblemático dentro del casco antiguo de Barcelona.
- Satisfacer los requerimientos de un edificio para el siglo XXI: a nivel funcional, medioambiental y de ahorro energético, siendo en estos ámbitos una referencia a nivel nacional e internacional, alineada con la Estrategia catalana para la renovación energética de edificios promovida por la Generalitat de Cataluña.
- Mantener el compromiso de ejemplaridad que tiene el Colegio de Arquitectos hacia la sociedad. La rehabilitación de la Sede colegial debe fomentar el debate y la mejora continua en un ámbito, el de la rehabilitación, que es y será el protagonista de las intervenciones a realizar en el parque edificado existente.
- Promover una profesión y un sector que tienen y tendrán un papel clave en la recuperación económica de nuestro país.
Menciones
El Jurado del Concurso ha otorgado también 3 menciones a 3 propuestas de las 11 restantes. Son: 1ª mención al Proyecto bajo el lema "Manhattan", de Albert Clèries, Manuel Julià y Joaquim Mulà. 2ª mención al Proyecto bajo el lema "Zelig", de DATA AE y Jaume Avellaneda. Finalmente, la 3ª mención ha sido para el Proyecto bajo el lema "Un signe de vitalidad", de Esteve Bonell y Josep Mª Gil.
Aparicione en los medios de comunicación
- Notícia de La Vanguardia del 4/06/2014
- Notícia de El Punt Avui del 4/06/2014
- Nota Agencia EFE del 4/06/2014
- Informativo de Catalunya Informació del 4/06/2014 (a partir del minuto 35:53)
CONSULTAD LOS PROYECTOS SELECCIONADOS EN LA 2ª FASE
3/06/2014
La nova façana del COAC recupera l’essència original de l’edifici, que tindrà consum quasi zero
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El dimarts 3 de juny ha tingut lloc a la sala d’actes del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya l’obertura de Lemes i la presentació del projecte guanyador del Concurs per a la rehabilitació de la façana de la seu col·legial a Barcelona.
El Jurat del Concurs, presidit pel degà del COAC, Lluís Comerón, ha acordat proposar com a guanyador (entre un total de 12 propostes prèviament seleccionades) el projecte presentat amb el Lema “Una altra Mirada”, que correspon a l’equip composat per la societat Fuses-Viader Arquitectes SLP, i els arquitectes Jorge Perea i Jordi Mansilla.
El Jurat considera que “Una altra Mirada” resol de forma excel·lent tant la necessitat de restauració de la façana com la millora de les seves prestacions, sobretot pel que fa a eficiència energètica i ambiental. El Jurat n’elogia “la senzillesa de la solució, que garanteix el manteniment de la façana responent bé a la problemàtica plantejada” així com destaca el fet que “partint d’una reinterpretació de l’edifici, el projecte ha acabat fent una reinvenció del mateix”.
Característiques del projecte guanyador “Una altra mirada”
El projecte guanyador, en paraules dels seus autors, posarà en valor els principals atributs del projecte original de l’arquitecte Xavier Busquets, un dels pocs exemples que queden a Barcelona de l’anomenat “Moviment modern”, que es limitava a confrontar un cos baix, el que es va decorar amb els frisos de Picasso, amb un “teló de fons neutre”: el de les plantes d’oficines. Els arquitectes argumenten així que “reforçant la neutralitat del fons valorem més el basament de Picasso”. “Mantenir la forma original de la proposta del concurs, millorant les prestacions, tant en la qualitat dels materials i detalls constructius com en el de l’eficiència energètica del conjunt”.
A nivell constructiu, el projecte opta per aplicar una nova solució per als ampits de les finestres de la façana, que per la part externa es resol amb un vidre exterior fotovoltaic. Les finestres es resolen amb una perfileria d’acer que permet aplicar un vidre de tres capes i minipersianes per al control solar de lames orientables de color gris, que s’unifiquen cromàticament amb el vidre. L’atenuació acústica del vidre triat garanteix també un alt confort en aquest aspecte.
Eficiència ambiental i energètica: La nova façana incorpora canvis substancials energèticament parlant. Així, es reduïran el consum d’energia tèrmica (tant pel que fa a calefacció com a refrigeració), elèctrica i de gas; de manera que, en conjunt, el cost energètic quedi reduït en com a mínim un 91% respecte l’actual, fent que l’edifici sigui de consum quasi zero.
El projecte de la nova façana del COAC formarà part, a més, del Projecte europeu que, en el marc del programa Horitzon 2020 i sota el títol Integrated Decision Support for Early Steps of NZEB Renovations (amb l’acrònim EarlyNZEB), estudiarà metodologies i donarà suport en rehabilitacions energètiques exemplars.
Sostenibilitat: La nova capacitat de generació elèctrica de la façana permetrà aconseguir una certa autogeneració d’energia per ser consumida al propi edifici, que pot representar un 8,8% de l’electricitat que gastarà l’edifici al finalitzar la intervenció.
D’altra banda, les emissions de CO2 estalviades, tenint en compte tot el cicle de vida, serien de 8 tones.
Calendari: Està previst que l’inici de les obres tingui lloc durant el primer trimestre del 2015, finalitzant-se a l’acabar l’any, aproximadament.
Els reptes: més enllà de la façana de plaça Nova
La sessió ha servit per analitzar la importància de la renovació urbana en l’actual context econòmic, com a motor de recuperació per al sector de l’edificació, així com a activitat que ha de permetre la millora del parc edificat en conceptes com la sostenibilitat, l’eficiència energètica, funcionalitat i utilitat i l’impuls de la competitivitat.
La rehabilitació de la façana de la seu del COAC ofereix una gran oportunitat per donar a conèixer la importància de cuidar el parc arquitectònic i dotar-lo de solucions que fa uns anys no existien i ara ens permeten millorar en aspectes tan importants com són la sostenibilitat o l’eficiència energètica.
El degà del COAC, Lluís Comerón, en el seu parlament ha destacat els reptes que el Col·legi afronta amb aquesta intervenció:
- Restaurar un element amb alt valor cultural, catalogat com patrimoni arquitectònic, emblemàtic dins del casc antic de Barcelona.
- Satisfer els requeriments d’un edifici per al segle XXI: a nivell funcional, mediambiental i d’estalvi energètic, esdevenint en aquests àmbits una referència a nivell nacional i internacional, alineada amb l’Estratègia catalana per a la renovació energètica d'edificis promoguda per la Generalitat de Catalunya.
- Mantenir el compromís d’exemplaritat que té el Col·legi d’Arquitectes envers la societat. La rehabilitació de la Seu col·legial ha de fomentar el debat i la millora contínua en un àmbit, el de la rehabilitació, que és i serà el protagonista de les intervencions a fer en el parc edificat existent.
- Promoure una professió i un sector que tenen i tindran un paper clau en la recuperació econòmica del nostre país.
Mencions
El Jurat del Concurs ha atorgat també 3 mencions a 3 propostes de les 11 restants. Són: 1a menció al Projecte sota el lema “Manhattan”, d’Albert Clèries, Manuel Julià i Joaquim Mulà. 2a menció al Projecte sota el lema “Zelig”, de DATA AE i Jaume Avellaneda. Finalment, la 3a menció ha estat per al Projecte sota el lema “Un signe de vitalitat”, d’Esteve Bonell i Josep M Gil.
Aparicions als mitjans de comunicació
- Notícia de La Vanguardia del 4/06/2014
- Notícia d'El Punt Avui del 4/06/2014
- Nota Agencia EFE del 4/06/2014
- Informatiu de Catalunya Informació del 4/06/2014 (a partir del minut 35:53)
CONSULTEU ELS PROJECTES SELECCIONATS EN LA 2A FASE
El Jurat del Concurs, presidit pel degà del COAC, Lluís Comerón, ha acordat proposar com a guanyador (entre un total de 12 propostes prèviament seleccionades) el projecte presentat amb el Lema “Una altra Mirada”, que correspon a l’equip composat per la societat Fuses-Viader Arquitectes SLP, i els arquitectes Jorge Perea i Jordi Mansilla.
El Jurat considera que “Una altra Mirada” resol de forma excel·lent tant la necessitat de restauració de la façana com la millora de les seves prestacions, sobretot pel que fa a eficiència energètica i ambiental. El Jurat n’elogia “la senzillesa de la solució, que garanteix el manteniment de la façana responent bé a la problemàtica plantejada” així com destaca el fet que “partint d’una reinterpretació de l’edifici, el projecte ha acabat fent una reinvenció del mateix”.
Característiques del projecte guanyador “Una altra mirada”
El projecte guanyador, en paraules dels seus autors, posarà en valor els principals atributs del projecte original de l’arquitecte Xavier Busquets, un dels pocs exemples que queden a Barcelona de l’anomenat “Moviment modern”, que es limitava a confrontar un cos baix, el que es va decorar amb els frisos de Picasso, amb un “teló de fons neutre”: el de les plantes d’oficines. Els arquitectes argumenten així que “reforçant la neutralitat del fons valorem més el basament de Picasso”. “Mantenir la forma original de la proposta del concurs, millorant les prestacions, tant en la qualitat dels materials i detalls constructius com en el de l’eficiència energètica del conjunt”.
A nivell constructiu, el projecte opta per aplicar una nova solució per als ampits de les finestres de la façana, que per la part externa es resol amb un vidre exterior fotovoltaic. Les finestres es resolen amb una perfileria d’acer que permet aplicar un vidre de tres capes i minipersianes per al control solar de lames orientables de color gris, que s’unifiquen cromàticament amb el vidre. L’atenuació acústica del vidre triat garanteix també un alt confort en aquest aspecte.
Eficiència ambiental i energètica: La nova façana incorpora canvis substancials energèticament parlant. Així, es reduïran el consum d’energia tèrmica (tant pel que fa a calefacció com a refrigeració), elèctrica i de gas; de manera que, en conjunt, el cost energètic quedi reduït en com a mínim un 91% respecte l’actual, fent que l’edifici sigui de consum quasi zero.
El projecte de la nova façana del COAC formarà part, a més, del Projecte europeu que, en el marc del programa Horitzon 2020 i sota el títol Integrated Decision Support for Early Steps of NZEB Renovations (amb l’acrònim EarlyNZEB), estudiarà metodologies i donarà suport en rehabilitacions energètiques exemplars.
Sostenibilitat: La nova capacitat de generació elèctrica de la façana permetrà aconseguir una certa autogeneració d’energia per ser consumida al propi edifici, que pot representar un 8,8% de l’electricitat que gastarà l’edifici al finalitzar la intervenció.
D’altra banda, les emissions de CO2 estalviades, tenint en compte tot el cicle de vida, serien de 8 tones.
Calendari: Està previst que l’inici de les obres tingui lloc durant el primer trimestre del 2015, finalitzant-se a l’acabar l’any, aproximadament.
Els reptes: més enllà de la façana de plaça Nova
La sessió ha servit per analitzar la importància de la renovació urbana en l’actual context econòmic, com a motor de recuperació per al sector de l’edificació, així com a activitat que ha de permetre la millora del parc edificat en conceptes com la sostenibilitat, l’eficiència energètica, funcionalitat i utilitat i l’impuls de la competitivitat.
La rehabilitació de la façana de la seu del COAC ofereix una gran oportunitat per donar a conèixer la importància de cuidar el parc arquitectònic i dotar-lo de solucions que fa uns anys no existien i ara ens permeten millorar en aspectes tan importants com són la sostenibilitat o l’eficiència energètica.
El degà del COAC, Lluís Comerón, en el seu parlament ha destacat els reptes que el Col·legi afronta amb aquesta intervenció:
- Restaurar un element amb alt valor cultural, catalogat com patrimoni arquitectònic, emblemàtic dins del casc antic de Barcelona.
- Satisfer els requeriments d’un edifici per al segle XXI: a nivell funcional, mediambiental i d’estalvi energètic, esdevenint en aquests àmbits una referència a nivell nacional i internacional, alineada amb l’Estratègia catalana per a la renovació energètica d'edificis promoguda per la Generalitat de Catalunya.
- Mantenir el compromís d’exemplaritat que té el Col·legi d’Arquitectes envers la societat. La rehabilitació de la Seu col·legial ha de fomentar el debat i la millora contínua en un àmbit, el de la rehabilitació, que és i serà el protagonista de les intervencions a fer en el parc edificat existent.
- Promoure una professió i un sector que tenen i tindran un paper clau en la recuperació econòmica del nostre país.
Mencions
El Jurat del Concurs ha atorgat també 3 mencions a 3 propostes de les 11 restants. Són: 1a menció al Projecte sota el lema “Manhattan”, d’Albert Clèries, Manuel Julià i Joaquim Mulà. 2a menció al Projecte sota el lema “Zelig”, de DATA AE i Jaume Avellaneda. Finalment, la 3a menció ha estat per al Projecte sota el lema “Un signe de vitalitat”, d’Esteve Bonell i Josep M Gil.
Aparicions als mitjans de comunicació
- Notícia de La Vanguardia del 4/06/2014
- Notícia d'El Punt Avui del 4/06/2014
- Nota Agencia EFE del 4/06/2014
- Informatiu de Catalunya Informació del 4/06/2014 (a partir del minut 35:53)
CONSULTEU ELS PROJECTES SELECCIONATS EN LA 2A FASE
3/06/2014
Casa, territorio, paisaje. Dibujos, estudios y proyectos en la isla de Ibiza, 1994-2014. Stefano Cortellaro
Imatge:
©Stefano Cortellaro
Acto inaugural jueves 12 de junio a las 19h, en la sala de actos del COAC con la intervención de Amador Ferrer, Víctor Rahola, Joaquín Sabaté y Elías Torres.
Colabora:
Casa, territori, paisatge. Dibuixos, estudis i projectes a l'illa d'Eivissa, 1994-2014. Stefano Cortellaro
Imatge:
©Stefano Cortellaro
El febrer de 1993 vaig anar a Eivissa amb la intenció de visitar algunes de les cases rurals que havia vist a la Guia d'Arquitectura d'Eivissa i Formentera d'Elías Torres. Moltes d’elles eren abandonades, altres encara habitades per eivissencs, altres per estrangers, altres poc recognoscibles o desaparegudes... Vaig marxar amb una sèrie de fotografies i dibuixos de cases, imatges de murs, paisatges, camins, i tot un seguit de preguntes sobre com es podia intervenir en un lloc amb una identitat tan forta.
El que m'interessava era comprendre com s'havia construït aquest paisatge i en aquest sentit, els meus primers dibuixos, que estudiaven les cases rurals com a objectes aïllats, eren insuficients per entendre les relacions que les cases i els seus elements establien amb la construcció del paisatge. Després de superposar els aixecaments de les cases i el seu entorn a la cartografia i a les fotografies aèries va ser inevitable, en primer lloc, seguir dibuixant i veure com els murs i els camins s'articulaven sobre el relleu fins a trobar una altra casa i, en segon lloc, seguir allunyant-se progressivament en forma de zooms, per veure com els que semblaven els límits d'una propietat en realitat enllaçaven amb una altra, i amb una altra, sense ruptures, formant una estructura contínua apreciable en la seva totalitat només a l'escala global de l’illa.
Aquell viatge va ser el començament d'una relació constant amb l'illa, amb la seva arquitectura i el seu paisatge; de passejos pel camp, per la ciutat i els pobles, que continua fins a avui. Durant aquests anys les taules i les parets de l'estudi han estat ocupades (i encara ho estan) per plànols, dibuixos i fotografies de cases i zones del territori eivissenc he anat completant amb contínues visites als llocs i, afortunadament, també de diversos projectes a l’illa.
L'exposició recull alguns dels dibuixos i fotografies fets al llarg d'aquests anys. Dibuixos que comencen amb els aixecaments a escala 1:500 i 1:1.500 de les cases rurals més significatives de les vendes de Morna, Atzaró i Balafi, i arriben per zooms progressius fins a una lectura general i unitària del territori de l’illa. El sistema de murs que estructuren i donen forma a tot el paisatge d'Eivissa, és encara el millor projecte per a l’illa, tan a l'escala de la casa com a l'escala del territori.
Stefano Cortellaro
Col·labora: