Exposició "Ciutats en guerra. Cartografies i narratives en dos temps"
El proper 7 de maig a les 18.30h s'inaugura a l'espai Àgora l'exposició ‘Ciutats en guerra. Cartografies i narratives en dos temps’ fruit del treball de l'equip d'investigació de la UPC format per Carlos Bitrián, Montserrat Bosch, Teresa García, Alejandro Giménez, Konstantinos Karvouniaris, Melisa Pesoa, Arik Munné, Roger Sauquet i Inés Aquilué com a investigadora principal i coordinadora del mateix.
A l'acte inaugural comptarem també amb la presencia d'Eulàlia Gómez (directora ETSAB), Pere Fuertes (director ETSAV) i Carles Crosas (director DUTP)
Alep, Gaza, Khan Yunis, Kobani, Malakal, Màrinka-Donetsk, Mariúpol, Myar Zin, Mossul, Nusaybin són el nom d’una desena de ciutats de latituds i formes diverses que difícilment interrelacionaríem en una cerca amb objectius lineals. Tanmateix, són ciutats que han estat parcialment o total esborrades per guerres, on els edificis són runes, i només en queden les traces dels carrers, i fins i tot, a vegades, el desert o la selva n’han esborrat aquestes empremtes. ‘Ciutats en guerra. Cartografies i narratives en dos temps’ ens parla de realitats urbanes distants en la forma però amb analogies històriques, testimonis de destrucció, però també de vida.
Aquesta aproximació juxtaposa urbs on la destrucció de la forma urbana és extremadament contundent, obrint nombroses preguntes, però sobretot evidenciant una relació socioespacial al límit, on la desaparició material pot influir en la memòria o l’oblit dels futurs possibles. Per fixar-ne la realitat, les ciutats es presenten com a cartografies sincròniques, mostrant l’abans i el després de la guerra, i en la cerca d’una proximitat física, s’acompanyen de testimonis en viu de la diàspora d’aquestes o altres ciutats –Damasc, Kabul, Kherson, Kíiv, etc.–, que ens transporten a espais reservats a la mnemotècnia, abandonats o desapareguts, a l’espera d’un bri de reconeixement.
En aquest endinsar-se en la història urbana i el conflicte contemporani de les ciutats, volem reflexionar sobre què es trenca i destrueix en el conflicte i com des de la memòria i l’acció com a projecte podem repensar les futures reconstruccions postconflicte.
El projecte ha estat finançat per la Fundación BBVA, l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Compta amb el suport de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP), l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV), l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) i el Laboratori de Maquetes ETSAV.
El 4 de juny a les 18.30h es realitzarà com a cloenda de la mostra, una taula rodona amb la participació de Plàcid Garcia-Planas, Gádor Luque i moderació a càrrec de Inés Aquilué i Carlos Bitrián.
A l'acte inaugural comptarem també amb la presencia d'Eulàlia Gómez (directora ETSAB), Pere Fuertes (director ETSAV) i Carles Crosas (director DUTP)
Alep, Gaza, Khan Yunis, Kobani, Malakal, Màrinka-Donetsk, Mariúpol, Myar Zin, Mossul, Nusaybin són el nom d’una desena de ciutats de latituds i formes diverses que difícilment interrelacionaríem en una cerca amb objectius lineals. Tanmateix, són ciutats que han estat parcialment o total esborrades per guerres, on els edificis són runes, i només en queden les traces dels carrers, i fins i tot, a vegades, el desert o la selva n’han esborrat aquestes empremtes. ‘Ciutats en guerra. Cartografies i narratives en dos temps’ ens parla de realitats urbanes distants en la forma però amb analogies històriques, testimonis de destrucció, però també de vida.
Aquesta aproximació juxtaposa urbs on la destrucció de la forma urbana és extremadament contundent, obrint nombroses preguntes, però sobretot evidenciant una relació socioespacial al límit, on la desaparició material pot influir en la memòria o l’oblit dels futurs possibles. Per fixar-ne la realitat, les ciutats es presenten com a cartografies sincròniques, mostrant l’abans i el després de la guerra, i en la cerca d’una proximitat física, s’acompanyen de testimonis en viu de la diàspora d’aquestes o altres ciutats –Damasc, Kabul, Kherson, Kíiv, etc.–, que ens transporten a espais reservats a la mnemotècnia, abandonats o desapareguts, a l’espera d’un bri de reconeixement.
En aquest endinsar-se en la història urbana i el conflicte contemporani de les ciutats, volem reflexionar sobre què es trenca i destrueix en el conflicte i com des de la memòria i l’acció com a projecte podem repensar les futures reconstruccions postconflicte.
El projecte ha estat finançat per la Fundación BBVA, l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Compta amb el suport de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP), l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV), l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) i el Laboratori de Maquetes ETSAV.
El 4 de juny a les 18.30h es realitzarà com a cloenda de la mostra, una taula rodona amb la participació de Plàcid Garcia-Planas, Gádor Luque i moderació a càrrec de Inés Aquilué i Carlos Bitrián.
Exposició: "Girona grisa, blava i verda. Plans i projectes de ciutat, 1850-2050"
Imatge:
© Fundació Rafael Masó
Coincidint amb la commemoració dels 2.100 anys de la fundació de Girona, la Fundació Rafael Masó de Girona produeix l'exposició "Girona grisa, blava i verda. Plans i projectes de ciutat, 1850-2050. Dos-cents anys d'evolució urbanística de Girona i dels projectes que han marcat el caràcter de diferents barris i sectors" que es podrà veure del 28 d'abril al 19 de setembre a la Casa Masó.
Sota el comissariat de l'arqutiecte Manel Bosch Aragó, en l'exposició s'explica l'evolució urbanística de la ciutat moderna des de mitjan segle XIX fins al present, amb la mirada posada en el futur, tot mostrant els diferents plans actuals de renovació i creixement per a les pròximes dècades.
La mostra inclou un centenar de plànols originals, documents històrics, dibuixos, fotografies i reproduccions que, d'una banda, mostren els principals plans urbanístics de Girona des de l'enderrocament de les muralles i, de l'altra, els projectes específics que han marcat la creació i el caràcter de diversos barris i sectors: la Devesa, les ribes del Ter i Domeny, les hortes de Santa Eugènia, el passeig Arqueològic, el Barri Vell, la vall de Sant Daniel, les Pedreres, Sant Narcís, el Mercadal, el parc del Migdia i el parc Central Rafael Masó.
La mostra acaba amb la presentació dels projectes més recents, com el de connectivitat ecològica i els de sectors com la carretera de Barcelona i el nou Campus de Salut Josep Trueta, entre d'altres.
Sota el comissariat de l'arqutiecte Manel Bosch Aragó, en l'exposició s'explica l'evolució urbanística de la ciutat moderna des de mitjan segle XIX fins al present, amb la mirada posada en el futur, tot mostrant els diferents plans actuals de renovació i creixement per a les pròximes dècades.
La mostra inclou un centenar de plànols originals, documents històrics, dibuixos, fotografies i reproduccions que, d'una banda, mostren els principals plans urbanístics de Girona des de l'enderrocament de les muralles i, de l'altra, els projectes específics que han marcat la creació i el caràcter de diversos barris i sectors: la Devesa, les ribes del Ter i Domeny, les hortes de Santa Eugènia, el passeig Arqueològic, el Barri Vell, la vall de Sant Daniel, les Pedreres, Sant Narcís, el Mercadal, el parc del Migdia i el parc Central Rafael Masó.
La mostra acaba amb la presentació dels projectes més recents, com el de connectivitat ecològica i els de sectors com la carretera de Barcelona i el nou Campus de Salut Josep Trueta, entre d'altres.
Exposición: XIV Bienal Alejandro de la Sota
Imatge:
© Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC)
La exposición de la XIV Bienal Alejandro de la Sota – Muestra de Arquitectura de Tarragona, se podrá ver en la sala de exposiciones de la Demarcación de Tarragona del Colegio de Arquitectos de Cataluña. (Calle Sant Llorenç, 20-22, Tarragona).
A partir del mes de mayo de 2026 la exposición iniciará la itinerancia por diferentes ciudades de la Demarcación de Tarragona.
Se trata de una muestra de los proyectos presentados en este certamen que tiene como objetivo distinguir las obras más significativas que se han construido en el bienio 2023-2024 en el ámbito territorial de la Demarcación (comarcas del Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat y el Tarragonès).
Este año, de las 50 obras inscritas en esta Muestra, el jurado ha decidido seleccionar 15, de las cuales 8 han pasado a la siguiente fase como obras finalistas. Finalmente, el jurado ha decidido galardonar 3 obras como ganadoras, donde una de ellas ha recibido a la vez el octavo Premio Alejandro de la Sota y otra el primer Premio Roser Galceran.
Esta exposición, concebida como un sistema abierto con capacidad para adoptar varias geometrías y adaptarse en diferentes espacios, muestra seis audiovisuales que responden a cada una de las categorías de la Bienal.
#COACTarragona
Exhibition: XIV Alejandro de la Sota Biennial
Imatge:
© College of Architects of Catalonia (COAC)
The exhibition of the XIV Biennial Alejandro de la Sota – Tarragona Architecture Exhibition, it can be seen in the exhibition hall of the Tarragona Demarcation of the College of Architects of Catalonia. (San Lorenzo Street, 20-22).
From May 2026, the exhibition will begin touring different cities in the Tarragona Demarcation.
This is a sample of the projects presented in this competition which aims to distinguish the most significant works that have been built in the 2023-2024 biennium in the territorial scope of the Demarcation (counties of Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat and Tarragonès).
This year, of the 50 works entered in this Festival, the jury decided to select 15, of which 8 have passed to the next phase as finalist works. Finally, the jury decided to award 3 works as winners, where one of them has received the eighth Alejandro de la Sota Award and another the first Roser Galceran Award.
This exhibition, conceived as an open system with the capacity to adopt various geometries and adapt to different spaces, shows six audiovisuals that respond to each of the Biennial’s categories.
#COACTarragona