Participa en l'especial de "La Revolució dels Edificis"!
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Després de l'èxit de l'última jornada "Descarbonitzant l'Arquitectura", el dilluns 10 de novembre et convidem a participar en l'edició especial de "La Revolució dels Edificis" de Catalunya Ràdio!
Des de fa un any, el COAC col·labora amb el programa Revolució 4.0 de Catalunya Ràdio amb l'objectiu de conscienciar la ciutadania sobre la necessitat d'adaptar els nostres edificis i ciutats per donar resposta a l'emergència climàtica. En el marc d'aquesta col·laboració, va néixer la secció "La Revolució dels Edificis", que durant aquests mesos ha abordat diferents aspectes relacionats amb la descarbonització de l'arquitectura i la transició energètica.
El proper 10 de novembre a les 11 h celebrarem una edició especial del programa. La sessió es gravarà des de la seu del COAC de Barcelona per a ser emesa a Catalunya Ràdio, i posarà el focus en una qüestió urgent i alhora plena d’oportunitats: com afrontar, al mateix temps, l’emergència climàtica i la crisi habitacional, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones i garantir l'accés a un habitatge digne.
El programa consistirà en una taula rodona moderada pel periodista Adam Martín, amb la participació de Greta Tresserra, vocal de Sostenibilitat, Innovació i Internacional del COAC; Eloi Cordomí, meteoròleg i divulgador ambiental; Georgina Pujol, periodista de TV3 especialitzada en crisi climàtica, i Fernando Aranda, vocal del Grup d’Emergència Climàtica de l’INCASÒL. El debat comptarà també amb la participació, des de la fila zero, de José Téllez, Jordi Martí, Sonia Hernández-Montaño, Albert Sagrera, Joaquim Arcas, Maria Amat, Marina Povedano i Meritxell Jané, entre d’altres.
La revolució dels edificis: del repte climàtic al dret a l’habitatge
Des de fa un any, el COAC col·labora amb el programa Revolució 4.0 de Catalunya Ràdio amb l'objectiu de conscienciar la ciutadania sobre la necessitat d'adaptar els nostres edificis i ciutats per donar resposta a l'emergència climàtica. En el marc d'aquesta col·laboració, va néixer la secció "La Revolució dels Edificis", que durant aquests mesos ha abordat diferents aspectes relacionats amb la descarbonització de l'arquitectura i la transició energètica.
El proper 10 de novembre a les 11 h celebrarem una edició especial del programa. La sessió es gravarà des de la seu del COAC de Barcelona per a ser emesa a Catalunya Ràdio, i posarà el focus en una qüestió urgent i alhora plena d’oportunitats: com afrontar, al mateix temps, l’emergència climàtica i la crisi habitacional, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones i garantir l'accés a un habitatge digne.
El programa consistirà en una taula rodona moderada pel periodista Adam Martín, amb la participació de Greta Tresserra, vocal de Sostenibilitat, Innovació i Internacional del COAC; Eloi Cordomí, meteoròleg i divulgador ambiental; Georgina Pujol, periodista de TV3 especialitzada en crisi climàtica, i Fernando Aranda, vocal del Grup d’Emergència Climàtica de l’INCASÒL. El debat comptarà també amb la participació, des de la fila zero, de José Téllez, Jordi Martí, Sonia Hernández-Montaño, Albert Sagrera, Joaquim Arcas, Maria Amat, Marina Povedano i Meritxell Jané, entre d’altres.
La revolució dels edificis: del repte climàtic al dret a l’habitatge
L’emergència climàtica no pot entendre’s ni resoldre’s sense abordar també el dret a un habitatge digne. La necessària transformació del nostre parc edificat és, doncs, una oportunitat per dur a terme una transició justa: prioritzant la rehabilitació dels edificis més ineficients, millorant la qualitat de vida de les persones i garantint un accés assequible i sostenible a l’habitatge.
Al llarg del programa abordarem com l’arquitectura pot contribuir a mitigar i adaptar-se al canvi climàtic, explorant el consum energètic dels edificis, la necessitat de renovar el parc construït i el debat obert entre rehabilitar o construir de nou. També parlarem d’estratègies d’adaptació tant a escala d’edifici com a escala urbana, reflexionant sobre com podem fer que les nostres ciutats siguin més resilients, habitables i equitatives.
En acabar, tindrem l'oportunitat de plantejar preguntes i de fer networking. No et perdis aquesta oportunitat per conèixer altres professionals del sector i ampliar la teva xarxa de contactes!
Recupera el vídeo de la sessió:
Escolta l'especial al web de Catalunya Ràdio
Presentació i conversa al voltant de la "Guia de Seguretat, Urbanisme i Habitatge"
Imatge:
© Wikimedia
El proper dilluns 1 de desembre a les 13 h, es presentarà a la seu del COAC de Barcelona la "Guia de Seguretat, Urbanisme i Habitatge".
Aquesta guia publicada per la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge (CBEH) aposta per un urbanisme intel·ligent, inclusiu i segur, que posi la qualitat de vida de les persones al centre.
La proposta parteix de la idea que no hi pot haver dret a l’habitatge ni ciutat sostenible sense entorns urbans segurs, ben dissenyats i pensats per prevenir el delicte.
En aquesta tasca, el paper de les persones especialitzades en arquitectura és crucial, treballant colze a colze amb d'altres professionals, com els que provenen del camp de la criminologia.
Els autors, Josep Jordi Guerrero i Carles Soto, ofereixen una eina pràctica i visual per ajudar, arquitectes, tècnics, policies locals i responsables polítics a integrar criteris de seguretat i sostenibilitat en la planificació urbana.
La guia inclou casos inspiradors i una "caixa d’eines" amb recomanacions clares. La publicació ha estat editada en català i castellà, i està disponible al web del CBEH.
Acte de presentació
La presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC, Sandra Bestraten, donarà la benvinguda a l'acte, que comptarà amb la participació dels dos autors de la guia, Josep Jordi Guerrero i Carles Soto; el codirector de CBEH, Juli Ponce; i el president del Col·legi Oficial de Criminologia de Catalunya, Ángel Párraga.
Inscripcions
Per assistir a l'acte, inscriu-te aquí.
Per seguir-lo en línia, inscriu-te aquí.
La Càtedra Barcelona Estudis Habitatge (CBEH) és fruït d'un acord entre la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i les quatre universitats públiques de l'Àrea Metropolitana: Universitat de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra i Universitat Autònoma de Barcelona. El seu objectiu és la coordinació i el desenvolupament de diverses activitats de recerca, docència, debat i difusió al voltant de l'habitatge col·lectiu, actuant com un hub de relacions internacionals des de Barcelona.
Aquesta guia publicada per la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge (CBEH) aposta per un urbanisme intel·ligent, inclusiu i segur, que posi la qualitat de vida de les persones al centre.
La proposta parteix de la idea que no hi pot haver dret a l’habitatge ni ciutat sostenible sense entorns urbans segurs, ben dissenyats i pensats per prevenir el delicte.
En aquesta tasca, el paper de les persones especialitzades en arquitectura és crucial, treballant colze a colze amb d'altres professionals, com els que provenen del camp de la criminologia.
Els autors, Josep Jordi Guerrero i Carles Soto, ofereixen una eina pràctica i visual per ajudar, arquitectes, tècnics, policies locals i responsables polítics a integrar criteris de seguretat i sostenibilitat en la planificació urbana.
La guia inclou casos inspiradors i una "caixa d’eines" amb recomanacions clares. La publicació ha estat editada en català i castellà, i està disponible al web del CBEH.
Acte de presentació
La presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC, Sandra Bestraten, donarà la benvinguda a l'acte, que comptarà amb la participació dels dos autors de la guia, Josep Jordi Guerrero i Carles Soto; el codirector de CBEH, Juli Ponce; i el president del Col·legi Oficial de Criminologia de Catalunya, Ángel Párraga.
Inscripcions
Per assistir a l'acte, inscriu-te aquí.
Per seguir-lo en línia, inscriu-te aquí.
La Càtedra Barcelona Estudis Habitatge (CBEH) és fruït d'un acord entre la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i les quatre universitats públiques de l'Àrea Metropolitana: Universitat de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra i Universitat Autònoma de Barcelona. El seu objectiu és la coordinació i el desenvolupament de diverses activitats de recerca, docència, debat i difusió al voltant de l'habitatge col·lectiu, actuant com un hub de relacions internacionals des de Barcelona.
Presentació del Quaderns 277: nous horitzons per a l’habitatge col·lectiu
El proper 9 de desembre a les 18.30 h es presentarà a la Sala d’actes del COAC el número 277 de la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, l’últim d’aquesta etapa editorial. Dirigit per Marta Peris i José Toral, el número posa el focus en un dels grans reptes contemporanis: l’habitatge, entès com a espai de convivència, cooperació i transformació social.
Amb el títol Interdependències, Quaderns 277 proposa llegir l’arquitectura a través de la interdependència, una mirada que transcendeix les oposicions entre l’individual i el col·lectiu, el tècnic i el sensible, l’edificat i el natural. La nostra època ens recorda que cap d’aquestes dimensions es pot sostenir sola: el que manté viva la seva relació són els vincles –socials, ecològics, culturals– que les entrellacen, tan fràgils com decisius.
A més, aquest número de Quaderns tracta l’arquitectura no només com a refugi, servei o tècnica, sinó com una manera de sostenir la vida en comú. En temps d’incertesa, parlar d’interdependències no és una concessió teòrica, sinó una necessitat pràctica. L’arquitectura, com la vida mateixa, només s’entén en relació, formant part d’un món comú.
Inscriu-t'hi
Nova etapa per a Quaderns
Amb el número 277, Quaderns tanca una etapa i n’inicia una de nova per als propers quatre números, amb un nou equip editorial escollit el passat mes de juliol fruit del concurs organitzat pel COAC.
En la nova etapa, tal com afirma l'equip editorial, Quaderns es vol reafirmar com a laboratori públic i salvatge de l’arquitectura contemporània catalana, obert a la crítica, la reflexió i la construcció de nous públics i narratives.
Per aconseguir-ho, es parteix de la voluntat de mirar enrere, cercant en els arxius i la memòria de la revista aquells objectes i audiències que van quedar exclosos, per tal de prevenir omissions futures i explorar formes de narració que qüestionin les veus hegemòniques.
Quaderns també es proposa reconstruir la seva identitat local i ampliar la seva presència internacional, establint una xarxa de col·laboracions formada per amistats, institucions i altres publicacions per transcendir el format tradicional i convertir la revista en un espai de diàleg obert i plural.
Per donar resposta a aquesta multiplicitat de documents, audiències i geografies, la nova etapa compta amb una direcció bicèfala: una part local, liderada per Urtzi Grau, i una part internacional, amb Guillermo Fernández-Abascal, recolzats per l’estudi de disseny Samson Studio i els editors Ana Maria Álvarez i Albert Fuentes. El consell assessor, format per vuit arquitectes de referència, vetllarà perquè el projecte mantingui la seva contemporaneïtat i rellevància.
Els propers números de Quaderns (278, 279, 280 i 281) seguiran una estructura comuna: començaran amb una hipòtesi que qüestioni un tipus de document d’arquitectura, explicant la seva especial rellevància en la producció actual; continuaran amb col·laboracions diverses que transcendeixin el document; i tancaran amb un contingut que imagini Quaderns com una altra cosa, per ser conscient del que no és.
Amb el títol Interdependències, Quaderns 277 proposa llegir l’arquitectura a través de la interdependència, una mirada que transcendeix les oposicions entre l’individual i el col·lectiu, el tècnic i el sensible, l’edificat i el natural. La nostra època ens recorda que cap d’aquestes dimensions es pot sostenir sola: el que manté viva la seva relació són els vincles –socials, ecològics, culturals– que les entrellacen, tan fràgils com decisius.
A més, aquest número de Quaderns tracta l’arquitectura no només com a refugi, servei o tècnica, sinó com una manera de sostenir la vida en comú. En temps d’incertesa, parlar d’interdependències no és una concessió teòrica, sinó una necessitat pràctica. L’arquitectura, com la vida mateixa, només s’entén en relació, formant part d’un món comú.
Inscriu-t'hi
Nova etapa per a Quaderns
Amb el número 277, Quaderns tanca una etapa i n’inicia una de nova per als propers quatre números, amb un nou equip editorial escollit el passat mes de juliol fruit del concurs organitzat pel COAC.
En la nova etapa, tal com afirma l'equip editorial, Quaderns es vol reafirmar com a laboratori públic i salvatge de l’arquitectura contemporània catalana, obert a la crítica, la reflexió i la construcció de nous públics i narratives.
Per aconseguir-ho, es parteix de la voluntat de mirar enrere, cercant en els arxius i la memòria de la revista aquells objectes i audiències que van quedar exclosos, per tal de prevenir omissions futures i explorar formes de narració que qüestionin les veus hegemòniques.
Quaderns també es proposa reconstruir la seva identitat local i ampliar la seva presència internacional, establint una xarxa de col·laboracions formada per amistats, institucions i altres publicacions per transcendir el format tradicional i convertir la revista en un espai de diàleg obert i plural.
Per donar resposta a aquesta multiplicitat de documents, audiències i geografies, la nova etapa compta amb una direcció bicèfala: una part local, liderada per Urtzi Grau, i una part internacional, amb Guillermo Fernández-Abascal, recolzats per l’estudi de disseny Samson Studio i els editors Ana Maria Álvarez i Albert Fuentes. El consell assessor, format per vuit arquitectes de referència, vetllarà perquè el projecte mantingui la seva contemporaneïtat i rellevància.
Els propers números de Quaderns (278, 279, 280 i 281) seguiran una estructura comuna: començaran amb una hipòtesi que qüestioni un tipus de document d’arquitectura, explicant la seva especial rellevància en la producció actual; continuaran amb col·laboracions diverses que transcendeixin el document; i tancaran amb un contingut que imagini Quaderns com una altra cosa, per ser conscient del que no és.
La Ciència de les Ciutats al servei de l'Excel·lència Urbanística
Imatge:
Aretian Urban Analytics and Design
El proper dimecres 29 d'octubre a les 18 hores, tindrà lloc a la sala d'actes del COAC una jornada monogràfica titulada "La Ciència de les Ciutats al Servei de l'Excel·lència Urbanística".
Les dades, la seva anàlisi i la tecnologia ens poden ajudar, com a pèrits, urbanistes, arquitectes al servei de l’Administració pública, a millorar molt els nostres diagnòstics sobre urbanisme… I, alhora, veure com Ramon Gras ha aplicat la ciència a les ciutats és una font d’inspiració per obrir la ment a noves idees, noves maneres de treballar, potser millors.
La Ciència de les Ciutats es troba en un moment revolucionari: els avenços espectaculars assolits en els últims deu anys, particularment en universitats nord-americanes i per els equips de disseny urbanístic més avançats del món, permeten il·luminar reptes urbans a la llum d’una disciplina sòlida, rigorosa, validada per l’evidència empírica, i que permet identificar patrons no-trivials de caràcter universal que revelen l’impacte de diferents tipologies de disseny arquitectònic i urbanístic en la psique individual i col·lectiva i en la qualitat de vida dels ciutadans. Conèixer l’estat de la frontera del coneixement en el camp de la ciència de les ciutats, així com les seves aplicacions de més impacte, permetrà els assistents calibrar línies de treball i d’integració de solucions tecnològiques avançades amb criteris de disseny tradicionals, per tal d’elevar els estàndards de la gestió urbana, elevant en últim terme les oportunitats i la qualitat de vida dels ciutadans.
Comptarem amb la participació de:
Ramon Gras, CEO i fundador d'Aretian Urban Analytics and Design, i investigador en Urbanisme a la Universitat de Harvard.
La sessió és gratuïta, però cal inscripció prèvia.
Més informació sobre la jornada >>
Jornada impulsada per AAEPFMC, AAUC i AASAP.
Les dades, la seva anàlisi i la tecnologia ens poden ajudar, com a pèrits, urbanistes, arquitectes al servei de l’Administració pública, a millorar molt els nostres diagnòstics sobre urbanisme… I, alhora, veure com Ramon Gras ha aplicat la ciència a les ciutats és una font d’inspiració per obrir la ment a noves idees, noves maneres de treballar, potser millors.
La Ciència de les Ciutats es troba en un moment revolucionari: els avenços espectaculars assolits en els últims deu anys, particularment en universitats nord-americanes i per els equips de disseny urbanístic més avançats del món, permeten il·luminar reptes urbans a la llum d’una disciplina sòlida, rigorosa, validada per l’evidència empírica, i que permet identificar patrons no-trivials de caràcter universal que revelen l’impacte de diferents tipologies de disseny arquitectònic i urbanístic en la psique individual i col·lectiva i en la qualitat de vida dels ciutadans. Conèixer l’estat de la frontera del coneixement en el camp de la ciència de les ciutats, així com les seves aplicacions de més impacte, permetrà els assistents calibrar línies de treball i d’integració de solucions tecnològiques avançades amb criteris de disseny tradicionals, per tal d’elevar els estàndards de la gestió urbana, elevant en últim terme les oportunitats i la qualitat de vida dels ciutadans.
Comptarem amb la participació de:
Ramon Gras, CEO i fundador d'Aretian Urban Analytics and Design, i investigador en Urbanisme a la Universitat de Harvard.
La sessió és gratuïta, però cal inscripció prèvia.
Més informació sobre la jornada >>
Jornada impulsada per AAEPFMC, AAUC i AASAP.