En marxa la restauració dels frisos de Picasso de la seu del COAC a Barcelona
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El COAC ha iniciat la restauració dels frisos de Pablo Picasso, element emblemàtic i distintiu de la seva seu a Barcelona, amb la voluntat de reparar-ne els danys soferts pel pas del temps i mantenir així el seu valor patrimonial.
Tècnics experts s’encarreguen de rehabilitar els frisos de formigó, tant per la seva cara exterior com per la interior. A banda de la brutícia acumulada al llarg dels anys per l'ús i la contaminació, hi ha un problema de corrosió en l'estructura metàl·lica interior que ha provocat fissures superficials. L'objectiu de la intervenció és, doncs, netejar-ne la superfície i restaurar les zones lesionades, d'una banda, i aturar el procés de corrosió de l’estructura metàl·lica mitjançant un sistema de protecció catòdica, de l'altra.
Recupera l'entrevista de Catalunya Ràdio a Joan Ramon Rosell, responsable de la restauració dels frisos, on explica tots els detalls de la rehabilitació.
Un patrimoni únic
El 1960, Pablo Picasso va dissenyar l’esgrafiat dels frisos interiors i exteriors de la seu de Barcelona del COAC, obra de l’arquitecte Xavier Busquets. Inspirant-se en la cultura mediterrània, l’artista va plasmar als esgrafiats elements propis de la cultura popular catalana, com els gegants, les sardanes o els Tres Tombs. A partir dels dibuixos de Picasso, l’artista noruec Carl Nesjar va procedir al gravat esgrafiat sobre formigó.
Els esgrafiats i l’arquitectura de Busquets doten d’una singularitat única l’edifici de plaça Nova ja que els dos elements no es poden entendre per separat.
La restauració dels frisos s’està fent en el marc de les obres de renovació de l’edifici barceloní, que es transformaran en la seu a Barcelona del nou Centre Obert d’Arquitectura, fent-los més accessibles i oberts a la ciutadania.
Tècnics experts s’encarreguen de rehabilitar els frisos de formigó, tant per la seva cara exterior com per la interior. A banda de la brutícia acumulada al llarg dels anys per l'ús i la contaminació, hi ha un problema de corrosió en l'estructura metàl·lica interior que ha provocat fissures superficials. L'objectiu de la intervenció és, doncs, netejar-ne la superfície i restaurar les zones lesionades, d'una banda, i aturar el procés de corrosió de l’estructura metàl·lica mitjançant un sistema de protecció catòdica, de l'altra.
Recupera l'entrevista de Catalunya Ràdio a Joan Ramon Rosell, responsable de la restauració dels frisos, on explica tots els detalls de la rehabilitació.
Un patrimoni únic
El 1960, Pablo Picasso va dissenyar l’esgrafiat dels frisos interiors i exteriors de la seu de Barcelona del COAC, obra de l’arquitecte Xavier Busquets. Inspirant-se en la cultura mediterrània, l’artista va plasmar als esgrafiats elements propis de la cultura popular catalana, com els gegants, les sardanes o els Tres Tombs. A partir dels dibuixos de Picasso, l’artista noruec Carl Nesjar va procedir al gravat esgrafiat sobre formigó.
Els esgrafiats i l’arquitectura de Busquets doten d’una singularitat única l’edifici de plaça Nova ja que els dos elements no es poden entendre per separat.
La restauració dels frisos s’està fent en el marc de les obres de renovació de l’edifici barceloní, que es transformaran en la seu a Barcelona del nou Centre Obert d’Arquitectura, fent-los més accessibles i oberts a la ciutadania.
29/10/2021
Documents informatius sobre el Reial Decret 390/2021 de certificació energètica
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Arran de la publicació del Reial Decret 390/2021 de certificació de l'eficiència energètica dels edificis, l'Oficina Consultora Tècnica del COAC està actualitzant i ampliant la documentació informativa sobre certificació energètica per tal de donar a conèixer les principals novetats.
Així, en base als aclariments publicats recentment pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, s’ha ampliat el Resum informatiu del Reial Decret elaborat per l’OCT i també s'hi ha inclòs un calendari on es recull la data d’aplicació obligatòria del RD, en funció del motiu pel qual sigui necessari obtenir el certificat energètic.
· Consulteu el resum i calendari del RD 390/2021
(cal estar registrat al web)
També s’ha actualitzat el document informatiu Programes vàlids de certificació energètica i verificació d'HE0 i HE1*, en el qual trobareu informació sobre en quins casos es pot utilitzar cadascun dels programes disponibles i els paràmetres del Document Bàsic d’estalvi energètic (DB-HE v2019) que permeten justificar.
* Per accedir a aquest document cal tenir contractat el Tram Complementari.
29/10/2021
L'avantprojecte de la Llei de Qualitat de l'Arquitectura arriba al Consell de Ministres per passar a audiència pública
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
L'avantprojecte de Llei de Qualitat de l'Arquitectura ha arribat al Consell de Ministres per passar ara el tràmit d'audiència pública. La futura norma estableix l'interès general de l'arquitectura per millorar la qualitat de vida de les persones, seguint el precedent de la Llei d'Arquitectura catalana aprovada el 2017. El CSCAE ha tingut un paper rellevant en l'impuls d'aquesta Llei, promoguda pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.
La necessitat d'un marc jurídic que garanteixi la defensa i la promoció de la qualitat de l'arquitectura i de l'entorn edificat s'ha fet encara més evident com a conseqüència de l'experiència viscuda amb la pandèmia de COVID-19. En aquest sentit, la futura Llei constata l'impacte directe que té el disseny de l'entorn construït en el dia a dia de les persones i, en conseqüència, planteja el reconeixement de l'arquitectura com un bé d'interès general i el deure dels poders públics de fomentar-la i difondre-la.
Amb aquesta Llei s'intensificaran els esforços per millorar el coneixement de l'arquitectura i del disseny urbanístic, i es fomentarà una major sensibilització i formació dels promotors i de la ciutadania respecte a la cultura arquitectònica. Per a això, la futura norma inclou dos nous òrgans: la Casa de l'Arquitectura i el Consell de Qualitat de l'Arquitectura. Igualment, l'avantprojecte estableix el marc jurídic necessari per potenciar la qualitat arquitectònica i la sostenibilitat en els procediments de contractació pública.
S'ha habilitat el tràmit d'audiència i informació pública al web del Ministeri amb l'objectiu d'aconseguir l'opinió de la ciutadania.
Descarrega l'avantprojecte de Llei de Qualitat de l'Arquitectura.
Fons Next Generation
La futura Llei de Qualitat de l'Arquitectura es configura com un instrument legislatiu que pot ajudar a consolidar el nou model de transició energètica, ecològica i d'evolució social impulsat pels fons europeus Next Generation. A més de conformar aquest marc, la Llei contempla algunes mesures necessàries per a la correcta implementació de la Component 2 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR).
La Llei d'Arquitectura Catalana com a precedent
Com a precedent d'aquesta iniciativa normativa estatal es troba la Llei d'Arquitectura catalana, aprovada pel Parlament el 28 de juny de 2017. Es tracta del primer text legislatiu de l'Estat d'aquest tipus i el segon d'Europa, després de la llei que va aprovar França l'any 2016.
La necessitat d'un marc jurídic que garanteixi la defensa i la promoció de la qualitat de l'arquitectura i de l'entorn edificat s'ha fet encara més evident com a conseqüència de l'experiència viscuda amb la pandèmia de COVID-19. En aquest sentit, la futura Llei constata l'impacte directe que té el disseny de l'entorn construït en el dia a dia de les persones i, en conseqüència, planteja el reconeixement de l'arquitectura com un bé d'interès general i el deure dels poders públics de fomentar-la i difondre-la.
Amb aquesta Llei s'intensificaran els esforços per millorar el coneixement de l'arquitectura i del disseny urbanístic, i es fomentarà una major sensibilització i formació dels promotors i de la ciutadania respecte a la cultura arquitectònica. Per a això, la futura norma inclou dos nous òrgans: la Casa de l'Arquitectura i el Consell de Qualitat de l'Arquitectura. Igualment, l'avantprojecte estableix el marc jurídic necessari per potenciar la qualitat arquitectònica i la sostenibilitat en els procediments de contractació pública.
S'ha habilitat el tràmit d'audiència i informació pública al web del Ministeri amb l'objectiu d'aconseguir l'opinió de la ciutadania.
Descarrega l'avantprojecte de Llei de Qualitat de l'Arquitectura.
Fons Next Generation
La futura Llei de Qualitat de l'Arquitectura es configura com un instrument legislatiu que pot ajudar a consolidar el nou model de transició energètica, ecològica i d'evolució social impulsat pels fons europeus Next Generation. A més de conformar aquest marc, la Llei contempla algunes mesures necessàries per a la correcta implementació de la Component 2 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR).
La Llei d'Arquitectura Catalana com a precedent
Com a precedent d'aquesta iniciativa normativa estatal es troba la Llei d'Arquitectura catalana, aprovada pel Parlament el 28 de juny de 2017. Es tracta del primer text legislatiu de l'Estat d'aquest tipus i el segon d'Europa, després de la llei que va aprovar França l'any 2016.
28/10/2021
CONTENIDORS D’ART: RCR Arquitectes, Garcés-De Seta-Bonet, Barozzi-Veiga
Imatge:
© Pep Sau
La Demarcació de Comarques Centrals del COAC, juntament amb ACVIC. Centre d’Arts Contemporànies, organitzen el cicle de conferències "Contenidors d’art", coordinat per l'arquitecte Ferran Blancafort.
Els actes de commemoració del 10è aniversari d’ACVIC. Centre d’Arts Contemporànies són una bona ocasió per parlar i debatre sobre els llocs de l’art, els contenidors on podem observar, viure i gaudir de les diverses manifestacions artístiques.
A través de tres conferències al voltant de tres espais significatius ens podrem endinsar en la configuració d’arquitectures que creen les atmosferes necessàries perquè el receptor, que és qui tanca el procés artístic, pugui gaudir d’una experiència enriquidora. Tres bons exemples d’arquitectura al servei de l’art.
Dimecres, 3 de novembre
MUSEU SOULAGES
Estudi RCR
Gilles Trégouët (París, França, 1974) és arquitecte per l’École d’Architecture de Bretagne. El 2016 va ser professor assistent del Visiting Studio de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Des de 2005 col·labora amb RCR Arquitectes i és coautor del Museu Soulages a Rodez, França. Enllaç per seguir la conferència en streaming
MUSEU SOULAGES
Estudi RCR
Gilles Trégouët (París, França, 1974) és arquitecte per l’École d’Architecture de Bretagne. El 2016 va ser professor assistent del Visiting Studio de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Des de 2005 col·labora amb RCR Arquitectes i és coautor del Museu Soulages a Rodez, França. Enllaç per seguir la conferència en streaming
Dimecres, 17 de novembre
MUSEU PICASSO DE BARCELONA, UN FRAGMENT DE CIUTAT
Estudi Garcés - De Seta - Bonet
Daria de Seta 20 anys d’experiència professional. Doctora en arquitectura amb una tesi en museografia. Convidada a diverses universitats europees, de 2009 a 2014 va ser professora de projectes a Ginebra (HEAD-HEPIA). Actualment és professora i coordinadora acadèmica de “Disseny d’espais” a Elisava de Barcelona. Jordi Garcés 40 anys d’experiència professional. Professor de projectes a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (de 1974 a 2015). Professor convidat o expert extern, de 1995 a 1996 a l’École Polytechnique Fédérale de Lausanne. Membre de jurat a nombrosos premis i competicions. Enllaç per seguir la conferència en streaming
MUSEU PICASSO DE BARCELONA, UN FRAGMENT DE CIUTAT
Estudi Garcés - De Seta - Bonet
Daria de Seta 20 anys d’experiència professional. Doctora en arquitectura amb una tesi en museografia. Convidada a diverses universitats europees, de 2009 a 2014 va ser professora de projectes a Ginebra (HEAD-HEPIA). Actualment és professora i coordinadora acadèmica de “Disseny d’espais” a Elisava de Barcelona. Jordi Garcés 40 anys d’experiència professional. Professor de projectes a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (de 1974 a 2015). Professor convidat o expert extern, de 1995 a 1996 a l’École Polytechnique Fédérale de Lausanne. Membre de jurat a nombrosos premis i competicions. Enllaç per seguir la conferència en streaming
Dimecres, 24 de novembre
MUSÉE CANTONAL DES BEAUX-ARTS LAUSANNE
Estudi Barozzi - Veiga
Fabrizio Barozzi (1976)va estudiar arquitectura a l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia i va completar els estudis acadèmics a la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Sevilla i a l’École d’Architecture de Paris La Villette. Des de l’inici de la seva carrera ha combinat l’activitat professional i acadèmica. Enllaç per seguir la conferència en streaming
MUSÉE CANTONAL DES BEAUX-ARTS LAUSANNE
Estudi Barozzi - Veiga
Fabrizio Barozzi (1976)va estudiar arquitectura a l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia i va completar els estudis acadèmics a la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Sevilla i a l’École d’Architecture de Paris La Villette. Des de l’inici de la seva carrera ha combinat l’activitat professional i acadèmica. Enllaç per seguir la conferència en streaming
Les conferènciès tindran lloc a la Seu de Vic del Col·legi d’Arquitectes (Pl. Bisbe Oliba, 2) a les 19h. També es podrà seguir en streaming a través del canal YouTube de COAC.
Podeu consultar el programa complet aquí.