El CSCAE anuncia los 27 proyectos finalistas a los Premios ARQUITECTURA 2025
Entre los finalistas, destacan 4 obras de arquitectos catalanes: La Nave, de Atienza Maure Arquitectos; 25 viviendas dotacionales en Palma de Mallorca, de Harquitectes; la Estrategia de Restauración Fluvial del río Manzanares, de aldayjover arquitectura y paisaje; y para el Premio a la Permanencia, el Parlamento de Escocia, de Miralles Tagliabue - EMBT.
Elegidos por un jurado formado por arquitectos de reconocido prestigio, los proyectos finalistas optarán a seis premios basados en valores: Premio Sostenibilidad y Salud (valores universales), Premio Nueva Bauhaus (valores culturales y artísticos), Premio Hábitat (valores básicos de la Arquitectura y el Urbanismo), Premio Rehabilitación (valores asociados a la rehabilitación, renovación y regeneración), el Premio Profesión (valores profesionales y éticos) y el Premio Compromiso, que distingue otras formas de ejercicio profesional, como trabajos de divulgación y difusión arquitectónica, innovación o emprendimiento.
Junto con los premios basados en valores, volverán a entregarse tres distinciones de carácter especial: el Premio de Arquitectura Española, el Premio de Urbanismo Español y el Premio a la Permanencia. Este último reconoce aquellas obras que destacan especialmente, una vez transcurridos veinte años, por su adecuado envejecimiento y capacidad de adaptación, uno de los valores intrínsecos de la Arquitectura.
Los proyectos ganadores se darán a conocer el próximo 3 de julio, en una ceremonia de entrega que se celebrará en el Teatro Fernán Gómez de Madrid, y que se podrá seguir en streaming.
27 proyectos finalistas
Los proyectos finalistas han sido escogidos por un jurado de reconocido prestigio entre las 201 propuestas seleccionadas por los Comités de Selección constituidos en los Colegios Oficiales de Arquitectos y Consejos Autonómicos, dentro de sus ámbitos territoriales:
Refugio de aves y mamíferos y depósito de agua (Kirchberg, Luxemburgo)
Temperaturas Extremas Arquitectos (Andrés Cánovas Alcaraz, Nicolás Maruri González de Mendoza, Atxu Amann Alcocer) + Adelino Magalhaes Asociados
Normas Urbanísticas Territoriales de ámbito provincial de León (León)
Estudio Rodríguez Valbuena Arquitectos
Arquitectura en ondas y bytes
David García-Asenjo Llana
Rehabilitación de la Fábrica de Tabacos y Cinema Victoria (Santa Cruz de Tenerife)
FADG estudio
18 viviendas sociales intergeneracionales en Esporles (Mallorca, Islas Baleares)
López Rivera Arquitectos
“Arquitectura de la soledad”
Rosana Rubio Hernández y Fernando Nieto Fernández (Ediciones Asimétricas)
Malba Puertos (Buenos Aires, Argentina)
estudio Herreros
Estrategia de Restauración Fluvial del río Manzanares en el término municipal de Madrid (Madrid)
aldayjover arquitectura y paisaje (Iñaki Alday, Margarita Jover, Jesús Arcos y Francisco Mesonero)
Ca na Birgit (Calvià, Islas Baleares)
TEd'A arquitectes
Edificio Industrial en Vallecas (Madrid)
Israel Alba Ramis
Una línea sobre el Cervól (Vinaròs, Castellón)
SBP Ingenieros + Burgos & Garrido Arquitectos
Concéntrico (Logroño, La Rioja)
Varios autores. Fundación Cultural de los Arquitectos de La Rioja y Javier Peña Ibáñez
Reforma de edificio para Centro Cívico "Tangram" (Épila, Zaragoza)
Grupo Gen Arquitectura, S.Coop. + Sergio Latre Palacios
Estabilización de sistema de cuevas antrópicas urbanas en Tomelloso (Tomelloso, Ciudad Real)
Aguado + Vellés + Aperte
Piscina con casa (La Zubia, Granada)
Serrano + Baquero Arquitectos
Biotopia Industrial. Oficinas para una nueva ecología urbana (Molina de Segura, Murcia)
Santa-Cruz Arquitectura
Kunstsilo (Kristiansand, Noruega)
MENDOZA PARTIDA + BAX STUDIO + MESTRES WAGE _ Mara Partida, Héctor Mendoza, Boris Bezan, María Mestres, Magnus Wage
La Biblioteca de los Mil Soles (Madrid)
Miguel Ángel Díaz Camacho, MADC & Partners SLP
Pabellón Cendoya (Vila-Real, Castellón)
EMAC_espacio mediterráneo arquitectura contemporánea
La Nave (Barcelona)
Atienza Maure Arquitectos
Centro médico quirúrgico en Kaya (Kaya, Burkina Faso)
Nomos Architects
Cuando el espacio lo construye la ruina y el tiempo. Restauración y puesta en valor de la Cisterna romana de "La Calderona" de Porcuna (Porcuna, Jaén)
Pablo M. Millán Millán
Estrategia de Renaturalización de los Cauces Hidrológicos Urbanos de Santa Cruz de Tenerife (Santa Cruz de Tenerife)
Rodrigo Vargas González
25 viviendas dotacionales en Palma de Mallorca (Mallorca, Islas Baleares)
Harquitectes
Además, optan al Premio a la Permanencia:
Palacio de congresos y exposiciones de Mérida (Mérida, Badajoz)
Nieto Sobejano Arquitectos
Aulario y biblioteca del centro asociado de la UNED de Madrid Escuelas Pías de San Fernando (Madrid)
José Ignacio Linazasoro
Parlamento de Escocia (Edimburgo, Escocia)
Miralles Tagliabue - EMBT
En total, en esta cuarta edición de los Premios ARQUITECTURA, se han presentado 456 propuestas que abarcan las diferentes formas de ejercer la profesión: desde edificación, a urbanismo, regeneración urbana, diseño de producto, arquitectura efímera, planificación estratégica, arquitectura mínima, espacio público, paisaje, diversificación profesional, innovación, divulgación e interiorismo.
El Jurado encargado de la selección de las propuestas finalistas ha estado compuesto por María José Peñalver Sánchez, que ha asumido la Presidencia; Elena Calama; Mara Sánchez Llorens; Carlos Abadía; Daniel Jiménez Ferrera; Sol Madridejos; Manuel Herrero Sánchez; Alfredo Lérida de MAIO Architects; Miquel Lacasta i Codorniu; Elena Guijarro; Paco Sanchis, y, Laureano Matas Trenas, con voz pero sin voto.
Para más información, podéis consultar la web de los Premios ARQUITECTURA 2025.
El Vall d'Hebron Institut de Recerca, Premi FAD d'Arquitectura 2025
En aquesta 67a edició, el projecte del VHIR Vall d'Hebron Institut de Recerca ha estat guardonat amb el Premi FAD d'Arquitectura. L'obra dels arquitectes Jordi Badia, Miquel Espinet i Jero Gutiérrez (BAAS Arquitectura i Espinet/Ubach) ha estat també reconeguda amb el Premi FAD de l'Opinió.
El jurat, presidit per Sara de Giles i format per Andrea Arriola Fiol, Miquel Batlle, Nuno Melo Sousa, Modest Mor i París i Alicia Núñez com a vocals, ha destacat la "gran qualitat" del projecte, així com la seva "intel·ligent estratègia d'inserció topogràfica". El jurat valora que l'edifici "no sols resol amb èxit una topografia complexa i un programa funcional exigent, sinó que a més genera ciutat: crea nous recorreguts de vianants, transforma el concepte d'edifici docent i de recerca en un espai amable i accessible, i incorpora la coberta com a mirador i espai públic obert a la ciutadania".
Per la seva banda, La Nave ha estat reconeguda a la categoria d'Interiorisme. Es tracta d'un projecte d'Alonso Atienza i Miguel Ángel Maure (Atienza-Maure) que transforma una antiga fàbrica de Barcelona en oficines per a una empresa tecnològica i en l'habitatge d'un dels seus fundadors. El jurat ha posat en valor "la enginyositat en el desenvolupament dʻun sistema constructiu prefabricat que dóna una resposta eficaç a les necessitats i limitacions de lʻencàrrec".
La remodelació urbana de la Plaça de Riells, de Jordi Comas i Anna Pont (Comas-Pont Arquitectes), s'ha endut el premi Ciutat i Paisatge per “recuperar part del nucli antic per al ciutadà, en diàleg amb el paisatge de l'entorn”. El jurat valora que el projecte descobreix “un antic pou oblidat i ocult sota la plaça, que acaba redibuixant la geometria del terra i canalitzant les aigües pluvials més enllà dels seus límits”.
El guardó en la categoria d'Intervencions Efímeres ha estat per a Seasonal House: A domestic climate driven experiment, un projecte de Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño (Takk) en constant evolució, que va sorgir amb la intenció de transformar un espai industrial de 400 m² en una llar. El jurat destaca la "sorprenent sortida per la tangent d'un habitatge deconstruït en petits mons, dispersos a l'interior (o és un exterior?) d'una nau industrial, on l'habitant és un nòmada climàtic dins de la seva pròpia casa, autoconstruïda amb les restes del seu propi treball."
A més, el jurat ha donat una menció especial a l'exposició "100 objectes d'Ikea que ens hagués agradat tenir a Vinçon", organitzada pel DHub i amb disseny expositiu de Maio. El jurat destaca el tractament diferenciat dels dos àmbits expositius. A la primera secció, es proposa "un element metàl·lic com a element d'acoblament per a la creació dels diferents suports", fet que "posa en valor per sobre de la materialitat el procés de creació". Al segon àmbit, es presenten 100 objectes d'Ikea penjats de la paret, per poder observar-los des d'una perspectiva diferent, allunyada de la seva funcionalitat.
El jurat també ha reconegut amb el Premi Re-FAD l'obra de Rehabilitació del Vapor Cortès. Prodis 1923, a Terrassa, perquè "transforma amb sensibilitat un antic complex industrial en un equipament obert i funcional". I destaca com l'estratègia constructiva "posa en valor els elements preexistents i mostra un compromís amb la reutilització i la sostenibilitat". El projecte és obra de Xavier Ros, David Lorente, Roger Tudó i Josep Ricart (Harquitectes).
A la mateixa cerimònia s'ha donat a conèixer també el guanyador de la 12a edició dels Premis FAD Internacionals, que destaquen el treball dels arquitectes i estudis de la Península Ibèrica a tot el món. El guardó ha recaigut a Craquelure dans le réel, un projecte de Gonzalo Peña, Ilse Cardenas, Diego Escamilla, Fujan Fahmi, Lucia Espinosa de los Monteros i Federico Lepre que va formar part del festival Lausanne Jardins 2024.
Per la seva banda, el Premi FAD de Pensament i Crítica, que aglutina els millors textos dedicats a l'arquitectura, l'urbanisme i el paisatgisme publicats al llarg de l'any 2024 a l'àmbit de la Península Ibèrica, ha anat a parar, ex aequo, a les obres "Mies van der Rohe. Textos completos, 1922-1969" i "Aprender a Desaprender".
Premis FAD de l'Opinió
Els finalistes dels Premis FAD i els socis d'ArquinFAD atorguen amb els seus vots el Premi de l'Opinió en les diferents categories. Aquest 2025, els guanyadors han estat:
Arquitectura: VHIR Vall d’Hebron Institut de Recerca
Interiorisme: Casa Olatz
Ciutat i Paisatge: Pati Interior Públic
Intervencions Efímeres: Exposició Vinçon/Ikea
Premi FAD Internacional: Refugi d’aus i mamífers i dipòsit d’aigua
El Premi Europeu AHI culmina la seva setena edició reconeixent la importància de la iniciativa pública en la recuperació del patrimoni
La cerimònia de lliurament de premis va tenir lloc el 5 de juny al Paranimf de l’Escola Industrial de Barcelona, amb la participació de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC, així com de representants institucionals de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Comissió Europea.
Aquesta setena edició ha comptat amb 238 projectes presentats per despatxos d’arquitectura de 24 països europeus. Les obres guardonades en les diferents categories són les següents:
Categoria de Patrimoni Construït
El Jurat, format pels arquitectes Meritxell Inaraja, Stefano Francesco Musso i Stijn Cools, ha guardonat la intervenció al castell Het Steen, a Anvers (Bèlgica), del despatx noAarchitecten. El projecte ha estat promogut per AG Vespa, empresa municipal de projectes de la ciutat.
El Jurat ha valorat "l’ampliació és nova i moderna, amb un disseny ben executat i una acurada elecció de materials, que fa que aporti una nova vida a un context urbà complex. Hi ha un bon equilibri entre restaurar rigorosament la part existent i optar per enderrocar les addicions més recents, per crear una ampliació contemporània que permeti nous usos."
Categoria d’Espais Exteriors
El Firal d’Olot, obra dels arquitectes Jaume Bach, Anna Bach, Eugeni Bach, Xevi Bayona i Alba Colomer, ha estat reconegut com la millor obra d’Espais Exteriors. El projecte, promogut per l’Ajuntament d’Olot, ha estat valorat pel Jurat —format per Michaela De Poli, Gentzane Goikuria i Fernando Menis— com que el projecte "és capaç de tornar a uns espais urbans lentament deteriorats, però d’alt valor històric i sentimental, el seu protagonisme dins de la vida de la ciutat, generant mitjançant gestos materials i topogràfics elegants, una successió d’espais acoblats entre si. Un espai públic divers, on es generen diferents àrees de confort, de gran qualitat mediambiental, saludable."
Categoria de Planejament
El Jurat —compost per Ioanna Spanou, Batu Kepekcioğlu i Bart Akkerhuis— ha premiat el projecte Bridging Time and Space: Master Plan per a la Regeneració de l’antiga Corint (Grècia), desenvolupat pel Ministeri de Cultura grec, amb la col·laboració de l’Ephoreia d’Antiguitats de Corinthia, l’American School of Classical Studies in Athens i l’estudi Thymio Papayannis and Associates (TPA).
El Jurat ha destacat que “la proposta aborda la preservació del patrimoni cultural sense limitar-la als límits del jaciment arqueològic, sinó ampliant-la, per incloure el context modern circumdant d’una manera molt elegant i sensible."
Categoria de Divulgació
El premi d’aquesta categoria ha estat per al llibre Ruinas, cicatrices, huellas, de l’Estudi SIC, promogut per l’Ajuntament de San Cristóbal de La Laguna i la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports del Govern de Canàries. El Jurat —format per Elodie Degavre, Stephen Bates i Mariona Benedito— ha valorat la seva capacitat per "arribar a un públic ampli, perquè ofereix una experiència interactiva que permet als lectors explorar les ruïnes a mesura que descobreixen cada troballa."
Menció Especial New European Bauhaus
Aquesta menció, escollida entre el total de projectes presentats, ha estat atorgada al projecte Share and Reuse Factory in Kortrijk (Bèlgica), del despatx ATAMA, promogut per l’Ajuntament de Kortrijk. El Jurat —format pels directors del premi i l’eurodiputat Marcos Ros— ha subratllat "la transformació integral d’un conjunt edificat en un espai accessible i de governança compartida, que promou la inclusió social i dona nova vida al patrimoni arquitectònic."
Menció Especial de Restauració
El projecte de restauració de la Torre Chiaravalle Nolar a Milà, del despatx italià Jurina e Radaelli Studio Associato, ha rebut aquesta menció. El Jurat ha valorat "el rigor metodològic en aplicar en el desenvolupament de la proposta de restauració de la torre campanar, i la seva materialització mitjançant una estricta aplicació dels criteris de discernibilitat, reversibilitat i mínima intervenció."
L'arquitectura catalana, protagonista als Premis de La Casa de la Arquitectura 2025
La primera edició dels Premis de La Casa de la Arquitectura, impulsats pel Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana (MIVAU) per reconèixer l’excel·lència de l’arquitectura contemporània a escala estatal, ha tingut un clar protagonisme català, amb 5 estudis catalans guardonats entre les 6 categories de la convocatòria.
Aquests guardons tenen per objectiu destacar obres i iniciatives que, en sintonia amb els principis de la Llei de Qualitat de l'Arquitectura, posen de manifest el compromís de la disciplina amb el benestar col·lectiu i la capacitat per afrontar els reptes actuals i futurs, tot fomentant la creativitat i la innovació.
Més enllà de celebrar la qualitat arquitectònica, els premis volen apropar aquesta pràctica a la ciutadania, ressaltant-ne la funció com a eina de transformació cultural, social i territorial.
La cerimònia de lliurament dels premis va tenir lloc el 29 de maig i va comptar amb la presència del degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Guillem Costa Calsamiglia. Les sis categories dels premis han distingit projectes exemplars en els àmbits de la cohesió social, l’adaptabilitat, la innovació, l’acció pública, les instal·lacions efímeres i la recerca.
Categoria: ES_COHESIÓ
Harquitectes – Carrer Postindustrial
El jurat ha valorat la reutilització de materials, la recuperació de la memòria industrial i el potencial transformador de l’arquitectura en la construcció d’un futur més just. El projecte, realitzat en col·laboració amb Prodis —entitat dedicada a potenciar les capacitats de persones amb discapacitat intel·lectual— exemplifica com l’arquitectura pot esdevenir un paradigma de cohesió social. No només construeix espais, sinó que ofereix un lloc amb sentit, centrat en les persones, els seus vincles, afectes i necessitats.
Categoria: ES_ADAPTABILITAT
Lacol – Utopia compartida
Una proposta de construcció col·lectiva que reflexiona de manera innovadora i pertinent sobre l’habitatge. "Utopia compartida" defensa un model necessari: cooperatives d’habitatge en cessió d’ús sobre sòl públic. La cooperativa d’arquitectes Lacol impulsa, amb el seu treball i compromís, infraestructures comunitàries que responen als desafiaments del present.
Categoria: ES_INNOVACIÓ (ex aequo)
Peris + Toral Arquitectes – Raw Rooms
Aquest projecte parteix d’una lectura contemporània de la tradició, utilitzant materials que no només construeixen, sinó que dialoguen amb l’entorn. Raw Rooms configura un paisatge d’habitatge social adaptat a la identitat i el clima d’Eivissa, amb una resposta compromesa i sostenible a les necessitats locals. El projecte destaca per una aposta essencialista i vernácula, centrada en la qualitat de l’habitar i en la consciència dels recursos.
TEd’A Arquitectes – Palimpsest
La proposta es distingeix per l'honestedat en l'ús de materials que es mostren tal com són. La rehabilitació de l'edifici s'organitza en l'entorn d'una circulació oberta i flexible i un programa residencial que respon a les formes de vida contemporània.
Categoria: ES_ACCIÓ PÚBLICA (ex aequo)
Un Parell d’Arquitectes – Plaça Major
La rehabilitació dels edificis, impulsada per l’Ajuntament i el veïnat, transforma el buit en refugi i el deteriorament en esperança. Restaurar murs és també construir comunitat, preservar l’espai públic i teixir la memòria col·lectiva. Aquest projecte és un paradigma de com, des del present, podem imaginar ponts entre el passat i el futur dels nostres espais comuns.
Silvia Párraga Sisternes - Cantereria no dormis
Una resposta bella i resilient al desastre provocat per la DANA. Els murs i els enderrocs esdevenen paisatge viu, renaturalitzant el curs fluvial i assumint el risc amb sensibilitat i tècnica. La innovació davant el context d’emergència climàtica i la col·laboració exemplar entre administracions converteixen aquest projecte en un gest col·lectiu que transforma l’espai públic i el converteix en una herència compartida.
Categoria: ES_EFÍMERES (ex aequo)
Josep Ferrando – Un Tívoli per a Lluèrnia
Una intervenció subtil i respectuosa en el paisatge volcànic de la Garrotxa. La peça es desplega sobre un cràter, connectant una alzina amb el bosc que l’envolta. Ferrando ofereix, amb aquesta instal·lació, una reflexió sobre els vincles entre ciutat, natura i cultura contemporània.
Urko Sánchez Architects – Murs amb vida
Amb materials humils, el projecte connecta modernitat i tradició, reutilitzant un espai existent. La seva solució desmuntable respecta el paisatge i convida a pensar en un futur sostenible i culturalment enriquit. Destaca per promoure la cooperació internacional i per projectar l’arquitectura espanyola més enllà de les seves fronteres.
Categoria: ES_INVESTIGACIÓ
Oficina de Investigación Documental – Atles de la desaparició
El jurat ha reconegut la valuosa i necessària tasca d’aquesta oficina, dedicada a recuperar la memòria col·lectiva amb intensitat, sensibilitat i rigor. El projecte no només destaca pel resultat final, sinó pel procés de recerca desenvolupat per un equip interdisciplinari.