La proposta ‘Viandox’, guanyadora del concurs per a l’adequació de la nova seu del COAC i el CATEB al Vallès, al centre de Terrassa
El projecte ‘Viandox’, signat pels arquitectes terrassencs Xavier Ruscalleda Morell i Bartomeu Busom Masjoan, els arquitectes tècnics Emilio Sanchiz Rodriguez i Josep M. Fosalba Julià i els col·laboradors de l'equip Jaume Balanya Lladó i Pau Giro Castelló, ha resultat guanyador del concurs per a l’adequació de la nova seu del COAC i el CATEB al Vallès.
El jurat va escollir la proposta guanyadora el passat 30 de novembre. Ara, l'equip haurà de reconvertir l’edifici obra de l’arquitecte Juli Capella situat a la confluència entre els carrers de la Rasa i Gaudí del centre de Terrassa, en la nova seu de la delegació del Vallès del COAC i el CATEB.
Amb una puntuació de 85 sobre 100, se n’ha valorat especialment la qualitat arquitectònica. Ha convençut l’elecció d’un moble central inspirat en la forma de l’edifici que dona identitat a la proposta i articula els usos i els espais, que es conceben de forma diàfana: a la planta baixa s’hi reserva un espai comercialitzable i, a la primera, hi conviuen les oficines de les dues entitats i una zona compartida dedicada a la formació. A més a més, el jurat també ha conclòs que “reconeix molt bé la ciutat amb les seves oportunitats i problemàtiques de l’entorn”.
L'’equip guanyador rebrà l'encàrrec de la redacció del projecte, la direcció d’obra, la direcció d’execució de l’obra i la coordinació de seguretat i salut. El segon, tercer, quart, cinquè i sisè classificats percebran una compensació econòmica de 3.000 euros cadascun.
Consulteu la proposta guanyadora
Consulteu l'acta del jurat
Un concurs arquitectònic per a una nova seu
El passat mes d’abril, es va fer públic que les seus del COAC i el CATEB es traslladarien al centre de la ciutat de Terrassa, després d’abandonar les dependències ubicades al Vapor Universitari. L’objectiu és que el nou emplaçament tingui un impacte més directe a la societat i permeti apropar els serveis a arquitectes, arquitectes tècnics i ciutadania en general. Des del COAC volem agrair la participació de tots els equips que s'han presentat al concurs i, especialment, als autors de les sis propostes seleccionades.
A partir del proper 15 de desembre, les propostes seleccionades per a la segona fase del concurs s'exposaran a la seu de Terrassa.
Exposició: Dibuixant la fàbrica
La seu del COAC a Terrassa acull, des del 21 de novembre fins al 22 de gener, l'exposició ‘Dibuixant la Fàbrica. Vapor Aymerich, Amat i Jover’, de l’arquitecte Toni Crusellas.
El mateix artista escriu: Vaig aprendre a dibuixar amb eines de precisió (regla i compàs) a l’escola. Més tard, a la universitat, em van ensenyar a fer-ho a mà alçada amb la màxima fidelitat possible a la “realitat”. A partir d’aleshores, al llarg de la meva vida professional no he deixat de dibuixar, sempre amb el dibuix com a eina fonamental per als meus projectes arquitectònics. He fet molts dibuixos de pensament, d’imaginació i no tants de representació.
Fa un parell d’anys vaig acompanyar en algunes trobades un grup de dibuixants de carrer (Urban Sketchers) de la meva ciutat. En una trobada en concret, la que es va fer al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), vaig fer dos dibuixos ràpids que són presents en aquesta mostra.
Vaig anar practicant el plaer de dibuixar diferents paisatges urbans fins que un company em va suggerir fer-ne una exposició, però no em va atraure la idea de mostrar un recull de dibuixos de diversos llocs sense relació i vaig pensar en realitzar un projecte centrat en un sol edifici d’interès i d’una complexitat que em permetés desenvolupar el tipus de dibuix que he descobert que m’agrada més, el dibuix d’estudi.
Per dur a terme aquest treball d’estudi, he utilitzat dues eines per a mi complementàries: el dibuix i la fotografia (analògica en blanc i negre). Amb la primera eina expresso amb més facilitat les formes i, amb la segona, la llum (seria més correcte parlar d’ombres, potser). Tant l’una com l’altra són mitjans amb un cert nivell d’abstracció amb el qual em sento molt còmode. La tecnologia digital que utilitzo per al muntatge final em dona la llibertat per crear de la mateixa manera tant en el dibuix com en la fotografia; pensar lentament abans (documentar-me, pensar, mirar, sentir...), executar ràpid i tornar a pensar lentament després (editar lleugerament, no més enllà de l’equivalent fotogràfic del procés de “revelar”, descobrir...).
Veureu en aquesta mostra un contrast important entre diferents tipus de dibuix, entre diferents elements gràfics, també contrastos tonals importants en les fotografies i, ésclar, en les diferents dimensions de les imatges, alternades i a vegades contraposades. Sempre m’han interessat els contrastos, els contrapunts, les polaritats, i intento tractar-los com a complementaris, no com a oposats, ja que sempre estan units d’alguna manera.
També hi trobareu una cosa comuna a totes les imatges: la corba, element fascinant de l’arquitectura de Muncunill i que he volgut representar mitjançant línies sempre dinàmiques en el dibuix i en les fotografies, en el “pentinat” que fa la llum en les superfícies que genera la corba.
Finalment, vull dir que aquest projecte no només ha suposat un treball d’interpretació gràfica d’un edifici històric o fins i tot de comunicació, sinó que principalment ha estat un treball d’aprenentatge personal tot observant el treball que he fet. Perquè, com va dir Lacan:“Allò que fas sap el que tu ets”
Si voleu donar la vostra opinió o contrapunt us podeu adreçar a: acrusellas@coac.net
Visita tècnica guiada: Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona
La Intercol·legial Tècnica del Vallès va organitzar, el passat 23 de novembre, una visita tècnica guiada al Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. El guiatge va anar a càrrec de l'arquitecta Mónica Asenjo, Cap d'Arquitectura i Patrimoni de la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
El Recinte Modernista de Sant Pau, projectat per l'arquitecte Domènech i Muntaner, és un dels majors exponents del modernisme català i ofereix una perspectiva completa des del punt de vista arquitectònic, tecnològic i històrico-artístic dels edificis que conformen el complex declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO des de 1997.
Vam visitar el soterrani, accedint a la sala de màquines de geotèrmia i els túnels per on transcorren les noves instal·lacions. També vam visitar els jardins i d'altres pavellons com el de Sant Rafael, la cúpula de la Mercè o la sala Pau Gil. El guiatge va acabar amb la visita del Pavelló de l'Administració, fent una explicació de les diferents actuacions en façanes, cobertes i interiors i el seu valor patrimonial on es combinen totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja ja que Domènech i Muntaner va comptar, per a això, amb la col·laboració dels millors especialistes en les diferents arts, arquitectes, escultors i artesans.
La visita ens va permetre comprendre la convivència entre el sistema estructural, els sistemes constructius, els elements decoratius com pinacles, cúpules i torretes dels edificis originals comprovant la seva problemàtica i la forma en què s'han resolt les diferents intervencions, en integrar els nous usos, les instal·lacions i les noves tecnologies.
Visita tècnica: Projecte LIMA, Low Impact Mediterranean Architecture
El passat dilluns, 20 de novembre, vàrem organitzar des de la Delegació del Vallès del COAC una visita tècnica a l’edifici LIMA. El guiatge va anar a càrrec de l’arquitecte Joan Sabaté, president de l’associació LIMA, LowImpactMediterraneanArchitecture.
LIMA promou un canvi de paradigma en la concepció de l’arquitectura i de la ciutat, a partir d’una nova forma de dissenyar edificis basada en els principis ambientals i en l’increment de la qualitat de vida. Edificis confortables, viables tecnològica i econòmicament, que redueixen dràsticament l’impacte ambiental de l’àrea del Mediterrani, millorant alhora la seva habitabilitat i la seva adaptabilitat a futurs canvis.
LIMA, LowImpactMediterraneanArchitecture, va ser una iniciativa que es va presentar a Construmat l’abril de 2009, i que pretenia mostrar la viabilitat tecnològica i econòmica de reduir dràsticament l’impacte de les edificacions de l’àrea de la Mediterrània, millorant-ne alhora el seu confort i habitabilitat. LIMA implicava un canvi de paradigma en la concepció de l’arquitectura, incorporant una nova comptabilitat basada en els principis ambientals i en la qualitat de vida.
El projecte va obtenir el premi Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya 2009, el premi Acció 21 de l’Ajuntament de Barcelona 2010 i el premi de l’Associació Internacional de Crítics d’Arquitectura (CICA) 2011 a la Biennal d’Arquitectura de Buenos Aires.
El prototip LIMA va ser traslladat a la Universitat Ramon Llull, on va passar dos anys de monitorització, i ara forma part d’un habitatge compartit, un estudi d’arquitectura i una sala d’activitats al barri de la Floresta. Quinze anys després, els edificis de consum quasi nul, nZEB, són ja l’estàndard constructiu, mentre que els d’energia positiva són una realitat emergent.