“El que ara importa és recuperar els nostres sentits. Hem d’aprendre a veure més, a escoltar més, a sentir més.”
Susan Sontag, 1966

Una exposició de l’arquitecta Fina Royo Abelló.

El traç, de vegades lleuger i imperfecte o, de vegades, contundent i sincopat, de tinta negra en contacte amb una superfície blanca i brillant provoca, en una observació minuciosa, jocs suggeridors de llums i ombres.

Aquest treball amb tinta xinesa a l’aiguada intenta allunyar-se de respostes lineals a la pregunta tòpica: «Això què significa?» Cada dibuix pot evocar tòtems agermanats per forces invisibles, fons de coves il·luminats per llum zenital, escenaris de profunda llunyania… Tot s’hi val i sorgeix com per encanteri.

Realitats autònomes on predomina el silenci, hereu de les composicions orientals, en bona part perquè la tinta és escandalosa i amb poc en té prou. Silenci com a buit actiu contra l’estàtica de la gravetat i la serenitat de la simetria.

El conjunt convida a la reflexió sobre els efectes de la pinzellada intuïtiva i la contemplació de la taca resultant dins l’infinit ventall dels matisos del negre. El REPTE és mostrar un recull d’allò que per a mi és més significatiu i deixar que l’observador en tregui les seves conclusions.

S’inaugura l’exposició el dijous 4 de juny de 2026.