Exposició: Dalí admira Gaudí
Salvador Dalí va ser un dels primers artistes a defensar públicament i internacionalment l’obra d’Antoni Gaudí. Ho va fer ja l’any 1933, amb un article publicat a la revista francesa Minotaure, il·lustrat amb fotografies de Man Ray.
Des d’aquell moment, Dalí va contribuir a projectar la figura de Gaudí més enllà de l’àmbit arquitectònic, reivindicant-lo com un creador visionari, radical i modern. Aquesta admiració no es va expressar tant a través de la pintura com de la fotografia, sovint realitzada per altres autors, però amb la mirada i les indicacions del mateix Dalí, que assenyalava enquadraments, detalls i punts de vista.
L’exposició Dalí admira Gaudí mostra aquest diàleg entre dues figures essencials de la cultura catalana i universal: dos creadors units per la imaginació, la força simbòlica, l’interès per la natura i la capacitat de transformar la realitat en una obra extraordinària.
Dalí, Gaudí i la fotografia
La mostra posa en relleu com Dalí va utilitzar la fotografia com a eina de reivindicació i difusió de l’obra gaudiniana. Fotògrafs com Ricardo Sans, Francesc Català-Roca, Robert Whitaker, Man Ray, Patrice Habans, Václav Chochola, Robert Descharnes, Postius i Melitó Casals Meli van captar imatges que documenten aquesta fascinació.
A La Pedrera, al Park Güell, a la Sagrada Família o al mateix Teatre-Museu Dalí de Figueres, les fotografies mostren un Dalí que dialoga amb les formes de Gaudí, que s’hi emmiralla i que les converteix en part del seu propi univers simbòlic.
Gaudí dins l’univers Dalí
L’admiració de Dalí per Gaudí també va deixar empremta en el Teatre-Museu Dalí de Figueres. A la sala Palau del Vent, Dalí va intervenir un sofà-aparador gaudinià pintant-hi un paisatge empordanès amb el Montgrí i el cim nevat del Canigó.
Aquesta no és l’única referència gaudiniana del museu. Sota la cúpula hi ha un altar presidit per l’escultura de cera Crist twistejat, envoltada de miralls, evocant algunes fotografies del taller de Gaudí.
Al pati també s’hi troben els caps de dues figures femenines de l’escultor Eusebi Arnau, recuperades de la casa modernista Lleó Morera de Barcelona.
Cartells, llibres i documents
La mostra es complementa amb diversos objectes, cartells i dibuixos que ajuden a entendre la reivindicació daliniana de Gaudí.
Entre les peces destacades hi ha el cartell Surréalisme, de 1969, utilitzat com a portada d’un suplement de la revista Paris Match; el pòster Regards sur Gaudí, de 1970, vinculat a l’exposició de fotografies de Clovis Prévost i Robert Descharnes sobre la Sagrada Família; i diversos homenatges gràfics de Dalí a Gaudí realitzats durant els anys setanta.
També hi té un paper rellevant la reedició del llibre de Francesc Pujols La visió artística i religiosa de Gaudí, amb imatges de Clovis Prévost i pròleg de Dalí, publicada el 1969. Aquest volum va ser una peça clau en la recuperació i difusió internacional de l’obra de Gaudí.
RCR BUNKA. Programa Obert 2026, amb Enric Palau, Junka Ishigami i Pecha Kucha
En aquesta edició, el programa girarà al voltant de "L'EXPERIÈNCIA DE L'ESPAI" i hi participaran el co-fundador de Sónar Festival i Sónar+D Enric Palau Pujols, músic estretament vinculat a la tecnologia i a la música experimental; l'arquitecte japonès Junya Ishigami · junya.ishigami+associates; i un Pecha Kucha amb la participació d'antics membres d'RCR Arquitectes que compartiran projectes, processos i idees que han nascut i evolucionat a partir del seu pas per l'estudi. Com en anteriors edicions, les xerrades s'acompanyaran d'una selecció de videocreacions que, sota el títol "MATÈRIA BOSC", celebren la força poètica dels arbres.
Més informació
Cicle de cinema: "Point of Origin"
"Point of Origin” (Frans Parthesius, Netherlands, 2023, 46', VOSC. Estrena a Espanya)
Un empresari tecnològic internacional compra un tros impossiblement estret de fort pendent de muntanya a Àustria, on va créixer. L'edifici només permetrà una casa de 4 metres d'ample. Aquest repte desperta l'interès del conegut arquitecte i soci fundador d'OMA Rem Koolhaas. Serà la primera casa privada que Rem construeix des de la seva aclamada casa a Bordeus fa més de 20 anys. El procés de construcció va ser capturat pel fotògraf i cineasta Frans Parthesius, utilitzant principalment una simple càmera de seguretat estàtica. Lentament, la casa es revela a si mateixa mentre la pel·lícula revela pistes sobre el procés de Koolhaas i la seva relació amb el client.
Després de la projecció, Guillem Carrera conversarà amb Pigaa Studio sobre habitatge, autoria i Rem Koolhaas.
Guillem Carrera Rey, arquitecte amb estudi propi des de 2005. Treballa en els camps de l’arquitectura, la planificació urbana, el disseny del paisatge, el disseny d’interiors, la restauració i la rehabilitació. Amb una amplia trajectòria en habitatge unifamiliar, les seves obre han estat ampliament publicades i ha rebut diversos premis nacionals e internacionals, entre d'altres, el Architecture Masterprize, Architizer A+ Awards (2021), Best Project Archilovers, Dezeen Awards, o a la Biennal Alejandro de la Sota (2021, 2009).
Ha participat també com a jurat extern a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura La Salle (URL), a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Reus (URV) i com a membre del jurat principal en concursos internacionals d'arquitectura i paisatge.
Pigaa Studio, estudi d’arquitectura fundat entre Reus i Lausanne al 2019 per Sílvia Gonzalez i Andreu Pont, arquitectes per l’ETSAR (2018) i professors d’urbanisme i projectes a l’Escola d’Arquitectura de Reus.
La seva pràctica arquitectònica abasta projectes d’escales, tipologies i contextos diversos, sovint sorgint del concurs públic. Treballant amb l’existent o en projectes de nova planta. Des de la regeneració urbana a l’escala més domèstica, des del territori al detall i viceversa. Equipament públic i habitatge a Suïssa, França i Catalunya.
Aquest treball, necessàriament multiescalar i pluridisciplinar, ha rebut diversos reconeixements, com el premi Europan 17, la biennal Alejandro de la Sota XIV o la selecció en els premis d’arquitectura CSCAE 2026.
La projecció forma part del cicle de cinema 2026 del COAC Tarragona.
Comissariat per:
#COACTarragona
Síntesis Arquitectòniques 2026. Alison & Peter Smithson, Axel Bruchhäuser i la Hexenhaus, d'Anna Bach
La recerca interpreta la Hexenhaus com una arquitectura acumulativa i en evolució, formada per microarquitectures, mobiliari i objectes que redefineixen la relació entre habitatge, territori i temps. El projecte posa en relleu temes centrals en l’obra tardana dels Smithson —com la resposta al lloc, la preexistència, l’efímer i el permanent— i planteja la casa com una expressió madura del seu concepte d’“ordre conglomerat”.
A través del treball d’arxiu, visites de camp i entrevistes amb Bruchhäuser, la recerca aporta una nova lectura d’un període poc estudiat de la trajectòria dels Smithson i presenta la Hexenhaus com una conclusió oberta del seu pensament arquitectònic.
Anna Bach
És arquitecta, investigadora i docent establerta a Barcelona, i cofundadora de l’estudi Anna & Eugeni Bach juntament amb l’arquitecte Eugeni Bach. Nascuda a Nummi (Finlàndia), va estudiar arquitectura a la Universitat Tecnològica de Hèlsinki i posteriorment va cursar el màster universitari de Teoria i Pràctica del Projecte d'Arquitectura a l’ETSAB–UPC de Barcelona. El 2025 es va doctorar a l’ETSAB amb la tesi Alison & Peter Smithson, Axel BruchhäuserandtheHexenhaus. Theaddedvalue of theconglomerateordering.
La seva feina combina arquitectura, recerca, activitat cultural i docència, amb un interès especial per les intervencions que treballen a partir de les preexistències. Amb Eugeni Bach ha desenvolupat una obra reconeguda internacionalment que inclou projectes residencials, culturals i expositius com Mies MissingMateriality, el Nou Cinema del Museu Reina Sofía de Madrid o la remodelació del Firal d’Olot.
Anna Bach també ha desenvolupat una intensa activitat acadèmica i curatorial. Va codirigir la XV Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (BEAU) i ha impartit classes a EINA a Barcelona, TulaneArchitecture a Nova Orleans i la Washington University a St. Louis, EEUU. La seva obra ha estat reconeguda amb diversos premis FAD i exposada en institucions com a la Biennal d’Arquitectura de Venècia, la Triennal d’Arquitectura de Lisboa i la Cité de l’Architecture et du Patrimoine de París.