L'edificació mostra un lleuger creixement, basat però en un model poc sostenible
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
L’activitat del sector es fonamenta en el model tradicional, centrat en l’edificació d’obra nova. La gran rehabilitació segueix perdent pes, i ho fa de forma continuada des del 2017.
Resoldre les deficiències en accessibilitat, aïllament i eficiència energètica —que afecten la salut i el benestar de les persones— segueix sent el repte pendent, en un parc edificat el 40% del qual té més de 50 anys d’antiguitat, i en un context de canvi climàtic que reclama accions contundents també en el nostre sector.
El COAC ha analitzat el dimarts 9 de juliol en convocatòria als mitjans de comunicació l’activitat de construcció i rehabilitació a Catalunya el primer semestre del 2019 a partir dels projectes d’execució d’obra comparant les dades amb el primer semestre de l'any anterior.
Anàlisi de la superfície visada a Catalunya
El primer semestre del 2019 s’ha tancat amb 2.375.135 m2 visats, 124.642 m2 més que el primer semestre del 2018. Cal precisar que:
1.- El creixement interanual és baix. S’ha reduït a gairebé la meitat, quedant-se en un 5,5%. I és que en els anys anteriors els projectes més grans (de més de 10 mil m2) eren els principals responsables de l’augment de la superfície visada. Aquest semestre no ha estat així.
2.- Els projectes petits i mitjans guanyen força. Si es consolida els propers mesos, podria indicar un creixement més estructural per a la professió i el sector. S’han visat 4.691 projectes, un 8% més. 35 són projectes grans, un 7% menys en superfície que el primer semestre de l’any anterior (pràcticament la totalitat són d'obra nova, només un 2% de la superfície visada és de gran rehabilitació).
3.- L’obra nova, la gran protagonista. Puja un 10,5%. Per contra, la rehabilitació continua baixant, un 8,2%. Veiem que quan millor va l’obra nova pitjor va la gran rehabilitació; i és una tendència alarmant.
4.- El creixement no és homogeni per a tot el territori. En general creix, excepte Demarcació de Girona i Barcelona ciutat.
Anàlisi per tipologia: obra nova vs. gran rehabilitació
L’obra nova ha crescut un 10,5% i s'han visat 1.772.983 m2. Ha incrementat tant el número de projectes com la superfície.
Totes les mides de projectes creixen, destacant el 42% del tram entre 500 i 3.000 m2, mentre que per usos detectem petites baixades en l’ús sanitari i industrial i la resta creixen en diferent quantia.
Per a gran rehabilitació, les xifres segueixen sent negatives. La rehabilitació només suposa un 24% de la superfície visada a Catalunya. A nivell territorial, cau de manera generalitzada excepte a Girona i a l’àrea metropolitana de Barcelona (sense la capital).
La superfície visada en rehabilitació baixa un 8,2%, tot i que el nombre de projectes ha incrementat un 1,7%. Només han crescut els projectes de menys de 3.000 m2, la resta disminueixen en la superfície visada. Pel que fa als usos, l’habitatge baixa, mentre que el no habitatge es manté exclusivament per l’impuls de l’ús comercial.
En conclusió, es confirma que la gran rehabilitació va perdent pes i activitat de forma continuada des de l’any 2017, en contrapartida amb la tendència de l’obra nova.
Anàlisi per usos: habitatge/no habitatge
L’habitatge creix en superfície visada el 2,8%. El no habitatge puja un 12,7%, concentrat en els usos comercial i d’oficines (la resta cau).
Pel que fa a l’habitatge
Cal insistir en el fet que l’habitatge suposa actualment el 70% de l’activitat d’edificació a Catalunya, concentrat majoritàriament en obra nova (els provinents de gran rehabilitació cauen un 15%).
Els 1.664.109 m2 visats corresponen a 7.866 habitatges nous (una mitjana de 2,1 habitatges l'any per mil habitants). El creixement es concentra en projectes petits, mentre que els grans cauen.
Per territori, la caiguda més important és a Barcelona ciutat (-47%). Tarragona creix un 85%, situació que ja es va donar l’any passat. Els creixements de Lleida i l'Ebre corresponen a projectes concrets de gran envergadura. La resta de la demarcació de Barcelona puja un 10%, i Girona i Comarques Centrals baixen prop del 12%.
Número d’habitatges: evolució en els darrers 2 anys
Si analitzem l’evolució dels darrers 2 anys, període en què el nombre d’habitatges projectats ha tingut un creixement més destacat, veiem que el 66% es concentra en 30 municipis de Catalunya. Al voltant del 90% es tracta d’habitatges de nova planta, i el 80% és habitatge plurifamiliar. L’habitatge de protecció oficial visat tan sols representa el 10% del total (3.000 habitatges distribuïts en 42 municipis).
Anàlisi de la superfície visada per territori
Enguany les dades reflecteixen la creació de la Demarcació de les Comarques Centrals, que inclou Bages-Berguedà, Osona, Anoia i Moianès. Les comarques no s'inclouen a la Demarcació de Barcelona, i les xifres comparatives tenen en compte aquest fet.
A la Demarcació de Barcelona (sense la capital), s'han visat 1.249.892 m2, un 18% més. Per mida, tots pugen, tant obra nova com rehabilitació i tant habitatge com no habitatge.
La ciutat de Barcelona, amb 246.573 m2 visats, baixa un 24%. Només els projectes de fins a 500 m2 mantenen xifres estables. La rehabilitació cau gairebé un 60%, i l’habitatge ho fa prop del 50%.
A la Demarcació de les Comarques Centrals, la superfície visada és de 115.330 m2, un increment de l'1,7%. Els projectes petits pugen, mentre que els de més de 3.000 m2 baixen. L’ús industrial i el comercial concentren el creixement d’aquest àmbit, on disminueix tant l’habitatge (-12%) com la rehabilitació (-13%).
A la província de Girona la superfície visada és de 300.942 m2, un 30% menys. La caiguda respon al fet que durant el primer semestre de 2018 es van visar projectes extraordinaris en mida. Sense tenir-los en compte, enguany la demarcació hauria crescut un 8%.
La província de Tarragona (exceptuant l’Ebre), creix el 52%, amb 273.578 m2 visats. L’obra nova puja un 136%, i la rehabilitació cau un 34%. Per mida, creixen tots els trams, destacant els més grans. L’habitatge puja el 85%, i la resta d'usos cauen, excepte l’industrial.
La província de Lleida ha crescut el 32%, motivat únicament per projectes de més de 10.000 m2, en concret 3. Sense tenir-los en compte, el creixement hauria estat negatiu, d’un 14%.
La Demarcació de l’Ebre creix un 17%, motivat per un projecte de més de 10.000 m2. Sense tenir-lo en compte, hauria caigut un 11%.
CONSULTEU ELS GRÀFICS DE VISAT
Consulteu la nota de premsa completa
Resoldre les deficiències en accessibilitat, aïllament i eficiència energètica —que afecten la salut i el benestar de les persones— segueix sent el repte pendent, en un parc edificat el 40% del qual té més de 50 anys d’antiguitat, i en un context de canvi climàtic que reclama accions contundents també en el nostre sector.
El COAC ha analitzat el dimarts 9 de juliol en convocatòria als mitjans de comunicació l’activitat de construcció i rehabilitació a Catalunya el primer semestre del 2019 a partir dels projectes d’execució d’obra comparant les dades amb el primer semestre de l'any anterior.
Anàlisi de la superfície visada a Catalunya
El primer semestre del 2019 s’ha tancat amb 2.375.135 m2 visats, 124.642 m2 més que el primer semestre del 2018. Cal precisar que:
1.- El creixement interanual és baix. S’ha reduït a gairebé la meitat, quedant-se en un 5,5%. I és que en els anys anteriors els projectes més grans (de més de 10 mil m2) eren els principals responsables de l’augment de la superfície visada. Aquest semestre no ha estat així.
2.- Els projectes petits i mitjans guanyen força. Si es consolida els propers mesos, podria indicar un creixement més estructural per a la professió i el sector. S’han visat 4.691 projectes, un 8% més. 35 són projectes grans, un 7% menys en superfície que el primer semestre de l’any anterior (pràcticament la totalitat són d'obra nova, només un 2% de la superfície visada és de gran rehabilitació).
3.- L’obra nova, la gran protagonista. Puja un 10,5%. Per contra, la rehabilitació continua baixant, un 8,2%. Veiem que quan millor va l’obra nova pitjor va la gran rehabilitació; i és una tendència alarmant.
4.- El creixement no és homogeni per a tot el territori. En general creix, excepte Demarcació de Girona i Barcelona ciutat.
Anàlisi per tipologia: obra nova vs. gran rehabilitació
L’obra nova ha crescut un 10,5% i s'han visat 1.772.983 m2. Ha incrementat tant el número de projectes com la superfície.
Totes les mides de projectes creixen, destacant el 42% del tram entre 500 i 3.000 m2, mentre que per usos detectem petites baixades en l’ús sanitari i industrial i la resta creixen en diferent quantia.
Per a gran rehabilitació, les xifres segueixen sent negatives. La rehabilitació només suposa un 24% de la superfície visada a Catalunya. A nivell territorial, cau de manera generalitzada excepte a Girona i a l’àrea metropolitana de Barcelona (sense la capital).
La superfície visada en rehabilitació baixa un 8,2%, tot i que el nombre de projectes ha incrementat un 1,7%. Només han crescut els projectes de menys de 3.000 m2, la resta disminueixen en la superfície visada. Pel que fa als usos, l’habitatge baixa, mentre que el no habitatge es manté exclusivament per l’impuls de l’ús comercial.
En conclusió, es confirma que la gran rehabilitació va perdent pes i activitat de forma continuada des de l’any 2017, en contrapartida amb la tendència de l’obra nova.
Anàlisi per usos: habitatge/no habitatge
L’habitatge creix en superfície visada el 2,8%. El no habitatge puja un 12,7%, concentrat en els usos comercial i d’oficines (la resta cau).
Pel que fa a l’habitatge
Cal insistir en el fet que l’habitatge suposa actualment el 70% de l’activitat d’edificació a Catalunya, concentrat majoritàriament en obra nova (els provinents de gran rehabilitació cauen un 15%).
Els 1.664.109 m2 visats corresponen a 7.866 habitatges nous (una mitjana de 2,1 habitatges l'any per mil habitants). El creixement es concentra en projectes petits, mentre que els grans cauen.
Per territori, la caiguda més important és a Barcelona ciutat (-47%). Tarragona creix un 85%, situació que ja es va donar l’any passat. Els creixements de Lleida i l'Ebre corresponen a projectes concrets de gran envergadura. La resta de la demarcació de Barcelona puja un 10%, i Girona i Comarques Centrals baixen prop del 12%.
Número d’habitatges: evolució en els darrers 2 anys
Si analitzem l’evolució dels darrers 2 anys, període en què el nombre d’habitatges projectats ha tingut un creixement més destacat, veiem que el 66% es concentra en 30 municipis de Catalunya. Al voltant del 90% es tracta d’habitatges de nova planta, i el 80% és habitatge plurifamiliar. L’habitatge de protecció oficial visat tan sols representa el 10% del total (3.000 habitatges distribuïts en 42 municipis).
Anàlisi de la superfície visada per territori
Enguany les dades reflecteixen la creació de la Demarcació de les Comarques Centrals, que inclou Bages-Berguedà, Osona, Anoia i Moianès. Les comarques no s'inclouen a la Demarcació de Barcelona, i les xifres comparatives tenen en compte aquest fet.
A la Demarcació de Barcelona (sense la capital), s'han visat 1.249.892 m2, un 18% més. Per mida, tots pugen, tant obra nova com rehabilitació i tant habitatge com no habitatge.
La ciutat de Barcelona, amb 246.573 m2 visats, baixa un 24%. Només els projectes de fins a 500 m2 mantenen xifres estables. La rehabilitació cau gairebé un 60%, i l’habitatge ho fa prop del 50%.
A la Demarcació de les Comarques Centrals, la superfície visada és de 115.330 m2, un increment de l'1,7%. Els projectes petits pugen, mentre que els de més de 3.000 m2 baixen. L’ús industrial i el comercial concentren el creixement d’aquest àmbit, on disminueix tant l’habitatge (-12%) com la rehabilitació (-13%).
A la província de Girona la superfície visada és de 300.942 m2, un 30% menys. La caiguda respon al fet que durant el primer semestre de 2018 es van visar projectes extraordinaris en mida. Sense tenir-los en compte, enguany la demarcació hauria crescut un 8%.
La província de Tarragona (exceptuant l’Ebre), creix el 52%, amb 273.578 m2 visats. L’obra nova puja un 136%, i la rehabilitació cau un 34%. Per mida, creixen tots els trams, destacant els més grans. L’habitatge puja el 85%, i la resta d'usos cauen, excepte l’industrial.
La província de Lleida ha crescut el 32%, motivat únicament per projectes de més de 10.000 m2, en concret 3. Sense tenir-los en compte, el creixement hauria estat negatiu, d’un 14%.
La Demarcació de l’Ebre creix un 17%, motivat per un projecte de més de 10.000 m2. Sense tenir-lo en compte, hauria caigut un 11%.
CONSULTEU ELS GRÀFICS DE VISAT
Consulteu la nota de premsa completa
9/07/2019
Nuevas Especificaciones Particulares de Endesa Distribución
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
A partir del próximo 29 de junio, las siguientes Especificaciones Particulares (EP) de la empresa Endesa Distribución Eléctrica serán de aplicación, complementariamente al REBT, en aquellos proyectos donde Endesa sea la empresa suministradora.
NRZ101 - Instalaciones privadas Generalidades
NRZ102 - Instalaciones privadas. Consumidores en Alta y Media Tensión
NRZ103 - Instalaciones de enlace. Consumidores en Baja Tensión
NRZ104 - Instalaciones privadas. Generadores en Alta y Media Tensión
NRZ105 - Instalaciones de enlace. Generadores en Baja Tensión
KRZ001 - Líneas subterráneas de Alta Tensión > 36 kV
LRZ001 - Líneas aéreas de Alta Tensión > 36 kV
Aquestes actualitzen i substitueixen les anteriors Normes Tècniques Particulars NTP d’ENDESA del 2006. Les noves EP defineixen aspectes de disseny, materials, muntatge i posada en servei de les instal·lacions elèctriques, i incorporen nous requeriments relacionats amb la telegestió, la recàrrega de vehicles elèctrics i les instal·lacions d’autoconsum.
Estas se actualizan y sustituyen las anteriores Normas Técnicas Particulares NTP de ENDESA del 20016. Las nuevas EP definen aspectos de diseño, materiales, montaje y puesta en servicio de las instalaciones eléctricas, e incorporan nuevos requerimientos relacionados con la telegestión, la recarga de vehículos eléctricos y las instalaciones de autoconsumo.
En cuanto a los proyectos de edificación, las que tienen una mayor incidencia son la NRZ103 Consumidores en Baja tensión y la NRZ105 Generadores en Baja Tensión, no obstante, esta última está en revisión por tal de adecuarse al reciente Reial Decreto 244/2019 de autoconsumo.
La Oficina Consultora Técnica del COAC ha elaborado un breve resumen de las novedades más relevantes de la NRZ103 Consumidores en Baja tensión que pueden tener una mayor incidencia en la previsión de espacios para la instalación del enlace del edificio. Puedes consultarlo aquí (debes tener contractado el tramo de servicios complementarios).
Próximamente, se pondrán a disposición de los colegiados las fichas de justificación del cumplimento del Reglamento Eléctrico de Baja Tensión actualizadas.
NRZ101 - Instalaciones privadas Generalidades
NRZ102 - Instalaciones privadas. Consumidores en Alta y Media Tensión
NRZ103 - Instalaciones de enlace. Consumidores en Baja Tensión
NRZ104 - Instalaciones privadas. Generadores en Alta y Media Tensión
NRZ105 - Instalaciones de enlace. Generadores en Baja Tensión
KRZ001 - Líneas subterráneas de Alta Tensión > 36 kV
LRZ001 - Líneas aéreas de Alta Tensión > 36 kV
Aquestes actualitzen i substitueixen les anteriors Normes Tècniques Particulars NTP d’ENDESA del 2006. Les noves EP defineixen aspectes de disseny, materials, muntatge i posada en servei de les instal·lacions elèctriques, i incorporen nous requeriments relacionats amb la telegestió, la recàrrega de vehicles elèctrics i les instal·lacions d’autoconsum.
Estas se actualizan y sustituyen las anteriores Normas Técnicas Particulares NTP de ENDESA del 20016. Las nuevas EP definen aspectos de diseño, materiales, montaje y puesta en servicio de las instalaciones eléctricas, e incorporan nuevos requerimientos relacionados con la telegestión, la recarga de vehículos eléctricos y las instalaciones de autoconsumo.
En cuanto a los proyectos de edificación, las que tienen una mayor incidencia son la NRZ103 Consumidores en Baja tensión y la NRZ105 Generadores en Baja Tensión, no obstante, esta última está en revisión por tal de adecuarse al reciente Reial Decreto 244/2019 de autoconsumo.
La Oficina Consultora Técnica del COAC ha elaborado un breve resumen de las novedades más relevantes de la NRZ103 Consumidores en Baja tensión que pueden tener una mayor incidencia en la previsión de espacios para la instalación del enlace del edificio. Puedes consultarlo aquí (debes tener contractado el tramo de servicios complementarios).
Próximamente, se pondrán a disposición de los colegiados las fichas de justificación del cumplimento del Reglamento Eléctrico de Baja Tensión actualizadas.
28/06/2019
Ocho proyectos de arquitectura de cooperación local e internacional reciben las Ayudas a la Cooperación del COAC
Imatge:
© Ana Mas. Tangassogo, Burkina Faso
Un total de ocho proyectos vinculados a la arquitectura y urbanismo han recibido las Ayudas a la Cooperación del COAC. Se trata de propuestas tanto locales como internacionales, de las cuales se ha valorado especialmente la implicación social y la cualidad.
De los proyectos presentados se han analizado los criterios de cumplimiento de las bases, la propuesta arquitectónica, el uso de materiales de carácter local y la participación social. Finalmente, se ha decidido adjudicar las ayudas, por un importe total de 47.000 euros, a las siguientes entidades:
DE CARÁCTER LOCAL:
Associación Oasiurbà
Punt Raval (fase III). Transformación social desde la vivienda
Arquitecto responsable: Antonio M. Solanas Cànovas
Ayuda concedida: 3.500 euros
Fundación Barcelonactua
Condicionamiento de un local polivalente al Raval
Arquitecta responsable. Cristina Monjas Rincón
Ayuda concedida: 3.500 euros
Associación BAM. Bioarquitectura Mediterrània
Reconstrucción del Espacio Txema Biobuilt
Arquitecto responsable: Álvaro Pérez Otín
Ayuda concedida: 3.500 euros
DE CARÁCTER INTERNACIONAL:
Base A
Rehabilitación del patrimonio histórico al interior de la medina de Xauen a través de la plaza Dbendiben
Arquitecta responsable: Anna Altemir Montaner
Ayuda concedida: 3.000 euros
Associación Beyark
Guardería de Niaganane
Arquitecta responsable. Àngela Garcia Casas
Ayuda concedida: 10.000 euros
ASEB (Amics de Senegal al Bages)
Fortalecimiento de la educación de primaria de Gagué chérif, a Foundioungne
Arquitecta responsable: Berta Marín Pascal
Ayuda concedida: 7.500 euros
Amics de Boulimbou
Red de distribución de agua potable a las kunda de Boulembou
Arquitecta responsable: Lurdes Ferran Vilar
Ayuda concedida: 6.000 euros
África nos Mira
Pavimentación de 150 viviendas al campo de refugiados de Mugombwa a Ruanda
Arquitecta responsable: Aanna Adsera Quesada
Ayuda concedida: 10.000 euros
Desde hace ocho años, el Colegio de Arquitectos de Cataluña convoca las ayudas con la voluntad de seguir haciendo visible la función social de los arquitectos que trabajan con cuestiones relacionadas con la arquitectura y urbanismo. La concesión de estas ayudas responde al compromiso del Colegio de dedicar parte de su presupuesto a finalidades sociales.
De los proyectos presentados se han analizado los criterios de cumplimiento de las bases, la propuesta arquitectónica, el uso de materiales de carácter local y la participación social. Finalmente, se ha decidido adjudicar las ayudas, por un importe total de 47.000 euros, a las siguientes entidades:
DE CARÁCTER LOCAL:
Associación Oasiurbà
Punt Raval (fase III). Transformación social desde la vivienda
Arquitecto responsable: Antonio M. Solanas Cànovas
Ayuda concedida: 3.500 euros
Fundación Barcelonactua
Condicionamiento de un local polivalente al Raval
Arquitecta responsable. Cristina Monjas Rincón
Ayuda concedida: 3.500 euros
Associación BAM. Bioarquitectura Mediterrània
Reconstrucción del Espacio Txema Biobuilt
Arquitecto responsable: Álvaro Pérez Otín
Ayuda concedida: 3.500 euros
DE CARÁCTER INTERNACIONAL:
Base A
Rehabilitación del patrimonio histórico al interior de la medina de Xauen a través de la plaza Dbendiben
Arquitecta responsable: Anna Altemir Montaner
Ayuda concedida: 3.000 euros
Associación Beyark
Guardería de Niaganane
Arquitecta responsable. Àngela Garcia Casas
Ayuda concedida: 10.000 euros
ASEB (Amics de Senegal al Bages)
Fortalecimiento de la educación de primaria de Gagué chérif, a Foundioungne
Arquitecta responsable: Berta Marín Pascal
Ayuda concedida: 7.500 euros
Amics de Boulimbou
Red de distribución de agua potable a las kunda de Boulembou
Arquitecta responsable: Lurdes Ferran Vilar
Ayuda concedida: 6.000 euros
África nos Mira
Pavimentación de 150 viviendas al campo de refugiados de Mugombwa a Ruanda
Arquitecta responsable: Aanna Adsera Quesada
Ayuda concedida: 10.000 euros
Desde hace ocho años, el Colegio de Arquitectos de Cataluña convoca las ayudas con la voluntad de seguir haciendo visible la función social de los arquitectos que trabajan con cuestiones relacionadas con la arquitectura y urbanismo. La concesión de estas ayudas responde al compromiso del Colegio de dedicar parte de su presupuesto a finalidades sociales.
4/07/2019
Arquidoc, el editor de memorias para proyectos de edificación
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Desde hace años el COAC tiene un convenio de colaboración con Arquidoc, empresa que ha desarrollado un editor de memorias para proyectos básicos de edificación tanto para obra nueva como para intervenciones en edificios existentes (reformas, rehabilitaciones y trabajos en edificios catalogados).
Se trata de una herramienta pensada para ayudar los arquitectos en la redacción de las memorias de sus proyectos siguiendo la guía de contenidos del COAC así como las prescripciones técnicas del Código Técnico de la Edificación.
El editor organiza el texto que facilita la descripción del proyecto básico, su justificación y el cumplimiento del CTE en función del uso del edificio, aportando soluciones y resolviendo parte de los cálculos necesarios. También coordina la información para crear una memoria sin contradicciones.
El editor de memorias de Arquidoc es una aplicación en línea que no requiere la instalación de programario y permite que más de una persona trabaje a la vez sobre el mismo documento.
La aplicación permite generar los documentos tanto en catalán como en castellano y el documento final se puede descargar al ordenador en formato .doc o en .pdf.
El editor de memorias funciona en la modalidad de pago por uso: el coste de las memorias de proyecto básico no supera los 38 euros cuando se trata de una vivienda unifamiliar o los 57 euros cuando se trate de un edificio plurifamiliar u otros usos.
Desde Arquidoc están trabajando en la redacción de la memoria del proyecto de ejecución y algunos apartados de esta ya se encuentran disponibles en la aplicación.
Accede a ARQUIDOC
Se trata de una herramienta pensada para ayudar los arquitectos en la redacción de las memorias de sus proyectos siguiendo la guía de contenidos del COAC así como las prescripciones técnicas del Código Técnico de la Edificación.
El editor organiza el texto que facilita la descripción del proyecto básico, su justificación y el cumplimiento del CTE en función del uso del edificio, aportando soluciones y resolviendo parte de los cálculos necesarios. También coordina la información para crear una memoria sin contradicciones.
El editor de memorias de Arquidoc es una aplicación en línea que no requiere la instalación de programario y permite que más de una persona trabaje a la vez sobre el mismo documento.
La aplicación permite generar los documentos tanto en catalán como en castellano y el documento final se puede descargar al ordenador en formato .doc o en .pdf.
El editor de memorias funciona en la modalidad de pago por uso: el coste de las memorias de proyecto básico no supera los 38 euros cuando se trata de una vivienda unifamiliar o los 57 euros cuando se trate de un edificio plurifamiliar u otros usos.
Desde Arquidoc están trabajando en la redacción de la memoria del proyecto de ejecución y algunos apartados de esta ya se encuentran disponibles en la aplicación.
Accede a ARQUIDOC
8/07/2019