La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) presenta l’activitat de la construcció en obra nova i rehabilitació de la província de Girona i de la resta de Catalunya referent al primer semestre de l’any 2026, unes dades que també es presenten simultàniament a les altres seus del COAC.

L’estudi s’ha elaborat a partir dels projectes d’execució visats, obligatoris per poder iniciar obres de nova planta i intervencions en edificis existents –inclou projectes de reforma i rehabilitació–. En aquest sentit, les conclusions d’aquesta anàlisi constitueixen un indicador avançat d’allò que en el futur immediat es construirà al territori. Les dades no inclouen les obres públiques ni les intervencions de rehabilitació que no requereixen visat obligatori.

Girona concentra gairebé un de cada cinc metres quadrats visats a Catalunya
Durant el primer semestre de 2026, la superfície visada a les comarques gironines ha assolit els 451.066 m², un 23,3% més que en el mateix període de l’any anterior (365.861 m²), assolint la millor dada semestral dels últims deu anys. Tot i aquest increment significatiu, l’anàlisi de l’evolució dels darrers anys mostra un comportament força estable de l’activitat edificadora, amb repunts puntuals vinculats a grans projectes que incrementen de manera significativa el volum de superfície visada, com ja va succeir els anys 2018 i 2023, i com s’ha tornat a produir aquest 2026.

En el conjunt de Catalunya, Girona concentra el 18,7% de la superfície total visada, que s’ha situat en 2.411.462 m², consolidant-se així com una de les demarcacions amb més pes en l’activitat edificadora del país i concentrant gairebé un de cada cinc metres quadrats visats.

Caldrà veure com evoluciona l’edificació els propers mesos, per als quals Euroconstruct pronostica un creixement a l’Estat espanyol del 3,2%, tot i preveure una desacceleració marcada per la finalització dels fons europeus.

Pel que fa a la distribució territorial, el Baix Empordà continua liderant l’activitat constructiva amb 104.319 m², el 23,2% de la superfície total visada a la província, tot i registrar un lleuger descens respecte al primer semestre de 2025. El segueixen la Selva, amb 99.141 m² (22,1%), el Gironès, amb 73.685 m² (16,4%), i l’Alt Empordà, amb 70.204 m² (15,6%).

Les comarques amb increments més destacats respecte al mateix període de l’any passat són la Garrotxa i la Selva. En el cas de la Garrotxa, la superfície visada es triplica, passant de 17.775 m² a 55.896 m² (214,46%), impulsada principalment pel projecte de coberta d’una nau industrial de més de 30.000 m². A la Selva, la superfície visada pràcticament es duplica, passant de 51.858 m² a 99.141 m² (91,18%), gràcies, sobretot, a la construcció de tres edificis plurifamiliars.

Una segona dada rellevant és el nombre d’expedients visats, que durant el primer semestre de 2026 s’ha situat en 1.146, un 5,91% més que en el mateix període de l’any anterior. Aquesta xifra, que és la més alta semestralment dels últims quinze anys, es manté en nivells similars als registrats durant els primers semestres dels darrers exercicis. Per comarques, el Baix Empordà (274 expedients), l’Alt Empordà (258) i la Selva (225) són les que concentren una activitat més elevada.

L’habitatge de nova creació manté una evolució positiva, però continua lluny de les necessitats reals de la població
El nombre d’habitatges de nova creació visats durant els primers sis mesos del 2026 és de 1.517, amb un increment lleu del 0,66% respecte al primer semestre de 2025, i la xifra més elevada des de la crisi del sector. Aquest resultat s’ha vist impulsat per una gran promoció plurifamiliar de més de 10.000 m2 a Lloret de Mar (152 habitatges) i vuit de més de 5.000 m2 a Lloret de Mar, Vilablareix, Figueres, Castell d’Aro, Plata d’Aro i s’Agaró, Calonge i Sant Antoni, Sarrià de Ter, Llagostera i Blanes (369 habitatges), sumant un total de 521 habitatges.

Les dades confirmen la tendència de creixement sostingut dels darrers anys, especialment de l’habitatge plurifamiliar que aquest primer semestre de 2026 representa el 60,1% del total d’habitatges visats.

Tot i les dades positives, la producció actual continua sent insuficient per donar resposta a les necessitats residencials de la demarcació i es manté allunyada dels objectius fixats pel Pla Territorial Sectorial d’Habitatge de Catalunya (25.000 habitatges / any en el conjunt de Catalunya). En aquest sentit, l’evolució dels pròxims exercicis serà clau per determinar si aquest increment es tradueix en una millora estructural de la resposta del sector a la demanda residencial. En el conjunt de Catalunya, els habitatges visats a la demarcació de Girona representen el 19,2% del total (7.897 habitatges).

Quant a la distribució comarcal, la Selva és la comarca que lidera el nombre d’habitatges nous visats amb 407, dels quals 243 corresponen al municipi de Lloret de Mar. La segueixen el Gironès amb 348 habitatges, i el Baix Empordà amb 334. Tot i mantenir-se entre les comarques més actives, aquestes dues últimes registren una lleugera disminució respecte al mateix període de l’any anterior. En termes percentuals, destaquen els increments de la Garrotxa (55,6%) i la Cerdanya (47,5%).

L’habitatge protegit continua sent testimonial
Amb relació a l’habitatge protegit, continua tenint un pes insignificant dins el conjunt d’habitatges visats amb tan sols dos habitatges de promoció privada en un bloc plurifamiliar a Palafrugell. Cal tenir en compte que no totes les promocions d’habitatge protegit estan subjectes al visat col·legial, de manera que aquestes dades reflecteixen únicament els projectes tramitats a través del COAC que corresponen a deu promotors privats i un de públic.

De tota manera, aquestes dades contrasten amb l’objectiu de la Generalitat de Catalunya de construir 50.000 habitatges de protecció oficial a Catalunya fins al 2030, en el marc del nou programa d’habitatge.

Creix la superfície d’ús no residencial
Per entendre l’evolució de l’activitat visada durant el primer semestre de 2026, cal distingir entre l’edificació d’habitatge i la de no habitatge. En el cas de l’habitatge, la superfície total visada a la demarcació de Girona ha assolit els 341.541 m2, un 7,38% més que el mateix període de l’any anterior. Aquesta xifra representa el 21.41% de la superfície total visada d’habitatge a tot Catalunya (1.595.570 m2).

Per comarques, les que més m2 han visat en habitatge han estat el Baix Empordà (85.005 m2), La Selva (76.300 m2) i el Gironès (69.283 m2). De la resta de les comarques, cal destacar el creixement del 35,61% de la Garrotxa (17.699 m2) respecte al mateix període de l’any passat.

En referència a la superfície no residencial, s’ha visat un total de 102.834 m2; xifra que representa un increment del 145% respecte al mateix període de l’any anterior. Gran part de l’augment el condiciona la coberta d’una nau industrial Sant Jaume de Llierca (Garrotxa), amb 35.265 m2, un supermercat a Figueres (Alt Empordà) de 8.276 m2, i un aparcament a Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (Baix Empordà) de 7.728 m2. Aquesta dada representa el 13,27% del conjunt de Catalunya (774.850 m2).

La rehabilitació recupera el creixement, tot i que continua sent l’assignatura pendent
La superfície visada per reforma i rehabilitació a la demarcació de Girona durant el primer semestre de 2026 recupera la tendència positiva perduda durant els dos semestres anteriors, situant-se en 104.644 m2, amb un creixement del 4,85% respecte el primer semestre de 2025 (99.805 m2). Aquesta xifra representa el 17,69% de la superfície total visada en rehabilitació en el conjunt de Catalunya (591.624 m2).

Malgrat aquest increment, la rehabilitació continua tenint un pes limitat dins del sector de la construcció. Durant el primer semestre de 2026, aquesta activitat representa només el 24% de la superfície total visada a la demarcació, mentre que l’obra nova concentra el 76% restant.

Per comarques, el Baix Empordà lidera l’activitat rehabilitadora amb 26.107 m² visats, seguit de la Selva amb 19.437 m² i de l’Alt Empordà amb 18.540 m². El cas més singular és el del Ripollès, on la rehabilitació té un pes majoritari dins de l’activitat edificadora de la comarca, amb un total de 8.126 m² visats.

Tot i la millora registrada enguany, les dades evidencien que la rehabilitació continua sense experimentar l’impuls necessari. Cal tenir present que les dades de visat del COAC recullen principalment rehabilitacions integrals i actuacions de gran envergadura, mentre que moltes intervencions de menor entitat no queden registrades a les principals bases de dades del sector.

Fons europeus Next Generation
Amb relació a l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation, el primer semestre del 2026 s’han tramitat al COAC –dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis– un total de 126 expedients corresponents a 949 habitatges, 19 dels quals corresponen a la Demarcació de Girona (128 habitatges).

Cal remarcar que des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, al COAC han entrat a tràmit 982 expedients del programa 3 corresponents a 9.731​ habitatges. D’aquests, el 14% s’han tramitat a Girona. Les principals actuacions sol·licitades responen a actuacions de millora o incorporació de proteccions solars, aïllament de façanes i aïllament de coberta.

Per un altre costat, pel que fa al programa 1 de Barris –obert per l’AHC el juny de 2024–, han entrat a tràmit en el conjunt de Catalunya 121 expedients corresponents a 1.701 habitatges. D’aquests, 31 expedients són de Girona, amb 534 habitatges.

L’obra nova continua tenint el pes de la construcció
La superfície visada d’obra nova manté el creixement amb el 30,55% respecte del mateix període de l’any passat, i continua representant el gran pes de la construcció a la província, amb el 76,5%. En xifres absolutes s’han visat 339.731 m2, que signifiquen el 19,10% del total de Catalunya (1.778.796 m2).

Les comarques més actives en superfície visada en obra nova i ampliació són la Selva, amb 78.204 m2, el Baix Empordà amb 77.501 m2, el Gironès amb 63.425 m2 i l’Alt Empordà amb 50.091 m2. La Garrotxa destaca per l’increment més intens passant de 5.464 m2 a 42.563 m2.