New call for COAC grants for local and international cooperation
Those eligible to apply for grants within the scope of this call include associations, NGOs, foundations and other non-profit bodies working in the field of cooperation with international and/or local development which have architects among their collaborators, whether salaried, volunteers or with a professional service contract.
This call covers two main areas for grants: International Development Cooperation and Local Development Cooperation. Within each of these two areas, there are five types of grant:
a) Building or renovation of housing
b) Building or renovation of community facilities
c) Building or renovation of infrastructures
d) Building or renovation of public spaces
e) Urban planning
All applicants, who must be members of the COAC, should fill out the application form and submit it, along with the required documentation, to the Secretariat at any COAC branch or delegation before 19 May 2017 at 1 pm.
Consult the rules
"Europa, Europa": Conferència de 51N4E, presentats per AMOO
51N4E és un estudi amb seu a Brussel·les dirigit per dos socis, Johan Anrys i Freek Persyn. L'oficina va ser fundada el 1998 i va guanyar renom a través de projectes clau com Lamot (2005), TID Torre Tirana (2004-), C-Mini (2010), Plaça de Skanderbeg (2008) i la fàbrica de BUDA (2012).
51N4E ha estat guardonat amb diferents premis internacionals per als projectes arquitectònics, si bé recentment s'ha involucrat en el desenvolupament de visions estratègiques per a les regions urbanes a gran escala, com ara Bordeus (50.000 habitatges), Brussel·les (Bruxelles Métropole 2040) i Istanbul (Making City) .
Recupera la conferència en el següent vídeo:
Col·labora:
El COAC participa en el 40 aniversario del Congreso de Cultura Catalana
El decano del Colegio de Arquitectos de Cataluña, Lluís Comerón, participó en la celebración del 40 aniversario de la clausura del Congreso de Cultura Catalana, organizado por la Fundación Congreso de Cultura Catalana. El acto de conmemoración, presidido por el consejero de Cultura, Santi Vila, tuvo lugar el pasado 29 de marzo en el Ilustre Colegio Oficial de Abogados de Barcelona (ICAB), ya que fue su junta, el 28 de enero de 1975, quien impulsó la realización del Congreso.
En representación de los colegios profesionales que colaboraron en la puesta en marcha del Congreso, Lluís Comerón quiso recordar "el papel que los colegios asumieron durante los años de la dictadura franquista, como catalizadores de las necesidades y los anhelos sociales y culturales de la ciudadanía, sustituyendo una estructura política y unas instituciones culturales aún inexistentes". El decano del COAC destacó que "las organizaciones profesionales se convirtieron en unas entidades comprometidas con la sociedad, la cultura, la catalanidad y los valores democráticos, y asumieron la responsabilidad de transmitir los valores de país".
Con la restauración democrática, los colegios profesionales pudieron transferir parte de estas tareas a las nuevas instituciones y, en este sentido, "el Congreso sirvió para aglutinar, reforzar y tomar el testigo a todas las entidades, colegios y intelectuales que habían trabajado durante tantos años para la cultura catalana", aseguró Comerón.
La participación del COAC en el Congreso (1975-1977)
El Congreso de Cultura Catalana fue una movilización popular de diferentes sectores de la población, entre los años 1975-1977, en favor de la normalización del uso de la lengua catalana y la defensa de la cultura catalana en Cataluña, Baleares y Valencia. El Congreso analizó el estado de la cultura desde la vertiente jurídica, industrial, cultural o arquitectónica, entre otras.
El Colegio de Arquitectos de Cataluña participó en las resoluciones de Arquitectura y Diseño, uno de los 17 ámbitos del Congreso. Estas resoluciones, presentadas en Reus, comprendieron la protección del patrimonio arquitectónico, la política de la vivienda, la terminología arquitectónica catalana y la accesibilidad.
Apariciones en prensa:
"El primer congreso para imaginar la sociedad catalana de la democracia", Ara, 30 de abril de 2017.
"Reafirmación Cultural", El Punt Avui, 30 de abril de 2017
El COAC participa en el 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana
En representació dels col·legis professionals que van col·laborar en la posada en marxa del Congrés, Lluís Comerón va voler recordar “el paper que els col·legis van assumir durant els anys de la dictadura franquista, com a catalitzadors de les necessitats i els anhels socials i culturals de la ciutadania, substituint una estructura política i unes institucions culturals encara inexistents”. El degà del COAC va destacar que “les organitzacions professionals van esdevenir unes entitats compromeses amb la societat, la cultura, la catalanitat i els valors democràtics, i van assumir la responsabilitat de transmetre els valors de país”.
Amb la restauració democràtica, els col·legis professionals van poder transferir part d’aquestes tasques a les noves institucions i, en aquest sentit, “el Congrés va servir per aglutinar, reforçar i prendre el testimoni a totes les entitats, col·legis i intel·lectuals que havien treballat durant tants anys per a la cultura catalana”, va assegurar Comerón.
La participació del COAC en el Congrés (1975-1977)
El Congrés de Cultura Catalana va ser una mobilització popular de diferents sectors de la població, entre els anys 1975-1977, en favor de la normalització de l'ús de la llengua catalana i la defensa de la cultura catalana en Catalunya, Balears i el País Valencià. El Congrés es va analitzar l’estat de la cultura des del vessant jurídic, industrial, cultural o arquitectònic, entre altres.
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va participar en les resolucions d’Arquitectura i Disseny, un dels 17 àmbits del Congrés. Aquestes resolucions, presentades a Reus, van comprendre la protecció del patrimoni arquitectònic, la política de l’habitatge, la terminologia arquitectònica catalana i l’accessibilitat.
Aparicions a premsa:
"El primer congrés per imaginar la societat catalana de la democràcia", Ara, 30 d'abril del 2017
"Reafirmació Cultural", El Punt Avui, 30 d'abril del 2017