Presentació del Quaderns 277: nous horitzons per a l’habitatge col·lectiu
El proper 9 de desembre a les 18.30 h es presentarà a la Sala d’actes del COAC el número 277 de la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, l’últim d’aquesta etapa editorial. Dirigit per Marta Peris i José Toral, el número posa el focus en un dels grans reptes contemporanis: l’habitatge, entès com a espai de convivència, cooperació i transformació social.
Amb el títol Interdependències, Quaderns 277 proposa llegir l’arquitectura a través de la interdependència, una mirada que transcendeix les oposicions entre l’individual i el col·lectiu, el tècnic i el sensible, l’edificat i el natural. La nostra època ens recorda que cap d’aquestes dimensions es pot sostenir sola: el que manté viva la seva relació són els vincles –socials, ecològics, culturals– que les entrellacen, tan fràgils com decisius.
A més, aquest número de Quaderns tracta l’arquitectura no només com a refugi, servei o tècnica, sinó com una manera de sostenir la vida en comú. En temps d’incertesa, parlar d’interdependències no és una concessió teòrica, sinó una necessitat pràctica. L’arquitectura, com la vida mateixa, només s’entén en relació, formant part d’un món comú.
Inscriu-t'hi
Nova etapa per a Quaderns
Amb el número 277, Quaderns tanca una etapa i n’inicia una de nova per als propers quatre números, amb un nou equip editorial escollit el passat mes de juliol fruit del concurs organitzat pel COAC.
En la nova etapa, tal com afirma l'equip editorial, Quaderns es vol reafirmar com a laboratori públic i salvatge de l’arquitectura contemporània catalana, obert a la crítica, la reflexió i la construcció de nous públics i narratives.
Per aconseguir-ho, es parteix de la voluntat de mirar enrere, cercant en els arxius i la memòria de la revista aquells objectes i audiències que van quedar exclosos, per tal de prevenir omissions futures i explorar formes de narració que qüestionin les veus hegemòniques.
Quaderns també es proposa reconstruir la seva identitat local i ampliar la seva presència internacional, establint una xarxa de col·laboracions formada per amistats, institucions i altres publicacions per transcendir el format tradicional i convertir la revista en un espai de diàleg obert i plural.
Per donar resposta a aquesta multiplicitat de documents, audiències i geografies, la nova etapa compta amb una direcció bicèfala: una part local, liderada per Urtzi Grau, i una part internacional, amb Guillermo Fernández-Abascal, recolzats per l’estudi de disseny Samson Studio i els editors Ana Maria Álvarez i Albert Fuentes. El consell assessor, format per vuit arquitectes de referència, vetllarà perquè el projecte mantingui la seva contemporaneïtat i rellevància.
Els propers números de Quaderns (278, 279, 280 i 281) seguiran una estructura comuna: començaran amb una hipòtesi que qüestioni un tipus de document d’arquitectura, explicant la seva especial rellevància en la producció actual; continuaran amb col·laboracions diverses que transcendeixin el document; i tancaran amb un contingut que imagini Quaderns com una altra cosa, per ser conscient del que no és.
Amb el títol Interdependències, Quaderns 277 proposa llegir l’arquitectura a través de la interdependència, una mirada que transcendeix les oposicions entre l’individual i el col·lectiu, el tècnic i el sensible, l’edificat i el natural. La nostra època ens recorda que cap d’aquestes dimensions es pot sostenir sola: el que manté viva la seva relació són els vincles –socials, ecològics, culturals– que les entrellacen, tan fràgils com decisius.
A més, aquest número de Quaderns tracta l’arquitectura no només com a refugi, servei o tècnica, sinó com una manera de sostenir la vida en comú. En temps d’incertesa, parlar d’interdependències no és una concessió teòrica, sinó una necessitat pràctica. L’arquitectura, com la vida mateixa, només s’entén en relació, formant part d’un món comú.
Inscriu-t'hi
Nova etapa per a Quaderns
Amb el número 277, Quaderns tanca una etapa i n’inicia una de nova per als propers quatre números, amb un nou equip editorial escollit el passat mes de juliol fruit del concurs organitzat pel COAC.
En la nova etapa, tal com afirma l'equip editorial, Quaderns es vol reafirmar com a laboratori públic i salvatge de l’arquitectura contemporània catalana, obert a la crítica, la reflexió i la construcció de nous públics i narratives.
Per aconseguir-ho, es parteix de la voluntat de mirar enrere, cercant en els arxius i la memòria de la revista aquells objectes i audiències que van quedar exclosos, per tal de prevenir omissions futures i explorar formes de narració que qüestionin les veus hegemòniques.
Quaderns també es proposa reconstruir la seva identitat local i ampliar la seva presència internacional, establint una xarxa de col·laboracions formada per amistats, institucions i altres publicacions per transcendir el format tradicional i convertir la revista en un espai de diàleg obert i plural.
Per donar resposta a aquesta multiplicitat de documents, audiències i geografies, la nova etapa compta amb una direcció bicèfala: una part local, liderada per Urtzi Grau, i una part internacional, amb Guillermo Fernández-Abascal, recolzats per l’estudi de disseny Samson Studio i els editors Ana Maria Álvarez i Albert Fuentes. El consell assessor, format per vuit arquitectes de referència, vetllarà perquè el projecte mantingui la seva contemporaneïtat i rellevància.
Els propers números de Quaderns (278, 279, 280 i 281) seguiran una estructura comuna: començaran amb una hipòtesi que qüestioni un tipus de document d’arquitectura, explicant la seva especial rellevància en la producció actual; continuaran amb col·laboracions diverses que transcendeixin el document; i tancaran amb un contingut que imagini Quaderns com una altra cosa, per ser conscient del que no és.
Presentació dels estudis urbanístics per a l'entorn de la Porta Diagonal - Campus Clínic
Imatge:
Barcelona Regional sobre imatge aèria de google earth
L’acord per a la ubicació del Campus de Salut Clínic-UB a les pistes de la Universitat de Barcelona, situades a l’avinguda Diagonal, signat el gener de 2024, representa la formalització de l’inici d’un dels projectes de major envergadura previstos per als propers anys, tant a escala metropolitana com nacional. Aquest projecte, conjuntament amb altres equipaments de referència com l’Hospital Sant Joan de Déu i els campus de la UB i la UPC, impulsa la consolidació d’aquest entorn com un pol estratègic de coneixement en ciència i salut.
La construcció del Campus Clínic-UB constitueix un projecte urbà de gran complexitat que requereix una visió àmplia i integral. Es tracta d’un àmbit on conflueixen tres municipis —Barcelona, Esplugues de Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat—, així com infraestructures viàries de gran capacitat i equipaments d’abast supramunicipal, amb un alt potencial per esdevenir un node de primer ordre en el desenvolupament del sector de la salut i les ciències de la vida. L’arribada del Clínic-UB permetrà reforçar l’ecosistema vinculat a les activitats assistencials, docents, de recerca i econòmiques en l’àmbit de la salut, consolidant l’àrea Porta Diagonal-Campus Clínic com una nova centralitat urbana, amb les oportunitats i reptes que això comporta.
Des de l’abril de 2024, s’estan elaborant els estudis previs per a la redacció de l’instrument urbanístic que ha de transformar 70 hectàrees al voltant del nou campus en una nova centralitat metropolitana. Aquest territori, situat a cavall entre els municipis d’Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona, és objecte d’una reflexió estratègica orientada a definir els criteris de disseny i les bases urbanístiques que permetin generar una ciutat sostenible, inclusiva i dinàmica al voltant d’un dels Campus de Salut més rellevants de Catalunya, amb una clara projecció nacional i internacional.
La construcció del Campus Clínic-UB constitueix un projecte urbà de gran complexitat que requereix una visió àmplia i integral. Es tracta d’un àmbit on conflueixen tres municipis —Barcelona, Esplugues de Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat—, així com infraestructures viàries de gran capacitat i equipaments d’abast supramunicipal, amb un alt potencial per esdevenir un node de primer ordre en el desenvolupament del sector de la salut i les ciències de la vida. L’arribada del Clínic-UB permetrà reforçar l’ecosistema vinculat a les activitats assistencials, docents, de recerca i econòmiques en l’àmbit de la salut, consolidant l’àrea Porta Diagonal-Campus Clínic com una nova centralitat urbana, amb les oportunitats i reptes que això comporta.
Des de l’abril de 2024, s’estan elaborant els estudis previs per a la redacció de l’instrument urbanístic que ha de transformar 70 hectàrees al voltant del nou campus en una nova centralitat metropolitana. Aquest territori, situat a cavall entre els municipis d’Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona, és objecte d’una reflexió estratègica orientada a definir els criteris de disseny i les bases urbanístiques que permetin generar una ciutat sostenible, inclusiva i dinàmica al voltant d’un dels Campus de Salut més rellevants de Catalunya, amb una clara projecció nacional i internacional.
El proper 12 de novembre a les 19h se celebra aquest acte que constitueix una oportunitat per exposar la tasca realitzada fins al moment i per obrir el debat sobre la futura centralitat metropolitana que es desenvoluparà al voltant del nou Campus de Salut Clínic-UB. Representants del Departament d’Urbanisme, Territori i Paisatge i del Màster de Paisatge de l’ETSAB, així com de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de Barcelona Regional, participaran en una taula de debat per analitzar els reptes i les oportunitats que planteja aquest ambiciós projecte urbà.
Comptarem amb la participació de Carles Crosas, Dr. Arquitecte, Director del Departament d’Urbanisme Territori i Paisatge, ETSAB-UPC; Enric Batlle, Dr. Arquitecte, Director del Master del Paisatge, MBLandArch, ETSAB-UPC; Ioanna Spanou, Dra. Arquitecta, Directora de l’Àrea d’Arquitectura, Urbanisme i Espai Públic, Barcelona Regional; Isabel Tomé, arquitecta. Oficina del Pla Director urbanístic Metropolità, AMB; i amb Bàrbara Pons, Dra. Arquitecta, Directora General de Barcelona Regional, com a moderadora, i una presentació institucional a càrrec de Sandra Bestraten, Presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC; Eva Giménez, Secretària General de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, i Juan Echániz, Coordinador del Projecte Porta Diagonal – Campus Clínic.
Recupera el vídeo de la sessió:
"Empremtes" – Passejada pels nous parcs de Sabadell: ciutat, natura i canvi climàtic
Imatge:
AASAP
L'Agrupació d'Arquitectes al Servei de l'Administració Pública (AASAP) continua el cicle "Empremtes" amb una sortida per descobrir tres espais verds emblemàtics de Sabadell: el Parc del Nord, la Plaça d’Espanya i el Parc de les Aigües. La sortida s’iniciarà el dia 8 de novembre de 2025 a les 10 hores a la L’Estació Sabadell Parc del Nord dels FGC, i es tancarà amb un dinar compartit al restaurant Sibarius a les 14 h.
A través d’una passejada tranquil·la i compartida, coneixerem com aquests projectes han transformat teixits urbans diversos, creant nous paisatges quotidians que responen a reptes ambientals, socials i urbans contemporanis.
Aquests espais constitueixen exemples significatius de com l’urbanisme pot actuar com a palanca de transformació ambiental i social. A més d’enverdiment i la millora paisatgística, destaquen per la seva aportació a la resiliència urbana davant el canvi climàtic, especialment en la gestió de l’aigua. Mitjançant sistemes de drenatge sostenible, topografies adaptatives i vegetació autòctona, aquests parcs redueixen escorrenties, afavoreixen la infiltració i contribueixen a la biodiversitat urbana. La seva integració en una estratègia territorial més àmplia els converteix en referents valuosos, tant pels objectius ambientals assolits com per la manera exemplar com han estat concebuts i executats des de l’àmbit públic.
La visita comptarà amb la participació de Rosa Maria Torra, arquitecta, Cap de Secció de Parcs i Jardins, i Cristina López, arquitecta, Cap del Servei d'Obres Públiques i Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Sabadell. Ambdues ens oferiran una mirada privilegiada sobre el procés de concepció i execució d’aquests espais, compartint les estratègies que han guiat la seva definició: naturalització, connectivitat ecològica, gestió sostenible de l’aigua, participació ciutadana i integració dels parcs en la dinàmica urbana.
La visita es tancarà amb un dinar compartit al restaurant Sibarius a les 14h (menú de dissabte), on podrem gaudir i intercanviar impressions i coneixences en un ambient més distès. Aquesta serà una bona ocasió per establir connexions entre els professionals que treballem en l'administració pública i per continuar amb el debat sobre les millores possibles en la manera de treballar i de fer urbanisme des de l’administració.
Us podeu inscriure a través del següent enllaç >>
A través d’una passejada tranquil·la i compartida, coneixerem com aquests projectes han transformat teixits urbans diversos, creant nous paisatges quotidians que responen a reptes ambientals, socials i urbans contemporanis.
Aquests espais constitueixen exemples significatius de com l’urbanisme pot actuar com a palanca de transformació ambiental i social. A més d’enverdiment i la millora paisatgística, destaquen per la seva aportació a la resiliència urbana davant el canvi climàtic, especialment en la gestió de l’aigua. Mitjançant sistemes de drenatge sostenible, topografies adaptatives i vegetació autòctona, aquests parcs redueixen escorrenties, afavoreixen la infiltració i contribueixen a la biodiversitat urbana. La seva integració en una estratègia territorial més àmplia els converteix en referents valuosos, tant pels objectius ambientals assolits com per la manera exemplar com han estat concebuts i executats des de l’àmbit públic.
La visita comptarà amb la participació de Rosa Maria Torra, arquitecta, Cap de Secció de Parcs i Jardins, i Cristina López, arquitecta, Cap del Servei d'Obres Públiques i Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Sabadell. Ambdues ens oferiran una mirada privilegiada sobre el procés de concepció i execució d’aquests espais, compartint les estratègies que han guiat la seva definició: naturalització, connectivitat ecològica, gestió sostenible de l’aigua, participació ciutadana i integració dels parcs en la dinàmica urbana.
La visita es tancarà amb un dinar compartit al restaurant Sibarius a les 14h (menú de dissabte), on podrem gaudir i intercanviar impressions i coneixences en un ambient més distès. Aquesta serà una bona ocasió per establir connexions entre els professionals que treballem en l'administració pública i per continuar amb el debat sobre les millores possibles en la manera de treballar i de fer urbanisme des de l’administració.
Us podeu inscriure a través del següent enllaç >>
Curset JVJOL: Jujol al Camp de Tarragona
Imatge:
Guillem Colomer, Josep Garriga
El dissabte 25 d’octubre de 2025, en el marc de les properes Jornades Internacionals sobre la intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, l'AADIPA organitza una jornada tècnica al Camp de Tarragona, de la mà de Jordi Segura, codirector del XLVIII Curset "Jujol", en col·laboració amb els especialistes en Jujol Roger Miralles, director de l'EAR; Ignasi Pagés i Mònica Sans, responsables del Fons Jujol del COAC de Tarragona, i Josep Maria Puche, professor d'Història de l'Arquitectura URV.
La jornada tècnica ens introduirà en obres no tan conegudes de l’arquitecte Josep Maria Jujol al Camp de Tarragona, i ens donarà una primera visió d’allò a tractar en el Curset d’enguany. De bon matí, visitarem l’Església Parroquial del Vendrell que té actuacions de Jujol 1930-1949. Seguirem camí per visitar La Capella del Mas Carreras a Roda de Barà, obra de Jujol de l'any 1942. A Creixell visitarem al campanar de l’Església Parroquial, remodelació de Jujol del 1917, acompanyats de l’arquitecta Mònica Sans, que ens farà una explicació de la seva simbologia. Dinarem a la Masia del Celler Cal Lluïsot de Bonastre, i a la tarda continuarem i visitarem més esglésies i capelles de Jujol a Bonastre, Vallmoll, Renau i Brafim, acompanyats per Josep Maria Puche, professor d'Història de l'Arquitectura URV.
Us facilitem el programa de la visita.
INSCRIPCIONS >>
La jornada tècnica ens introduirà en obres no tan conegudes de l’arquitecte Josep Maria Jujol al Camp de Tarragona, i ens donarà una primera visió d’allò a tractar en el Curset d’enguany. De bon matí, visitarem l’Església Parroquial del Vendrell que té actuacions de Jujol 1930-1949. Seguirem camí per visitar La Capella del Mas Carreras a Roda de Barà, obra de Jujol de l'any 1942. A Creixell visitarem al campanar de l’Església Parroquial, remodelació de Jujol del 1917, acompanyats de l’arquitecta Mònica Sans, que ens farà una explicació de la seva simbologia. Dinarem a la Masia del Celler Cal Lluïsot de Bonastre, i a la tarda continuarem i visitarem més esglésies i capelles de Jujol a Bonastre, Vallmoll, Renau i Brafim, acompanyats per Josep Maria Puche, professor d'Història de l'Arquitectura URV.
Us facilitem el programa de la visita.
INSCRIPCIONS >>