Nicolau Maria Rubió i Tudurí (1891-1981). Lliçons de paisatge
El Palau del Marquès d’Alfarràs acull, del 16 de juliol al 27 de setembre, l’exposició “Nicolau Maria Rubió i Tudurí (1891-1981). Lliçons de paisatge”, una proposta que convida a redescobrir una de les figures més influents en la configuració del paisatge urbà de Barcelona. La mostra recupera el pensament i l’obra d’un creador polifacètic (arquitecte, urbanista, paisatgista, escriptor, aquarel·lista i dissenyador) que va situar el paisatge al centre de la planificació de la ciutat.
Organitzada pels arquitectes Enric Batlle, Marina Cervera Alonso de Medina, Víctor Díaz-Asensio García, Josep Mascaró i la historiadora Montse Rivero, l’exposició ofereix una aproximació contemporània a un llegat que continua interpel·lant els grans reptes urbans actuals, especialment aquells vinculats al canvi climàtic, la infraestructura verda, la qualitat de l’espai públic i la convivència entre ciutat i natura.
El recorregut expositiu s’articula en forma de sis “lliçons de paisatge”, cadascuna presidida per una cita extreta dels escrits de Rubió i Tudurí. Aquestes reflexions esdevenen el fil conductor d’un itinerari que permet entendre la seva manera de concebre l’urbanisme, els jardins i el territori des d’una mirada transversal, crítica i profundament innovadora.
Aquesta mostra se suma a la publicació per part de l’Ajuntament de Barcelona del llibre “El llegat de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, 100 anys després”, edició facsímil “El problema de los espacios libres. Divulgación de su teoría y notas para su solución pràctica”, de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, amb motiu del centenari de la seva publicació. L’objectiu de la publicació, també en el marc de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura, és difondre el seu llegat i reivindicar la seva figura, alhora que ajuda a entendre el passat, reflexionar sobre el present i imaginar el futur dels espais verds urbans.
Sis lliçons per entendre una manera de pensar la ciutat
La primera lliçó, "Notes d’uns viatges d’estudis”, recull la importància dels seus nombrosos viatges internacionals. Les experiències acumulades a Europa, Àfrica o els Estats Units van alimentar noves idees sobre planejament urbà, paisatge i arquitectura, que posteriorment va adaptar a la realitat de Barcelona. També explica el viatge forçat que el va obligar a exil.liar-se a Paris durant la Guerra Civil Espanyola.
“El problema dels espais lliures”, mostra Rubió i Tudurí com un dels primers planificadors que va entendre la necessitat d’articular una xarxa d’espais verds a escala metropolitana. El seu Sistema de Parcs de Barcelona, desenvolupat des de 1917, anticipava conceptes avui plenament consolidats com la infraestructura verda urbana i la connectivitat ecològica.
La tercera lliçó, “El jardí meridional”, presenta la seva teoria del jardí mediterrani, basada en l’adaptació al clima, l’ús eficient de l’aigua i la selecció acurada de les espècies vegetals. Uns plantejaments que avui es poden llegir com una anticipació dels principis del paisatgisme sostenible.
D’altra banda, “El jardí, obra d’art”, aprofundeix en la seva concepció del jardí com una disciplina artística viva, situada a la cruïlla entre l’arquitectura, la natura i les arts plàstiques. Rubió defensava que el jardí havia de ser experimentat i interpretat constantment, convertint el paisatgisme en una expressió artística en permanent evolució.
El cinquè àmbit, “Actar”, se centra en la seva relació amb l’arquitectura moderna i la seva voluntat d’adaptar les noves tendències internacionals al context català. L’exposició posa de manifest la seva actitud oberta al debat arquitectònic i el seu diàleg permanent entre tradició i modernitat.
Finalment, “La necessitat d’un pla conjunt” reivindica la seva capacitat per treballar simultàniament des de la gran escala territorial fins al detall dels jardins i espais públics. La seva reorganització del Servei Parcs Públics i Arbrat i la defensa d’una planificació estratègica continuen sent referents per a les polítiques urbanes contemporànies.
Un llegat fonamental per a la infraestructura verda de Barcelona
Nicolau Maria Rubió i Tudurí va ser un dels principals impulsors d’una nova manera d’entendre la ciutat, incorporant el paisatge com un element estructural de la planificació urbana molt abans que aquests conceptes esdevinguessin centrals en les polítiques ambientals.
Les seves propostes sobre el Sistema de Parcs de Barcelona, la preservació dels grans espais naturals metropolitans o la integració del verd en el desenvolupament urbà constitueixen un llegat que manté una notable vigència davant dels reptes que afronten avui les ciutats.
L’exposició convida el públic a descobrir aquesta mirada pionera i a reflexionar sobre com les idees formulades fa més d’un segle continuen oferint eines útils per imaginar una Barcelona més habitable, resilient i sostenible.
L’exposició ha estat organitzada per Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura, l’Institut Municipal de Parcs i Jardins i pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya.
Participa a l'acció col·lectiva "Aparadors d'Arquitectura" i mostra les teves maquetes!
L’objectiu és apropar l’arquitectura a la ciutadania a través del comerç de proximitat, fent que els aparadors o mostradors comercials es transformin temporalment en petits espais d’exposició acollint una maqueta d’arquitectura. Per als despatxos d'arquitectura és una manera important d’apropar-se als veïns, donar-se a conèixer i mostrar els seus treballs. Les maquetes s’exposaran durant una setmana sencera, des del dissabte 3 d’octubre fins al dissabte 10 d’octubre.
Hi poden participar despatxos d'arquitectura i arquitectes de Barcelona aportant una maqueta d’un projecte propi, de qualsevol tipologia i escala, que s’exposarà en un comerç de la ciutat. Sempre que sigui possible, es promourà la proximitat entre els comerços i els despatxos d'arquitectura i arquitectes i, en coherència amb aquest criteri, es suggereix mostrar projectes desenvolupats al mateix barri o en un entorn proper. Tot i això, l’elecció final de la maqueta correspondrà sempre a l’arquitecte, que podrà decidir lliurement quin projecte vol presentar.
Trobaràs tota la informació de la convocatòria al web de Barcelona Capital Mundial de l'Arquitectura 2026. El termini d'inscripció finailtzarà el 15 d'agost.
Suma't a aquesta celebració que connecta arquitectura, comerç i ciutadania. Consulta les bases i inscriu-t’hi.
Malgrat el creixement de l’edificació, la creació d’habitatge continua estancada
1. El creixement de la superfície visada es concentra principalment a les demarcacions de Barcelona –fora de la ciutat comtal– i Girona.
El primer semestre del 2026 s’han visat 2.411.462 m2 a Catalunya, un 13,46% més que en el mateix període de l’any anterior. Malgrat l’increment, l'evolució continua estable i sense tendència de creixement sostingut en els darrers anys.
L'activitat es concentra principalment a les demarcacions de Barcelona i Girona. La Demarcació de Barcelona lidera el conjunt del país amb 1.397.262 m2 visats, que representen prop del 58% del total a Catalunya, i registra un increment del 18,8%. El creixement es concentra sobretot fora de la capital, amb una pujdada del 22%, mentre que a Barcelona ciutat l'augment és del 7,05%, mantenint una tendència plana en els darrers anys.
Per la seva banda, Girona registra un 23,29% més que un any abans, consolidant la dinàmica positiva dels darrers exercicis. En canvi, les Comarques Centrals (-9,63%) i l’Ebre (-13,25%) presenten descensos, mentre que Tarragona (-0,91%) i Lleida (2,78%) mantenen dades similars.
En relació al nombre d'expedients, s’han visat un total de 4.752 expedients, un 8,39% més que el mateix període de 2025. Si es compara amb el creixement de la superfície visada, les dades apunten a una activitat més distribuïda i menys condicionada a actuacions de gran dimensió.
2. L’habitatge de nova creació continua presentant xifres negatives, lluny dels nivells necessaris.
Els 7.897 habitatges de nova creació visats a Catalunya representen un 2,59% menys que un any abans. La xifra es manté lluny dels 25.000 habitatges anuals que el Pla territorial sectorial d'habitatge considera que calen per donar resposta a les necessitats de país.
La Demarcació de Barcelona concentra el 60% del visat d’habitatge de nova creació, però registra un descens del 0,93%. Girona manté pràcticament les dades de l’any anterior (creix un 0,66%), mentre que Comarques Centrals és l’única demarcació amb creixement territorial significatiu (5,28%). Les davallades es produeixen a l'Ebre (-31,94%), Tarragona (-20,05%) i Lleida (-1,01%).
Una de les dades més destacades és la caiguda a Barcelona ciutat. Els 503 habitatges representen el 39,62% menys que en el mateix període de 2025. En canvi, la resta de la Demarcació de Barcelona presenta una evolució positiva, amb 4.268 habitatges visats i un increment del 7,16%.
Habitatge de protecció oficial
Del total de 7.897 habitatges de nova creació visats a Catalunya, 468 són de protecció oficial. D'aquests, 459 es concentren a la Demarcació de Barcelona, mentre que 7 corrresponen a Lleida i 2 a Girona. A Barcelona ciutat, dels 503 habitatges nous visats, només el 10% són de protecció oficial.
3. Creix la superfície d’ús no residencial i la superfície d’habitatge es manté.
Dels 2,4 milions de metres quadrats visats, 1.595.570 m2 corresponen a habitatge i 774.850 m2 a usos no residencials. Mentre que la superfície d’habitatge es manté estable amb un lleuger augment del 0,54%, el no habitatge creix un 54,24%, fet que explica bona part de l’increment global de l’activitat de visat observat aquest semestre.
4. La rehabilitació continua sent l’assignatura pendent.
Els 591.624 m2 de rehabilitació representen un 5,13% més que el mateix semestre de l’any passat. Tot i això, aquesta activitat representa només el 25% de la superfície total visada al COAC.
Per territoris, totes les demarcacions registren increments excepte Comarques Centrals (-10,95%). A la Demarcació de Barcelona, la ciutat comtal cau un 1,84% mentre que la resta del territori puja un 6,06%.
Fons europeus Next Generation
Dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis, aquest semestre s'han tramitat al COAC 126 expedients corresponents a 949 habitatges. D'aquests, 58 corresponen a la Demarcació de Barcelona (627 habitatges), 19 a Comarques Centrals (87 habitatges), 19 a Girona (128 habitatges), 12 a Lleida (30 habitatges), 11 a Tarragona (70 habitatges) i 7 a l’Ebre (7 habitatges).
Des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, al COAC s’han tramitat 982 expedients del programa 3 corresponents a 9.731 habitatges.
Per un altre costat, pel que fa al programa 1 de Barris –obert per l’AHC el juny de 2024–, han entrat a tràmit des de l'inici un total de 121 expedients corresponents a 1.701 habitatges.
5. L’obra nova presenta un creixement continuat des de la davallada del 2024.
L’obra nova creix un 16,51% i se situa en els 1.778.796 m2 semestrals.
Només creixen les demarcacions de Barcelona (23,33%) i Girona (30,55%), mentre que la resta presenta dades negatives: Comarques Centrals (-12,62%), Ebre (-40,51%), Lleida (-10,69%) i Tarragona (-3,97%). En relació a la Demarcació de Barcelona, tant la capital com la resta de la Demarcació creixen, un 10,47% i un 26,40% respectivament.
Consulta els gràfics
El COAC reclama agilitzar els processos sense renunciar a les garanties
Davant d’un context en què la superfície visada creix però l’habitatge de nova creació continua estancat i insuficient per cobrir les necessitats de país, el COAC considera prioritari continuar impulsant mesures que permetin augmentar l’oferta residencial i accelerar la posada en marxa de nous projectes.
El Col·legi alerta que els llargs terminis de tramitació de les llicències urbanístiques s’han convertit en un dels factors que dificulten el desenvolupament de les noves promocions i defensa la necessitat d’adoptar mesures que permetin reduir-los de manera significativa sense reduir les garanties jurídiques, tècniques i d’interès públic inherents al sistema.
Així mateix, assenyala que la complexitat de la normativa i la manca d’homogeneïtzació dels criteris interpretatius aplicats pels diferents ajuntaments contribueix a allargar els terminis de revisió dels expedients. En aquest sentit, valora positivament les iniciatives impulsades per les administracions per agilitzar els tràmits i reclama que es complementin amb actuacions immediates que millorin l’eficiència del sistema.
Entre les actuacions proposades, el COAC planteja reforçar els equips d’arquitectes municipals, facilitar la transformació digital, simplificar i homogeneïtzar la normativa aplicable i promoure la formació continuada dels professionals.
Per contribuir a aquest objectiu, el COAC ha presentat a la Generalitat una proposta amb sis mesures concretes per millorar el funcionament dels processos de concessió de llicències:
1- Recuperar els canals de consulta prèvia entre els tècnics municipals i els redactors dels projectes.
2- Homogeneïtzar els criteris tècnics i urbanístics i per facilitar una aplicació uniforme de la normativa.
3- Harmonitzar la documentació exigida i els procediments de tramitació de les llicències.
4- Crear una borsa d’arquitectes qualificats per donar suport temporal als ajuntaments amb una major càrrega de treball.
5- Recuperar el visat col·legial obligatori del projecte bàsic com a mecanisme de verificació documental prèvia.
6- Desenvolupar eines digitals i d’intel·ligència artificial que ajudin a automatitzar parcialment comprovacions objectives i facilitar la tasca dels serveis tècnics municipals.
El COAC subratlla que aquestes mesures tenen un caràcter complementari i són compatibles amb les iniciatives que actualment impulsa el Govern. A més, moltes d’elles poden aplicar-se de manera immediata i amb un cost contingut, contribuint a millorar l’eficiència dels procediments mentre es consoliden les reformes de més abast.
Al mateix temps, el COAC considera que la resposta a l’emergència habitacional requereix una estratègia estable i sostinguda en el temps. Per això, defensa la formalització d’un nou Pacte Nacional per a l’Habitatge que permeti desplegar mesures de llarg recorregut, més enllà dels cicles polítics, i que combini l’increment de l’oferta residencial, la rehabilitació del parc existent, la regeneració urbana i l’equilibri territorial.
Per això, el COAC reitera la seva voluntat de continuar col·laborant amb les institucions i amb el conjunt dels agents implicats per avançar en les reformes necessàries i contribuir activament a fer possible una resposta més eficaç al repte de l’habitatge a Catalunya.
Acreditació del tècnic competent
En aquest sentit, s’informa que a partir del 23 de juliol de 2026 entren en vigor les modificacions relatives al personal tècnic competent en matèria de certificació energètica.
La principal novetat que afecta els arquitectes és la creació del Registre Administratiu Centralitzat de Tècnics Competents (RETC) desenvolupat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO). Per poder elaborar certificats d’eficiència energètica serà necessari estar acreditat mitjançant la inscripció a aquest registre.
L'acreditació habilita per exercir aquesta activitat a tot el territori nacional, sense necessitat de tràmits o requisits addicionals.
Per a més informació podeu consultar la notícia a l’ICAEN.
Consulteu el registre (pendent que sigui accessible)
També podeu consultar la notícia del RD 659/2025