Escenarios Arquitectónicos: la Casa Masó en 4 actos. 'Cambios en la ciudad del 900. Masó, casa y paisajes', a cargo de Maria Rubert de Ventós
Maria Rubert de Ventós (Barcelona, 1956)
Es arquitecta por la Escuela de Arquitectura de Barcelona (1981) y Doctora por la Universidad Politécnica de Cataluña (1993). Primera mujer en lograr el grado de catedrática de Urbanismo en el estado, profesora de urbanismo en la ETSAB, en el máster de Paisajismo de la UPC y profesora invitada en reconocidas escuelas de arquitectura internacionales. Ha impartido docencia en varias universidades en los Estados Unidos, Chile, Alemania.
Entre los proyectos que ha llevado a cabo destacan la ampliación del Congreso de los Diputados de Madrid, el proyecto director para el área olímpica de la Diagonal, la ordenación del ámbito Besòs-Mar y el plan 22@ Perú-Pere IV. Actualmente, trabaja en el proyecto del ensanche de Cartagena y el centro urbano de Pineda de Mar.
Es autora de varios artículos de urbanismo, ciudad y paisaje en revistas como Arquitecturas-Bis, Ur-Revista y Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo. También es autora de varias publicaciones, entre otras; La ciudad no se una hoja en Blanco: hechos del urbanismo (Ediciones ARQ, 2000), Metro, Galaxias metropolitanas (Ediciones UPC, 2001) con Josep Parcerisa Bundo, y Plazas Porchadas en Cataluña (Ediciones UPC, 2006).
Marc Riera seguirà 4 anys més com a president de la Demarcació de Girona
L’arquitecte Marc Riera i Guix (Banyoles, 1979) seguirà al capdavant de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) quatre anys més, després que el passat 26 d’abril la Mesa Electoral Central del COAC validés la seva candidatura, que va ser l’única presentada per a la Junta Directiva de la demarcació. A Riera l’acompanyaran Jordi Ortega i Batlle, com a secretari, Sílvia Musquera Felip, com a tresorera, que també repeteixen mandat, i Júlia Breiz Pellicer, com a vocal. A les delegacions seran els arquitectes Jordi Moret Vayreda a la Garrotxa-Ripollès, i Dana Palmada Castells a l’Alt Empordà, els que estaran al capdavant de les seus.
Eleccions per escollir els òrgans de govern i representants del COAC
El dimarts 17 de maig se celebraran les eleccions a Junta de Govern i a Junta Directiva de la Demarcació de Barcelona, ja que s’han presentat més d’una candidatura mentre que a la resta de demarcacions no hi haurà eleccions en haver-se presentat una única candidatura.
En el cas de la Junta de Govern, els arquitectes Guillem Costa Casamiglia, Carla Habif Bozzo i Manuel Ruisánchez Capelástegui són els candidats a futur degà. Quan a la Demarcació de Barcelona, Sandra Cinta Bestraten Castells i Pere Castelltort Sales són els arquitectes que es disputen la presidència de la Demarcació de Barcelona.
Aquest mateix dia també s’escolliran els 200 representants a l’assemblea general del COAC.
Escenaris Arquitectònics: la Casa Masó en 4 actes. 'Canvis a la ciutat del 900. Masó, casa i paisatges', a càrrec de Maria Rubert de Ventós
La quarta i última sessió, que tindrà lloc a la sala Rafael Masó de la Demarcació de Girona del COAC el dijous 12 de maig de 2022, a les 19 hores, anirà a càrrec de l'arquitecta Maria Rubert de Ventó, amb la conferència titulada "Canvis a la ciutat del 900. Masó, casa i paisatges".
Maria Rubert de Ventós (Barcelona, 1956)
És arquitecta per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1981) i Doctora per la Universitat Politècnica de Catalunya (1993). Primera dona en assolir el grau de catedràtica d’Urbanisme a l’estat, professora d’urbanisme a l’ETSAB, al màster de Paisatgisme de la UPC i professora convidada en reconegudes escoles d’arquitectura internacionals. Ha impartit docència en diverses universitats als Estats Units, Xile, Alemanya.
Entre els projectes que ha dut a terme destaquen l’ampliació del Congrés dels Diputats de Madrid, el projecte director per a l’àrea olímpica de la Diagonal, l’ordenació de l’àmbit Besòs-Mar i el pla 22@ Perú-Pere IV. Actualment, treballa en el projecte de l’eixample de Cartagena i el centre urbà de Pineda de Mar.
És autora de diversos articles d’urbanisme, ciutat i paisatge en revistes com Arquitecturas-Bis, Ur-Revista i Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme. També és autora de diverses publicacions, entre d’altres; La ciudad no es una hoja en Blanco: hechos del urbanismo (Ediciones ARQ, 2000), Metro, Galaxias metropolitanas (Edicions UPC, 2001) amb Josep Parcerisa Bundo i Places Porxades a Catalunya (Edicions UPC, 2006).
Exposición 'El Olot del siglo XVII'
La Delegación Garrotxa-Ripollès del COAC acoge la exposición El Olot del siglo XVII donde se pueden ver las maquetas de 22 casas de la ciudad que conservan dinteles de los siglos XVII y XVIII, que los alumnos de 3º de ESO de L'Escola Petit Plançó han estado realizando dentro del proyecto Barrocos.
En este proyecto educativo, los alumnos han tenido que identificar y buscar las casas para fotografiarlas y situarlas sobre el mapa. Una vez identificados los inmuebles, los alumnos han hecho la maqueta.
Alumnos participantes
Av/ Onze de setembre, 16 (1647). Lucía Saunier
Av/ Onze de setembre, 22 (1647). Alba Carbona i Arwen Fernández
C/ Clivillers, 13. Dina Poutchnine
C/ Estires, 22 (1723). Ferran Arbusà
C/ Sastres, 15. Xevi Casaponsa
C/ Bisbe Serra, 5. Anna Font i Blanca Terricabras
C/ Clivillers. Laura Berga
Plaça i font del Conill (1666). Aina Riera
Plaça i font del Conill (1666). Abril Sargatal
C/ del Roser 39 (1788). Clàudia Gelada
C/ Major, 14. Nil Jiménez i Èric Ventulà
Plaça de Santa Magdalena (1770). Nina Roig
C/ Om, 10 (1641). Arash Singh
Plaça Major 9. Guillem Tenas
C/ dels Sastres, 25. Francesc Terricabras
C/ Sant Esteve, 27 (1770). Cesc Sabido
Plaça conill, (1666). Yasmin Bouzaidi
C/ Sant Bernat, 19. Emma Pujol
C/ Estires, 24. Laia Pérez
C/ Sant Rafel, 8. Lia Monturiol
C/ del Roser, 49 (1692). Lamini Simaha
C/ Patí. Clara Ferrés
Plaça Mora (1724). Musta Karaga, Keiner Avila i Abraham Chacón
C/ Alfons V, 1. Patxi Pinto
C/ Estires, 14 (1796). Clàudia Juventeny
C/ Estires, 16 (1792). Gemma Bayona
C/ Patí, 1 (1629). Laia Ruiz
El montaje ha contado con la colaboración de Bayona Studio y con la aportación de material por parte de Construcciones Pallàs.