Reunió de l'alcaldessa de Granollers i la Delegació del Vallès
El passat 29 de setembre, la Delegació del Vallès del COAC es va reunir amb l’alcaldessa de Granollers, Alba Barnusell.
Per part del Col·legi d’Arquitectes, a la reunió hi va assistir el delegat, Fermín Aparicio; la nova corresponsal a Granollers, Meritxell Cruz, i el corresponsal sortint, Manel Sánchez, a qui volem agrair tots els anys d’implicació i dedicació voluntària envers el Col·legi.
Va ser una reunió molt enriquidora i cordial, tractant continguts d’exercici professional i de caire municipal. L’objectiu era reforçar llaços institucionals i continuar treballant plegats en aspectes tècnics que afecten la ciutat.
Els temes principals que s’hi van exposar van ser:
- Fons Next Generation a Granollers.
- Funcionament de l’oficina local de l’habitatge.
- Presència al Consell de la Taula de Mobilitat.
- Presència al Consell de la Taula d’Urbanisme.
- Actualització de projectes de ciutat (Anella verda, Carril bici fins al Circuit de Montmeló).
- Usos residencials en plantes baixes comercials.
La intenció és continuar aquest model de reunions amb els principals ajuntaments del territori per a poder crear o reforçar vincles institucionals i sinergies de treball. És fonamental que des del Col·legi d’Arquitectes puguem aportar expertesa i experiència als nostres municipis en diferents vessants tècniques com el planejament, l’urbanisme, la sostenibilitat, la mobilitat, etc.
Visita a l'edifici ICTA - UAB
La Delegació del Vallès del COAC va organitzar, el passat dilluns 4 d'octubre, una visita a l'edifici de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA - UAB). La visita, magníficament guiada, va anar a càrrec de Pau Comes, químic i responsable del Laboratori d'Anàlisi d'Isòtops Estables.
Programa de la visita:
· Exterior de l'edifici: El plàstic és dolent? No sempre.
· Planta baixa: Ni dins... ni fora.
· Planta 4a: Hivernacles dins de l'hivernacle.
· Planta 3a: Què fan els que treballen en ciències experimentals a l'ICTA.
· Plantes 2a i 1a: Com es treballa de la manera més sostenible en un edifici sostenible i què fan els que treballen en temes humanístics i socials.
· Planta baixa: Fi de la visita.
L'edifici ha estat dissenyat amb una clara aposta per la sostenibilitat, tant pel que fa al consum d'energia i d'aigua en el seu funcionament, com en els materials emprats per a la seva construcció. Dissenyat per dos equips d'arquitectes, dataAE i HArquitectes, l'edifici té atorgada la qualificació LEED (Leadership in Energy & Environmental Design) GOLD pel USBGC (US Green Building Council) amb una puntuació de 73 punts, un certificat de compromís ambiental amb estàndards internacionals.
L'ICTA-UAB és un centre multidisciplinari que promou la investigació i la formació de postgrau en ciències ambientals. La finalitat és millorar la comprensió del canvi ambiental global, i de la naturalesa i les causes dels problemes ambientals. A més, estudia les polítiques, estratègies i tecnologies que fomentaran la transició cap a una economia sostenible.
FOTO 1 FOTO 2 FOTO 3
Exposició: Paisatges Habitacionals
La Delegació del Vallès del COAC acull, fins al 3 de novembre, l’exposició ‘Paisatges Habitacionals. Una mirada inclusiva i projectiva a l’habitatge col·lectiu a Catalunya’.
La mostra desenvolupa els conceptes tractats en la publicació homònima, projecte editorial que relata un paisatge vist des de la comprensió lògica de l’habitar, una mirada inclusiva i projectiva a l’habitatge col·lectiu.
En coherència amb la visió col·lectiva i oberta de la publicació, aquesta mostra ens apropa als miralls territorials on es reflecteixen les nostres arquitectures locals: arquitectures socials europees de referència, aquelles amb les quals les nostres arquitectures dialoguen i es retroalimenten.
La mostra vol representar un diàleg visual i amistós entre els nostres paisatges habitacionals i aquells altres que, provinents de territoris, climes i societats distanciades, dialoguen còmodament amb la nostra manera d’habitar.
El contingut expositiu se centra en mostrar els paisatges habitacionals creats en les propostes dels estudis catalans en els concursos de l’IMPSOL, mentre que la selecció de projectes europeus ha estat feta per un grup representatiu de les diverses generacions de despatxos catalans, buscant el diàleg intergeneracional entre arquitectes catalans i europeus.
La mostra té, com a missatge secundari, un caràcter sostenible. Els seus materials d’execució són reciclables i/o reciclats, sostenibles, lliures de toxicitat i s’assegura la circularitat dels residus un cop finalitzat el seu cicle de vida.
Organitza: AMB | IMPSOL | AxA
Comissariat i conceptualització: Alejandra Liébana
Assessors: Franc Fernández, Andrea Caparrós, Amadeu Santacana
Disseny Gràfic: Rafael Mateo
Coordinació AxA: Laura Arriola
Visita tècnica a ARQUIMA, fàbrica d'entramat lleuger de fusta
ARQUIMA és pionera i líder en el sector de la construcció industrialitzada amb entramat lleuger de fusta amb criteris de construcció passiva, salut, sostenibilitat i màxima eficiència energètica. Les seves solucions abasten des de la fabricació fins a la construcció d'envolupants i edificis amb un disseny integral basat en la digitalització de procediments i processos industrials. A la fabricació s’utilitzen materials amb la mínima petjada de carboni, com la fusta procedent de boscos gestionats de manera sostenible i certificats amb segells PEFC i FSC.
La fusta és un material ideal per al disseny passiu, combina la massa tèrmica amb una sèrie de mèrits de rendiment, inclosa la resistència a l'aigua, la integritat estructural i la qualitat de l'acabat. Mitjançant l'ús de la fusta, amb qualitats biològiques duradores, una alta capacitat higroscòpica i innocuïtat ambiental, es delimiten també altres problemàtiques.
Emprant, a més, aïllaments naturals com la fibra de fusta o suro, productes transpirables, reciclables i biodegradables, s’ajuda a netejar l'ambient de substàncies nocives i no naturals.
A més, industrialitzar permet tenir un major control sobre el projecte; les solucions s'automatitzen i en conseqüència es millora la qualitat del resultat final.
FOTO 1 FOTO 2 FOTO 3
