ACÚSTICA: MÉS ENLLÀ D'UNA SIMPLE BARRERA CONTRA EL SOROLL
El dimecres 9 de juliol de 18 a 20 hores, tindrà lloc a la Sala Mirador del COAC (Pl. Nova, 5, 8a planta), la propera jornada monogràfica que en aquesta ocasió portarà per títol "ACÚSTICA: MÉS ENLLÀ D'UNA SIMPLE BARRERA CONTRA EL SOROLL".
Descobreix el poder transformador del so en l'arquitectura. Aquest monogràfic et convidarà a anar més enllà del soroll i a dissenyar espais que millorin el benestar i la comunicació de les persones.
Aprofitem també aquesta trobada, oberta a tots els col·legiats, per a celebrar plegats la cloenda del curs. Una ocasió per retrobar-nos, fer xarxa i compartir coneixement en un entorn proper i estimulant.
La jornada conclourà amb un refrigeri estiuenc, un espai distès per continuar la conversa i brindar pel final de curs.
El programa versarà sobre les següents preguntes:
1: Quines funcions té l'arquitectura acústica?
L'acústica sovint es redueix a una qüestió de compliment normatiu per obtenir llicències o guanyar concursos. No obstant això, el seu potencial real resideix en la capacitat de dissenyar espais que satisfacin les necessitats auditives i el benestar de les persones.
La intervenció dels arquitectes en l'àmbit acústic hauria d'anar més enllà de la simple verificació normativa; hauria de proporcionar solucions acústiques que realment beneficiïn els usuaris dels espais.
2: Es limita a reduir soroll i adequar sales?
El control del soroll i el condicionament de sales son, sens dubte, aspectes fonamentals de l'arquitectura acústica, però no ens podem limitar a això. Aquestes dues qüestions estan intrínsecament vinculades amb les diferents activitats que fem els éssers humans quotidianament.
Limitar l'acústica a aquests conceptes és perdre's una part enorme i vital del seu valor.
3: Quin paper hem de tenir els arquitectes?
Com a arquitectes, no ens podem limitar a entendre l'acústica com una sèrie de valors mesurables (nivells sonors, àmbits de freqüències, nivells equivalents...).
La nostra disciplina és capaç d'influir activament en el paisatge sonor, dissenyant entorns urbans que facilitin la comunicació a curta, mitja i llarga distància. Podem anar més enllà de la simple mesura per crear espais que millorin la interacció humana a través del so.
4: Podem dissenyar el so?
Sí, rotundament! L'arquitectura acústica integra la poètica, el disseny i la rehabilitació sonora d'espais i ciutats. Com a arquitectes, podem dissenyar activament els sons que volem que s'escoltin, millorant el confort de les persones. Fins i tot podem aconseguir que el so evoqui emocions, generi atmosferes i comuniqui missatges significatius.
La rehabilitació sonora, a més, ens permet intervenir en espais existents per millorar-ne la qualitat acústica des d'aquesta perspectiva humana (i sí, també per a complir la normativa).
Inscriu-te a la jornada
Registration now open for the 4th edition of ‘Decarbonizing Architecture’ on October 21!
We present a day packed with knowledge, tools and strategies to tackle the challenge of transforming our profession with the goal of achieving carbon neutrality by 2050. Join us to discover a carefully curated selection of sustainable projects presented by national and international architects who are already leading the transition toward decarbonization, both in new construction and renovation. We will also talk about regulatory updates, tools and the role of the industry, among others.
In addition, guided tours will be held in Barcelona on October 22 showcasing real-world examples of best practices in architecture.
Full program details, pricing and available discounts can be found on the registration page.
The planet needs you. Get informed. Take action. Transform!
Josep Torres Clavé al front de guerra: 24 d’abril de 1938 - 12 de gener de 1939. Un projecte de memòria
El 29 d’abril de 1938, Josep Torres Clavé escriu a la seva esposa Mercè des del campament d’instrucció de l’Hospitalet de l’Infant. Comença així una etapa poc coneguda de la seva vida al front de guerra, que el portarà des de les Garrigues fins a la Conca de Barberà, on acabarà morint.
El projecte de memòria que comparteix i impulsa l’AADIPA vol salvar de l’oblit aquesta part de la vida de l’arquitecte i posar en valor el seu compromís social, en el context de la seva lluita a la recerca d’una Arquitectura al servei dels més necessitats.
Comptarem amb la participació de Salvadó Tarragó i Cid, inspirador de la idea, i Melitó Camprubí, arquitecte que ens explicarà l'estat de la recerca sobre el temps de Torres Clavé al front.
Finalitzarem amb un torn obert de paraula i un espai de debat, amb la participació de la fila zero i de totes les persones assistents.
Entrada lliure, prèvia inscripció.
Inscripció presencial
Inscripció en línia
Exposició: Pedagogies transhistòriques. 150 anys de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona
Després d’haver dut a terme llargues gestions a Madrid, el 5 d’octubre de 1875 Elies Rogent va ser nomenat director de la nova Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona, a on van confluir, per un breu lapse de temps, els estudis de Belles Arts i de Mestres d’Obres i l’embrió de la que seria l’Escola d’Arquitectura. Des d’aleshores i durant gairebé un segle, fins al 1966, Madrid i Barcelona van ser els únics centres d’ensenyament d’Arquitectura a Espanya. A principis de la dècada de 1960, l’Escola abandonava el vell edifici de la Universitat Central i es traslladava al Campus Tecnicoartístic de l’avinguda Diagonal.
Actualment i després de l’ampliació de José Antonio Coderch el 1984, aquest edifici continua sent no només la seu de les seves diverses titulacions, sinó també l’espai on es preserva un dels millors arxius sobre l’ensenyament de l’arquitectura en els darrers dos segles: 180.000 documents que inclouen plànols, dibuixos, reproduccions artístiques, plaques de vidre, vídeos, fotografies i conferències. Una mena d’arqueologia dels mitjans ens permet interrogar-nos en aquest 150è aniversari sobre la sempre equívoca i complexa idea de novetat des de les aules de l’acadèmia.
Amb el títol de «Pedagogies transhistòriques», la mostra s’organitza, suposadament sense cap cronologia ni cap tema unitari, en nou unitats de sentit que mostren un temps suspès, contrari a la falsa idea del progrés lineal i compromès amb la idea d’una història cíclica de la institució i els seus sabers. Juntament amb aquests nou epígrafs, quatre vitrines acullen les seccions que desenvolupen el temps històric. En un exercici de sístole i diàstole, la mirada del visitant discorre entre els documents que atresoren la memòria de moltes generacions de professors i alumnes, des d’Antoni Gaudí fins a Enric Miralles, així com per les col·leccions que formen l’ArxiuEtsaB · CàtedraGaudí (ETSAB-UPC) des del segle XVIII fins als nostres dies.