RCR Programa Obert: Ila Béka & Louise Lemoine
En aquesta edició, el programa girarà al voltant del concepte "ATMOSFERES" i hi participaran Ila Béka & Louise Lemoine, Xevi Bayona i Kazuyo Sejima (Premi Pritzker d'Arquitectura 2010). Com en anteriors edicions, les xerrades s'acompanyaran d'una selecció de videocreacions que, sota el títol "MATÈRIA BOSC", celebren la força poètica dels arbres.
La primera de les conferències, que es durà a terme al Pati de l'Hospici d'Olot, porta per títol El poder emocional de l'espai. Aquesta anirà a càrrec d'Ila Bêka & Louise Lemoine, que ens parlaran de com influeix l'espai en el nostre estat físic, psicològic i emocional. Com a artistes, cineastes i investigadors, treballen en la intersecció de les arts visuals, el cinema de no ficció i l’arquitectura. Durant els últims vint anys, han experimentat amb noves formes narratives i cinematogràfiques per a explorar com les persones viuen, perceben i es relacionen amb l’espai des de perspectives emocionals, socials i culturals. La presentació d'aquesta conferència anirà a càrrec del filòsof, periodista i guionista especialitzat en televisió, cinema, cultura contemporània i pensament filosòfic, Joan Burdeus Soler.
Ila Bêka & Louise Lemoine
Ila Bêka (Latisana, Itàlia, 1967) es va graduar en arquitectura a la Università Iuav di Venezia i en la École Nationale Supérieure d’Architecture de Paris-Belleville, on va ser influenciat per figures tan destacades com Aldo Rossi, Manfredo Tafuri, Vittorio Gregotti, Massimo Cacciari, Bernardo Secchi, Gino Valle, Ugo La Pietra, Henri Ciriani i Jacques Lucan.
Louise Lemoine (Bordeus, França, 1981) va estudiar cinema i arts visuals en la Universitat de la Sorbona, on va desenvolupar un estil narratiu únic que combina tècniques documentals i narratives.
Les seves pel·lícules han obtingut reconeixement internacional i s’exhibeixen en importants festivals de cinema i museus d’art. L’any 2016, el MoMA de Nova York va adquirir la seva obra completa per a la seva col·lecció permanent. Els seus treballs també formen part d’altres col·leccions públiques i privades de gran rellevància, com el MAXXI – Museu Nacional de les Arts del Segle XXI (Roma, Itàlia), el CNAP – Centre Nacional de les Arts Plàstiques (París, França) i la Fondazione Prada (Milà, Itàlia), entre altres.
Han produït més de trenta pel·lícules, entre elles Koolhaas Houselife (2008), Barbicania (2014), The Infinite Happiness (2015), Moriyama San (2017), Tòquio Ride (2020) i l’odissea cinematogràfica sobre la ciutat en 12 pel·lícules, Homo Urbanus (2017-2023).
Són convidats regularment a impartir conferències i a ensenyar en universitats com la Graduate School of Design (GSD) d’Harvard, la Graduate School of Architecture, Planning and Preservation (GSAPP) de la Universitat de Columbia a Nova York, la Accademia di Architettura de Mendrisio (Suïssa) i la Architectural Association School de Londres (el Regne Unit).
SínTesis Arquitectòniques. Esdeveniment i ciutat. Quan allò extraordinari transforma allò ordinari. Les festes de la Mercè i Barcelona', a càrrec d'Anna Sala Giralt
L'objecte d'estudi de la investigació se centra en el potencial que tenen els esdeveniments extraordinaris a la ciutat com a eina de projecte. Parla de situacions en les quals la ciutat es transforma en laboratori per a l’experimentació d’estratègies que canvien les maneres de percebre-la i utilitzar-la o de ser viscuda de manera diferent.
Centrats en les festes de la Mercè i Barcelona, l'autora proposa observar aquestes situacions no ordinàries des d’una mirada arquitectònica i propositiva, entenent com a moments en els quals les conductes i les normatives es posen en pausa per a donar lloc a condicions urbanes distintes, creant un espai latent per allò espontani, allò inesperat o des-programat. En aquestes situacions es poden portar al límit capacitats i qualitats aparentment evidents de l’espai i del seu ús, valorant allò extrem com a oportunitat per a mostrar noves possibilitats a ser desvetllades. Llocs de manifestació per fer aflorar enteniments i modes de moure’s diferents, treure partit d’una sensibilització arquitectònica a través d’experimentar allò extravagant.
El cicle finalitzarà l'11 de juliol (19 h), a la Delegació de l'Alt Empordà del COAC, amb la tesi 'De la caponera al búnquer. Evolució de la fortificació des de mitjans del segle XIX a mitjans del segle XX a Catalunya', a càrrec de Dídac Gordillo BelTe.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot
Inauguració de l'exposició 'El material de lo construido'
"Un altre futur" planteja diverses intervencions puntuals en espais existents que reclamen una nova vida. Espais residuals, abandonats o infrautilitzats, que requereixen una mirada crítica per proposar solucions temporals, o d’emergència, amb una clara voluntat de permanència. Programes específics, però pensats per a ser reutilitzats en un futur on la resposta sempre va més enllà de la pregunta inicial. Es reactiven així les condicions ambientals i urbanes del lloc amb la gestió material de l’existent i la inserció de petites estructures que, per una banda, faciliten les transformacions d’aquests espais fràgils, alhora que es projecten com a futures preexistències.
Espais on el temps és l’autèntic material d’allò construït. El temps com a estratègia de projecte des de la urgència d’actuació fins a la planificació de la vida útil de tots els elements. El temps com a oportunitat d’intervenir de manera reversible sobre el preexistent, entenent les insercions com una nova capa que permet la lectura seqüencial. El temps com a condensador de la història, recuperant i aprenent del passat per construir un altre futur.
"Passallís" tracta sobre com l'arquitectura funcional va més enllà dels requisits bàsics com el programa, la construcció o la sostenibilitat. Argumenta que reparar les connexions comunitàries, crear un sentiment de pertinença i responsabilitat envers l'espai, i mostrar la història i les característiques d'un lloc poden ser elements clau, especialment en projectes públics. La conferència proposa repensar la ciutat com un sistema complex i interconnectat, observant-la des d'una perspectiva a peu de carrer per descobrir noves possibilitats.
Carles Enrich
És professor de Projectes a l’ETSAB i coordinador del Màster Habilitant de La Salle des del 2022; i professor convidat a la TU WIEN, la Faculty of Architecture Ljubljana o la TEC Monterrey. La seva obra ha estat internacionalment reconeguda amb els AR Emerging Awards, els Premis FAD o els Premis ENOR arquitecte Jove, així com amb les nominacions als EU Mies Award o el Swiss Award. Ha participat en 3 ocasions a la Biennal de Venècia i ha estat exposat al DHUB i a la Cité d’Architecture et du Patrimoine de París.
Un Parell d'Arquitectes
És un estudi d’arquitectura d'Olot, dirigit per Eduard Callís i Guillem Moliner. El pensar relacional caracteritza els seus projectes, que esdevenen un lloc de trobada entre mons i escales diverses. Propicien intercanvis entre la infraestructura i la decoració, entre l’esfera domèstica i l’espai públic, entre la ciutat i el jardí. La seva obra s’ha publicat internacionalment i exposat en diferents biennals i galeries d’art. Ha estat guardonada amb els premis FAD, Biennal Iberoamericana i Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme, Living Places Simon Architecture Award o Premi d’Arquitectura de Girona, essent finalista a l’European Award for Architectural Heritage Intervention, AR Emerging Awards, Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà, entre altres.
Eduard Callís és doctor arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb la tesi “Arquitectura de los pantanos en España” i professor de projectes i màster a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), prèviament a la Universitat de Girona (UdG), a l’Escola d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) i membre del grup de recerca Habitar de la UPC.
Guillem Moliner és arquitecte per la UPC, professor convidat a la Universitat Cardenal Herrera de València i professor de projectes a la Universitat de Girona i a l’Escola d’Art d’Olot.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot
Exposició 'El Material de lo construido'
"El Material de lo Construido" és una col·lecció homònima de llibres monogràfics que va néixer amb l'objectiu de difondre l'arquitectura argentina, al 2015. Després de 13.000km i més de 20 presentacions a Universitats del país sud americà, arriba al nostre territori dins una mostra itinerant on s'han sumat 12 estudis d'arquitectura catalans. Pretén entendre el procés projectual i el desenvolupament constructiu d'una obra arquitectònica com a part indissoluble del procés de creació.
Dos d'aquests estudis, Carles Enrich (Barcelona) i Un parell d'arquitectes (Olot) ens exposaran la seva pròpia mirada. "Un altre futur" planteja diverses intervencions puntuals en espais existents que reclamen una nova vida. Espais residuals, abandonats o infrautilitzats, que requereixen una mirada crítica per proposar solucions temporals, o d’emergència, amb una clara voluntat de permanència. Programes específics, però pensats per a ser reutilitzats en un futur on la resposta sempre va més enllà de la pregunta inicial. Es reactiven així les condicions ambientals i urbanes del lloc amb la gestió material de l’existent i la inserció de petites estructures que, per una banda, faciliten les transformacions d’aquests espais fràgils, alhora que es projecten com a futures preexistències. Espais on el temps és l’autèntic material d’allò construït.
El temps com a estratègia de projecte des de la urgència d’actuació fins a la planificació de la vida útil de tots els elements. El temps com a oportunitat d’intervenir de manera reversible sobre el preexistent, entenent les insercions com una nova capa que permet la lectura seqüencial. El temps com a condensador de la història, recuperant i aprenent del passat per construir un altre futur.
La col·lecció, editada per Bisman Ediciones (Buenos Aires)i Qut Ediciones (Barcelona), va néixer a través del CEO de Saint-Gobain, Mariano Bó, líder del sector de la fabricació de morters industrials per a la construcció.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot