Devesa de Salut 21 obté la màxima puntuació al concurs d’idees del nou Campus de Salut de Girona
La proposta Devesa de Salut 21, presentada per la UTE formada per PINEARQ, SLP & Brullet de Luna i Associats, SLP & PEGI Engineering, SL, ha estat la més ben valorada en el concurs d’idees convocat per Infraestructures.cat per definir el futur Campus de Salut de la Regió Sanitària Girona. L’equip serà l’encarregat de redactar el projecte arquitectònic del complex, tal com es va anunciar el passat 9 de març durant la reunió de la Comissió Mixta de Seguiment del Campus de Salut.
La proposta planteja un complex hospitalari estructurat amb una part d’edifici de planta baixa i dues plantes, formant un basament, amb una alçada similar a la de l’entorn immediat, i uns cossos més alts col·locats al portell i endarrerits, configurant un joc volumètric que busca generar una imatge amable i integrada del campus.
El conjunt s’organitza a partir de diversos cossos d’edifici disposats en paral·lel, que creen accessos jerarquitzats al centre i als extrems, permeten la continuïtat del parc a través dels patis enjardinats. Al voltant d’aquests accessos, es projecten diverses places que actuaran com a punts de connexió amb la resta d’equipaments del campus, així com amb l’Hospital Santa Caterina i amb els nuclis urbans de Girona i Salt.
La proposta posa un èmfasi especial en els criteris ambientals, la relació amb la natura i la sostenibilitat constructiva. Entre les estratègies plantejades hi ha la incorporació de patis bioclimàtics, el disseny de façanes adaptades a l’orientació de cada edifici, la gestió de l’aigua de pluja, la reducció de l’efecte illa de calor i l’ús de materials saludables. El projecte també preveu espais de jardins terapèutics orientats al benestar i a la recuperació física i mental.
A la fase final del concurs d’idees també hi van accedir altres tres equips. D’una banda, la UTE formada per PMMT Arquitectura, SL & b720 Arquitectura, SLP & JG Ingenieros, SA, amb la proposta #Campus. També s’hi va presentar la UTE integrada per Albert Vitaller Arquitectura, SLP & Llongueras Clotet Arquitectes, SLP & Sulkin Marchissio, SCP & Proisotec Enginyeria, SLP & BIS MEP Systems, SLP & Zaldivar y Ruiz Ingenieros Asociados, SL, sota el lema Linkin P4rc. El quart equip participant va ser la UTE amb el lema Vertebrat, formada per AVA Arquitectura Técnica y Gestión, SL & CASA SOLO Arquitectos, SLP & Munto Oficina d’Arquitectura, SCP & PHI Partners 22, SL & Einesa Ingeniería, SL.
La Comissió Tècnica de la licitació del Campus de Salut ha estat presidida pel cap de la Divisió d’Edificació d’Infraestructures.cat, Josep Farré Canal, mentre que l’arquitecte de la Gerència d’Àmbit Sanitari i Socioeconòmic 2 d’Infraestructures.cat de Santi Pérez Huertas, n’ha ocupat la secretaria. Les vocalies estaven formades per altres càrrecs de la Generalitat, tècnics dels ajuntaments de Girona i Salt i tres membres designats pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
Iscletec s’incorpora com a nova empresa col·laboradora del COAC Girona
La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i l’empresa Iscletec han formalitzat un conveni de col·laboració amb l’objectiu de reforçar la promoció de l’arquitectura de qualitat i impulsar activitats culturals i formatives vinculades al sector a les comarques gironines. L’acord va ser signat pel responsable d’Iscletec, Gonzalo Fernández, i pel president de la Demarcació de Girona del COAC, Marc Riera.
Amb aquesta incorporació, Iscletec passa a formar part del conjunt d’empreses col·laboradores del COAC Girona, contribuint activament a les iniciatives que impulsa la Demarcació per donar suport als arquitectes i fomentar una arquitectura compromesa amb la qualitat, la sostenibilitat i la innovació.
El conveni preveu la col·laboració d’Iscletec en diverses accions del COAC Girona, entre les quals destaquen els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, uns guardons que la Demarcació convoca des de l’any 1997 amb la voluntat de reconèixer i difondre l’arquitectura que es produeix al territori, posant en valor la tasca dels professionals i la seva contribució a la millora de l’entorn construït i del benestar de la ciutadania.
Aquesta col·laboració reforça el compromís compartit amb una arquitectura responsable, eficient i arrelada al territori, i consolida el vincle entre el món professional i el teixit empresarial com a motor de qualitat i innovació a les comarques gironines.
Iscletec, especialistes en tancaments de fusta d’alta qualitat
Amb més de 40 anys de trajectòria, Iscletec manté una relació estreta i consolidada amb el món de l’arquitectura, col·laborant amb estudis reconeguts tant en l'àmbit nacional com internacional. Al llarg dels anys, els seus projectes s’han desenvolupat conjuntament amb equips que comparteixen una aposta clara per l’excel·lència arquitectònica, l’eficiència energètica i el respecte pel medi ambient, amb la fusta natural com a material protagonista en el disseny de tancaments d’altes prestacions.
Empresa familiar especialitzada en el disseny i la fabricació de finestres de fusta d’alta qualitat, Iscletec treballa amb una visió integral que combina innovació, sostenibilitat i rendiment tècnic. La fusta, com a material noble, càlid i renovable, recupera un paper central en l’arquitectura contemporània, tant en façanes i tancaments com en sistemes estructurals, donant resposta als reptes actuals d’eficiència energètica i arquitectura sostenible.
Jornada informativa per a la redacció de "Plans especials d'usos i activitats" a Tarragona
A partir d’un informe tècnic i metodològic encarregat a l’arquitecta i urbanista social Itziar González, la Direcció General de Comerç impulsa, en el marc del Pla de Barris i Nuclis Antics, entre altres accions, la redacció dels corresponents Plans Especials d’Usos i Activitats a onze ciutats de Catalunya: Igualada, Manresa i Berga (a les comarques centrals); Valls, Vilafranca del Penedès i El Vendrell (a la demarcació de Tarragona); Amposta i Tortosa (a les Terres de l’Ebre); Balaguer i la Seu d’Urgell (a les comarques de Ponent i Pirineu) i Figueres (a les comarques de Girona).
El projecte de col·laboració amb el COAC es planteja com una via per reactivar la pràctica de l’urbanisme, entenent-lo des de la seva dimensió urbana, social i comunitària. La proposta és que Itziar González, arquitecta coordinadora del projecte promogui i divulgui la seva expertesa com una de les impulsores de la redacció de Plans Especials d’Usos i Activitats, a partir de l’experiència adquirida amb el Pla d’Usos de Ciutat Vella a Barcelona de l’any 2008, I més recentment al Nucli Antic d’Olot.
Per fer-ho, farà una sessió informativa en la nostra seu el dimarts 3 de febrer del 2026, de 18 a 19:30 h a aquells col·legiats que estiguin interessats a adquirir una experiència directa a través de la possibilitat de rebre els encàrrecs dels municipis abans esmentats per contribuir posteriorment a estendre el coneixement i aquesta pràctica urbanística i social en altres municipis de Catalunya.
Les trobades de presentació, tot i que es fan amb la voluntat d’atraure una audiència d’arquitectes i urbanistes amb sensibilitat per la regeneració urbana i la recuperació dels teixits històrics, estan obertes a tothom que estigui interessat.
INSCRIPCIONS
Inscriu-t'hi
#COACTarragona
La davallada de l’edificació a Barcelona repercuteix en la caiguda general a Catalunya
Descens de la superfície motivat per la davallada a la Demarcació de Barcelona
El 2025 s’han visat 4.511.786 m2 a Catalunya, un 4,3% menys que l’any anterior. Tot i que el nombre d'expedients es manté estable, el comportament del sector varia de manera notable segons el territori.
El principal motiu de la baixada en superfície visada s'explica per la caiguda del 16,75% a la Demarcació de Barcelona. La ciutat comtal experimenta un retrocés de l’1% i presenta la pitjor dada dels últims deu anys. Fora de la capital, la baixada arriba al -20,15%.
A la resta del país, però, el comportament és positiu: Lleida destaca amb un increment del 32,9%, gràcies al visat d’un projecte de més de 100.000 m2 destinat a un centre comercial situat a la comarca del Segrià. Girona creix un 14,9% i se situa en la segona millor dada de la darrera dècada. Tarragona presenta el segon creixement consecutiu amb un increment de l’11,7% i la Demarcació de Comarques Centrals augmenta prop del 10% i assoleix la xifra més elevada des del 2019. Només Ebre registra un lleuger descens del -0,7%.
L’habitatge, tot i presentar una davallada, registra la segona millor dada des del 2006
El 2025 s'han visat 16.128 habitatges de nova creació, un 7,46% menys que l’any anterior, però és encara la segona xifra més alta des del 2006. La superfície visada d’habitatge cau un 6,81% i tanca l’any amb 3.175.083 m2 visats.
La baixada es concentra a la Demarcació de Barcelona (-20,15%). Així, a la ciutat comtal (-39,2%) s’han visat 1.195 habitatges, la xifra més baixa dels últims deu anys. Cal recordar, però, que el 2024 es van visar promocions d’habitatge de protecció oficial promogudes per l’administració pública, les quals no estan obligades a visar. Per això, part del descens percentual del 2025 s’explica pel fet que aquest any no s’han visat promocions d’aquest tipus. A la resta de la Demarcació el descens ha estat del 16,35%.
En canvi, la resta de demarcacions assoleixen les millors dades des de la crisi del 2006. Destaca el creixement del 61,8% a l’Ebre, motivat pel visat d’un projecte amb prop de 60 habitatges de nova creació. Pel que fa a les altres demarcacions, Girona ha crescut un 34,45%, Lleida un 13,2%, Tarragona un 9,3% i Comarques Centrals un 2,35%.
Del total de 16.128 habitatges nous visats a Catalunya, 2.314 són de protecció oficial, la majoria dels quals situats a la Demarcació de Barcelona (1.860). La resta es distribueixen entre Girona (264), Comarques Centrals (102), Lleida (48), Ebre (22) i Tarragona (18). A Barcelona ciutat, del total de 1.195 habitatges nous visats, el 50% (597) són de protecció oficial, distribuïts en 16 projectes. D’aquests projectes, 7 combinen habitatge lliure i habitatge de protecció oficial, amb un total de 166 habitatges, dels quals 52 són de protecció oficial.
La rehabilitació es manté estable, però amb un lleu retrocés
La rehabilitació suma 1.232.399 m², un 1,35% menys que l’any anterior i presenta una xifra negativa per segon any consecutiu.
La Demarcació de Barcelona és l’única que creix (9,13%), impulsada especialment per Barcelona ciutat (52,9%). Per contra, la resta de la Demarcació té un comportament negatiu (-9,35%).
A la resta del país, totes les demarcacions cauen: Ebre (-28,7%), Girona (-14,1%), Lleida (-11,1%), Tarragona (-3,9%) i Comarques Centrals (-0,14%).
En relació a l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation, el 2025 s’han tramitat al COAC –dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis– un total de 306 expedients corresponents a 3.740 habitatges. Territorialment, del total d’expedients tramitats amb fons Next Generation 148 corresponen a la Demarcació de Barcelona (1.797 habitatges), 44 a Comarques Centrals (205 habitatges), 40 a Girona (536 habitatges), 40 a Tarragona (916 habitatges), 10 a l’Ebre (12 habitatges) i 24 a Lleida (274habitatges).
Per un altre costat, pel que fa al programa 1 de Barris –obert per l’AHC el juny de 2024–, han entrat a tràmit 100 expedients corresponents a 1.402 habitatges.
Davant d’aquest escenari, i amb un parc d’habitatges envellit a casa nostra, queda encara camí per recórrer. És necessari seguir treballant per fomentar la sensibilització social sobre els beneficis de la rehabilitació, tant pel que fa a la sostenibilitat ambiental com a la millora de la qualitat de vida de les persones. Cal impulsar campanyes informatives per explicar aquests beneficis, per donar a conèixer les ajudes disponibles i el procediment per accedir-hi, així com el valor afegit d’una edificació renovada en termes d’eficiència energètica, seguretat i confort.
En definitiva, activar la cultura de la rehabilitació implica un compromís col·lectiu per transformar el nostre parc edificat i fer-lo més resilient, eficient i saludable per a les generacions presents i futures.
L’obra retrocedeix a nivells del 2021
L'obra nova disminueix un 6,4% i se situa en 3.192.031 m2.
La Demarcació de Barcelona registra la davallada més marcada (-24,3%), amb un percentatge de disminució similar tant a Barcelona ciutat (-27,9%) com a la resta de la Demarcació (-23,6%).
Per contra, les altres demarcacions han crescut en obra nova. Destaca el cas de Lleida amb un augment del 70,4% corresponent principalment al visat d’un projecte de gran envergadura. En relació a la resta de demarcacions, Ebre creix un 38,20%, Girona un 30,7%, Tarragona un 20,25% i Comarques Centrals un 14,8%.
El no habitatge es manté
Els 1.249.348 m2 visats de no habitatge s’assimilen al 2024 amb un descens del 0,4%.
Veure la informació detallada de la nota de premsa
Veure els gràfics