"Lisboa", conferència de João Luís Carrilho da Graça
Imatge:
© João Silveira Ramos
El dilluns 3 d'abril l'arquitecte João Luís Carrilho da Graça oferirà una conferència a la Sala d'Actes del COAC titulada "Lisboa". En ella, explicarà la manera particular amb la qual l'arquitecte portuguès convoca el territori (i el seu paper com a repositori de l'ocupació i agència humanes) com a part d'una metodologia de disseny i acció, permetent una síntesi subjacent al conjunt de la seva obra.
"Per construir el més adequat hem de mirar al nostre voltant. Hem de dominar el caràcter físic i químic del que existeix i del que volem construir. Fins i tot encara que tinguem la creença -unes vegades més fonamentada que altres- que la ciutat construïda és meravellosa i que les antigues solucions encara poden ser vàlides, el dubte ens assalta. L'obligació dels constructors és optimitzar al límit la utilització de l'energia i dels mitjans disponibles. Serà que els nostres sempre limitats recursos es poden emprar en reproduccions romàntiques del passat?
Al final, la construcció més desitjada, més somiada, és la que correspon al programa -en la seva universalitat-, al lloc -en el sentit obert en què ho procuramos- i a una materialització adequada, durable i elemental."
(fragment de Revelación (en sentido fotográfico), in Carrilho da Graça: Lisboa, catàleg de l'exposició del mateix títol que es pot visitar al Museu Marítim de Barcelona, fins l'1 de maig del 2017)
L'acte esta organitzat conjuntament amb Arquitectes per l’Arquitectura.
Es prega confirmació d'assistència.
João Luís Carrilho da Graça és arquitecte per l'Escola Superior de Belles Arts de Lisboa. Ha impartit classes i conferències en diverses escoles i institucions internacionals. Durant la seva extensa trajectòria professional, en diverses ocasions les seves obres han estat nominades i seleccionades pel jurat del Premi de la Unió Europea-Premi Mies van der Rohe. Els seus nombrosos premis inclouen el Premi FAD el 1999 pel Pavelló del Coneixement dels Mars i el Piranesi Prix de Roma en el 2010 pel nucli arqueològic del Castelo de São Jorge.
Recupera el vídeo de la conferència:
"Per construir el més adequat hem de mirar al nostre voltant. Hem de dominar el caràcter físic i químic del que existeix i del que volem construir. Fins i tot encara que tinguem la creença -unes vegades més fonamentada que altres- que la ciutat construïda és meravellosa i que les antigues solucions encara poden ser vàlides, el dubte ens assalta. L'obligació dels constructors és optimitzar al límit la utilització de l'energia i dels mitjans disponibles. Serà que els nostres sempre limitats recursos es poden emprar en reproduccions romàntiques del passat?
Al final, la construcció més desitjada, més somiada, és la que correspon al programa -en la seva universalitat-, al lloc -en el sentit obert en què ho procuramos- i a una materialització adequada, durable i elemental."
(fragment de Revelación (en sentido fotográfico), in Carrilho da Graça: Lisboa, catàleg de l'exposició del mateix títol que es pot visitar al Museu Marítim de Barcelona, fins l'1 de maig del 2017)
L'acte esta organitzat conjuntament amb Arquitectes per l’Arquitectura.
Es prega confirmació d'assistència.
João Luís Carrilho da Graça és arquitecte per l'Escola Superior de Belles Arts de Lisboa. Ha impartit classes i conferències en diverses escoles i institucions internacionals. Durant la seva extensa trajectòria professional, en diverses ocasions les seves obres han estat nominades i seleccionades pel jurat del Premi de la Unió Europea-Premi Mies van der Rohe. Els seus nombrosos premis inclouen el Premi FAD el 1999 pel Pavelló del Coneixement dels Mars i el Piranesi Prix de Roma en el 2010 pel nucli arqueològic del Castelo de São Jorge.
Recupera el vídeo de la conferència:
La exposición del COAC "Arquitecturas desaparecidas" se desplaza por el territorio
Imatge:
Palau Belles Arts © Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
La ciudad es un escaparate que muestra el trabajo de tantas y tantas generaciones de arquitectos, y la debemos entender como un organismo vivo. Su piel arquitectónica nace, vive y muere, resultado de una lógica que a veces nos cuesta aceptar pero que es producto de su dinamismo. La ciudad no puede estar "congelada en el tiempo", excepto en aquellos elementos que la propia sociedad ha considerado oportuno proteger.
El patrimonio documental sale en nuestra ayuda y, de la misma manera que documenta el patrimonio arquitectónico protegido, nos da la oportunidad de recordar cómo eran algunos edificios que en la actualidad no existen o están profundamente alterados, reforzando la memoria histórica de nuestra sociedad.
El Archivo Histórico del COAC presenta la exposición itinerante "Arquitecturas desaparecidas", que muestra un conjunto de obras situadas en diferentes puntos del territorio y que actualmente ya no se pueden visitar, bien debido a su desaparición o bien porque han sufrido una transformación considerable.
En esta exposición veremos edificios muy transformados, como la casa Bau de Tortosa y el sanatorio de la Savinosa de Tarragona, o inexistentes, como la Sala Athenea de Girona o la Casa Gibert de Barcelona. Todo el material forma parte del fondo del Archivo Histórico del Colegio, repartido por sus diversas sedes, y es un ejemplo del rico patrimonio documental que custodia nuestra institución.
Desde el mes de diciembre del 2016 hasta febrero del 2017, la exposición se pudo ver en la Demarcación del Ebro. Ahora, y hasta el 21 de abril, se puede visitar en la Delegación de Osona.
Posteriormente, está previsto que la muestra se desplace a la Delegación del Alt Empordà, la Delegación del Vallès, la Demarcación de Tarragona y, a finales de año, a la Delegación del Bages-Berguedà.
El patrimonio documental sale en nuestra ayuda y, de la misma manera que documenta el patrimonio arquitectónico protegido, nos da la oportunidad de recordar cómo eran algunos edificios que en la actualidad no existen o están profundamente alterados, reforzando la memoria histórica de nuestra sociedad.
El Archivo Histórico del COAC presenta la exposición itinerante "Arquitecturas desaparecidas", que muestra un conjunto de obras situadas en diferentes puntos del territorio y que actualmente ya no se pueden visitar, bien debido a su desaparición o bien porque han sufrido una transformación considerable.
En esta exposición veremos edificios muy transformados, como la casa Bau de Tortosa y el sanatorio de la Savinosa de Tarragona, o inexistentes, como la Sala Athenea de Girona o la Casa Gibert de Barcelona. Todo el material forma parte del fondo del Archivo Histórico del Colegio, repartido por sus diversas sedes, y es un ejemplo del rico patrimonio documental que custodia nuestra institución.
Desde el mes de diciembre del 2016 hasta febrero del 2017, la exposición se pudo ver en la Demarcación del Ebro. Ahora, y hasta el 21 de abril, se puede visitar en la Delegación de Osona.
Posteriormente, está previsto que la muestra se desplace a la Delegación del Alt Empordà, la Delegación del Vallès, la Demarcación de Tarragona y, a finales de año, a la Delegación del Bages-Berguedà.
23/03/2017
L'exposició del COAC "Arquitectures desaparegudes" es desplaça pel territori
Imatge:
Palau Belles Arts © Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
La ciutat és un aparador que mostra el treball de tantes i tantes generacions d’arquitectes. Passejant pels carrers podem veure estils, usos, valors socials..., empremtes, en definitiva, que defineixen el teixit de la ciutat.
Hem d'entendre la ciutat com un organisme viu. La seva pell arquitectònica neix, viu i mor, producte del seu dinamisme. La ciutat no pot estar "congelada en el temps", excepte en aquells elements particulars que la pròpia societat ha considerat oportú protegir.
El patrimoni documental surt en la nostra ajuda i, de la mateixa manera que documenta el patrimoni arquitectònic protegit, ens dóna l'oportunitat de recordar com eren edificis que en la actualitat no existeixen o estan profundament alterats, reforçant la memòria històrica de la nostra societat.
L’Arxiu Històric del COAC presenta l’exposició itinerant "Arquitectures desaparegudes", que mostra un conjunt d’obres situades en diferents punts del territori i que actualment ja no es poden visitar, o bé per la seva desaparició o bé perquè han sofert una transformació considerable.
En aquesta exposició veurem edificis molt transformats, com la casa Bau de Tortosa i el sanatori de la Savinosa a Tarragona, o desapareguts, com la Sala Athenea de Girona o la Casa Gibert de Barcelona. Tot plegat forma part del fons de l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes, repartit per totes les seves diverses seus, i és un exemple del ric patrimoni documental que custodia la nostra institució.
Des del mes de desembre del 2016 fins al febrer del 2017, l'exposició es va poder veure a la Demarcació de l'Ebre. Ara, i fins al 21 d'abril, es pot visitar a la Delegació d'Osona.
Posteriorment, està previst que la mostra itineri a la Delegació de l'Alt Empordà, la Delegació del Vallès, la Demarcació de Tarragona i, a finals d'any, a la Delegació del Bages-Berguedà.
Visualitza aquí el vídeo emès al Tria33 de TV3.
Hem d'entendre la ciutat com un organisme viu. La seva pell arquitectònica neix, viu i mor, producte del seu dinamisme. La ciutat no pot estar "congelada en el temps", excepte en aquells elements particulars que la pròpia societat ha considerat oportú protegir.
El patrimoni documental surt en la nostra ajuda i, de la mateixa manera que documenta el patrimoni arquitectònic protegit, ens dóna l'oportunitat de recordar com eren edificis que en la actualitat no existeixen o estan profundament alterats, reforçant la memòria històrica de la nostra societat.
L’Arxiu Històric del COAC presenta l’exposició itinerant "Arquitectures desaparegudes", que mostra un conjunt d’obres situades en diferents punts del territori i que actualment ja no es poden visitar, o bé per la seva desaparició o bé perquè han sofert una transformació considerable.
En aquesta exposició veurem edificis molt transformats, com la casa Bau de Tortosa i el sanatori de la Savinosa a Tarragona, o desapareguts, com la Sala Athenea de Girona o la Casa Gibert de Barcelona. Tot plegat forma part del fons de l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes, repartit per totes les seves diverses seus, i és un exemple del ric patrimoni documental que custodia la nostra institució.
Des del mes de desembre del 2016 fins al febrer del 2017, l'exposició es va poder veure a la Demarcació de l'Ebre. Ara, i fins al 21 d'abril, es pot visitar a la Delegació d'Osona.
Posteriorment, està previst que la mostra itineri a la Delegació de l'Alt Empordà, la Delegació del Vallès, la Demarcació de Tarragona i, a finals d'any, a la Delegació del Bages-Berguedà.
Visualitza aquí el vídeo emès al Tria33 de TV3.
23/03/2017
Presentación del libro "Barcelona. Llibre dels passatges"
El próximo 28 de marzo a las 19.30 h tendrá lugar en la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell la presentación del libro "Barcelona. Llibre dels passatges", de Jordi Carrión.
Presentará el libro Daniel Módol, concejal de Arquitectura, Paisaje Urbano y Patrimonio del Ayuntamiento de Barcelona.
Antes del acto, el mismo día a las 18.30 h se realizará una ruta con el autor del libro y se visitarán los pasajes de la Banca, de la Pau, del Dormitori de Sant Francesc, de Bacardí, de Madoz, del Crèdit y del Rellotge.
Las plazas son limitadas yes necesario inscribirse en llibreria@jordicapell.com
El acto está organizado por la Cooperativa Jordi Capell y el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
Ver targeton
Presentará el libro Daniel Módol, concejal de Arquitectura, Paisaje Urbano y Patrimonio del Ayuntamiento de Barcelona.
Antes del acto, el mismo día a las 18.30 h se realizará una ruta con el autor del libro y se visitarán los pasajes de la Banca, de la Pau, del Dormitori de Sant Francesc, de Bacardí, de Madoz, del Crèdit y del Rellotge.
Las plazas son limitadas yes necesario inscribirse en llibreria@jordicapell.com
El acto está organizado por la Cooperativa Jordi Capell y el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
Ver targeton
