Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
paret

Taller de bones pràctiques d’arquitectura sobre la ciutat de Figueres. Reconstrucció d'edificis col·lectius residencials

Imatge: 
© Joan Falgueras Font
La segona sessió del cicle “Taller de bones pràctiques d’arquitectura sobre la ciutat de Figueres” tindrà lloc el divendres 25 de març, a les 19 hores, i estarà dedicada a la Reconstrucció d'edificis col·lectius residencials, amb la participació dels arquitectes Mercè Majoral, Misé Coll, Pep Gorgot, Maria Mercè Oriol, Eugènia Poch i Miquel Poch.

Coordinat per l’arquitecte Joan Falgueras Font, aquest cicle pretén posar en valor la professió de l’arquitecte, presentant una selecció de projectes fets a la ciutat de Figueres en els darrers deu anys. Cada sessió serà una posada en comú per debatre solucions sobre la ciutat existent, ja que en la dècada de paràlisis del món immobiliari expansiu, els oficis de la construcció s'han concentrat en la rehabilitació de la ciutat històrica on sobreviu amb força l'arquitectura. La intensitat quantitativa i qualitativa d'aquest fenomen econòmic i cultural permet millorar l'autoestima de Figueres.

Següents sessions:
> 1 d'abril | Habitatges individuals inserits en el teixit
Dana Palmada, Iban Roca, Eugènia Poch i Josep Maria Modolell.
> 8 d'abril | Espais d'activitat, equipaments i oficines
Jordi Pigem, Marta Matamala, Maria Mercè Oriol i Rosa Cullell.

Aquest cicle és possible gràcies a: Jung, com a patrocinador principal; Compac, iGuzzini, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Arquia, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, Brancós Ceramics, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, IRSAP, Plantalech, Tendències Girona, Terreal i Vidresif, com a col·laboradors. I La Comarca d'Olot, el Diari de Girona, l'Empordà, l'Hora Nova, El Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.
 
PDF version

Taller de bones pràctiques d'arquitectura sobre la ciutat de Figueres. Reutilització d'edificis col·lectius residencials

Imatge: 
© Joan Falgueras

La primera sessió del cicle “Taller de bones pràctiques d’arquitectura sobre la ciutat de Figueres” tindrà lloc aquest divendres 18 de març, a les 19 hores, i estarà dedicada a la Reutilització d'edificis col·lectius residencials, amb la participació dels arquitectes Joana Argerich, Montse Llorens, Misé Coll, Pep Gorgot i Noemí Molpeceres.

Coordinat per l’arquitecte Joan Falgueras Font, aquest cicle pretén posar en valor la professió de l’arquitecte, presentant una selecció de projectes fets a la ciutat de Figueres en els darrers deu anys. Cada sessió serà una posada en comú per debatre solucions sobre la ciutat existent, ja que en la dècada de paràlisis del món immobiliari expansiu, els oficis de la construcció s'han concentrat en la rehabilitació de la ciutat històrica on sobreviu amb força l'arquitectura. La intensitat quantitativa i qualitativa d'aquest fenomen econòmic i cultural permet millorar l'autoestima de Figueres.

Programació del cicle
> 25 de març | Reconstrucció d'edificis col·lectius residencials
Mercè Mayoral, Misé Coll, Pep Gorgot, Maria Mercè Oriol, Eugènia Poch i Miquel Poch.
> 1 d'abril | Habitatges individuals inserits en el teixit
Dana Palmada, Iban Roca, Eugènia Poch i Josep Maria Modolell.
> 8 d'abril | Espais d'activitat, equipaments i oficines
Jordi Pigem, Marta Matamala, Maria Mercè Oriol i Rosa Cullell.

Aquest cicle és possible gràcies a les empreses que donen suport a la Demarcació de Girona del COAC: Jung, com a patrocinador principal; Compac, iGuzzini, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Arquia, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, Brancós Ceramics, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, IRSAP, Plantalech, Tendències Girona, Terreal i Vidresif, com a col·laboradors. I La Comarca d'Olot, el Diari de Girona, l'Empordà, l'Hora Nova, El Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.

PDF version

Berenar FM: Arquitectura, element transformador en el Facility Management

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

El Facility Management ha esdevingut una peça fonamental en la gestió de l'arquitectura, la conservació, evolució i transformació dels edificis en ús. Preveu les repercussions futures de l’activitat, planifica els espais resultants dels canvis parcials d’ús, conceptua regularment segons aquests canvis i participa en l’organització segons les perspectives de futur. Esdevé per tant indispensable per al centre i alhora maximitza el servei que s'ofereix als usuaris.

En la propera sessió dels Berenars FM, que tindrà lloc el 5 d'abril a les 18 h, parlarem del Facility Management en els espais hospitalaris. Presentarà l'acte Pere Castelltort, secretari de la Junta de Govern del COAC, i moderaran el debat els arquitectes Lluís Dalmau i Felip Neri Gordi, directors del Postgrau en FM de l'Escola Sert. Comptarem amb la participació de:

Enric Gonzalez, enginyer. Responsable Manteniment Campus CIMA Barcelona i Campus Milenium NSE, SANITAS
Lluïsa Sanchez, enginyera i arquitecta. CEO, JSS Efficient Engineering
Clara Rius, arquitecta. Sòcia, Ahead PSP
Daniel Fernández, arquitecte tècnic. Responsable Negoci construcció i manteniment, Soleme

Programa de l'acte:
18:00 a 19:00 h Converses Networking
19:00 a 20:00 h Exposicions i debat

Inscripcions:
Per assistir-hi presencialment, inscriu-te aquí.
En cas de voler seguir la sessió en línia, inscriu-te aquí.

Berenars FM
Els Berenars FM són una sèrie de trobades mensuals sobre diferents temes d'actualitat en el món del Facility Management, organitzades pel Grup de Treball de FM del COAC, l'Escola Sert, l'Associació Catalana de Facility Management i FMcat.
 

PDF version

16.5 gramos por metro cuadrado a doble cara

Imatge: 
© Albert Colomer

Exposición de pinturas de Albert Colomer, arquitecto.

Tal como una infusión atraviesa el papel dejando a un lado la planta que ha creado el aroma, la pintura se deposita sobre un papel transparente, olvidando quien pinta para convertirse, la pintura, sola, un objeto autónomo, que con su propia viscosidad, capilaridad y untuosidad decide la forma con la que quiere que la miren.

Pintando papeles se deposita pintura sobre un soporte delicado, en este caso un papel de 16.5 gramos el metro cuadrado, papel de filtro para bolsitas de té (papel de abacano y celulosa).

La exposición es una relación simbiótica entre el papel y la pintura, el débil papel que necesita de la resistencia de la pintura para no romperse, y la pintura viscosa que no se puede expandir si no tiene un soporte que le haga compañía mientras se seca.

Quien pinta sólo mira.

PDF version

Pages