7 Temples. Les formes del culte en l'arquitectura de Federico Llorca
L'exposició "7 Temples. Les formes del culte en l'arquitectura de Federico Llorca", produïda per la Demarcació de l'Ebre el 2018, es pot visitar ara, fins al 5 de juliol, a la Sala Ferrer Malet de la Casa de Cultura de l’Hospitalet de l’Infant.
La Demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes va produir, l’any 2018, l’exposició “7 Temples Les formes del culte en l'arquitectura de Federico Llorca”, que presenta una selecció d’esglésies que dona compte de 7 espais sacres, tots ells de nova planta o de gran reforma, redactats en el breu lapse de temps que transcorre de 1959 a 1967, pràcticament en paral·lel amb la convocatòria i el desenvolupament de l'ecumènic Concili Vaticà II.
En aquest context de demanda de renovació eclesiàstica i d'adaptació litúrgica als nous temps. cal entendre l'esforç de l'arquitecte F. Llorca (Tortosa, 1920-1999) per donar resposta a les exigències de la vida religiosa moderna. D’entre la seva extensa producció, la present exposició se centra en algunes de les seves propostes d’edificis per al culte catòlic.
Aquest plantejament portà l’autor a reflexionar sobre el fons i la forma dels temples; a revisar les diferents escales de l’edifici arribant, en alguns d’ells, a dissenyar-ne el mobiliari litúrgic i, fonamentalment, a intervenir en el binomi espai-llum on l’arquitecte tortosí assoleix els resultats més satisfactoris. Des del funcionalisme dels espais on els fidels són actors principals del ritual fins al dramatisme de la llum acolorida pels vitralls, tots els aspectes han estat devotament pensats i hàbilment esbossats en nom de l’experiència religiosa. Un ambient d’espiritualitat aconseguit, també, gràcies a l’estreta col·laboració amb altres disciplines artístiques. Tot plegat, un metòdic i fruitós tempteig de solucions arquitectòniques per tal d’aproximar-se plàsticament i sensorial al temple idoni i, en definitiva, a facilitar l’apropament a Déu.
Amb un llenguatge decididament renovador i sense oblidar l’austeritat preconitzada per l’Església catòlica, Federico Llorca dissenyà noves formes arquitectòniques per al culte constituint-se en precursor de la modernitat sacra a l’extens àmbit de la històrica Diòcesi de Tortosa.
Ara, amb motiu de la celebració del 60è aniversari de la inauguració del temple parroquial de Sant Pere de l’Hospitalet de l’Infant, l’exposició viatja fins aquest municipi on es podrà visitar fins el 5 de juliol.
Inauguració: dissabte, 28 de juny, a les 18:00 h.
Exposició: Pedagogies transhistòriques. 150 anys de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona
Després d’haver dut a terme llargues gestions a Madrid, el 5 d’octubre de 1875 Elies Rogent va ser nomenat director de la nova Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona, a on van confluir, per un breu lapse de temps, els estudis de Belles Arts i de Mestres d’Obres i l’embrió de la que seria l’Escola d’Arquitectura. Des d’aleshores i durant gairebé un segle, fins al 1966, Madrid i Barcelona van ser els únics centres d’ensenyament d’Arquitectura a Espanya. A principis de la dècada de 1960, l’Escola abandonava el vell edifici de la Universitat Central i es traslladava al Campus Tecnicoartístic de l’avinguda Diagonal.
Actualment i després de l’ampliació de José Antonio Coderch el 1984, aquest edifici continua sent no només la seu de les seves diverses titulacions, sinó també l’espai on es preserva un dels millors arxius sobre l’ensenyament de l’arquitectura en els darrers dos segles: 180.000 documents que inclouen plànols, dibuixos, reproduccions artístiques, plaques de vidre, vídeos, fotografies i conferències. Una mena d’arqueologia dels mitjans ens permet interrogar-nos en aquest 150è aniversari sobre la sempre equívoca i complexa idea de novetat des de les aules de l’acadèmia.
Amb el títol de «Pedagogies transhistòriques», la mostra s’organitza, suposadament sense cap cronologia ni cap tema unitari, en nou unitats de sentit que mostren un temps suspès, contrari a la falsa idea del progrés lineal i compromès amb la idea d’una història cíclica de la institució i els seus sabers. Juntament amb aquests nou epígrafs, quatre vitrines acullen les seccions que desenvolupen el temps històric. En un exercici de sístole i diàstole, la mirada del visitant discorre entre els documents que atresoren la memòria de moltes generacions de professors i alumnes, des d’Antoni Gaudí fins a Enric Miralles, així com per les col·leccions que formen l’ArxiuEtsaB · CàtedraGaudí (ETSAB-UPC) des del segle XVIII fins als nostres dies.
Las cuatro estaciones
Con esta exposición se quiere reconocer la autoría de las pinturas de las cuatro estaciones en la fachada de la Casa Comella en la calle Verdaguer de Vic, un edificio construido por el arquitecto Gaietà Buïgas Monravà a finales del siglo XIX.
A comienzos de 1987 el primer alcalde democráctico de Vic, Ramon Montanyà, hizo el encargo, después confirmado por el alcalde Pere Girbau, a Josep Llonch, pintor que, a su vez, encarrgo al artista Josep Uribe Robert la creación de las pinturas.
Josep Uribe Robert realizo las pinturas entre 1987 y 1989, utilizando la técnica del estérido, consistente en realizar el dibujo en un papel vegetal y, después, transportarlo a la pared. Por suerte, los originales, propiedad de Josep Llonch, se han conservado y se exponen en este espacio.
Las pinturas originales habían desaparecido y práticamente solo quedavan las siluetas hechas de cal. Las fotografías antiguas en blanco y negro, propiedad de Carles Comella y el fondo fotográfico de Francesc Farrés Malian, sirvieron de base para volver a hacerlas; i en cuanto los colores, se pidió a personas que las habían visto cual era su recuerdo visual.
La exposición recoge estas fotografias, además de las que el fotógrafo Toni Padrós hizor a Josep Uribe mientras ejecutava las pinturas, así como también otras de actuales sobre las figuras de la fachada realizadas por el fotógrafo Manel Gausa y articulos de la prensa de la época de M. Àngels Ferrer en Ausona y Juli Pérez en El 9Nou.
Cabe destacar la calidad de las pinturas, que se han conservado intactas durante los 38 años desde que fueron hechas.
En la exposición, que se ha hecho en el marco de la Fiesta Mayor de Vic, también podemos ver el original que el artista hizo del Cap de Llúpia para el cartell de la Fiesta Mayor de Vic de 1981, propiedad del Ayuntamiento de Vic. En el año 1992, con motivo también de la Fiesta Mayor, Uribe Robert realizó otra para el cartel con la figura de San Miguel de los Santos.
En este contexto, el día 7 de julio a las 22h, la compañera de Uribe Robert, Teresa Monells Oms, llevará a cabo, delante la fachada de la Casa Comella, la muestra poética Las cuatro estaciones, recreando las figuras con vestidos diseñados y elaborados por ella y acompañadas de lecturas de poemas y música original creada para la ocasió."
Anton Granero
Comisario de la exposició
Josep Uribe Robert (Vic, 1947)
Estudió en la Escuela de Dibujo del escultor Salvador Puntí de Vic, en la Escuela Municipal de Dibujo y Pintura Agrupació Artistes de Vic; en Barcelona en la Escuela Massana y la Escuela de Bellas Artes Sant Jordi, en la escuela Internacional de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès. También ha realitzado estudios de grabado, cerámica, esmalte al fuego, técnica pictórica y geometría. Ha obtenido numerosos premios y, entre 1962 y 1995, realizó diversas exposiciones. También ha participado en la creación de escenografías para obras de teatro.
Presentació del llibre “Bata, Arquitectura i memòria"
La publicació redescobreix la ciutat de Bata com un espai urbà on convergeixen les transformacions arquitectòniques i les històries dels seus habitants. Al llarg de les seves pàgines, l’autora ens convida a deambular amb ella pels vincles entre arquitectura, identitat i memòria col·lectiva, per reconèixer el diàleg que s’estableix entre el passat i les formes contemporànies d’habitar i construir.
Tot i que la perspectiva del poble ndowé hi és especialment present com un gest deliberat per visibilitzar i revalorar aquesta cultura, el text recull igualment la diversitat cultural d’una comunitat marcada per la convivència, on el nom de cada lloc amaga, alhora que preserva, múltiples valors i significats.
Aquest llibre és una contribució crítica al coneixement d’un patrimoni arquitectònic i urbà impregnat de la memòria col·lectiva de tot un país. Es presenta com un esbós singular d’una història més àmplia de l’arquitectura de Guinea Equatorial, i es proposa com un primer pas cap a una pràctica que actuï de pont entre la tradició i la tecnologia més avançada, entre la identitat local i la globalització.
Comptarem amb les intervencions per part dels ponents: Makome-Beatriz Eñeso Kola, escriptora; Celia Marín, arquitecta; Alba Valenciano Mañé, antropòloga i Laida Memba Ikuga, arquitecta.
En col·laboració amb l’Associació Cultural Ndowé Metamba, encarregats de la difusió a la comunitat equatoguineana de Catalunya.
Inscriu-t'hi