Visita tècnica: Projecte LIMA, Low Impact Mediterranean Architecture
El passat dilluns, 20 de novembre, vàrem organitzar des de la Delegació del Vallès del COAC una visita tècnica a l’edifici LIMA. El guiatge va anar a càrrec de l’arquitecte Joan Sabaté, president de l’associació LIMA, LowImpactMediterraneanArchitecture.
LIMA promou un canvi de paradigma en la concepció de l’arquitectura i de la ciutat, a partir d’una nova forma de dissenyar edificis basada en els principis ambientals i en l’increment de la qualitat de vida. Edificis confortables, viables tecnològica i econòmicament, que redueixen dràsticament l’impacte ambiental de l’àrea del Mediterrani, millorant alhora la seva habitabilitat i la seva adaptabilitat a futurs canvis.
LIMA, LowImpactMediterraneanArchitecture, va ser una iniciativa que es va presentar a Construmat l’abril de 2009, i que pretenia mostrar la viabilitat tecnològica i econòmica de reduir dràsticament l’impacte de les edificacions de l’àrea de la Mediterrània, millorant-ne alhora el seu confort i habitabilitat. LIMA implicava un canvi de paradigma en la concepció de l’arquitectura, incorporant una nova comptabilitat basada en els principis ambientals i en la qualitat de vida.
El projecte va obtenir el premi Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya 2009, el premi Acció 21 de l’Ajuntament de Barcelona 2010 i el premi de l’Associació Internacional de Crítics d’Arquitectura (CICA) 2011 a la Biennal d’Arquitectura de Buenos Aires.
El prototip LIMA va ser traslladat a la Universitat Ramon Llull, on va passar dos anys de monitorització, i ara forma part d’un habitatge compartit, un estudi d’arquitectura i una sala d’activitats al barri de la Floresta. Quinze anys després, els edificis de consum quasi nul, nZEB, són ja l’estàndard constructiu, mentre que els d’energia positiva són una realitat emergent.
Què és un Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM)? El cas de Rubí
El passat dilluns 13 de novembre a les 18 h, a la Biblioteca Martí Tauler de Rubí, es va celebrar la conferència oberta a la ciutadania ‘Què és un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)? El cas de Rubí’, organitzada per l’Aula d’Extensió Universitària de Rubí amb la col·laboració de la Delegació del Vallès del COAC.
La ponència va anar a càrrec de Josep Milà i Albà, arquitecte, exdelegat del Vallès i membre de la Junta del COAC des del 2006 fins al 2014, i Jordi Vallhonrat i Espasa, membre de l’equip de treball del Vallès i arquitecte del Servei de planificació i projectes de ciutat de Sabadell.
L’Urbanisme és un camp molt extens. Tant tracta petites dimensions –el paviment d’una vorera–, com grans magnituds –el disseny d’una ciutat. Un POUM aborda el disseny global, el de gran dimensió, però fins a quin nivell de detall pot arribar? Per llei, quins aspectes ha de contemplar i quins no? Pot la ciutadania participar-hi? Quins canals té? Genera especulació la redacció del planejament? És obligat executar tot el que es preveu? Per què dura tant la redacció d’un POUM? Qui l’aprova?
Preguntes com aquestes formen part d’un debat que, sovint, tenen respostes o molt concretes o molt ambigües i que generen al ciutadà regust de desinformació. A la conferència es van aclarir molts d’aquests dubtes amb un llenguatge i un discurs molt proper a la ciutadania.
Visita tècnica a les instal·lacions de 3D Print Home
3D Print Home és la primera empresa del sud d’Europa que permet llogar una impressora 3D per a la fabricació d'un habitatge. La impressora és una màquina preparada per treballar en tres dimensions per a la realització d'estructures d'edificacions, estructures singulars d'obra civil i altres tipus d'ornamentacions. S'instal·la sobre la llosa de fonamentació, prèviament construïda, sobre la qual s’aixecarà l'edificació.
Un habitatge de 55 m2 es pot imprimir en unes 6 hores aproximadament.
Aquesta evolució del sistema constructiu ofereix més velocitat d'execució, reducció d’accidents, estalvi en costos de producció i per descomptat la versatilitat i llibertat de formes sense sobrecostos. A més, reducció de residus i emissions de CO2. El control d’execució és un altre avantatge molt important, ja que la màquina és un element que fa amb exactitud tot el procés que se li indiqui.
Quant a la normativa de construcció, compleix sense problemes el Codi Tècnic de l'Edificació i el Codi Estructural, ja que és un model similar a construir amb blocs de formigó o termoargila.
Pel que fa a les instal·lacions, es poden col·locar embegudes al mur, mentre s'imprimeix horitzontalment i amb facilitat abans que el material endureixi, o bé col·locant-les sobre el mur una vegada forjat revestint amb cartró guix o drywall.
El sistema estructural és a base de murs de càrrega que treballen a compressió, la fonamentació recomanada serà la que marqui l'estudi geotècnic i els càlculs estructurals en base al tipus de sòl i les càrregues de l'habitatge objecte, podent ser el més habitual una llosa o sabata correguda sota mur.
Depèn de la zona de construcció si és amb activitat sísmica o no, es pot construir de diferents maneres, amb una unió simple recolzada sobre la pròpia llosa o generar unions mitjançant trasllaps d'armadura amb uns bulons d'unió.
Visita tècnica: Habitatge unifamiliar de fusta a Cardedeu
Arquima és pionera i líder en el sector de la construcció industrialitzada amb entramat lleuger de fusta amb criteris de construcció passiva, salut, sostenibilitat i màxima eficiència energètica.
Un dels habitatges que visitàrem, en fase de muntatge, és una casa de forma peculiar, dividida en 3 naus paral·leles, amb un sistema d'estructura de pòrtics amb encavallades i pilars, entre els quals queden instal·lats els panells d’entramat lleuger de fusta. L'obra tindrà, un cop finalitzada, uns acabats enllistonats de fusta i junta oberta, amb una tonalitat grisa. Juntament amb una coberta de xapa metàl·lica i color blanquinós.
Per a completar la jornada vàrem poder visitar un segon habitatge, amb una tipologia i programa diferent, que va servir per complementar les explicacions tècniques.
La fusta és un material ideal per al disseny passiu, combina la massa tèrmica amb una sèrie de mèrits de rendiment, inclosa la resistència a l'aigua, la integritat estructural i la qualitat de l'acabat. Mitjançant l'ús de la fusta, amb qualitats biològiques duradores, una alta capacitat higroscòpica i innocuïtat ambiental, es delimiten també altres problemàtiques. A més, la construcció industrialitzada permet tenir un major control sobre el projecte; les solucions s'automatitzen i en conseqüència es millora la qualitat del resultat final.