Visita guiada a les instal·lacions del Supercomputador Marenostrum
La Intercol·legial Tècnica del Vallès organitza, el pròxim dimarts 10 de març a les 15 h, una visita guiada a les instal·lacions del Supercomputador MareNostrum. Aquesta instal·lació està ubicada al Centre Nacional de Supercomputació de Barcelona (BSC-CNS) i és un dels supercomputadors més potents d'Europa. També podrem visitar les instal·lacions recentment finalitzades del Supercomputador Quàntic, ubicat a la capella de la Torre Girona.
Des dels inicis ha viscut diverses actualitzacions i en cadascuna d'elles es van multiplicant de forma exponencial les prestacions des de la primera màquina MareNostrum, instal·lada el 2004. Les xifres de capacitat de procés són espectaculars, 11.100 bilions d'operacions per segon, oferint els seus serveis a investigacions científiques nacionals i internacionals, que requereixen càlculs extremadament complexos.
Les disciplines científiques que sol·liciten de la supercomputació són múltiples però destaquen les línies d'investigacions vinculades a la salut (projectes de genòmica, estructura de les proteïnes, diagnòstics precoços…), enginyeria i millores en sistemes energètics (ubicació idònia de molins eòlics), meteorologia i clima (prediccions meteorològiques i oceàniques), anàlisi del Big data, Bioinformàtica, Geofísica…
Places exhaurides
Modernism Transfigurations
La seu del COAC a Terrassa acull, des del 14 de gener fins al 27 de març, l'exposició "Modernism Transfigurations" de l’arquitecte i fotògraf quàntic a.olle’coderch.
Segons paraules del propi artista:
L’arquitectura és un dels signes identificatius d’una comunitat, elements perdurables que acaben vencent el pas del temps per convertir-se en patrimoni del lloc. Al voltant dels inicis del XXè i després de gairebé dos segles d'ostracisme des de la capitulació de 1714, la puixant burgesia catalana va reflectir en el modernisme aquesta mostra d’aquelles ganes d’un fer-se notar resultant de l'activitat industrial que temps enrere havia impulsat al territori. Contemporaneitzant amb els seus coetanis europeus Art Nouveau i Sezecion Style i amb caire singular, el modernisme va tornar a rellançar i posicionar la cultura catalana i va trasnsductalitzar a l'arquitectura una varietat expressiva en edificacions d'àmbit civil com a estandart de la Societat a la que novament van atorgar identitat. Edificis d'habitatges colꞏlectius, palauets, esglésies, hospitals, auditoris, fàbriques, cases d'estiueig i de camp van adquirir aquest nou llenguatge del qual aquestes imatges no són més que un petit mostrari d'aquesta manera de fer a la vora del Mediterrani on la natura és el seu referent.
Juntament amb el gòtic, el modernisme és un dels moviments culturals que marquen la cultura catalana, sent l'arquitectura associada a aquest moviment no només la manifestació més important i perdurable, sinó també un dels referents del patrimoni barceloní. Aquesta proposta parteix d'una relectura de diversos espais d'aquestes obres per tal d'exterioritzar una visió inusual de la fotografia amb la qual reinterpreto aquests espais a través d'alꞏlegories a elements de la natura, referents que també van ser la inspiració de la manera de dissenyar que els arquitectes aplicats a aquestes arquitectures. Alliberant-me de l'espai visual que permet el visor de la càmera, la fotografia panoràmica és la que em permet agafar aquestes imatges a través d'spherorames, de manera que el que obtinc i acaba plasmant-se al llenç proporciona una visió envoltant de l’espai perquè l'espectador, anant molt més enllà del convencional, pugui endinsar-se en el camí de la cosmicitat del lloc...
a.olle’coderch
Muncunill portes endins
La seu del COAC a Terrassa acull, fins al 12 de gener, l'exposició ‘Muncunill portes endins’. Aquest recull d’imatges és una iniciativa de la Delegació del Vallès per entrar al món més íntim i desconegut de Lluís Muncunill. La proposta parteix d’una tria de 12 portes que corresponen a 12 edificis que l’arquitecte va projectar, totes a peu de carrer.
És una exposició “d’arquitectes a arquitectes” que fuig de reiteracions, buscant aquest amor pel detall de Muncunill i aplicant una visió més propera per a fer-lo més quotidià. S’han buscat elements que el defineixin però a escala del vianant, a peu de carrer, amb detalls que ens podem trobar en el dia a dia de la ciutat, i que són el nostre paisatge urbà.
Això ens ha portat a fer una sèrie de reflexions. La primera és que sobre l’obra de Lluís Muncunill s’han escrit llibres i celebrat abundoses exposicions, rutes modernistes... Les seves obres més emblemàtiques s’han divulgat, especialment de la mà de Mireia Freixa, la historiadora de l’art que més hi ha profunditzat i que més hi entén. Podríem dir doncs que dels edificis de Lluís Muncunill s’ha dit i ensenyat quasi tot. Però no ho podríem dir de la vida de l’arquitecte.
És per això que proposem fer un desplegament de 12 portes que corresponen a 12 dels seus edificis i que són comprensiblement a peu de carrer. Aquests elements provocaran reaccions casolanes com “aquesta porta és al carrer de sobre de casa, hi passo cada dia per davant i no hi havia parat atenció...”. Això conduirà a la sensació, i d’això és del que es tracta, que a Terrassa estem envoltats d’un “toc de Muncunill”.
Organitza: COAC Delegació del Vallès amb Ajuntament de Terrassa Turisme
Comissariat: Joan Baca i Marta Peralta, arquitectes
Projecte REVIU: Estudiants d'arquitectura i paletes
La Delegació del Vallès, en col·laboració amb l'ETSAV-UPC, va organitzar el dijous 20 de novembre, a les 13 h, una xerrada-debat sobre el projecte REVIU-VIBRA.
REVIU és un projecte d’estudiants de l’ETSAV-UPC de rehabilitació d’una antiga caserna de la guàrdia civil per convertir-la en habitatge social a Agramunt. Aquest projecte és la continuació de la primera fase iniciada per l’equip VIBRA també de l’ETSAV.
En aquest projecte acadèmic, les estudiants d’arquitectura han dissenyat, aconseguit recursos, gestionat, dirigit i construït amb les seves mans el que uns mesos abans havien estat debatent a les aules.
És molt interessant el procés en què arquitectes en potència es converteixen, durant uns mesos, en paletes, fusters, instal·ladors, pintors, jardiners… per aprendre de la realitat: no existeixen les línies planes del CAD, les peces de façana prefabricada que encaixen a la pantalla necessiten folgances entre elles, els taulers de fusta pesen, però els sacs de morter pesen més…. REVIU i VIBRA va d’aprendre que el paper ho aguanta tot, però la realitat és més complexa. I tot aquest esforç, a més d’aprenentatge, servirà per satisfer un dret fonamental com és l’habitatge públic, social i de qualitat.
Aquests habitatges han estat pagats per l’Ajuntament d’Agramunt, amb imprescindibles aportacions d’empreses del sector de la construcció i seran gestionats per l’associació Alba, que es dedica a la integració de persones amb diversitat funcional.