Presentació de la Constel·lació Gaudí. Una arquitectura col·lectiva, col·laborativa i compartida
L’acte comptarà amb les intervencions de la presidenta de la demarcació de Barcelona, Sandra Bestraten i dels comissaris del projecte: el doctor arquitecte Josep Ma Montaner oferirà una aproximació a l’obra de Gaudí posant en valor el seu llegat arquitectònic i la seva manera de treballar en un context col·lectiu d’arquitectes, artesans i tècnics, i la periodista i antropòloga Isabel Aparici explicarà el funcionament de l’eina interactiva.
Accedeix a la Constel·lació Gaudí
Recupera la presentació de la sessió
Constel·lació Gaudí permet visualitzar les relacions entre l’arquitecte i els seus col·laboradors a través d'un gràfic visual i intuïtiu centrat, de moment, en els set edificis declarats Béns de Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO: Casa Vicens, Palau Güell, Casa Batlló, Casa Milà, Park Güell, Cripta de la colònia Güell, Façana del Naixement i Cripta de la Sagrada Família.
Cadascun dels edificis està representat per un cercle inicial, que correspon a la creació de l’obra de Gaudí i dels seus col·laboradors, i cada cercle concèntric, representa les intervencions que s'hi han dut a terme al llarg del temps. La imatge visual seria assimilable a la secció del tronc d’un arbre, on cada anella de creixement representa cada nova etapa d’intervenció en el patrimoni, posant en valor els i les arquitectes i tots els equips que han permès que els edificis es mantinguin en vida, com una veritable obra compartida.
Dins de cada anella diversos punts identifiquen les persones que hi han intervingut estructurats en àmbits professionals que intervenen en l’arquitectura. La Constel·lació Gaudí ens convoca a descobrir i visibilitzar el món arquitectònic, artístic, artesanal i industrial de la seva època, com de les generacions posteriors de professionals que ens permeten, un segle més tard, seguir gaudint d’aquest gran patrimoni en ús i bon estat de conservació.
Amb el suport de:
Fem molt més que cases: rehabilitació i patrimoni
La Demarcació de Barcelona del COAC continua el cicle “Diversitat Professional d’Arquitectes” amb una segona sessió que tindrà lloc el 19 de març i estarà dedicada a la rehabilitació i el patrimoni.
Aquest cicle neix amb la voluntat de posar en relleu la pluralitat de perfils que integren la professió i donar visibilitat a les múltiples especialitats que desenvolupen els arquitectes en l’exercici professional. La iniciativa forma part del programa Barcelona 2026, Capital Mundial de l’Arquitectura.
Rehabilitar per preservar, intervenir per projectar futur
La sessió del 19 de març abordarà els reptes i oportunitats que plantegen la rehabilitació i la intervenció en el patrimoni construït, un àmbit clau en el context actual de transformació i regeneració urbana, així com en la preservació i posada en valor del nostre llegat arquitectònic.
Compartirem experiències de gestió, planificació i plans directors dels monuments i edificis històrics de diferents períodes, així com estudis històrics i eines de difusió del patrimoni arquitectònic. Anirem molt més enllà del projecte concret de rehabilitació i restauració.
El debat comptarà amb la participació de:
· Eloi Juvillà, arquitecte i director de Serveis d’Edificació i Logística a la Diputació de Barcelona
· Meritxell Ortiz, arquitecta territorial dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Cultura
· Gemma Serch, arquitecta cofundadora de M A T T E R S
· Oriol Hostench, arquitecte, professor i investigador d'Història de l'Arquitectura i l'Urbanisme
· Jordi Portal, arquitecte i professor associat al Departament de Tecnologia de l’Arquitectura de la UPC
L'organització del cicle sorgeix del treball desenvolupat a la Taula de Diversitat, creada per escoltar i identificar les necessitats dels professionals que exerceixen en diferents àmbits. Arran de les trobades sectorials realitzades durant l’últim any, que han permès detectar reptes i oportunitats compartides dins un col·lectiu cada cop més ampli i heterogeni, s’ha organitzat un programa de 10 sessions temàtiques mensuals.
Reserva't les dates:
· Administració pública
Dijous 9 d’abril de 18 a 20 h
· Docència
Dijous 14 de maig de 9 a 20 h
· Urbanisme i paisatge
Dijous 11 de juny de 18 a 20 h
· Mediació i peritatge
Dijous 9 de juliol de 18 a 20 h
· Indústria
Dimecres 9 de setembre de 18 a 20 h
· Cultura i comunicació
Dijous 8 d’octubre de 18 a 20 h
· Gestió i direcció
Dijous 12 de novembre de 18 a 20 h
· Especialistes
Dijous 3 de desembre de 18 a 20 h
En el marc de:
Iniciativa de:
Amb el suport de:
Diàlegs d’Arquitectura amb Dídac Gordillo
El proper 6 de març a les 19 h, l’arquitecte Dídac Gordillo Bel presentarà a la seu de la Demarcació de l'Ebre la seva tesi doctoral "De la caponera al búnquer. Evolució de la fortificació des de mitjans del segle XIX a mitjans del segle XX a Catalunya".
Jaume Freixa dona documentació professional al COAC
La documentació està formada per material corresponent a 18 projectes arquitectònics, entre els quals destaquen les cases Sert a Bellaterra (1985), l’ampliació del Museu d’Art Modern de Céret (1991), i la casa-estudi Antoni Tàpies a Campins.
Amb aquesta incorporació, l’Arxiu Històric del COAC amplia el seu patrimoni documental per preservar-lo, reproduir-lo i difondre el llegat d’un dels arquitectes que va col·laborar estretament amb Josep Lluís Sert.
Jaume Freixa, una trajectòria entre la pràctica, la docència i la cultura
Jaume Freixa és arquitecte (1966), doctor en Arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya (1993) i Master of Architecture per la Harvard University (M.Arch II, 1978).
La seva primera etapa professional va estar vinculada a l’oficina de Sert, Jackson and Associates a Cambridge (Massachusetts), on va participar, entre d’altres, en projectes com l’ampliació de la Fondation Maeght, a França, i la Fundació Joan Miró, a Barcelona.
Pel que fa a l’àmbit acadèmic, ha sigut professor titular de Projectes Arquitectònics a la UPC entre 1978 i 2011, període durant el qual va ocupar diversos càrrecs acadèmics al Departament de Projectes, a l’ETSAV i al claustre universitari.
La seva obra ha estat àmpliament publicada en revistes especialitzades; ha comissariat exposicions i és autor de llibres i articles sobre arquitectura. Entre 2009 i 2019 va presidir el patronat de la Fundació Joan Miró.