El Congrés aprova la reforma de les mutualitats alternatives i la passarel·la al RETA
El Congrés dels Diputats ha aprovat, el 23 de juliol, la reforma de la Llei general de la Seguretat Social relativa a les mutualitats alternatives, després de validar les esmenes del Senat. L’objectiu d’aquesta norma és donar una solució als milers de professionals de l’arquitectura —i d’altres disciplines, com l’advocacia— que, durant anys, van estar adscrits de manera obligatòria a mutualitats alternatives i que, en arribar a l’edat de jubilació, s’han vist abocats a situacions de desprotecció, amb pensions molt baixes.
Per a aquests professionals, la nova Llei planteja una passarel·la al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), destinada a transferir-hi els anys de treball cotitzats a la mutualitat. En aquest procés, el Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE) ha defensat en tot moment la protecció dels drets de tots els professionals amb una passarel·la universal, voluntària i justa que eviti situacions discriminatòries.
Tanmateix, la proposta que finalment ha prosperat exclou els professionals jubilats (també anomenats “passius”), excepte en els casos de pensió de viduïtat. Per aquest motiu, principalment, el CSCAE considera que la Llei aprovada “neix limitada i és injusta”. “Durant massa temps, una part dels arquitectes del nostre país ha desenvolupat la seva activitat en un model marcat per una menor protecció social, per més incerteses i per una evident desigualtat respecte dels qui han estat emparats pel sistema públic. La passarel·la al RETA havia de respondre realment al perjudici acumulat i a aquests anys d’abandonament econòmic i social, i oferir una solució digna i veritablement reparadora, però oblida els més desprotegits”.
Un cop aprovat, el text estableix que el Govern haurà de desenvolupar, en un termini de tres mesos des de l’entrada en vigor de la llei, el reglament que concretarà els aspectes pendents de la passarel·la, com ara si s’aplicarà l’IPC en el càlcul de les aportacions econòmiques transferides. Estarem molt atents a aquest desplegament reglamentari.
Qui es beneficia de la passarel·la al RETA
Els professionals que es beneficien del pas al RETA són els següents:
· Arquitectes en actiu: professionals que continuïn exercint i aportant al Sistema de Previsió Personal (SPP) d’HNA com a alternativa al RETA. És un requisit indispensable no percebre cap pensió pública ni de la mateixa mútua (de manera que només en queden excloses les pensions de viduïtat).
· Cotitzants amb més de 15 anys d’aportacions: s’hi inclou expressament els professionals en actiu que acumulin més de 15 anys d’aportacions, fet que els garanteix complir el període mínim de carència exigit per la Seguretat Social per optar a una pensió contributiva pública.
· Majors de 52 anys o mutualistes anteriors al 1995: les persones que tinguin 52 anys o més el 31 de desembre de 2026, o que hagin iniciat la seva activitat abans del 10 de novembre de 1995, disposaran de condicions especials que facilitaran que cada mes cotitzat a HNA es computi com un mes complet d’alta al RETA a efectes del percentatge de jubilació.
En aquests casos, però, és important que cada col·legiat i col·legiada faci una anàlisi detallada de la situació en què quedaria si decideix passar al RETA.
Visita l'espai informatiu del web del COAC que recull tota la informació relacionada amb la Passarel·la al RETA i els detalls de la seva tramitació parlamentària.
El COAC organitza trobades amb arquitectes municipals sobre l'Avantprojecte de simplificació de tràmits
Amb la voluntat de recollir aportacions i propostes en relació amb l'Avantprojecte, s'estan organitzant trobades amb arquitectes municipals arreu del territori a fi de compartir i recollir experiències.
Les trobades són presencials i cal inscripció prèvia.
Demarcació de Barcelona
7 de setembre a les 18 h a Barcelona (Sala Mirador) - inscripcions
8 de setembre a les 9.30 a la Delegació del Vallès - inscripcions
Demarcació de Comarques Centrals
8 de setembre a les 12 h - inscripcions
Demarcació de l'Ebre
3 de setembre a les 18 h (pendent inscripcions)
Demarcació de Girona
8 de setembre a les 18 h - inscripcions
Demarcació de Lleida
10 de setembre a les 17 h (pendent inscripcions)
Demarcació de Tarragona
10 de setembre a les 11 h (pendent inscripcions)
Consulta tota la informació sobre la tramitació i les accions del COAC
Per facilitar el seguiment d'aquest procés de tramitació de l'Avantprojecte de llei, el COAC ha habilitat un espai específic al web on s'anirà recollint tota la informació actualitzada relacionada amb l'Avantprojecte de llei.
T'animem a consultar-lo periòdicament per conèixer les novetats.
Participa a l'acció col·lectiva "Aparadors d'Arquitectura" i mostra les teves maquetes!
L’objectiu és apropar l’arquitectura a la ciutadania a través del comerç de proximitat, fent que els aparadors o mostradors comercials es transformin temporalment en petits espais d’exposició acollint una maqueta d’arquitectura. Per als despatxos d'arquitectura és una manera important d’apropar-se als veïns, donar-se a conèixer i mostrar els seus treballs. Les maquetes s’exposaran durant una setmana sencera, des del dissabte 3 d’octubre fins al dissabte 10 d’octubre.
Hi poden participar despatxos d'arquitectura i arquitectes de Barcelona aportant una maqueta d’un projecte propi, de qualsevol tipologia i escala, que s’exposarà en un comerç de la ciutat. Sempre que sigui possible, es promourà la proximitat entre els comerços i els despatxos d'arquitectura i arquitectes i, en coherència amb aquest criteri, es suggereix mostrar projectes desenvolupats al mateix barri o en un entorn proper. Tot i això, l’elecció final de la maqueta correspondrà sempre a l’arquitecte, que podrà decidir lliurement quin projecte vol presentar.
Trobaràs tota la informació de la convocatòria al web de Barcelona Capital Mundial de l'Arquitectura 2026. El termini d'inscripció finailtzarà el 15 d'agost.
Suma't a aquesta celebració que connecta arquitectura, comerç i ciutadania. Consulta les bases i inscriu-t’hi.
A LES COMARQUES CENTRALS S'INCREMENTEN ELS HABITATGES VISATS I BAIXA LA SUPERFÍCIE D'EDIFICACIÓ
A la Demarcació de les Comarques Centrals la trobada ha comptat amb la participació d’en Manel Alcubierre, president de la demarcació, i en Jaume Soldevila, secretari de la demarcació, que han explicat les tendències que s’identifiquen a nivell de territori.
L’estudi presentat s’ha elaborat a partir dels projectes d’execució visats, obligatoris per poder iniciar obres de nova planta i intervencions en edificis existents –inclou projectes de reforma i rehabilitació–. En aquest sentit, les conclusions d’aquesta anàlisi constitueixen un indicador avançat d’allò que en el futur immediat es construirà al territori. Les dades no inclouen les obres públiques ni les intervencions de rehabilitació que no requereixen visat obligatori.
A continuació es detallen les dades i tendències específiques corresponents a la Demarcació de Comarques Centrals.
SUPERFÍCIE VISADA I NOMBRE D’EXPEDIENTS
Durant els primers sis mesos de l’any s’han visat un total de 149.790 m2 a la Demarcació de Comarques Centrals, un 9,6% menys que en el mateix període de l’any anterior.
La superfície visada a la Demarcació representa un 6,2% del total de superfície visada a Catalunya (2.411.462 m2).
Pel que fa a l’anàlisi territorial, la comarca d’Osona lidera l’activitat de la Demarcació. Els 63.103 m2 representen el 42,1% del total de superfície visada a la Demarcació i registra un increment de gairebé el 17%.
El Bages i l’Anoia, amb prop de 33.400 m2 visats cadascuna, es reparteixen de manera equitativa un altre 44% del total de superfície. Això no obstant, mentre el Bages ha crescut un 16,6%, l’Anoia ha tingut un comportament negatiu (-43,9%).
El Berguedà també registra un descens (-42,1%), mentre que Moianès (+83,3%) i el Lluçanès (+19,5%) han crescut en superfície visada. Això no obstant, el seu pes dins la Demarcació és molt menor.
Pel que fa a les capitals de comarca, Vic (25.695 m2), Moià (5.218 m2), i Prats de Lluçanès (906 m2) són les úniques que han tingut comportament positiu, mentre que Igualada (16.588 m2), Manresa (7.338 m2) i Berga (705 m2) han registrat dades inferiors a les de l’any anterior.
Malgrat que el total de superfície visada ha estat inferior, el nombre d’expedients a la Demarcació (472) ha crescut un 23,24%, una dada que apunta a una activitat més distribuïda i menys condicionada per actuacions de gran dimensió.
PROJECTES D’OBRA NOVA I DE REHABILITACIÓ
L’obra nova ha estat inferior a la Demarcació, i els 94.896 m2 visats aquest semestre representen una disminuciódel 12,6% respecte el mateix període de l’any anterior.
En relació al conjunt de Catalunya, la Demarcació de Comarques Centrals representa el 5,16% del total d’obra nova visada (1.778.796 m2.
En la mirada territorial, Osona és la comarca on més superfície d’obra nova s’ha visat(46.255 m2), que creix un 19,4%.
També destaca la superfície d’obra nova visada al Bages (16.675 m2), amb un creixement del 7,5%, i a l’Anoia (15.051 m2), que en aquest cas ha experimentat una davallada del 50%. Pel que fa a la resta de comarques, el Moianès (amb 5.570 m2) ha crescut un 73,2% i el Lluçanès (amb 629 m2) ha tingut un comportament negatiu del 17,35%.
La rehabilitació també ha disminuït a la Demarcació, i els 49.968 m2 visats representen un10,9% menys que en el mateix període de l’any anterior.
En relació a les dades globals, a la Demarcació de Comarques Centrals s’ha visat el 8,5% del total de superfície de rehabilitació visada a Catalunya (591.624m2).
Quant a l’anàlisi territorial, les tres comarques on es concentra la superfície visada són Osona (15.250 m2), Bages (13.279 m2) i Anoia (10.944 m2). En relació a l’any anterior, el comportament és diferent, i mentre Osona i Bages creixen un 3,5% i un 10,2% respectivament, l’Anoia disminueix un 28,9%.
Pel que fa a la resta de comarques, Berguedà (6.815 m2) disminueix un 42,8%, Moianès (2.429 m2) creix un 114,2% i Lluçanès (1.251 m2) creix un 37,8%.
Cal tenir present, però, que les petites intervencions de rehabilitació no requereixen visat obligatori i, per tant, no passen pel visat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Això no obstant, les dades evidencien que la rehabilitació continua tenint poc pes en el conjunt de l’activitat visada i només representa un 34% de la superfície visada a la Demarcació.
Fons europeus NextGeneration
En relació a l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus NextGeneration, des de l’Oficina Tècnica de Rehabilitació del COAC, posada en marxa l’abril del 2022, al COAC s’han tramitat 982 expedients dins del programa 3 de Rehabilitació d’Edificicorresponents a 9.731 habitatges. Del total d’expedients, a la Demarcació de Comarques Centrals se n’han tramitat 147,corresponents a 786 habitatges.
D’aquesta manera, del total d’expedients que han entrat a tràmit al COAC, Comarques Centrals engloba el 15%, seguida de Girona (14%), Tarragona (12%), Lleida (8%) i Ebre (4%). Barcelona concentra el 47% de les sol·licituds.
Per un altre costat, pel que fa al programa 1 de Barris –obert per l’AHC el juny de 2024–, han entrat a tràmit 121 expedients a Catalunya corresponents a 1.701 habitatges, dels quals 285 a la Demarcació de Comarques Centrals corresponents a 26 expedients.
ANÀLISI PER USOS: HABITATGE I NO HABITATGE
El nombre d’habitatges a la Demarcació de Comarques Centrals ha augmentat un 5,3% i, amb 518 habitatges de nova creació visats, és l’única demarcació amb comportament positiu–excepte Girona- que es manté estable.
En relació al total de Catalunya, a Comarques Centrals s’han visat el 6,6% del total d’habitatges.
Per comarques, Osona és on més habitatges s’han visat (235), seguida de l’Anoia (129), Bages (95), i a més distància Moianès (29), Berguedà (26) i Lluçanès (4).
Per capitals de comarca,Vic encapçala la llista de municipis amb més habitatges visats(103), seguida d’Igualada (79), Manresa (25), Moià (18), Berga (4) i Prats de Lluçanès (3).
Durant aquests sis mesos de l’any, no s’ha visat cap habitatge de protecció oficial.
Cal tenir en compte, però,que els habitatges de promoció pública no estan subjectes a l’obligatorietat del visat i, per tant, les dades no recullen la totalitat de l’habitatge de protecció oficial de la Demarcació.
Quant a la superfície visada d’habitatge, els 112.892m2 visats a la Demarcació suposen un lleugeradisminució del 1,2%i representen el 7,1% de la superfície total visada d’habitatge a Catalunya (1.595.570m2).
En relació al no habitatge, la superfície també disminueix, en aquest cas un 36,6%, amb un total de 31.973m2 visats. Aquesta reducció s’explica perquè en el mateixperíode de l’any anterior es van visar diversos projectes de tipologia industrial de gran superfície.