Exposició "De Miró a Solano"
En el marc de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), a través del Centre Obert d’Arquitectura, inaugura el proper 12 de juny a les 18h l’exposició De Miró a Solano. 60 anys d’exposicions al COAC, concebuda com un recorregut històric que posa en valor el paper del COAC com a agent cultural actiu i compromès amb el debat contemporani. L’exposició combina una mostra documental a l’Altell i una instal·lació artística a l’espai Àgora i l’exterior.
La mostra documental, que parteix de l’exposició Miró otro (1969) i acaba amb la instal·lació Runa (2026) de Susana Solano, proposa una mirada retrospectiva a una seixantena d’anys d’exposicions al COAC enteses com a accions culturals amb capacitat d’incidir en el seu temps. L’exposició dedicada a Joan Miró, concebuda com una resposta crítica a la mostra oficial del règim franquista, va desmitificar la figura de l’artista mitjançant un gest radical i efímer: un mural realitzat sobre les vidrieres del COAC que el mateix Miró va destruir en finalitzar l’exposició, en un acte de clara contracultura. Avui, Runa recupera aquesta voluntat d’interpel·lació directa a través d’una intervenció que es desplega principalment a l’exterior de la seu del COAC, posant de nou l’arquitectura en relació amb l’art i amb l’espai públic, i reafirmant el paper de les exposicions com a eines de pensament crític, de posicionament cultural i de compromís amb la societat.
En el marc de:
Iniciativa de:
Amb el suport de:
La mostra documental, que parteix de l’exposició Miró otro (1969) i acaba amb la instal·lació Runa (2026) de Susana Solano, proposa una mirada retrospectiva a una seixantena d’anys d’exposicions al COAC enteses com a accions culturals amb capacitat d’incidir en el seu temps. L’exposició dedicada a Joan Miró, concebuda com una resposta crítica a la mostra oficial del règim franquista, va desmitificar la figura de l’artista mitjançant un gest radical i efímer: un mural realitzat sobre les vidrieres del COAC que el mateix Miró va destruir en finalitzar l’exposició, en un acte de clara contracultura. Avui, Runa recupera aquesta voluntat d’interpel·lació directa a través d’una intervenció que es desplega principalment a l’exterior de la seu del COAC, posant de nou l’arquitectura en relació amb l’art i amb l’espai públic, i reafirmant el paper de les exposicions com a eines de pensament crític, de posicionament cultural i de compromís amb la societat.
En el marc de:
Iniciativa de:
Amb el suport de:
Acte d’homenatge a Oriol Bohigas en el centenari del seu naixement
Imatge:
© Jordi Pareto
El proper 30 de maig se celebrarà un acte d’homenatge a l’arquitecte Oriol Bohigas, figura clau en la transformació democràtica, urbanística i cultural de Barcelona, amb motiu del centenari del seu naixement.
L’acte se celebrarà a les 13 h a la cantonada del carrer Consell de Cent amb Casanova, on tindran lloc els parlaments institucionals. Tot seguit, la comitiva es desplaçarà fins al carrer Casanova, 71, on va néixer Oriol Bohigas, per descobrir una placa commemorativa amb el seu nom en reconeixement al seu vincle amb la ciutat. Durant l’acte, es presentaran també les activitats de l'Any Bohigas/Ciutat Bohigas, que tindran lloc el 2027 i que tenen com a objectiu reivindicar el seu llegat, la seva aportació cultural i la vigència del seu pensament urbanístic.
Durant l'esdeveniment, intervindran: Jaume Collboni, alcalde de Barcelona; Elisabet Cirici, directora general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat de Catalunya; Juli Capella, comissari de l’Any Bohigas/Ciutat Bohigas; un familiar de Bohigas, i Guim Costa Calsamiglia, degà en funcions del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). L’acte comptarà també amb la presència de Maria Bohigas, arquitecta en Cap de l’Ajuntament de Barcelona; Jordi Valls, regidor del Districte de l’Eixample, i Eulàlia Gómez Escoda, directora de l'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB).
Un llegat indiscutible
L’homenatge és una oportunitat per recordar el paper fonamental de Bohigas en la transformació democràtica, urbanística i cultural de Barcelona. Des del despatx MBM, juntament amb Josep Martorell i David Mackay, va impulsar projectes emblemàtics com l’Escola Garbí, l’Escola Thau, l’Escola Costa i Llobera, la illa de cases Pallars, els Habitatges Meridiana i els projectes de la Vila Olímpica i el Port Olímpic.
Més enllà de la seva obra, Bohigas va deixar empremta com a professor i director de l’ETSAB, i com a gestor públic a l’Ajuntament de Barcelona, des d’on va contribuir decisivament a la renovació urbana i cultural de la ciutat.
Al llarg de la seva trajectòria, va rebre reconeixements com la Creu de Sant Jordi (1991), el Premi Nacional d’Arquitectura (2006), la Medalla d’Or del COAC (2007) i la Medalla d’Or de Barcelona (2018). Fou també l'impulsor i fundador de l’Arxiu Històric del COAC, que conserva el fons documental d'MBM.
L’acte se celebrarà a les 13 h a la cantonada del carrer Consell de Cent amb Casanova, on tindran lloc els parlaments institucionals. Tot seguit, la comitiva es desplaçarà fins al carrer Casanova, 71, on va néixer Oriol Bohigas, per descobrir una placa commemorativa amb el seu nom en reconeixement al seu vincle amb la ciutat. Durant l’acte, es presentaran també les activitats de l'Any Bohigas/Ciutat Bohigas, que tindran lloc el 2027 i que tenen com a objectiu reivindicar el seu llegat, la seva aportació cultural i la vigència del seu pensament urbanístic.
Durant l'esdeveniment, intervindran: Jaume Collboni, alcalde de Barcelona; Elisabet Cirici, directora general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat de Catalunya; Juli Capella, comissari de l’Any Bohigas/Ciutat Bohigas; un familiar de Bohigas, i Guim Costa Calsamiglia, degà en funcions del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). L’acte comptarà també amb la presència de Maria Bohigas, arquitecta en Cap de l’Ajuntament de Barcelona; Jordi Valls, regidor del Districte de l’Eixample, i Eulàlia Gómez Escoda, directora de l'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB).
Un llegat indiscutible
L’homenatge és una oportunitat per recordar el paper fonamental de Bohigas en la transformació democràtica, urbanística i cultural de Barcelona. Des del despatx MBM, juntament amb Josep Martorell i David Mackay, va impulsar projectes emblemàtics com l’Escola Garbí, l’Escola Thau, l’Escola Costa i Llobera, la illa de cases Pallars, els Habitatges Meridiana i els projectes de la Vila Olímpica i el Port Olímpic.
Més enllà de la seva obra, Bohigas va deixar empremta com a professor i director de l’ETSAB, i com a gestor públic a l’Ajuntament de Barcelona, des d’on va contribuir decisivament a la renovació urbana i cultural de la ciutat.
Al llarg de la seva trajectòria, va rebre reconeixements com la Creu de Sant Jordi (1991), el Premi Nacional d’Arquitectura (2006), la Medalla d’Or del COAC (2007) i la Medalla d’Or de Barcelona (2018). Fou també l'impulsor i fundador de l’Arxiu Històric del COAC, que conserva el fons documental d'MBM.
Reptes | Una exposició de l'arquitecta Fina Royo
Imatge:
© Fina Royo
El traç, de vegades lleuger i imperfecte o, de vegades, contundent i sincopat, de tinta negra en contacte amb una superfície blanca i brillant provoca, en una observació minuciosa, jocs suggeridors de llums i ombres.
Aquest treball amb tinta xinesa a l’aiguada intenta allunyar-se de respostes lineals a la pregunta tòpica: «Això què significa?» Cada dibuix pot evocar tòtems agermanats per forces invisibles, fons de coves il·luminats per llum zenital, escenaris de profunda llunyania… Tot s’hi val i sorgeix com per encanteri.
Realitats autònomes on predomina el silenci, hereu de les composicions orientals, en bona part perquè la tinta és escandalosa i amb poc en té prou. Silenci com a buit actiu contra l’estàtica de la gravetat i la serenitat de la simetria.
El conjunt convida a la reflexió sobre els efectes de la pinzellada intuïtiva i la contemplació de la taca resultant dins l’infinit ventall dels matisos del negre. El REPTE és mostrar un recull d’allò que per a mi és més significatiu i deixar que l’observador en tregui les seves conclusions.
Una exposició de l’arquitecta Fina Royo Abelló.
S’inaugura l’exposició el dijous 11 de juny de 2026.
#COACTarragona
Repensem la densitat urbana. Habitatge, creixement i sostenibilitat en la ciutat contemporània
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El dilluns 1 de juny a les 18:30 hores, tindrà lloc a la Sala d’Actes del COAC una jornada que portarà per títol “Repensem la densitat urbana. Habitatge, creixement i sostenibilitat en la ciutat contemporània".
Les ciutats afronten avui nous equilibris entre creixement, forma urbana i qualitat de vida. Els models heretats conviuen amb la necessitat d’adaptar-se a noves demandes socials, ambientals i residencials.
En aquest context, la densitat emergeix com una qüestió central: no només com incorporar més habitatge, sinó com fer-ho generant qualitat urbana. Tant en la ciutat consolidada com en els nous creixements, el repte és construir millor ciutat, amb més vida, més proximitat i més capacitat de resposta als reptes ambientals i socials.
La sessió proposa obrir una reflexió compartida sobre com abordar aquests processos: com trobar l’equilibri entre creixement i qualitat arquitectònica, com projectar teixits urbans més actius i diversos, i com entendre la densitat no només com una necessitat, sinó com una oportunitat.
Comptarem amb la participació de:
· Elisabet Cirici, directora General d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat de Catalunya
· Jordi Mas, director General d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya
· Maria Buhigas, arquitecta en cap de l'Ajuntament de Barcelona
· Mireia Peris, cap del Servei de redacció del Pla Director AMB
· Albert de Pablo, arquitecte urbanista i vicepresident de l'Agrupació Sènior
· Sebastià Jornet, arquitecte urbanista, president de l'AAUC
Una invitació a repensar la ciutat des del projecte, amb una mirada exigent, contemporània i amb visió de futur.
La jornada és gratuïta, però cal inscripció prèvia.
Inscriu-t'hi!
Les ciutats afronten avui nous equilibris entre creixement, forma urbana i qualitat de vida. Els models heretats conviuen amb la necessitat d’adaptar-se a noves demandes socials, ambientals i residencials.
En aquest context, la densitat emergeix com una qüestió central: no només com incorporar més habitatge, sinó com fer-ho generant qualitat urbana. Tant en la ciutat consolidada com en els nous creixements, el repte és construir millor ciutat, amb més vida, més proximitat i més capacitat de resposta als reptes ambientals i socials.
La sessió proposa obrir una reflexió compartida sobre com abordar aquests processos: com trobar l’equilibri entre creixement i qualitat arquitectònica, com projectar teixits urbans més actius i diversos, i com entendre la densitat no només com una necessitat, sinó com una oportunitat.
Comptarem amb la participació de:
· Elisabet Cirici, directora General d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat de Catalunya
· Jordi Mas, director General d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya
· Maria Buhigas, arquitecta en cap de l'Ajuntament de Barcelona
· Mireia Peris, cap del Servei de redacció del Pla Director AMB
· Albert de Pablo, arquitecte urbanista i vicepresident de l'Agrupació Sènior
· Sebastià Jornet, arquitecte urbanista, president de l'AAUC
Una invitació a repensar la ciutat des del projecte, amb una mirada exigent, contemporània i amb visió de futur.
La jornada és gratuïta, però cal inscripció prèvia.
Inscriu-t'hi!