Josep Torres Clavé al front de guerra: 24 d’abril de 1938 - 12 de gener de 1939. Un projecte de memòria
Imatge:
Arxiu Històric COAC
El dilluns 14 de juliol a les 18 hores, l'AADIPA organitza una jornada al voltant de Torres Clavé "JOSEP TORRES CLAVÉ AL FONT DE GUERRA: 24 D'ABRIL DE 1938 - 12 DE GENER DE 1939. UN PROJECTE DE MEMÒRIA".
El 29 d’abril de 1938, Josep Torres Clavé escriu a la seva esposa Mercè des del campament d’instrucció de l’Hospitalet de l’Infant. Comença així una etapa poc coneguda de la seva vida al front de guerra, que el portarà des de les Garrigues fins a la Conca de Barberà, on acabarà morint.
El projecte de memòria que comparteix i impulsa l’AADIPA vol salvar de l’oblit aquesta part de la vida de l’arquitecte i posar en valor el seu compromís social, en el context de la seva lluita a la recerca d’una Arquitectura al servei dels més necessitats.
Comptarem amb la participació de Salvadó Tarragó i Cid, inspirador de la idea, i Melitó Camprubí, arquitecte que ens explicarà l'estat de la recerca sobre el temps de Torres Clavé al front.
Finalitzarem amb un torn obert de paraula i un espai de debat, amb la participació de la fila zero i de totes les persones assistents.
Entrada lliure, prèvia inscripció.
Inscripció presencial
Inscripció en línia
Exposició: Pedagogies transhistòriques. 150 anys de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona
Imatge:
Algunes de les constel·lacions de la mostra © ArxiuEtsaB · CàtedraGaudí
El proper 10 de juliol a les 18.30 h s'inaugura l'exposició "Pedagogies transhistòriques" organitzada per l'Escola Tècnica d'Arquitectura de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i el Centre Obert d'Arquitectura.
Després d’haver dut a terme llargues gestions a Madrid, el 5 d’octubre de 1875 Elies Rogent va ser nomenat director de la nova Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona, a on van confluir, per un breu lapse de temps, els estudis de Belles Arts i de Mestres d’Obres i l’embrió de la que seria l’Escola d’Arquitectura. Des d’aleshores i durant gairebé un segle, fins al 1966, Madrid i Barcelona van ser els únics centres d’ensenyament d’Arquitectura a Espanya. A principis de la dècada de 1960, l’Escola abandonava el vell edifici de la Universitat Central i es traslladava al Campus Tecnicoartístic de l’avinguda Diagonal.
Actualment i després de l’ampliació de José Antonio Coderch el 1984, aquest edifici continua sent no només la seu de les seves diverses titulacions, sinó també l’espai on es preserva un dels millors arxius sobre l’ensenyament de l’arquitectura en els darrers dos segles: 180.000 documents que inclouen plànols, dibuixos, reproduccions artístiques, plaques de vidre, vídeos, fotografies i conferències. Una mena d’arqueologia dels mitjans ens permet interrogar-nos en aquest 150è aniversari sobre la sempre equívoca i complexa idea de novetat des de les aules de l’acadèmia.
Amb el títol de «Pedagogies transhistòriques», la mostra s’organitza, suposadament sense cap cronologia ni cap tema unitari, en nou unitats de sentit que mostren un temps suspès, contrari a la falsa idea del progrés lineal i compromès amb la idea d’una història cíclica de la institució i els seus sabers. Juntament amb aquests nou epígrafs, quatre vitrines acullen les seccions que desenvolupen el temps històric. En un exercici de sístole i diàstole, la mirada del visitant discorre entre els documents que atresoren la memòria de moltes generacions de professors i alumnes, des d’Antoni Gaudí fins a Enric Miralles, així com per les col·leccions que formen l’ArxiuEtsaB · CàtedraGaudí (ETSAB-UPC) des del segle XVIII fins als nostres dies.
Després d’haver dut a terme llargues gestions a Madrid, el 5 d’octubre de 1875 Elies Rogent va ser nomenat director de la nova Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona, a on van confluir, per un breu lapse de temps, els estudis de Belles Arts i de Mestres d’Obres i l’embrió de la que seria l’Escola d’Arquitectura. Des d’aleshores i durant gairebé un segle, fins al 1966, Madrid i Barcelona van ser els únics centres d’ensenyament d’Arquitectura a Espanya. A principis de la dècada de 1960, l’Escola abandonava el vell edifici de la Universitat Central i es traslladava al Campus Tecnicoartístic de l’avinguda Diagonal.
Actualment i després de l’ampliació de José Antonio Coderch el 1984, aquest edifici continua sent no només la seu de les seves diverses titulacions, sinó també l’espai on es preserva un dels millors arxius sobre l’ensenyament de l’arquitectura en els darrers dos segles: 180.000 documents que inclouen plànols, dibuixos, reproduccions artístiques, plaques de vidre, vídeos, fotografies i conferències. Una mena d’arqueologia dels mitjans ens permet interrogar-nos en aquest 150è aniversari sobre la sempre equívoca i complexa idea de novetat des de les aules de l’acadèmia.
Amb el títol de «Pedagogies transhistòriques», la mostra s’organitza, suposadament sense cap cronologia ni cap tema unitari, en nou unitats de sentit que mostren un temps suspès, contrari a la falsa idea del progrés lineal i compromès amb la idea d’una història cíclica de la institució i els seus sabers. Juntament amb aquests nou epígrafs, quatre vitrines acullen les seccions que desenvolupen el temps històric. En un exercici de sístole i diàstole, la mirada del visitant discorre entre els documents que atresoren la memòria de moltes generacions de professors i alumnes, des d’Antoni Gaudí fins a Enric Miralles, així com per les col·leccions que formen l’ArxiuEtsaB · CàtedraGaudí (ETSAB-UPC) des del segle XVIII fins als nostres dies.
Mentoring Day: una jornada per connectar i créixer
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Les agrupacions del COAC AJAC i Sènior/a organitzen, amb el suport de l'Escola Sert, la primera jornada Mentoring Day, que tindrà lloc el proper dimarts 1 de juliol a les 17 h.
La trobada està pensada com un espai dinàmic on professionals consolidats i nous arquitectes podran intercanviar experiències, inquietuds i visions de futur. Es busca crear vincles entre mentors i mentorats per fomentar el creixement professional, potenciar habilitats clau i obrir noves oportunitats dins del sector.
El Mentoring Day és un espai per resoldre dubtes, descobrir camins professionals i conèixer persones que ja han passat pel que tu estàs vivint ara. Les sinergies entre els arquitectes en diferents moments i especialitats de l’exercici són molt importants per ajudar-nos en la vida professional.
La jornada tindrà un format dinàmic amb 7 taules temàtiques en les quals un professional de referència ens parlarà de la seva especialitat i resoldrà dubtes i consultes.
Ponents:
· TAULA DE SOSTENIBILITAT I SALUT: Toni Solanas
· TAULA DE CONSTRUCCIÓ: Cèsar Díaz
· TAULA D’URBANISME: Jaume Carner
· TAULA MASC (Medis Adequats de Solució de Controvèrsies): Pere González Nebreda
· TAULA GESTIÓ DE DESPATX I INTERNACIONALITZACIÓ: Marta Cervelló
· TAULA DE PAISATGISME: Imma Jansana
· TAULA COMUNICACIÓ: Maria Cos
La jornada finalitzarà amb un pica-pica per continuar les converses de manera distesa.
Entre els participants a la jornada, l’Escola Sert regalarà un curs pel curs vinent 2025-26!
Inscriu-t'hi!
La trobada està pensada com un espai dinàmic on professionals consolidats i nous arquitectes podran intercanviar experiències, inquietuds i visions de futur. Es busca crear vincles entre mentors i mentorats per fomentar el creixement professional, potenciar habilitats clau i obrir noves oportunitats dins del sector.
El Mentoring Day és un espai per resoldre dubtes, descobrir camins professionals i conèixer persones que ja han passat pel que tu estàs vivint ara. Les sinergies entre els arquitectes en diferents moments i especialitats de l’exercici són molt importants per ajudar-nos en la vida professional.
La jornada tindrà un format dinàmic amb 7 taules temàtiques en les quals un professional de referència ens parlarà de la seva especialitat i resoldrà dubtes i consultes.
Ponents:
· TAULA DE SOSTENIBILITAT I SALUT: Toni Solanas
· TAULA DE CONSTRUCCIÓ: Cèsar Díaz
· TAULA D’URBANISME: Jaume Carner
· TAULA MASC (Medis Adequats de Solució de Controvèrsies): Pere González Nebreda
· TAULA GESTIÓ DE DESPATX I INTERNACIONALITZACIÓ: Marta Cervelló
· TAULA DE PAISATGISME: Imma Jansana
· TAULA COMUNICACIÓ: Maria Cos
La jornada finalitzarà amb un pica-pica per continuar les converses de manera distesa.
Entre els participants a la jornada, l’Escola Sert regalarà un curs pel curs vinent 2025-26!
Inscriu-t'hi!
Presentació del llibre “Bata, Arquitectura i memòria"
El proper 25 de juny a les 18.30 h el COAC acull la presentació del llibre "Bata, arquitectura i memòria".
La publicació redescobreix la ciutat de Bata com un espai urbà on convergeixen les transformacions arquitectòniques i les històries dels seus habitants. Al llarg de les seves pàgines, l’autora ens convida a deambular amb ella pels vincles entre arquitectura, identitat i memòria col·lectiva, per reconèixer el diàleg que s’estableix entre el passat i les formes contemporànies d’habitar i construir.
Tot i que la perspectiva del poble ndowé hi és especialment present com un gest deliberat per visibilitzar i revalorar aquesta cultura, el text recull igualment la diversitat cultural d’una comunitat marcada per la convivència, on el nom de cada lloc amaga, alhora que preserva, múltiples valors i significats.
Aquest llibre és una contribució crítica al coneixement d’un patrimoni arquitectònic i urbà impregnat de la memòria col·lectiva de tot un país. Es presenta com un esbós singular d’una història més àmplia de l’arquitectura de Guinea Equatorial, i es proposa com un primer pas cap a una pràctica que actuï de pont entre la tradició i la tecnologia més avançada, entre la identitat local i la globalització.
Comptarem amb les intervencions per part dels ponents: Makome-Beatriz Eñeso Kola, escriptora; Celia Marín, arquitecta; Alba Valenciano Mañé, antropòloga i Laida Memba Ikuga, arquitecta.
En col·laboració amb l’Associació Cultural Ndowé Metamba, encarregats de la difusió a la comunitat equatoguineana de Catalunya.
Inscriu-t'hi
La publicació redescobreix la ciutat de Bata com un espai urbà on convergeixen les transformacions arquitectòniques i les històries dels seus habitants. Al llarg de les seves pàgines, l’autora ens convida a deambular amb ella pels vincles entre arquitectura, identitat i memòria col·lectiva, per reconèixer el diàleg que s’estableix entre el passat i les formes contemporànies d’habitar i construir.
Tot i que la perspectiva del poble ndowé hi és especialment present com un gest deliberat per visibilitzar i revalorar aquesta cultura, el text recull igualment la diversitat cultural d’una comunitat marcada per la convivència, on el nom de cada lloc amaga, alhora que preserva, múltiples valors i significats.
Aquest llibre és una contribució crítica al coneixement d’un patrimoni arquitectònic i urbà impregnat de la memòria col·lectiva de tot un país. Es presenta com un esbós singular d’una història més àmplia de l’arquitectura de Guinea Equatorial, i es proposa com un primer pas cap a una pràctica que actuï de pont entre la tradició i la tecnologia més avançada, entre la identitat local i la globalització.
Comptarem amb les intervencions per part dels ponents: Makome-Beatriz Eñeso Kola, escriptora; Celia Marín, arquitecta; Alba Valenciano Mañé, antropòloga i Laida Memba Ikuga, arquitecta.
En col·laboració amb l’Associació Cultural Ndowé Metamba, encarregats de la difusió a la comunitat equatoguineana de Catalunya.
Inscriu-t'hi