Presentació i conversa al voltant de la "Guia de Seguretat, Urbanisme i Habitatge"
Imatge:
© Wikimedia
El proper dilluns 1 de desembre a les 13 h, es presentarà a la seu del COAC de Barcelona la "Guia de Seguretat, Urbanisme i Habitatge".
Aquesta guia publicada per la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge (CBEH) aposta per un urbanisme intel·ligent, inclusiu i segur, que posi la qualitat de vida de les persones al centre.
La proposta parteix de la idea que no hi pot haver dret a l’habitatge ni ciutat sostenible sense entorns urbans segurs, ben dissenyats i pensats per prevenir el delicte.
En aquesta tasca, el paper de les persones especialitzades en arquitectura és crucial, treballant colze a colze amb d'altres professionals, com els que provenen del camp de la criminologia.
Els autors, Josep Jordi Guerrero i Carles Soto, ofereixen una eina pràctica i visual per ajudar, arquitectes, tècnics, policies locals i responsables polítics a integrar criteris de seguretat i sostenibilitat en la planificació urbana.
La guia inclou casos inspiradors i una "caixa d’eines" amb recomanacions clares. La publicació ha estat editada en català i castellà, i està disponible al web del CBEH.
Acte de presentació
La presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC, Sandra Bestraten, donarà la benvinguda a l'acte, que comptarà amb la participació dels dos autors de la guia, Josep Jordi Guerrero i Carles Soto; el codirector de CBEH, Juli Ponce; i el president del Col·legi Oficial de Criminologia de Catalunya, Ángel Párraga.
Inscripcions
Per assistir a l'acte, inscriu-te aquí.
Per seguir-lo en línia, inscriu-te aquí.
La Càtedra Barcelona Estudis Habitatge (CBEH) és fruït d'un acord entre la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i les quatre universitats públiques de l'Àrea Metropolitana: Universitat de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra i Universitat Autònoma de Barcelona. El seu objectiu és la coordinació i el desenvolupament de diverses activitats de recerca, docència, debat i difusió al voltant de l'habitatge col·lectiu, actuant com un hub de relacions internacionals des de Barcelona.
Aquesta guia publicada per la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge (CBEH) aposta per un urbanisme intel·ligent, inclusiu i segur, que posi la qualitat de vida de les persones al centre.
La proposta parteix de la idea que no hi pot haver dret a l’habitatge ni ciutat sostenible sense entorns urbans segurs, ben dissenyats i pensats per prevenir el delicte.
En aquesta tasca, el paper de les persones especialitzades en arquitectura és crucial, treballant colze a colze amb d'altres professionals, com els que provenen del camp de la criminologia.
Els autors, Josep Jordi Guerrero i Carles Soto, ofereixen una eina pràctica i visual per ajudar, arquitectes, tècnics, policies locals i responsables polítics a integrar criteris de seguretat i sostenibilitat en la planificació urbana.
La guia inclou casos inspiradors i una "caixa d’eines" amb recomanacions clares. La publicació ha estat editada en català i castellà, i està disponible al web del CBEH.
Acte de presentació
La presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC, Sandra Bestraten, donarà la benvinguda a l'acte, que comptarà amb la participació dels dos autors de la guia, Josep Jordi Guerrero i Carles Soto; el codirector de CBEH, Juli Ponce; i el president del Col·legi Oficial de Criminologia de Catalunya, Ángel Párraga.
Inscripcions
Per assistir a l'acte, inscriu-te aquí.
Per seguir-lo en línia, inscriu-te aquí.
La Càtedra Barcelona Estudis Habitatge (CBEH) és fruït d'un acord entre la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i les quatre universitats públiques de l'Àrea Metropolitana: Universitat de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra i Universitat Autònoma de Barcelona. El seu objectiu és la coordinació i el desenvolupament de diverses activitats de recerca, docència, debat i difusió al voltant de l'habitatge col·lectiu, actuant com un hub de relacions internacionals des de Barcelona.
Presentació del Quaderns 277: nous horitzons per a l’habitatge col·lectiu
El proper 9 de desembre a les 18.30 h es presentarà a la Sala d’actes del COAC el número 277 de la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, l’últim d’aquesta etapa editorial. Dirigit per Marta Peris i José Toral, el número posa el focus en un dels grans reptes contemporanis: l’habitatge, entès com a espai de convivència, cooperació i transformació social.
Amb el títol Interdependències, Quaderns 277 proposa llegir l’arquitectura a través de la interdependència, una mirada que transcendeix les oposicions entre l’individual i el col·lectiu, el tècnic i el sensible, l’edificat i el natural. La nostra època ens recorda que cap d’aquestes dimensions es pot sostenir sola: el que manté viva la seva relació són els vincles –socials, ecològics, culturals– que les entrellacen, tan fràgils com decisius.
A més, aquest número de Quaderns tracta l’arquitectura no només com a refugi, servei o tècnica, sinó com una manera de sostenir la vida en comú. En temps d’incertesa, parlar d’interdependències no és una concessió teòrica, sinó una necessitat pràctica. L’arquitectura, com la vida mateixa, només s’entén en relació, formant part d’un món comú.
Inscriu-t'hi
Nova etapa per a Quaderns
Amb el número 277, Quaderns tanca una etapa i n’inicia una de nova per als propers quatre números, amb un nou equip editorial escollit el passat mes de juliol fruit del concurs organitzat pel COAC.
En la nova etapa, tal com afirma l'equip editorial, Quaderns es vol reafirmar com a laboratori públic i salvatge de l’arquitectura contemporània catalana, obert a la crítica, la reflexió i la construcció de nous públics i narratives.
Per aconseguir-ho, es parteix de la voluntat de mirar enrere, cercant en els arxius i la memòria de la revista aquells objectes i audiències que van quedar exclosos, per tal de prevenir omissions futures i explorar formes de narració que qüestionin les veus hegemòniques.
Quaderns també es proposa reconstruir la seva identitat local i ampliar la seva presència internacional, establint una xarxa de col·laboracions formada per amistats, institucions i altres publicacions per transcendir el format tradicional i convertir la revista en un espai de diàleg obert i plural.
Per donar resposta a aquesta multiplicitat de documents, audiències i geografies, la nova etapa compta amb una direcció bicèfala: una part local, liderada per Urtzi Grau, i una part internacional, amb Guillermo Fernández-Abascal, recolzats per l’estudi de disseny Samson Studio i els editors Ana Maria Álvarez i Albert Fuentes. El consell assessor, format per vuit arquitectes de referència, vetllarà perquè el projecte mantingui la seva contemporaneïtat i rellevància.
Els propers números de Quaderns (278, 279, 280 i 281) seguiran una estructura comuna: començaran amb una hipòtesi que qüestioni un tipus de document d’arquitectura, explicant la seva especial rellevància en la producció actual; continuaran amb col·laboracions diverses que transcendeixin el document; i tancaran amb un contingut que imagini Quaderns com una altra cosa, per ser conscient del que no és.
Amb el títol Interdependències, Quaderns 277 proposa llegir l’arquitectura a través de la interdependència, una mirada que transcendeix les oposicions entre l’individual i el col·lectiu, el tècnic i el sensible, l’edificat i el natural. La nostra època ens recorda que cap d’aquestes dimensions es pot sostenir sola: el que manté viva la seva relació són els vincles –socials, ecològics, culturals– que les entrellacen, tan fràgils com decisius.
A més, aquest número de Quaderns tracta l’arquitectura no només com a refugi, servei o tècnica, sinó com una manera de sostenir la vida en comú. En temps d’incertesa, parlar d’interdependències no és una concessió teòrica, sinó una necessitat pràctica. L’arquitectura, com la vida mateixa, només s’entén en relació, formant part d’un món comú.
Inscriu-t'hi
Nova etapa per a Quaderns
Amb el número 277, Quaderns tanca una etapa i n’inicia una de nova per als propers quatre números, amb un nou equip editorial escollit el passat mes de juliol fruit del concurs organitzat pel COAC.
En la nova etapa, tal com afirma l'equip editorial, Quaderns es vol reafirmar com a laboratori públic i salvatge de l’arquitectura contemporània catalana, obert a la crítica, la reflexió i la construcció de nous públics i narratives.
Per aconseguir-ho, es parteix de la voluntat de mirar enrere, cercant en els arxius i la memòria de la revista aquells objectes i audiències que van quedar exclosos, per tal de prevenir omissions futures i explorar formes de narració que qüestionin les veus hegemòniques.
Quaderns també es proposa reconstruir la seva identitat local i ampliar la seva presència internacional, establint una xarxa de col·laboracions formada per amistats, institucions i altres publicacions per transcendir el format tradicional i convertir la revista en un espai de diàleg obert i plural.
Per donar resposta a aquesta multiplicitat de documents, audiències i geografies, la nova etapa compta amb una direcció bicèfala: una part local, liderada per Urtzi Grau, i una part internacional, amb Guillermo Fernández-Abascal, recolzats per l’estudi de disseny Samson Studio i els editors Ana Maria Álvarez i Albert Fuentes. El consell assessor, format per vuit arquitectes de referència, vetllarà perquè el projecte mantingui la seva contemporaneïtat i rellevància.
Els propers números de Quaderns (278, 279, 280 i 281) seguiran una estructura comuna: començaran amb una hipòtesi que qüestioni un tipus de document d’arquitectura, explicant la seva especial rellevància en la producció actual; continuaran amb col·laboracions diverses que transcendeixin el document; i tancaran amb un contingut que imagini Quaderns com una altra cosa, per ser conscient del que no és.
La Ciència de les Ciutats al servei de l'Excel·lència Urbanística
Imatge:
Aretian Urban Analytics and Design
El proper dimecres 29 d'octubre a les 18 hores, tindrà lloc a la sala d'actes del COAC una jornada monogràfica titulada "La Ciència de les Ciutats al Servei de l'Excel·lència Urbanística".
Les dades, la seva anàlisi i la tecnologia ens poden ajudar, com a pèrits, urbanistes, arquitectes al servei de l’Administració pública, a millorar molt els nostres diagnòstics sobre urbanisme… I, alhora, veure com Ramon Gras ha aplicat la ciència a les ciutats és una font d’inspiració per obrir la ment a noves idees, noves maneres de treballar, potser millors.
La Ciència de les Ciutats es troba en un moment revolucionari: els avenços espectaculars assolits en els últims deu anys, particularment en universitats nord-americanes i per els equips de disseny urbanístic més avançats del món, permeten il·luminar reptes urbans a la llum d’una disciplina sòlida, rigorosa, validada per l’evidència empírica, i que permet identificar patrons no-trivials de caràcter universal que revelen l’impacte de diferents tipologies de disseny arquitectònic i urbanístic en la psique individual i col·lectiva i en la qualitat de vida dels ciutadans. Conèixer l’estat de la frontera del coneixement en el camp de la ciència de les ciutats, així com les seves aplicacions de més impacte, permetrà els assistents calibrar línies de treball i d’integració de solucions tecnològiques avançades amb criteris de disseny tradicionals, per tal d’elevar els estàndards de la gestió urbana, elevant en últim terme les oportunitats i la qualitat de vida dels ciutadans.
Comptarem amb la participació de:
Ramon Gras, CEO i fundador d'Aretian Urban Analytics and Design, i investigador en Urbanisme a la Universitat de Harvard.
La sessió és gratuïta, però cal inscripció prèvia.
Més informació sobre la jornada >>
Jornada impulsada per AAEPFMC, AAUC i AASAP.
Les dades, la seva anàlisi i la tecnologia ens poden ajudar, com a pèrits, urbanistes, arquitectes al servei de l’Administració pública, a millorar molt els nostres diagnòstics sobre urbanisme… I, alhora, veure com Ramon Gras ha aplicat la ciència a les ciutats és una font d’inspiració per obrir la ment a noves idees, noves maneres de treballar, potser millors.
La Ciència de les Ciutats es troba en un moment revolucionari: els avenços espectaculars assolits en els últims deu anys, particularment en universitats nord-americanes i per els equips de disseny urbanístic més avançats del món, permeten il·luminar reptes urbans a la llum d’una disciplina sòlida, rigorosa, validada per l’evidència empírica, i que permet identificar patrons no-trivials de caràcter universal que revelen l’impacte de diferents tipologies de disseny arquitectònic i urbanístic en la psique individual i col·lectiva i en la qualitat de vida dels ciutadans. Conèixer l’estat de la frontera del coneixement en el camp de la ciència de les ciutats, així com les seves aplicacions de més impacte, permetrà els assistents calibrar línies de treball i d’integració de solucions tecnològiques avançades amb criteris de disseny tradicionals, per tal d’elevar els estàndards de la gestió urbana, elevant en últim terme les oportunitats i la qualitat de vida dels ciutadans.
Comptarem amb la participació de:
Ramon Gras, CEO i fundador d'Aretian Urban Analytics and Design, i investigador en Urbanisme a la Universitat de Harvard.
La sessió és gratuïta, però cal inscripció prèvia.
Més informació sobre la jornada >>
Jornada impulsada per AAEPFMC, AAUC i AASAP.
Presentació dels estudis urbanístics per a l'entorn de la Porta Diagonal - Campus Clínic
Imatge:
Barcelona Regional sobre imatge aèria de google earth
L’acord per a la ubicació del Campus de Salut Clínic-UB a les pistes de la Universitat de Barcelona, situades a l’avinguda Diagonal, signat el gener de 2024, representa la formalització de l’inici d’un dels projectes de major envergadura previstos per als propers anys, tant a escala metropolitana com nacional. Aquest projecte, conjuntament amb altres equipaments de referència com l’Hospital Sant Joan de Déu i els campus de la UB i la UPC, impulsa la consolidació d’aquest entorn com un pol estratègic de coneixement en ciència i salut.
La construcció del Campus Clínic-UB constitueix un projecte urbà de gran complexitat que requereix una visió àmplia i integral. Es tracta d’un àmbit on conflueixen tres municipis —Barcelona, Esplugues de Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat—, així com infraestructures viàries de gran capacitat i equipaments d’abast supramunicipal, amb un alt potencial per esdevenir un node de primer ordre en el desenvolupament del sector de la salut i les ciències de la vida. L’arribada del Clínic-UB permetrà reforçar l’ecosistema vinculat a les activitats assistencials, docents, de recerca i econòmiques en l’àmbit de la salut, consolidant l’àrea Porta Diagonal-Campus Clínic com una nova centralitat urbana, amb les oportunitats i reptes que això comporta.
Des de l’abril de 2024, s’estan elaborant els estudis previs per a la redacció de l’instrument urbanístic que ha de transformar 70 hectàrees al voltant del nou campus en una nova centralitat metropolitana. Aquest territori, situat a cavall entre els municipis d’Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona, és objecte d’una reflexió estratègica orientada a definir els criteris de disseny i les bases urbanístiques que permetin generar una ciutat sostenible, inclusiva i dinàmica al voltant d’un dels Campus de Salut més rellevants de Catalunya, amb una clara projecció nacional i internacional.
La construcció del Campus Clínic-UB constitueix un projecte urbà de gran complexitat que requereix una visió àmplia i integral. Es tracta d’un àmbit on conflueixen tres municipis —Barcelona, Esplugues de Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat—, així com infraestructures viàries de gran capacitat i equipaments d’abast supramunicipal, amb un alt potencial per esdevenir un node de primer ordre en el desenvolupament del sector de la salut i les ciències de la vida. L’arribada del Clínic-UB permetrà reforçar l’ecosistema vinculat a les activitats assistencials, docents, de recerca i econòmiques en l’àmbit de la salut, consolidant l’àrea Porta Diagonal-Campus Clínic com una nova centralitat urbana, amb les oportunitats i reptes que això comporta.
Des de l’abril de 2024, s’estan elaborant els estudis previs per a la redacció de l’instrument urbanístic que ha de transformar 70 hectàrees al voltant del nou campus en una nova centralitat metropolitana. Aquest territori, situat a cavall entre els municipis d’Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona, és objecte d’una reflexió estratègica orientada a definir els criteris de disseny i les bases urbanístiques que permetin generar una ciutat sostenible, inclusiva i dinàmica al voltant d’un dels Campus de Salut més rellevants de Catalunya, amb una clara projecció nacional i internacional.
El proper 12 de novembre a les 19h se celebra aquest acte que constitueix una oportunitat per exposar la tasca realitzada fins al moment i per obrir el debat sobre la futura centralitat metropolitana que es desenvoluparà al voltant del nou Campus de Salut Clínic-UB. Representants del Departament d’Urbanisme, Territori i Paisatge i del Màster de Paisatge de l’ETSAB, així com de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de Barcelona Regional, participaran en una taula de debat per analitzar els reptes i les oportunitats que planteja aquest ambiciós projecte urbà.
Comptarem amb la participació de Carles Crosas, Dr. Arquitecte, Director del Departament d’Urbanisme Territori i Paisatge, ETSAB-UPC; Enric Batlle, Dr. Arquitecte, Director del Master del Paisatge, MBLandArch, ETSAB-UPC; Ioanna Spanou, Dra. Arquitecta, Directora de l’Àrea d’Arquitectura, Urbanisme i Espai Públic, Barcelona Regional; Isabel Tomé, arquitecta. Oficina del Pla Director urbanístic Metropolità, AMB; i amb Bàrbara Pons, Dra. Arquitecta, Directora General de Barcelona Regional, com a moderadora, i una presentació institucional a càrrec de Sandra Bestraten, Presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC; Eva Giménez, Secretària General de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, i Juan Echániz, Coordinador del Projecte Porta Diagonal – Campus Clínic.
Recupera el vídeo de la sessió: