El Premi del CSCAE "Arquitecte Lluís Comerón Graupera" reconeix el compromís de l'equip humà de les institucions col·legials
El Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE) ha decidit distingir amb el Premi "Arquitecte Lluís Comerón Graupera" a l'equip humà que forma part de les institucions col·legials –a nivell local, regional i nacional– "com a reconeixement a la seva tasca incansable en defensa de l'arquitectura, la professió i els valors que la sustenten".
D'aquesta manera, “vol posar rostre i veu a tantes persones que, amb compromís, proximitat i vocació de servei, han treballat dia a dia pel bé del col·lectiu professional i de la ciutadania”. L'acord de concessió ha estat adoptat, de manera extraordinària i per unanimitat, durant el ple del CSCAE celebrat el 29 d'abril.
Instituït l'any 2022, el Premi "Arquitecte Lluís Comerón Graupera" té caràcter discrecional, a potestat del CSCAE, i està dirigit a reconèixer els valors ètics d'institucions o persones a la defensa de l'arquitectura. Des de la seva creació, l'han rebut els qui van ser directors generals d'Agenda Urbana i Arquitectura i d'Habitatge i Sòl del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana, Iñaqui Carnicero i Javier Martín, respectivament; la Fundació Alejandro de la Sota i els arquitectes voluntaris en situacions de catàstrofes naturals.
El lliurament del Premi “Arquitecte Lluís Comerón Graupera” se celebrarà el 9 de juny, en el transcurs de la gala dels Premis ARQUITECTURA 2026, que tindrà lloc al Teatro Alcázar de Madrid.
Pla Estatal d'Habitatge i ampliació de terminis per a l'execució d'obres NG
En data 23 d’abril, s’ha publicat al BOE el Reial Decret 326/2026 pel qual es regula el Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030 i es modifica puntualment el RD 853/2021 que regula els programes d’ajuda en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Aquest RD entra en vigor el 24 d’abril del 2026, el dia després de la seva publicació.
Els objectius estratègics del Pla estatal d’Habitatge 2026-2030 es centren en donar resposta a la crisi estructural de la manca d’habitatge de l’Estat , sent els aspectes més rellevants:
· l’increment de l’oferta d’habitatge públic protegit
· el foment de la rehabilitació dels edificis, l’accessibilitat i la regeneració i renovació urbana i rural
· facilitar l’accés a l’habitatge en condicions assequibles (emancipació de joves, col·lectius vulnerables...)
· reversió de les zones de mercat residencial tensionat
· garantir la protecció permanent dels habitatges protegits que siguin finançats amb fons estatals
· impulsar la industrialització del sector de l’habitatge
Aquest Pla està dotat de 7.000 mil milions d’euros i estarà cofinançat entre el Govern de l’Estat i les Comunitats Autònomes, sent l’aportació de l’Estat el 60% i el 40% de les CCAA. L’execució del Pla precisarà de la subscripció de convenis bilaterals entre ambdues administracions.
Els programes per fer front als objectius estratègics del Pla es desenvolupen a través de 18 línies d’ajudes i, pel que fa a la distribució dels fons, es preveu que un 40% es dediqui a la construcció i adquisició d’habitatges, un 30% a la rehabilitació del parc existent d’habitatges i el restant 30% a garantir la protecció dels col·lectius i territoris que més ho precisin.
Properament informarem amb més detall sobre el contingut del Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030.
Enllaç a la nota de premsa del MIVAU (Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana)
Modificació puntual del RD 853/2021
Programes d’ajuda en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
La disposició final 2a. del RD 326/2026 modifica puntualment el RD 853/2021 en relació al termini fixat per a l’execució de les obres, obrint –per al programa de Suport a les Oficines de rehabilitació, P2, i per al programa d’Ajuts a les Actuacions de rehabilitació a nivell d’edifici, P3– la possibilitat a pròrrogues per finalitzar les actuacions més enllà del 29 de juny de 2026.
El RD 853/2021, en l’art. 4 Gestió de les ajudes del Pla. apartat 7, ja contemplava aquesta opció per als programes P1 i P6, Ajuts a les actuacions de rehabilitació a nivell de barri i Ajuts a la Construcció d’habitatges en lloguer social en edificis energèticament eficients, respectivament.
La modificació introduïda és força ambigua. Tan bon punt ens comuniquin les condicions i requisits que caldrà complir per poder-s’hi acollir –que s’aprovaran en un Acord Bilateral Ministeri-Agència de l’Habitatge–, n'informarem convenientment.
Més de 10.000 estudiants participen a 'Arquitectura a les Aules 2026'
Durant aquest mes de maig, més de 10.000 alumnes de Primària, Secundària i Batxillerat realitzaran tallers d’arquitectura gràcies al programa del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ‘Arquitectura a les Aules’. La iniciativa s’emmarca dins la Setmana d’Arquitectura del 7 al 15 de maig, que enguany forma part de la programació de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura 2026.
130 arquitectes impartiran més de 400 tallers d’arquitectura a 125 centres educatius de la província de Barcelona, superant les xifres d’anys anteriors. Es tracta d’activitats experiencials a través de les quals es busca que l’alumnat observi, pensi i actuï seguint el fil de l’arquitectura del seu entorn més immediat. En definitiva, que els infants i joves descobreixin una nova mirada sobre els espais que ens acompanyen cada dia.
Els tallers s’engloben dins de quatre temàtiques:
· Descoberta de l’entorn: activitats enfocades a descobrir el seu barri, per conèixer-ne les activitats que li són pròpies, els serveis que ofereix o l’urbanisme. Un dels tallers, per exemple, planteja la urbanització del seu barri a mida, ideant i pensant quines són les necessitats i com donar-hi resposta.
· Repensar els espais educatius interiors-exteriors: propostes vinculades a l’entorn immediat del centre educatiu i orientades a la millora i transformació dels espais com pot ser, per exemple, el mateix pati de l’escola amb la recerca de propostes per generar zones d’ombres.
· Sostenibilitat i salut: tallers pensats per descobrir com pot l’arquitectura ser sostenible i saludable. Per exemple, a través del coneixement de diversos materials, especialment aquells més tradicionals i naturals.
· Diversitat funcional i accessibilitat i gènere: activitats orientades a l’anàlisi de l’espai escolar per millorar-lo, amb la mirada posada, per exemple, en l’accessibilitat, amb tallers sensorials i vivencials.
La Fundació Friends, entitat sense ànim de lucre que dona suport a joves amb Trastorns de l’Espectre Autista Asperger, forma part del projecte per quart any. Com a novetat, a més, s’afegeixen dos altres centres per a adults: la Fundació Prodis del Vallès, entitat d’iniciativa social sense ànim de lucre, i el Centre de Formació d’Adults El Vendrell.
D’altra banda, aquest any també se sumen a les activitats de la Capitalitat les dues escoles que formen part del programa Magnet: l'escola Rius i Taulet de Barcelona i l’escola Arquitecte Gaudí de Sant Feliu de Llobregat, que oferiran tallers de construcció amb tecnologies de baix cost de la mà d'estudiants d'arquitectura de l'ETSAB UPC.
Patrimoni Contemporani: conèixer, valorar, preservar. Visita Poblat Hifrensa
La visita amb autocar al Poblat Hifrensa s’emmarca dins el cicle Patrimoni Contemporani: conèixer, valorar, preservar, impulsat per l’AADIPA, l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic del COAC, en el marc de la Capital Mundial de l’Arquitectura Barcelona 2026, amb la voluntat de fer arribar la Capitalitat a tot el territori i posar en valor arquitectures que estableixen un diàleg intens amb el paisatge i el context cultural en què s’inscriuen.
Projectat entre 1967 i 1975 per Antoni Bonet Castellana, amb la col·laboració de Josep Puig Torné, el Poblat Hifrensa constitueix una de les experiències més completes de l’urbanisme modern a Catalunya. Concebut per allotjar els treballadors de la central nuclear de Vandellòs, el conjunt es planteja des de l’inici com una unitat urbana autosuficient, en què arquitectura, espai públic, equipaments i paisatge formen part d’un mateix sistema.
Lluny d’una ordenació rígida o repetitiva, el projecte es construeix a partir d’una estructura orgànica, adaptada a la topografia i al clima, amb una clara influència de la cultura mediterrània i de les experiències prèvies de Bonet en el si del Grup Austral. Els carrers, places i recorreguts es configuren com a espais de relació, evitant la jerarquia viària convencional i apostant per una mobilitat de baixa intensitat i una escala humana.
Un dels trets més singulars del Poblat Hifrensa és la diferenciació tipològica dels habitatges segons els perfils professionals —enginyers, pèrits i obrers—, resolta amb una gran coherència formal però amb variacions espacials que reflecteixen diferents maneres d’habitar. Aquesta diversitat tipològica es combina amb una unitat material i constructiva basada en sistemes modulars, cobertes inclinades i una presència destacada de l’espai exterior com a extensió de l’habitatge.
El conjunt es completa amb una sèrie d’equipaments —escola, espais comunitaris i serveis— que reforcen la idea de comunitat i fan del poblat una autèntica peça urbana. En aquest sentit, Hifrensa no és només un conjunt d’habitatges, sinó un model de ciutat moderna on la vida quotidiana, el treball i el lleure s’integren de manera coherent.
Avui, el Poblat Hifrensa planteja reptes rellevants pel que fa a la seva conservació i transformació. La seva condició de patrimoni viu, encara habitat i en evolució, obliga a repensar els instruments de protecció més enllà de la mera preservació formal, incorporant la dimensió social, l’ús i la capacitat d’adaptació. En aquest sentit, esdevé un cas paradigmàtic per al debat contemporani sobre el patrimoni arquitectònic.
Aquesta jornada, que ens ocuparà tot el matí, és gratuïta i oberta a tota la ciutadania. Inclou el desplaçament en autocar des de Barcelona fins a l'Hospitalet de l'Infant i la tornada. Inscriu-t'hi