Conferència "Origen i evolució urbanística a Olot"
L'evolució urbanística d'Olot està lligada als seus orígens remots al segle IX. Però serà a partir del XIII, i sobretot després dels terratrèmols de 1427 i 1428 que es viuran els períodes més importants. Al segle XVIII Olot assolirà la seva màxima expansió, que subsistí amb poques variacions fins la guerra de 1936-39. Cadascun dels períodes han deixat restes identificables, tant a la trama urbana com als edificis que la integren, amb les seves llindes, portes, finestres i balcons.
Miquel Àngel Fumanal Pagès (Barcelona, 1976)
És doctor en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona (UB) i DECA en teologia per l'Institut Superior de Ciències Religioses de Catalunya (ISCR). El seu camp acadèmic i professional abasta des de l'arquitectura, l'escultura i el vitrall medievals fins a la construcció i les infraestructures d'època moderna a l'antiga Corona d'Aragó. És president del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca (PEHOC) des del 2019.
Andreu Reixach Nogué (La Canya, 1992)
És arquitecte per la Universitat de Girona (UdG). ha treballat en tot tipus de projectes civils, incloent intervencions en arquitectura d'època moderna. En la seva trajectòria combina l’arquitectura i l’urbanisme amb la recerca i la divulgació del patrimoni històric de la Garrotxa.El 2019 es va incorporar com a vocal a la junta del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (PEHOC), entitat de la qual és secretari des de 2024.
Conferència "Becoming. Architectures for a planet in transition"
Les diferents sessions, debats, exposicions i formats del programa van abordar qüestions com la crisi climàtica, els ecosistemes i les relacions multiespècie; la circularitat material, energètica i espacial; els materials i les tècniques constructives; l’habitatge, l’espai públic i les desigualtats socials; les tensions entre allò global i allò local, la intel·ligència artificial; la poètica i el significat de l’arquitectura..
La xerrada del dijous 1 d'octubre de 2026 planteja una mirada retrospectiva al congrés, entès com un espai de debat sobre el paper de l’arquitectura davant les transformacions contemporànies. Una aproximació al sentit global de la trobada, als temes que la van travessar i a les primeres lectures que se’n poden extreure, encara obertes i en construcció.
Ponents: Mariona Benedito, Pau Sarquella i Carmen Torres
Cicle de cinema: "Miralles"
"Miralles" (Maria Mauti, España, 2025, 90')
Un documental que proposa una aproximació a la figura d’Enric Miralles i a la seva manera singular d’entendre l’arquitectura. A través de la seva trajectòria i del seu procés creatiu, la pel·lícula convida a descobrir una obra que defuig les convencions i que entén l’arquitectura com una disciplina en constant transformació. El documental posa en relleu la importància del dibuix, l’experimentació i la relació amb l’entorn en el desenvolupament dels seus projectes, així com la capacitat de Miralles per explorar noves formes de concebre i habitar els espais. Una mirada a un arquitecte que va fer de la recerca i la llibertat creativa els eixos fonamentals del seu treball, deixant un llegat que continua interpel·lant la pràctica arquitectònica contemporània.
La projecció forma part del cicle de cinema 2026 del COAC Tarragona.
Comissariat per:
#COACTarragona
Presentació del llibre AMB SENSE MERCAT. Crònica d'un silenci
El llibre reuneix les fotografies de Manel Esclusa i els textos de Víctor Sunyol, dos artistes amb una trajectòria àmpliament reconeguda, tant per la crítica com pel públic. Esclusa, referent de la fotografia contemporània, construeix un relat visual que documenta i interpreta la desaparició del mercat, des del seu estat d'abandó fins a l'enderrocament. Sunyol, una de les veus més singulars de la literatura catalana contemporània, acompanya aquest recorregut amb uns textos que dialoguen amb les imatges des de la reflexió, l'inventari i la poesia.
El resultat és una obra concebuda des de la complicitat entre fotografia i escriptura que preserva la memòria d'un dels edificis més emblemàtics de Vic i esdevé una invitació a repensar la relació entre patrimoni, ciutat i memòria col·lectiva.
L'acte comptarà amb la presència dels autors i amb les intervencions de l'arquitecte Ferran Blancafort i de l'artista Eva Marichalar-Freixa, que compartiran una conversa al voltant del llibre i dels vincles entre arquitectura, fotografia, literatura, patrimoni i memòria.
