Jornada Tècnica | Envolupant metàl·liques arquitectòniques. Proposta, casos d’èxit i sostenibilitat
L’envolupant té un paper cada vegada més rellevant en la definició arquitectònica de l’edifici: no només resol les exigències tècniques de la façana, sinó que contribueix directament a la seva expressió, composició i integració amb el projecte. En aquest context, les solucions metàl·liques ofereixen un ampli marge per treballar tant la configuració de la façana com els seus detalls constructius.
Aquesta jornada tècnica proposa explorar les possibilitats de les envolupants arquitectòniques metàl·liques a partir de diferents sistemes de façana i de la seva aplicació en projectes contemporanis. S’analitzaran les diferències entre els sistemes de fixació oculta i fixació vista, les seves característiques tècniques i constructives i les possibilitats que ofereixen a l’hora de definir la imatge de l’edifici.
Un dels eixos de la sessió serà el disseny de solucions a mida per a projectes singulars, abordant com el desenvolupament i la fabricació de perfils arquitectònics personalitzats poden donar resposta a requeriments específics del projecte i permetre resoldre geometries, composicions i detalls que s’allunyen de les solucions estàndard.
La jornada incorporarà casos de referència de diferents tipologies edificatòries, acompanyats de detalls constructius que permetran veure com aquestes solucions es materialitzen en projectes reals i quins criteris intervenen en la seva integració dins de l’envolupant.
El programa de la jornada es desenvoluparà al llarg dels següents blocs:
○ Sistemes de façana metàl·lica arquitectònica amb fixació vista
○ Sistemes de façana metàl·lica arquitectònica amb fixació ocular
○ Disseny i fabricació de perfils a mida per a projectes singulars
○ Prestacions, possibilitats compositives i criteris d’integració en el projecte
○ Casos reals i detalls constructius aplicats a diferents tipologies edificatòries
○ La contribució de les envolupants metàl·liques a la sostenibilitat de l’edifici
De la mà d’Europerfil, la sessió permetrà conèixer diferents maneres d’abordar el disseny i la resolució constructiva d’una envolupant metàl·lica, des de la concepció arquitectònica fins al desenvolupament de solucions específiques per a cada projecte.
Amb la col·laboració de:
Obligatorietat d’incorporar marcadors als documents PDF dels projectes
Els marcadors funcionen com un índex interactiu dins del document PDF. Permeten localitzar ràpidament cada apartat sense haver de recórrer totes les pàgines del fitxer.
Els marcadors són imprescindibles tant per a la revisió tècnica com per a la consulta posterior de la documentació. Un índex de marcadors ben estructurat, amb denominacions entenedores i enllaçats als diferents apartats del projecte (memòria descriptiva, justificació del compliment de la normativa, pressupost, etc.) n’agilitza la revisió.
Aquesta funcionalitat, juntament amb una major uniformitat en l’ordre de la documentació, és especialment rellevant per facilitar la tramitació dels permisos d’obra per part dels equips tècnics municipals.
Per garantir l'adequada revisió de la documentació durant el tràmit de visat, serà necessari incorporar marcadors als documents PDF dels projectes. Des d’ara, es recordarà aquest requisit als expedients que no els incorporin. A partir de l’1 de gener de 2027, però, la manca de marcadors passarà a ser un motiu de retenció del document, de manera que caldrà afegir-los i tornar a presentar el fitxer corregit per continuar la tramitació.
És important que, abans de fer l’enviament dels fitxers en PDF, comproveu que els marcadors estiguin ordenats, tinguin denominacions entenedores i enllacin correctament amb les pàgines corresponents.
Podeu consultar les instruccions per incorporar-los a la Guia ràpida del PDF.
També podeu consultar com a exemple al Model de memòria projecte bàsic i d'execució en PDF que hi ha penjat al web de l’OCT.
L'Arxiu Històric del COAC col·labora en una exposició sobre Yago Conde i Bea Goller
Comissariada per Blanca Pujals, la instal·lació recupera el treball de l’arquitecte Yago Conde (1958-1994). A la seva tesi doctoral, titulada "Arquitectura de la indeterminación", Conde proposava una manera de pensar l’arquitectura com un camp de relacions múltiples i no predeterminades. Des d'aquesta posició, va qüestionar els límits fixos de l’arquitectura per obrir-la a estats de suspensió, contingència i indeterminació.
A partir dels anys vuitanta, Yago Conde va començar a treballar amb l’arquitecta Bea Goller, amb qui va desenvolupar diversos projectes, entre els quals es troba «Fontana Mix», una proposta per a la plaça dels Voluntaris Olímpics, que volia retre homenatge a la partitura musical de l’obra homònima de John Cage.
L'exposició "Estats d’indeterminació" es pot visitar a Dilalica (Trafalgar 53, Barcelona) del 17 al 20 de setembre.
La degana del COAC, Sandra Bestraten, barcelonina de l'any
Coincidint amb l’inici de la celebració de les Festes de la Mercè, els jardins del Palau Robert van acollir ahir, 16 de setembre, l’acte de lliurament dels reconeixements Barcelonina i Barceloní de l’Any, atorgats per El Periódico a Sandra Bestraten, degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, i Esteve Camps, president de la Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família.
La distinció de Barcelonina de l’Any reconeix la trajectòria i la contribució de Sandra Bestraten en un any especialment significatiu per a l’arquitectura. Com a degana del COAC, ha esdevingut una de les veus destacades d’una professió que, coincidint amb la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura, la celebració del Congrés Mundial d’Arquitectes de la UIA i els aniversaris de les morts d’Antoni Gaudí i Ildefons Cerdà, ha ocupat un lloc central en el debat públic.
El comitè editorial de El Periódico ha volgut distingir una manera d’entendre l’arquitectura compromesa amb els grans reptes socials del nostre temps, especialment en àmbits com l’habitatge, la rehabilitació i la sostenibilitat. Arquitecta, docent i investigadora, Sandra Bestraten ha desenvolupat una trajectòria professional marcada per la vocació social i el compromís amb les persones i amb el territori. El reconeixement posa en valor no només la seva trajectòria personal, sinó també el paper de l’arquitectura i dels arquitectes en la transformació de la ciutat i la millora de la qualitat de vida de les persones.
Durant l’acte, la degana del COAC va agrair el reconeixement i va destacar que es tracta també d’un homenatge al conjunt dels arquitectes catalans: «Rebre avui el guardó de Barcelonina de l’Any és un honor que em commou profundament i que assumeixo amb la màxima responsabilitat, conscient que és també un reconeixement a tot el col·lectiu d’arquitectes catalans, en un any com aquest 2026, en què Barcelona ha acollit per segona vegada a la història el Congrés Internacional d’Arquitectes de la UIA.»
Pel que fa a la distinció de Barceloní de l’Any, ha recaigut en Esteve Camps, president de la Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família. El jurat ha valorat una trajectòria estretament vinculada al temple gaudinià, especialment en un any marcat per la inauguració de la torre de Jesús, la commemoració del centenari de la mort de Gaudí i la visita del papa Lleó XIV, que han contribuït a projectar Barcelona a escala internacional.
Les dues distincions reconeixen trajectòries diferents però unides per un mateix fil conductor: l'arquitectura i la seva capacitat de generar un impacte positiu en la societat. En un moment de gran projecció per a la disciplina, aquests reconeixements contribueixen a reforçar-ne la visibilitat i a reivindicar la seva aportació davant qüestions cabdals com l'emergència d'habitatge, l'accessibilitat, la sostenibilitat i la configuració d'entorns més inclusius i habitables per a tothom.