Exposición "PFC 2002-2014"
Hasta el 31 de enero de 2016 se puede visitar en la Demarcación del Ebro del Colegio de Arquitectos la exposición "PFC 2002-2014".
“Nuestra gente, ..., trabajando de sol a sol, construuendo márgenes y podando los olivos. El tiempo no valía nada y el trabajo no tenia recompensa.”
Gerard Vergés
Estas palabras y la recopilación de expectativas exitosas nos introducen en una realidad contingente e imprecedible. Superado el escollo académico, es necesario mantener el continuado esfuerzo y las estratégias que nos han ayudado a conseguir metas ventajosas, con fuerte presencia de las sinergias grupales, desestimando el individualismo rígido y encorsetado.
“Esto es lo que esperan: que, asqueados, acabaremos renunciando a todo por nada.”
Jesús Moncada
Para superar la crisis sistemática del entorno profesional, entre otros, es necesario utilizar métodos inclusivos, donde el trabajo en equipo y en red, tanto con iguales como con desiguales, nos dote de fortalezas, que sin duda haran florecer las oportunidades. El elemento catalizador le pertoca a nuestro órgano colectivo, generando espacios de participación estructurados como "vestíbulos de encuentro", donde la mayoría de voces puedan ser expresadas, escuchadas, recogidas y canalizadas, con el objetivo de formar equipos, si es necesario multidisciplinarios, cohesionados y potentes, para tener una mayor presencia creativa en nuestro territorio, utilizando sistemas de economia colaborativa y instrumentos de última generación.
Estamos immersos en unos retos alentadores, obligándonos a pasar de una actitud defensiva a otra propositiva, más fecunda y comprometida. Este camino, poco transitado, es necesario conocerlo y utilizarlo. Es, al menos, un camino abierto y lleno de posibilidades.
“Allí las clavellinas crecían al lado de los geranios, las flores de los que se encendían con llamas en el verdor. La albahaca exalaba en todo el contorno su grata olor, mezclada con la hierbabuena y la hierba luisa y una dália ostentaba la belleza de sus flores aterciopeladas; más allá la hortensia exuberante exibía las suyas, redondas y espléndidas...”
Sebastià Juan Arbó
Exposició fotogràfica "Swiss positions"
La causa de l'excel·lent renom i la visibilitat pública de què gaudeixen avui els arquitectes i enginyers suïssos, no cal buscar-la únicament en la qualitat de les seves destreses tècniques i la riquesa imaginativa dels seus dissenyadors, sinó també en els grans esforços realitzats en favor d'un desenvolupament sostenible.
La present exposició ofereix fotografies d'obres arquitectòniques i d'enginyeria dels últims vint anys, preses per fotògrafs de notable talent. Les 33 construccions responen en el seu plantejament a diferents enfocaments en matèria de tècnica constructiva i de materials, així com en l'aspecte ecològic i de protecció mediambiental, però tot i així conserven un caràcter únic en el seu gènere. La seva arquitectura entra en debat directe amb el context tecnològic, orgànic, regional, bioclimàtic i social en el qual s'integra.
Quin és el factor decisiu per crear una arquitectura conscient de la seva responsabilitat? Influeix en les decisions arquitectòniques l'entorn -centre urbà, naturalesa silvestre, lloc de repòs, zona perifèrica, oasis rural, espai de pas ...? Determinen els materials ecològics o el seu rendiment energètic, com han de ser les construccions sostenibles?
Aquesta exposició mostra que el desenvolupament sostenible no és cap fórmula fixa, sinó que implica una pràctica arquitectònica de múltiples facetes que planteja preguntes sobre l'essència de la creativitat i, també, de la sostenibilitat. A Suïssa, els arquitectes dissenyen, reformen i sanegen edificacions sent conscients de la seva responsabilitat respecte al desenvolupament sostenible. Els seus projectes demostren que també en un entorn d'elevades exigències ecològiques i econòmiques pot donar-se una arquitectura imaginativa i de gran atractiu visual.
Conferencia sobre el arquitecto tortosino Víctor Beltrí Roqueta
De la mano de la vigente fiesta del conocimiento que es “Anys de Llum a la Ciutat” y gracias al patrocinio de la Diputación de Tarragona, al apoyo del Ayuntamiento de Tortosa y al dinamismo de otras entidades colaboradoras, se ha procedido a iluminar -con voluntad crítica y dessacralizante- el poso cultural, social y científico aportado por el deseo de modernidad que caracterizó el cambio del siglo XIX al XX.
Dirigiendo los focos sobre el arquitecto Víctor Beltrí Roqueta, profesional injustamente olvidado, y en el contexto de la exposición “Abril vs. Beltrí”, los responsables de esta muestra han programado una conferencia -a cargo de su bisnieto Guillermo Cegarra Beltrí- centrada en la trayectoria vital y profesional de quien fue el primer titulado tortosino salido de la Escuela de Arquitectura de Barcelona. El acto tendrá lugar el próximo día 10 de diciembre en la Sede de la Demarcación del Ebre del COAC, a las 7 de la tarde.
Conferència sobre l'arquitecte tortosí Víctor Beltrí Roqueta
De la mà de la vigent festa de la coneixença que és “Anys de Llum a la Ciutat” i gràcies al patrocini de la Diputació de Tarragona, al suport de l’Ajuntament de Tortosa i al dinamisme d’altres entitats col·laboradores, s’ha procedit a il·luminar -amb voluntat crítica i dessacralitzant- el pòsit cultural, social i científic aportat pel desig de modernitat que caracteritzà el canvi del segle XIX al XX.
Dirigint els focus sobre l'arquitecte Víctor Beltrí Roqueta, professional injustament oblidat, i en el context de l’exposició “Abril vs. Beltrí”, els responsables d’aquesta mostra han programat una conferència -a càrrec del seu besnét, Guillermo Cegarra Beltrí- centrada en la trajectòria vital i professional de qui va ser el primer titulat tortosí sortit de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. L’acte tindrà lloc el proper dia 10 de desembre a la Seu de la Demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes, a les 7 de la tarda.
Víctor Beltrí Roqueta, arquitecte tortosí de Cartagena
A banda del seu gloriós passat miner, la ciutat murciana de La Unión és a bastament coneguda per acollir la celebració del prestigiat Festival Internacional del Cante de Las Minas. Cada mes d’agost, tots els devots del flamenc són convocats a delectar-se amb aquest art -Patrimoni Immaterial de la Humanitat-, arrecerats sota l’arquitectura de l’antic mercat modernista unionense. Una barreja de sorpresa i perplexitat s’apoderà d’un tortosí embruixat pel Cante Grande quan, assistint a aquesta cimera flamenca, va descobrir que l’edifici amfitrió fou projectat per un conciutadà del qual no n’havia sentit a parlar mai. Aquest ignot arquitecte no era altre que Víctor Beltrí Roqueta, fill d’escultor i de mestra, nascut l’any 1862 al carrer Bonaire. Posteriorment, la incredulitat d’aquest connaisseur es transformà en admiració a l’assabentar-se de l’àmplia i qualificada producció arquitectònica signada per Beltrí al Camp de Cartagena, sobretot, quan va poder copsar la consideració i estima que li professen, encara avui, els agraïts cartageners. Tot l’any 2012 celebrant el 150è aniversari del seu naixement, la dedicatòria d’una concorreguda avinguda viària i la creació de la Beltripèdia no deixen lloc al dubte.
Gràcies a recents investigacions sabem que, amb 24 anys, Beltrí accedia al càrrec d’arquitecte municipal de Tortosa en un moment empantanegat en què la situació de l’erari, escurat per la ruïnosa recepció d’obra del llampant mercat públic, dificultava l’execució immediata d’altres projectes. Frustrat professionalment i perjudicat per la desraó política que l’obligà a deixar el càrrec municipal, emprendria un forçat exili llevantí que el portaria a Gandia, Múrcia i, finalment, a Cartagena. Les oportunitats laborals sorgides en aquesta darrera població van propiciar l’esclat del seu talent creatiu assolint un notable reconeixement popular que, per contra, va passar del tot desapercebut als tortosins d’aleshores. Bé, no a tothom. Extraordinàriament, la mai prou valorada revista cultural La Zuda es feu ressò -ara fa exactament cent anys- de l’enlairada trajectòria arquitectònica edificada per aquest tortosí absent.
Un dels primers projectes de Beltrí a la seva ciutat natal fou el traçat de la benvolguda i ben dimensionada carretera Simpàtica (1887), dibuixat amb la il·lusió d’un neòfit i concebut amb l’aplom d’un geòmetra. Tota una audàcia urbanística de la qual en gaudim no només els veïns del barri residencial que entrellaça sinó tota la ciutat. La construcció d’aquesta costeruda infraestructura urbana no es produiria fins el període 1894-96, sota la supervisió inicial del controvertit arquitecte Joan Abril -aleshores tècnic municipal- qui, amb traïdoria i impunitat, li arrabassaria l’autoria del projecte. Per desfer aquesta usurpació, esmenar la desmemoriada historiografia local i situar aquest rellevant arquitecte en el lloc que es mereix crec que seria tot un detall batejar, amb el nom del veritable dissenyador d’aquest reeixit vial, la rotonda de la Simpàtica situada en el nus que lliga els dos barrancs de la ciutat. A favor d’aquesta proposta hi juga la presència, en aquesta cruïlla, d’un ondulant muret de trencadís multicolor, pertinent referència plàstica al principal artífex de la Cartagena modernista.
Antoni López Daufí
Vocal de Cultura del COAC-Ebre