Las licencias municipales, en el punto de mira
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
De forma recurrente los arquitectos nos lamentamos de los largos plazos que, en ocasiones, tenemos que sufrir a la hora de obtener una licencia municipal y de la disparidad de criterios que vemos aplicar por parte de la administración local. Y en esta problemática, que forma parte de nuestro día a día, no somos los únicos afectados: los promotores, los emprendedores y, en definitiva, la ciudadanía, es decir, nuestros clientes, la sufren igual o más.
Recordaréis que el pasado mes de noviembre promovimos una encuesta para poder obtener unos datos objetivos de la situación, y así poderlos explicar a los ayuntamientos con un único escenario de futuro: el de la mejora.
Era necesaria, la encuesta?
A priori, saber cuanto tiempo pasa desde que se hace la solicitud hasta que se concede una licencia municipal es un dato objetivo y fácil de obtener por parte de los ayuntamientos. Entendemos que sería deseable conocerlo para poder valorar la eficiencia de este servicio público y evaluar las acciones de mejora que se deben llevar a cabo. Los ciudadanos y las empresas tienen derecho a conocer estos plazos para poder planificar sin incertidumbres su vida y sus inversiones.
Respondiéndonos a la pregunta anterior, claramente sí que era necesario hacer una encuesta, porque nuestra experiencia nos demuestra que a menudo los ayuntamientos no son suficientemente conscientes del tiempo que tardan en dar las licencias de obra.
Primeras reuniones con ayuntamientos
Con los resultados obtenidos, elaboramos un informe que está siendo una herramienta muy útil para aproximarnos a los municipios con peores resultados y proponerles acciones de mejora. Tan solo en dos meses hemos conseguido llamar la atención de 23 ayuntamientos, con los cuales ya se están realizando reuniones. El recibimiento que hemos tenido ha sido positivo y eso nos hace estar esperanzados en poder conseguir resultados a medio plazo. Trabajamos para conseguirlo.
Somos conscientes que la actual falta de medios de los ayuntamientos es fruto de la profunda crisis económica que vivieron a partir del año 2006. Pero han pasado prácticamente 15 años y ya estamos en otro momento. La solución para reducir los plazos pasa por incrementar los recursos humanos y mejorar los medios técnicos, pero también por incidir en la optimización de los procesos administrativos internos. En este sentido, creemos que una buena herramienta es la que utiliza el Ayuntamiento de Barcelona: el IIT, Informe de Idoneidad Técnica.
Hoy en día las empresas con capacidad financiera para invertir se mueven en un mundo global y si las perspectivas de recuperar la inversión chocan con muchos meses de trámite municipal es muy posible que se inclinen por buscar alternativas en otros lugares o, peor aún para nosotros, en otros sectores económicos. Os mantendremos al corriente de cómo avanzamos.
Recordaréis que el pasado mes de noviembre promovimos una encuesta para poder obtener unos datos objetivos de la situación, y así poderlos explicar a los ayuntamientos con un único escenario de futuro: el de la mejora.
Era necesaria, la encuesta?
A priori, saber cuanto tiempo pasa desde que se hace la solicitud hasta que se concede una licencia municipal es un dato objetivo y fácil de obtener por parte de los ayuntamientos. Entendemos que sería deseable conocerlo para poder valorar la eficiencia de este servicio público y evaluar las acciones de mejora que se deben llevar a cabo. Los ciudadanos y las empresas tienen derecho a conocer estos plazos para poder planificar sin incertidumbres su vida y sus inversiones.
Respondiéndonos a la pregunta anterior, claramente sí que era necesario hacer una encuesta, porque nuestra experiencia nos demuestra que a menudo los ayuntamientos no son suficientemente conscientes del tiempo que tardan en dar las licencias de obra.
Primeras reuniones con ayuntamientos
Con los resultados obtenidos, elaboramos un informe que está siendo una herramienta muy útil para aproximarnos a los municipios con peores resultados y proponerles acciones de mejora. Tan solo en dos meses hemos conseguido llamar la atención de 23 ayuntamientos, con los cuales ya se están realizando reuniones. El recibimiento que hemos tenido ha sido positivo y eso nos hace estar esperanzados en poder conseguir resultados a medio plazo. Trabajamos para conseguirlo.
Somos conscientes que la actual falta de medios de los ayuntamientos es fruto de la profunda crisis económica que vivieron a partir del año 2006. Pero han pasado prácticamente 15 años y ya estamos en otro momento. La solución para reducir los plazos pasa por incrementar los recursos humanos y mejorar los medios técnicos, pero también por incidir en la optimización de los procesos administrativos internos. En este sentido, creemos que una buena herramienta es la que utiliza el Ayuntamiento de Barcelona: el IIT, Informe de Idoneidad Técnica.
Hoy en día las empresas con capacidad financiera para invertir se mueven en un mundo global y si las perspectivas de recuperar la inversión chocan con muchos meses de trámite municipal es muy posible que se inclinen por buscar alternativas en otros lugares o, peor aún para nosotros, en otros sectores económicos. Os mantendremos al corriente de cómo avanzamos.
28/02/2020
Posicionament del COAC respecte la licitació d'AENA a l'Aeroport del Prat
Imatge:
© Wikimedia
En relació a la licitació d’AENA per adjudicar la redacció del projecte del nou edifici satèl·lit, la reconfiguració de la T1 i les modificacions en el camp de vol de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, el COAC vol posar de manifest:
1.- Sobre el procés de licitació, creiem que s’hauria hagut de fer com a concurs de projectes a 2 fases i que el criteri econòmic no hauria de ser, en cap cas, l’únic per triar l’equip guanyador. És per això que el setembre de 2019 vam interposar una demanda davant l’Audiència Nacional, que està pendent de resoldre’s i que no ha aturat l’adjudicació del projecte. En aquest mateix sentit, el CSCAE (Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya) també va presentar demanda.
A aquesta acció s’afegeix ara una novetat jurídica important. El passat 5 de febrer va entrar en vigor a l’Estat espanyol el Reial Decret-llei 3/2020 que incorpora a l’ordenament jurídic la Directiva 2014/25/UE en l’àmbit de contractació pública en determinats sectors especials. D’acord amb aquesta transposició, si ara AENA hagués de convocar aquesta licitació ho hauria de fer obligatòriament com a concurs de projectes, donat que es tracta de procediments d’especial complexitat.
2.- Sobre les desproporcionades baixes econòmiques (l’equip adjudicatari ha guanyat amb una baixa del 45% sobre els honoraris que AENA havia estipulat inicialment), creiem fermament que aquesta rebaixa posa en risc la qualitat del servei a prestar. Cal dir també que el plec no contemplava una clàusula relativa a les ofertes temeràries, i tampoc tenim coneixement de si es va seguir el procediment legalment previst per verificar que l’oferta més barata no fos anormalment baixa.
3.- Com que el perfil del contractant d’AENA no publica les actes de valoració dels participants —a diferència del que fa la resta del sector públic—, no tenim coneixement de les puntuacions tècniques dels equips participants ni de quina va ser la proposta tècnica millor valorada. Quan el COAC ha sol·licitat l’enviament de l’acta de valoració de la proposta tècnica, la companyia ha respost que cal anar a consultar l’expedient presencialment a les seves oficines de Madrid. Quan hem insistit en rebre’n una còpia, AENA s’ha ofert a enviar-la a l’Aeroport de Barcelona, on caldria anar-la a consultar, negant-se en tot moment, per política d’empresa, a facilitar-nos una còpia d’aquest document, que no deixa de ser un acte administratiu integrant d’un expedient públic.
4.- Finalment volem constatar que de moment no és possible saber quina era la millor proposta tècnica per a l’Aeroport de Barcelona, ni tampoc saber per què dels 8 equips inicialment presentats només 2 van assolir la puntuació mínima que es demanava sobre la proposta tècnica. L’única cosa certa —que sí ha publicat AENA— és que el contracte s’ha adjudicat per la meitat del seu preu.
En conclusió, el COAC creu que el disseny del procediment de licitació ha menystingut la necessària qualitat d’un equipament tan estratègic com és l’Aeroport de Barcelona, adjudicant el contracte a meitat de preu, com si fos possible complir amb excel·lència un contracte tan complex com aquest per la meitat dels honoraris proposats.
1.- Sobre el procés de licitació, creiem que s’hauria hagut de fer com a concurs de projectes a 2 fases i que el criteri econòmic no hauria de ser, en cap cas, l’únic per triar l’equip guanyador. És per això que el setembre de 2019 vam interposar una demanda davant l’Audiència Nacional, que està pendent de resoldre’s i que no ha aturat l’adjudicació del projecte. En aquest mateix sentit, el CSCAE (Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya) també va presentar demanda.
A aquesta acció s’afegeix ara una novetat jurídica important. El passat 5 de febrer va entrar en vigor a l’Estat espanyol el Reial Decret-llei 3/2020 que incorpora a l’ordenament jurídic la Directiva 2014/25/UE en l’àmbit de contractació pública en determinats sectors especials. D’acord amb aquesta transposició, si ara AENA hagués de convocar aquesta licitació ho hauria de fer obligatòriament com a concurs de projectes, donat que es tracta de procediments d’especial complexitat.
2.- Sobre les desproporcionades baixes econòmiques (l’equip adjudicatari ha guanyat amb una baixa del 45% sobre els honoraris que AENA havia estipulat inicialment), creiem fermament que aquesta rebaixa posa en risc la qualitat del servei a prestar. Cal dir també que el plec no contemplava una clàusula relativa a les ofertes temeràries, i tampoc tenim coneixement de si es va seguir el procediment legalment previst per verificar que l’oferta més barata no fos anormalment baixa.
3.- Com que el perfil del contractant d’AENA no publica les actes de valoració dels participants —a diferència del que fa la resta del sector públic—, no tenim coneixement de les puntuacions tècniques dels equips participants ni de quina va ser la proposta tècnica millor valorada. Quan el COAC ha sol·licitat l’enviament de l’acta de valoració de la proposta tècnica, la companyia ha respost que cal anar a consultar l’expedient presencialment a les seves oficines de Madrid. Quan hem insistit en rebre’n una còpia, AENA s’ha ofert a enviar-la a l’Aeroport de Barcelona, on caldria anar-la a consultar, negant-se en tot moment, per política d’empresa, a facilitar-nos una còpia d’aquest document, que no deixa de ser un acte administratiu integrant d’un expedient públic.
4.- Finalment volem constatar que de moment no és possible saber quina era la millor proposta tècnica per a l’Aeroport de Barcelona, ni tampoc saber per què dels 8 equips inicialment presentats només 2 van assolir la puntuació mínima que es demanava sobre la proposta tècnica. L’única cosa certa —que sí ha publicat AENA— és que el contracte s’ha adjudicat per la meitat del seu preu.
En conclusió, el COAC creu que el disseny del procediment de licitació ha menystingut la necessària qualitat d’un equipament tan estratègic com és l’Aeroport de Barcelona, adjudicant el contracte a meitat de preu, com si fos possible complir amb excel·lència un contracte tan complex com aquest per la meitat dels honoraris proposats.
2/03/2020
Com presentar per correu postal propostes a concursos i licitacions públiques?
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Sovint, els plecs de clàusules administratives contemplen la possibilitat d’enviar a través de l’empresa pública Sociedad Estatal de Correos y Telégrafos, S.A (Correos) les propostes als concursos i licitacions públiques, indicant que caldrà notificar a l’organisme el justificant d’enviament i que, si la documentació no arriba en els deu dies naturals següents a la fi del termini, es tindrà per no presentada.
Aquesta opció és molt utilitzada pels despatxos d’arquitectura. Tot seguit us compartim algunes recomanacions a tenir en compte:
1. Únicament és possible presentar les proposicions per Correos si el plec de clàusules administratives ho contempla expressament. Si el plec no diu res al respecte, no es poden enviar les proposicions per aquesta via, perquè poden ser inadmeses.
2. Quan sigui possible fer l’enviament per Correos, el plec de clàusules determinarà en quants dies haurà d’arribar la documentació a l’Administració, un cop finalitzat el termini de presentació de propostes. Si el plec no diu en quants dies s’ha de rebre aquesta documentació, la llei determina que s’haurà de rebre dins els 10 dies naturals següents a la fi del termini de presentació de propostes.
Si Correos té una saturació, per exemple, per període nadalenc o per una vaga dels seus treballadors, i la documentació arriba més tard dels 10 dies naturals, la proposta no serà admesa. En aquest cas, eventualment, es podria demanar una indemnització a Correos, que seria l’equivalent a les despeses de preparació de la proposta.
3. Les empreses privades de missatgeria no són equivalents a Correos. Si es vol enviar la proposta per missatger, cal que aquest l’entregui dins del termini de presentació de propostes fixat a les bases. Encara que el participant hagi donat la documentació al missatger dins de termini, si aquest no arriba a temps a presentar-la a l’administració, la proposta no serà admesa.
La llei únicament permet la recepció de propostes més enllà del termini final de presentació si aquestes venen de l’empresa pública Correos.
4. En els casos en què calgui protegir l’anonimat de la proposta presentada, cal ser molt curosos amb l’enviament del justificant a l’Administració pública, ja que el justificant que Correos expedeix ha d’indicar el remitent. L’article 80.4 del Reglament de la Llei de Contractes determina que: “El envío del anuncio por correo electrónico sólo será válido si existe constancia de la transmisión y recepción, de sus fechas y del contenido íntegro de las comunicaciones y se identifica fidedignamente al remitente y al destinatario”.
Si es vol presentar aquest tipus de proposta anònima per correu, el que nosaltres recomanem és verificar amb l’Administració implicada que hagi previst sistemes de protecció de l’anonimat o, si és possible, convenir amb l’Oficina de Correos que es faci constar al justificant el LEMA, i que la identitat del remitent quedi en document a part.
En qualsevol cas, sempre que detectem un plec amb aquest sistema el COAC envia l’avís a l’Administració perquè ho tingui en compte.
Teniu més dubtes o necessiteu algun aclariment?
Des de l’Oficina de Concursos del COAC ens posem a la vostra disposició per atendre qualsevol dubte o aclariment que puguin sorgir sobre aquest particular. Contacteu-nos a través del correu infoconcursos@coac.net.
Aquesta opció és molt utilitzada pels despatxos d’arquitectura. Tot seguit us compartim algunes recomanacions a tenir en compte:
1. Únicament és possible presentar les proposicions per Correos si el plec de clàusules administratives ho contempla expressament. Si el plec no diu res al respecte, no es poden enviar les proposicions per aquesta via, perquè poden ser inadmeses.
2. Quan sigui possible fer l’enviament per Correos, el plec de clàusules determinarà en quants dies haurà d’arribar la documentació a l’Administració, un cop finalitzat el termini de presentació de propostes. Si el plec no diu en quants dies s’ha de rebre aquesta documentació, la llei determina que s’haurà de rebre dins els 10 dies naturals següents a la fi del termini de presentació de propostes.
Si Correos té una saturació, per exemple, per període nadalenc o per una vaga dels seus treballadors, i la documentació arriba més tard dels 10 dies naturals, la proposta no serà admesa. En aquest cas, eventualment, es podria demanar una indemnització a Correos, que seria l’equivalent a les despeses de preparació de la proposta.
3. Les empreses privades de missatgeria no són equivalents a Correos. Si es vol enviar la proposta per missatger, cal que aquest l’entregui dins del termini de presentació de propostes fixat a les bases. Encara que el participant hagi donat la documentació al missatger dins de termini, si aquest no arriba a temps a presentar-la a l’administració, la proposta no serà admesa.
La llei únicament permet la recepció de propostes més enllà del termini final de presentació si aquestes venen de l’empresa pública Correos.
4. En els casos en què calgui protegir l’anonimat de la proposta presentada, cal ser molt curosos amb l’enviament del justificant a l’Administració pública, ja que el justificant que Correos expedeix ha d’indicar el remitent. L’article 80.4 del Reglament de la Llei de Contractes determina que: “El envío del anuncio por correo electrónico sólo será válido si existe constancia de la transmisión y recepción, de sus fechas y del contenido íntegro de las comunicaciones y se identifica fidedignamente al remitente y al destinatario”.
Si es vol presentar aquest tipus de proposta anònima per correu, el que nosaltres recomanem és verificar amb l’Administració implicada que hagi previst sistemes de protecció de l’anonimat o, si és possible, convenir amb l’Oficina de Correos que es faci constar al justificant el LEMA, i que la identitat del remitent quedi en document a part.
En qualsevol cas, sempre que detectem un plec amb aquest sistema el COAC envia l’avís a l’Administració perquè ho tingui en compte.
Teniu més dubtes o necessiteu algun aclariment?
Des de l’Oficina de Concursos del COAC ens posem a la vostra disposició per atendre qualsevol dubte o aclariment que puguin sorgir sobre aquest particular. Contacteu-nos a través del correu infoconcursos@coac.net.
2/03/2020
Visita y charla Cubiñá: Casa Thomas
Imatge:
© Cristian Cirici
La Agrupación de Arquitectos para la Defensa y la Intervención en el Patrimonio Arquitectónico (AADIPA) ha programado una visita a la Casa Thomas el próximo jueves 5 de marzo.
Para esta visita contamos con la colaboración de CUBIÑÁ BARCELONA, tienda referente del interiorismo en la ciudad, que nos abrirá las puertas de la antigua Fototipia Thomas, ubicada en el edificio proyectado por el arquitecto Lluís Domènech i Montaner 1895.
Durante la visita nos acompañará el arquitecto Cristian Cirici que nos ofrecerá una charla sobre la rehabilitación del edificio en 1980, que él mismo llevó a cabo y que fue galardonada con el Premio Nacional de Restauración.
PLAZAS AGOTADAS.
Organiza:
Para esta visita contamos con la colaboración de CUBIÑÁ BARCELONA, tienda referente del interiorismo en la ciudad, que nos abrirá las puertas de la antigua Fototipia Thomas, ubicada en el edificio proyectado por el arquitecto Lluís Domènech i Montaner 1895.
Durante la visita nos acompañará el arquitecto Cristian Cirici que nos ofrecerá una charla sobre la rehabilitación del edificio en 1980, que él mismo llevó a cabo y que fue galardonada con el Premio Nacional de Restauración.
PLAZAS AGOTADAS.
Organiza:
