Mor l’artista norueg Carl Nesjar
El pintor, escultor i fotògraf Carl Nesjar va morir el passat 23 de maig a l’edat de 94 anys. Reconegut com un dels artistes contemporanis més importants del seu país, Noruega, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya hi tenia una especial vinculació, per haver-li encarregat els esgrafiats de la façana de la seva seu a la plaça Nova de Barcelona, en base a uns dibuixos realitzats per Picasso.
Carl Nesjar va néixer a la ciutat de Larvik (Noruega) l’any 1920. Durant la Segona Guerra Mundial va cursar estudis d’Art i Disseny a la Reial Acadèmia d’Oslo. Va passar la seva joventut a Nova York, estudiant al Pratt Institute primer i, anys més tard, a la Universitat de Columbia, amb el professor Meyer Schapiro.
La seva obra es va caracteritzar per l’experimentació amb diferents materials, experimentació que li va permetre desenvolupar, en col·laboració amb l’arquitecte Erling Viksjö, l’aleshores nova tècnica de decoració gràfica sobre formigó. Aquesta fou la tècnica utilitzada a la façana de la seu de plaça Nova, permetent al Col·legi endegar una nova col·laboració entre el pintor Pablo Ruiz Picasso i Carl Nesjar. Recordant aquest fet, l’any 1987, l’arquitecte Xavier Busquets, autor del projecte de la nova seu, descrivia la figura de Nesjar a través dels records del seu tracte amb ell 25 anys abans:
"Carl Nesjar, que coneixia Picasso i la nova tècnica del raig de sorra, ja havia accedit a fer-se càrrec de l'obra i es va traslladar a Barcelona. El recordo com un homenàs nòrdic, alt i cepat, barbut. A la feina, li agradava de subratllar el seu aspecte una mica bàrbar amb una gorra marinera de llana i unes botasses molt caminadores. Llavors era un home d'una vitalitat impressionant. S'obstinava a convidar-me a la caça de balenes, que practicava en barques proveïdes d'un canó amb el qual es disparava l'arpó. Un se l'imaginava fàcilment enmig de les sòlides onades grises del seu mar, envoltat d'escumalls glaçats i disparant l'arpó contro una balena frenètica amb tota la passió que l'escena exigeix. Exactament la mateixa vitalitat, la mateixa passió minuciosa, va posar Nesjar a contribució en l'execució dels esgrafiats del Col·legi."
“Els esgrafiats de Picasso en el Col·legi d’Arquitectes de Barcelona”. Discurs d’ingrés de l'Acadèmic Electe Il·lm. Sr. Xavier Busquets i Sindreu, 9 de desembre de 1987. Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Barcelona, 1987.
Congrés d'Arquitectura per al 2016
L'objectiu, en un moment de canvi profund com l'actual, és que els arquitectes abordem la redefinició del nostre paper en la societat actual i futura.
Amb l'organització d'aquest congrés, el COAC vol crear un espai per a la reflexió, el debat i la construcció de propostes i visions compartides, així com per a la projecció i promoció públiques de la professió de l'arquitecte.
Pots enviar els teus suggeriments a l'adreça de contacte congresarquitectura@coac.net.
Congreso de Arquitectura para el 2016
El objetivo, en un momento de cambio profundo como el actual, es que los arquitectos abordamos la redefinición de nuestro papel en la sociedad actual y futura.
Con la organización de este congreso, el COAC quiere crear un espacio para la reflexión, el debate y la construcción de propuestas y visiones compartidas, así como para la proyección y promoción públicas de la profesión del arquitecto.
Puedes enviar tus sugerencias a la dirección de contacto congresarquitectura@coac.net.
Pere Català i Pic, 100 años de fotografía
El 15 de julio a las 19.30 h tendrá lugar en el COAC un acto conmemorativo del centenario de los inicios fotográficos de Pere Català i Pic, con una conferencia sobre su trayectoria profesional a cargo de:
- Pilar Parcerisas (CoNCA), comisaria de la exposición "Pere Català i Pic. Fotografía y publicidad"
- Bienve Moya, comisario de la exposición "La fiesta vista por tres fotógrafos de Valls"
- Pablo Giori, biógrafo del fotógrafo
Sobre la imagen de la esvástica, Jaume Miravitlles publicó en La Vanguardia las siguientes palabras:
"Su creador fue Pere Català, autor del famosísimo cartel en el que se ve un pie de un mosso d'esquadra rompiendo la esfinge de la cruz gamada [...] Ha sido, sin duda alguna, el cartel más elogiado del mundo y el casi centenar de libros que han surgido desde entonces, hablando de los carteles de la República, todos publican el pie de Don Pedro. Es significativo comprobar que en la película "L'Espoir" de André Malraux hay una escena en que puede verse el más famoso cartel de guerra de la historia."
